Coneixeu pervivències modernes d’aquesta antiga faula isòpica tan actual?
Bet Rosell Tinker 3r d’ESO Cultura Clàssica
Aracne fila i fila
Bloc per no perdre El Fil de les Clàssiques més col·laboratiu
Coneixeu pervivències modernes d’aquesta antiga faula isòpica tan actual?
Bet Rosell Tinker 3r d’ESO Cultura Clàssica
Bet, espero trobar-te l’any vinent a les classes de llatí de quart com a autèntica formiga que has demostrat ser aquest curs a Cultura Clàssica. Moltes gràcies per la informació dels retoladors i pels teus treballs. Molt bon estiu!
A la revista Cavall Fort d’aquesta setmana, primera quinzena d’octubre de 2009 (núm. 1133,) he llegit una recreació moderna d’aquesta faula, feta per Joaquim Carbó. Espero que us agradi.
UN VIATGE AMB METRO
Els escassos passatgers del vagó del metro es fixen en l’home que s’ha posat a tocar l’acordió amb molta empenta. La música els desperta: n’hi ha que aixequen el cap del diari i els tres o quatre que tenien els ulls tancats els obren, sorpresos.
Del fons del vagó s’aixeca una noieta pigallada i cabells molt curts, obre la funda del violí que tenia sota el seient, fa unes passes i afegeix al ritme de l’acordió la solemnitat un pèl trista del seu violí. Ja s’hi acosta un xicot molt alt i prim, amb els cabells que li cauen sobre el muscle, que fa pujar de to la vella melodia amb la serenitat un pèl entremaliada d’una flauta travessera.
L’ensopiment, la indiferència i la son dels passatgers s’ha fos com per art d’encantament. Qui més qui menys, perd la vergonya i mou el cap al compàs de la tonada. Els quatre o cinc que acaben de pujar escolten, embadalits.
Una parella gran que es miren com si no s’ho acabessin de creure, s’agafen i ballen a l’estil antic, amb gràcia i cerimònia. El noi que ja fa estona que ha tancat el llibre fa l’ullet a la noia que té al davant, que no s’ho fa dir dues vegades, i ja me’ls teniu giravoltant. Ara s’hi afegeixen altres parelles. Hi ha, també, qui balla sol.
A mesura que el comboi s’acosta al centre, l’entrada de nous passatgers redueix l’espai. Algú que ja ha arribat al lloc se separa de la parella amb recança, amb un cop de cap agraeix als músics la seva actuació i emprèn el camí de la sortida. La violinista desa com pot el violí i baixa, seguida poc després pel noi de la flauta travessera: cadascú se’n va cap a la feina amb més empenta i il·lusió que mai. Tots plegats han estat per un moment cigales i ara tornaran a ser formigues. Em penso que, avui, el senyor de La Fontaine no hi tindria res a dir.
Moltes gràcies, Valèria, per donar-nos a conèixer aquesta actualització de la faula isòpica que ens recomana que s’ha de treballar i estalviar per a quan vagin maldades.
Sabeu qui és el senyor Jean de La Fontaine i quina és la recreació de la faula isòpica va escriure? Per què “avui no hi tindria res a dir”?
Músics, cantants, actors, humoristes… ens alegren la vida!
La cigala i la formiga de Jean de la Fontaine (1621-1695), en versió de Xavier Benguerel (1905-1990):
La Cigala, que es desviu,
per cantar al llarg de l’estiu, es trobà desprevinguda
quan el fred que va ser més rude.
No tenia a l’aixopluc
cap tros de mosca, cap cuc.
La fam que passa l’obliga
a trucar a ca la Formiga,
i li pidola uns quants grans
per no caure morta abans
d’arribar al temps de la sega.
“En venir l’agost, agrega,
us pagaré, puntual,
interès i capital.”
La Formiga mai no fia;
aquest defecte, no el té.
“Pel bon temps, diu ¿què vau fer
d’un cap a l’altre del dia?
-No us desplagui, a tota veu,
m’estava canta que canta.
-Cantàveu? Oh, com m’encanta;
molt bé, doncs, ara, balleu!”
i tant que avui no podríem viure sense els cantants, actors i músics! La seva feina lluny de ser inútil és essencial i ens ajuden a distreure’s en el nostre temps de lleure. Fins i tot, la cigala que canta fins a rebentar ens indica que l’estiu ha fet el seu ple. Sigui com sigui, s’ha de treballar i estalviar! Així és que ja ho sabeu!
El treball de la formiga es veu recompensat amb la supervivència i el despreocupament de la cigala, es paga amb la vida. De les faules isòpiques que ens has manat que busquéssim, aquesta m’ha fet gràcia i l’he volgut comentar, me la coneixo de sempre i crec que darrera d’aquesta simple història hi ha una gran lliçó moral.
I tant que sí, Edgar! Demà l’explicaràs a classe, si et sembla bé, i a veure quants companys et fan cas i decideixen ser formigues, que tard a d’hora arriben els exàmens i el final de curs!
Tens tota la raó, a llatí i grec no val fer de cigala, que com ens adormim ara al principi, ja podrem suplicar a la formiga ja…
quin any va ser escrit aixo?
Si et fixes bé, pots llegir la data de publicació: el 8 de juny del 2009 per una alumna de tercer ESO.
Segur que ara ja l’enteneu en llatí! http://www.youtube.com/watch?v=liMBtSvMxaY&feature=relmfu
i per als més petits a Discovery kids:
Aquesta faula, mostra la importància de treballar, quan toca, i descansar quan fa falta. Crec que per aixó es tan popular aquesta faula, perquète una gran ensenyança.
m’ha agradat molt, perquè diu que a la vida et tens
que espavilar i que si no t’espavilas ho passaras malament cosas com a la cigala.
Que xulo!! Les vinyetes estàn molt ben fetes! Bona feina, enhorabona 😀
Salve!
Aquesta fàbula perdura i perdurarà per molts anys més en la nostra societat. Qui no ha tingut un company gandul que impedeix que la classe segueixi? O a la feina, sempre hi ha alguna persona que s’aprofita d’aquelles més treballadores.
Igual que el temps fa que l’esfoç de la formiga sigui reconegut, actualment tard o d’hora, aquell que s’esforça, aconsegueix els seus objectius.
Molt visual i molt graciós! Felicitats Bet!
Esta molt ben dibuixat Bet!
Aquesta fabula a mi m’agrada molt perque em fa pensar bastant en les coses..
Felicitats Bet
Molt bon treball Bet, m’ha agradat moltísim. És una manera d’aprende una faula de manera divertida.
Salve!!
M’ha agradat molt aquest treball, penso que és una manera molt bona de representar la història i crec que també és més fàcil d’entendre.
Trobo que aquesta faula fa reflexionar sobre coses del dia a dia.
Molt bon treball.
Vale!!
aquest text ens ensenya alguns conceptes de la vida que són recomenables per tindre el teu dia dia millor que en aquest cas sería que quan vols una cosa has de treballar