Tag Archives: Cultura romana

Els ocells i la mitologia

Segons Apol·loni de Rodes, el mascaró de proa de la nao de Jàson, l’Argo, estava fet de roure del bosc sagrat de Dodona i podia parlar el llenguatge dels ocells. En la mitologia grega es podia obtenir el llenguatge dels ocells per mitjans màgics. Es deia que Demòcrit, Anaximandre, Apol·lonio de Tiana, Tirèsias, Melamp i Esop podien entendre els ocells.

Zeus, el romà Júpiter, pren la forma d’àguila per raptar el jove Ganimedes o de cigne per seduir Leda. Els déus sovint es transformen en ocell i cada un té el seu preferit. Els ocells són missatgers dels déus i encara avui les aus migratòries són un bon senyal d’un canvi de temps.  La mitologia  també és ornitogonia, és a dir, explica històries d’herois i heroïnes transformats en aus.   En aquest sentit, val a esmentar el romà Ovidi que en les seves Metamorfosis explica l’origen d’algunes aus i el motiu de les seves transformacions gairebé sempre com a pena o càstig de les seves culpes. Tot seguit us he preparat un llibret ornitogònic que espero que us agradi:


 

Us agraden els ocells? A mi molt, moltíssim! He descobert que a la Margalida també!

Jaume Salinas

4t ESO llatí

XV Festa iberoromana de Cabrera de Mar

El passat diumenge 23 de maig, Cabrera de Mar va viure una vegada més la seva Fira iberoromana, una festiva recreació històrica: vid. programa de la XV festa iberoromana de Cabrera.

Des del poblat de Burriac els seus pobladors dominaven tot el territori des del segle VI aC, tot i que no fou fins al segle IV aC quan obtingué un paper polític i econòmic important (basat en el control dels centres productors de blat de la plana del Vallès, aquesta riquesa ve reflectida pels aixovars que hi ha a les tombes de nobles i guerrers, que s’han trobat a Can Rodón de l’Hort, a Can Ros i al Turó dels dos Pins)  i va construir les seves muralles, torres de guaita i l’entramat de carrers.  Fou un dels nuclis urbans ibèrics de major extensió del país. Amb la victòria de Roma damunt Cartago, els romans també controlen políticament els territoris de les nacions íberes i decideixen de construir un nou centre polític i administratiu a la vall de Cabrera, com a residència del governador com dels seus delegats, els cobradors d’impostos, funcionaris, així com de les èlites indígenes de confiança que no es van oposar a la romanització del Maresme. Aquesta ciutat ocupà una superfície de gairebé una hectàrea, i avui rep el nom de Ca l’Arnau, Can Mateu i Can Benet. S’han trobat les termes públiques (vid. El Fil de les Clàssiques), considerades avui les més antigues de la península i que sembla ser que aquest nucli es va abandonar de forma voluntària durant les primeres dècades del segle I aC, quan es va fundar Iluro (avui Mataró), una ciutat més gran i vora mar.

De la festa iberoromana de Cabrera us vaig fer aquestes fotografies:

Ja ho sabeu:  l’any vinent no us la perdeu!

Coty Ledesma

1r de batxillerat llatí

Pintura mural a la Magna Celebratio MMX

A la Magna Celebratio MMX em va cridar l’atenció a la Plaça Assemblea de Catalunya un ofici, el pictor imaginarius. Es podia contemplar in situ la feina i l’explicació del pictor, un artista que preparava el mur i feia filigranes i dibuixos que decoraven les cases dels patricis o els grans edificis públics romans. En aquest cas era l’excel·lent treball de  MVarte. Acabem de veure el tema de la decoració i de la pintura mural romana a classe i heu fet amb molt d’èxit una pila d’exercicis Hot Potatoes al vostre Fil Moodle de llatí.
Tot i que ja podem gaudir dels Ludi Romani i de l’espectacle de titelles romanes, encara no tenim enllestit el nostre muntatge audiovisual de l’Arquitectura Baetulonense ni De laboribus (tret dels edicions anteriors textrina, macellum et pistor, gemmarius…) per tant m’ha semblat molt interessant donar-vos a conèixer aquí aquest excel·lent i pacient muntatge de demostració en viu i explicació del procés de la pintura mural romana al fresc, segons la tècnica de Vitruvi, d’Emma Zahonero i de Jesús Mendiola:

“Ludi Romani” a la Magna Celebratio MMX

Aracne fila i fila ha participat de ple en el taller de Ludi Romani de la Magna Celebratio MMX, el festival romà de Badalona,  durant els dies 24 i 25 d’abril. L’institut Isaac Albéniz amb la seva professora de llatí i de grec i alhora coordinadora Pedagògica, Teresa Devesaens va engrescar per donar a conèixer els jocs romans als nens i les nenes que s’hi acostessin. De l’institut Cristòfol Ferrer hi varen participar activament i vestides de romanes la Bet Rosell de quart de l’ESO i la Núria Yela de primer de batxillerat; de l’Isaac Albéniz, alumnes de quart de llatí, i de llatí i de grec del batxillerat humanístic.

Des del Museu de Badalona, ens varen passar la informació extreta del dossier Camp d’Aprenentatge de la ciutat de Tarragona Juguem com jugaven les nenes i els nens de l’època romana, Tarragona 2001 ja que el material era del Cda de Tarragona, però si aneu a “Jocs romans per a acabar l’ESO!” de El Fil de les Clàssiques hi trobareu més informació,a més de Ludus ¿Cómo jugar como los antiguos romanos? Áurea Clásicas 2004  de Fernando Lillo Redonet i la guia didàctica dels jocs dels Ludi Saguntini, un exemple a seguir. Esperem que en la propera Magna Celebratio es dediqui el divendres a la participació de les escoles i els instituts dels voltants, perquè són el futur del país i els encarregats de preservar-ne els béns culturals. 

Aquí us deixem un reportatge del taller de Ludi Romani que alhora va servir per contribuir a la bona pràctica compartida entre els dos centres que vàrem encetar amb la trobada presencial al Parc del Laberint d’Horta a principis de curs; però abans voldríem agrair la gentilesa del compositor Nini que ens regala la seva músiva original “Turbante” com a melodia i l’amabilitat del Museu de Badalona per confiar en joves per portar a terme aquest taller de jocs romans en el marc de la Magna Celebratio, així com al Camp d’aprenentatge de Tarragona per deixar-nos el seu bagul de jocs. L’enhorabona a tots i a totes que heu fet possible una Magna Celebratio de somni!

El teatre també neix a Grècia

Dissabte passat es va celebrar el Dia Mundial del Teatre i nosaltres vàrem acabar el segon trimestre tot anant al TNC a veure la representació de la tragèdia de Sòfocles Electra. Després vàrem poder gaudir de la conversa agradable i propera amb l’actriu que feia d’Electra, la conegudíssima Clara Segura. Havia estat alumna de grec de la Margalida i nosaltres ens vàrem aprofitar de la seva coneixença.

Quan tornem a reprendre les classes, hem d’acabar de fer el tema del teatre; per tant, en aquest Google maps de col·laboració oberta podem anar localitzant els diferents teatres grecs (la pàg. 207 del llibre Grec 1 ed.Teide us pot ser d’un gran ajut) i romans que anem trobant aquestes vacances o quan sigui:


Ver Teatres grecs en un mapa más grande

No us oblideu de consultar i de comentar aquests apunts:

L’arquitectura del teatre grec
El teatre a Grècia: la tragèdia

Visiteu els teatres grecoromans amb Google Earth.

Si anés a Roma fa més de dos mil anys, aniria a…

La Margalida ens va proposar en el Moodle de llatí de primer un viatge virtual en el temps, és a dir, d’anar a la Roma antiga i explicar-ne el nostre viatge com si fossim Cleòpatra, Juli Cèsar o un esclau. Acostumats a compartir-ho tot amb els altres cursos de llatí del l’IES Cristòfol Ferrer i de fora, especialment, amb els companys de l’Albéniz de Badalona, hem decidit de fer-los públics i comentar tots plegats quins són els encerts, oblits i equivocacions de cada un dels nostres relats. La Lida ha comptat en la nota  que ens ha posat els referents del món romà estudiat a classe i les faltes d’ortografia i d’expressió (aquí un xic ja corregides). Què n’opineu vosaltres? Sigueu sincers i no us deixeu portar per les relacions personals que teniu amb els autors i autores d’aquests relats. Gaudiu de la lectura i us agraïm el comentari  per endavant.