Jugant amb el fang a llatí

Mireu què he aconseguit de fer tot jugant amb el fang. Ho reconeixeu? Quins jocs són? Com s’hi jugava? D’on em va venir la inspiració?

Bet Rosell
4t ESO llatí

9 thoughts on “Jugant amb el fang a llatí

  1. Margalida Capellà Soler Post author

    Fantàstic, Bet! El curs vinent, encara que ens deixes per indrets indis, et tindrem ben present a l’institut Cristòfol Ferrer amb aquest magnífic regal que ens has fet. Crec, però, que hauries de deixar algunes indicacions perquè els alumnes hi puguin jugar sense equivocar-se. Com bé saps ja hem acabat les classes i, fins el curs, vinent no tornaran a comentar de valent. Aleshores agrairan les teves indicacions.
    Que et vagi molt bé, Bet, per l’Índia, no saps com et trobaré a faltar. Recorda’t de nosaltres, asiàtica reportera oficial d’Aracne!
    Moltes gràcies per aquests bells jocs i per totes les teves magnífiques aportacions al bloc! Ha estat un plaer tenir-te d’alumna!

  2. Oriol García

    Que bé! Jajajaja. Aquest son uns jocs molt entretinguts, que son desde fa moltisims anys, però hi ha alguns que es segueixen jugant molt, com el tres en ralla, que es el meu preferit!!
    Bet, m’he enterat que l’any que bé no hi serás a l’institut… Trobo que es una pena, ja que la feina que realitzes en el bloc es impresionant, i estic segurísim que no será el mateix, sense tenirte a tu a clase.
    Pd: Margalida! Perdrás una super alumne! jajajaja No et preocupis, estarem nosaltres per seguir treballant i esforsant-nos al màxim.

  3. Margalida Capellà Soler Post author

    És cert, Uri, perdré una alumna excel·lent i tant! però us tindré a vosaltres a classe i a la Bet via digital espero!

  4. Teresa Devesa i Monclús

    Què em dieu, que l’any que bé no tindrem la Bet a la “Magna celebratio”? qui ensenyarà als nois i noies a caminar amb les xanques?
    De debò, Bet, com a “profe” adoptiva durant un cap de setmana, t’he de dir que ha estat un plaer conèixer-te… Sort que Internet permetrà que continuïs en contacte amb nosaltres.

  5. Margalida Capellà Soler Post author

    Teresa, em sap molt de greu, però és ben cert i l’Índia precisament no és a la cantonada.
    Ja pots començar a practicar amb les xanques, perquè la Bet ja se’n va a finals de mes. No té ni temps per ensenyar-nos-en!
    Per cert, tens alguna fotografia seva jugant amb els infants a la Magna Celebratio? La podries pujar a Photobucket o dir-me on trobar-la? Així la podríem afegir a aquestes.
    Estic molt trista; a més de la Bet també se’n van de quart en Joël (amb qui farem els Colloquia que triomfen arreu?); la Júlia (la nostra gran música!); la Maria (la nostra gran escriptora) i molts altres que no faran batxillerat (sinó cicles de grau mitjà o adaptacions curriculars). Què hi farem! Crec que tindran, tanmateix, un molt bon record de les classes de llatí i jo d’aquest grup tan dispar de quart! He fet tres hores més setmanals (les de quart!).

  6. Bet Rosell Tinker

    haha Lida em sap greu no have-los pogut acabar abans aquests jocs, els vaig haver d’entregar corrent a última hora… espero que siguin d’utilitat l’any que ve!i estic segura de que vindrà molta gent boníssima a primer de batxillerat, segur que tindràs una classe excel·lent! jo anirè seguint el blog des e la Índia i ja deixarè algun comentari…:)
    Per cert, abans de marxar vaig pensar que estaria bé buscar una mica d’informaciò sobre la història india… i el primer que em trobo és una comparaciò entre una civilitzciò antiga i Pompeia! Es veu que hi van haver uns pobles cap al 1750a.C., eren molt pròspers i la gent vivia bé fins que van passar un seguit de terretrèmols i innundacions que van destrossar els seus pobles. S’han trobat proves de que la gent va haver d’abandonar les seves cases corrent, deixant coses escampades pel terra, i s’han trobat cossos de persones que provaven d’escapar i van ser atrapatdes per les parets o els sostres de les seves cases al caure.
    A més he trobat parts de la història grega i india que coincideixen: resulta que Alexandre Magne va ser un dels primers (després dels perses) en voler conquerir la Índia, va véncer a tots els exèrcits que es va trobar, però va arribar un moment en el que els soldats estaven massa cansats per continuar lluitnat (o això he entés jo), de forma que van decidir tornar cap a Grècia. De camí cap a casa, van passar per Babilònia, on Alexandre va morir. Aquesta visita per part dels grecs va causar un gran impacte a la població india, de fet encara ara s’els considera la causa del cabell ros i el ulls blaus de la gent de l’Himalaya, i s’han trobat restes d’obres d’art que combinen l’art grec amb l’indi, com també mostres de que algunes zones van adoptar la toga com a peça de vestir.
    També he llegit (tot i que no he acabat d’entendre molt bé el perquè) que això va influir en el desenvolupament de Budisme, que estava començant a sorgir en aquella época.

    Ves per on, no he marxat i ja he començat a trobar relacions entre la Índia i el món clàssic! tant bon punt ho he llegit he pensat que ho havia de deixar escrit al blog:D

    Valete!

  7. Margalida Capellà Soler Post author

    Moltíssimes gràcies, Bet! Ja veig que de debò seràs la nostra ambaixadora a l’Índia i la nostra reportera asiàtica a Aracne. Aviat, tot això ha d’anar agafant forma d’article, eh!

  8. yousra

    El primer joc s’anomena “Tabla Lusoria”, que vol dir jocs de taula.

    El material que s’ha d’utilitzar és molt simple, només fa falta un taler, que en aquella època es feien de fang, dibuixar una circumferència i finalment tenir tres fitxes o monedes.

    El reglament del joc és molt simple. Els jugadors fan torns per moure les seves fitxes amb l’objectiu de que aquestes facin línea, el primer que faci línea guanya.

    Vale!

  9. Chaima Anza

    Gracies Bet, per els teus jocs ue la Margalida m’ha deixat practicar els jocs en les portes obertes amb la Valeria. Gracies aquests jocs vaig poder portar a teerme el dia de la Magna Celebratio a Badalona amb tots els nens! 😉

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *