Segons Apol·loni de Rodes, el mascaró de proa de la nao de Jàson, l’Argo, estava fet de roure del bosc sagrat de Dodona i podia parlar el llenguatge dels ocells. En la mitologia grega es podia obtenir el llenguatge dels ocells per mitjans màgics. Es deia que Demòcrit, Anaximandre, Apol·lonio de Tiana, Tirèsias, Melamp i Esop podien entendre els ocells.
Zeus, el romà Júpiter, pren la forma d’àguila per raptar el jove Ganimedes o de cigne per seduir Leda. Els déus sovint es transformen en ocell i cada un té el seu preferit. Els ocells són missatgers dels déus i encara avui les aus migratòries són un bon senyal d’un canvi de temps. La mitologia també és ornitogonia, és a dir, explica històries d’herois i heroïnes transformats en aus. En aquest sentit, val a esmentar el romà Ovidi que en les seves Metamorfosis explica l’origen d’algunes aus i el motiu de les seves transformacions gairebé sempre com a pena o càstig de les seves culpes. Tot seguit us he preparat un llibret ornitogònic que espero que us agradi:
Us agraden els ocells? A mi molt, moltíssim! He descobert que a la Margalida també!
Jaume Salinas
4t ESO llatí