Tag Archives: Competència lèxica

Google Maps d'”amor”

A partir de l’article de l’exalumna de la Margalida, Audrey de Jesús, de fa ja dos anys he tingut la idea de fer un google maps amb la paraula amor.  Hi col·laboreu? Per què el mot és molt semblant en unes llengües? En quines?


Mostra “Amor” plurilingüe en un mapa més gran

Fatima El Azouan
1r A Batxillerat

“T’estimo” en diferents llengües

Ara que ve  Sant Valentí, he pensat que podríem animar-nos a buscar com es diu “t’estimo” en diferents llengües de tot el món i deixar constància en comentari quines són indoeuropees i quines deriven del llatí.


Mostra “T’estimo” en diferents llengües en un mapa més gran

Francesc Martínez Sanchez
1r A batxillerat

“Divendres” des de les termes romanes de Caldes de Montbui

presentadors de Divendres

presentadors de Divendres

Aquesta setmana l’equip itinerant de Divendres, el programa que presenten cada tarda a TV3  Xavi Coral i Espartac Peran, s’ha desplaçat fins a Caldes de Montbui per desgranar al públic els aspectes més importants de la cultura i les tradicions de la vila vallesana. I com no podia ser d’altra manera, per ambientar la primera connexió d’ahir dilluns van escollir les termes romanes de Caldes, des d’on el regidor de cultura i una experta en hidroteràpia van parlar de les propietats terapèutiques de les aigües termals i la idoneïtat de l’emplaçament escollit en el seu dia pels romans.

 

Gaby

Energies alternatives renovables

Què fa un alumne del batxillerat tecnològic, com jo, publicant una entrada en el bloc de Clàssiques de l’institut Cristòfol Ferrer? No he fet mai llatí ni grec, ni tan sols Cultura Clàssica a l’ESO, però tots sabem que de Grècia arrenca bona part de la tradició científica occidental i que encara avui el lèxic científic i tecnològic actual no s’entén sense recórrer a una explicació dels ètims grecs i llatins que en la seva major part el forneixen.

Com a alumne de segon de batxillerat he hagut de fer un treball de recerca i ha estat el de les energies alternatives. Tot el treball gira entorn la producció d’energia d’una manera neta, rendible i inesgotable en un futur. Aquest tema és molt important per al futur de tots nosaltres, per això he intentat fer un treball que descriu de manera breu tot el relacionat amb les energies alternatives. Com podreu veure a continuació, s’han aportat conceptes etimològics per poder entendre millor les diferents energies alternatives a partir de l’etimologia grega i llatina de les paraules més importants i per tal que tothom (estudiants de ciències i també de lletres) es puguin familiaritzar amb un tema tan important com és el de la producció d’energia de manera alternativa.

Les energies renovables solucionaran molts dels problemes ambientals, com el canvi climàtic, els residus radioactius, les pluges àcides, la contaminació atmosfèrica i seran molt útils per a la crisi dels combustibles fòssils. Però per solucionar aquests problemes cal voluntat política, conscienciació i inversió econòmica. La importància d’aquestes energies és molt gran i per aquests motius he fet un treball que tracta sobre aquest tema, amb l’objectiu de informar a la gent del nostre futur energètic.

He d’agrair a les empreses EMAS i JUWI, i als encarregats del Vaixell de les energies alternatives de Mainz, per l’ajut que m’han proporcionat i l’amabilitat amb la que he estat tractat. També he d’agrair al meu tutor (Joaquín Pèrez) del treball de recerca per els ànims, el bon tracte i les directrius que m’ha donat.
Espero que aquells que estigueu més familiaritzats amb la ciència i la tecnologia que amb les lletres hagueu après conceptes interessants del llatí i del grec i que aquelles persones que estudieu les lletres hagueu après noves idees sobre les energies alternatives.

Marc Díaz Löffelbein

2n Batxillerat Tecnològic

Numerals i etimologies: “C”, “M” i “bis-“

A mi m’ha tocat el numeral C (centum) que vol dir “cent”, i el numeral “M (mille)” que vol dir “mil”.

Aquests dos numerals han estat molt productius al llarg del temps, perquè centum avui dia s’utilitza per referir-se a cent vegades menor que la unitat.  I mil·li– és una arrel que porta l·l perquè prové de mille, que porta ll, i s’utilitza avui dia per referir-se a mil  vegades menor que la unitat.

XIFRA CARDINAL LLATÍ ÈTIM ORDINAL LLATÍ ÈTIM
C centum cent(i)- centesimus, -a, -um centesim-
M mille mil·l(i)- millesimus, -a, -um mil·lesim-

L’altre mot que m’ha tocat és l’adverbi bis. Avui dia s’utilitza per fer referència a la repetició d’alguna cosa i es col·loca darrere de la paraula que es vol assenyalar com a repetida. Apareix en els blocs de pisos on consta el mateix número dues vegades.

PARAULA TRADUCCIÓ ÈTIM
BIS dues vegades bi-, bis-

Ana Rosa
2n batxillerat Institut Isaac Albéniz

Plurilingüisme amb imagechef

En aquest article  publicarem diverses figures que inclouen diferents  paraules en diverses llengües. Les paraules que s’inclouen són: amor, pau, amistat, estrella, pare, mare i el fil de les clàssiques en homenatge al blog.

En aquest muntatge de paraules, hem fet servir el programa de imagechef.com.

Aquest programa me’l van passar unes amigues de França, i per això una vegada la Margalida mirant en el facebook el va veure i  li va semblar una bona idea per acabar de fer l’exercici de llengües.

 

 

Fatima El Azouan

Oriol López

1r batxillerat

“Ratafia” de la Carrau

Rata fiat vol dir, en llatí, que un tractat queda signat. En català, hi ha un licor (aiguardent adobat) que duu per nom aquesta mateixa paraula llatina. El grup de música folk de Terrassa, La Carrau, va incloure en el seu CD “Quin bon bori” (2004) una cançó que prova d’explicar perquè aquest licor té aquest nom, com es prepara i quina relació hi troba amb el llatí.

Vegeu l’Auca sencera en la plana Auques.cat o en aquest visor inferior:


I ara escolteu-la i comenteu-la:

Els grecs potser foren els primers en veure el cometa Halley

 Aristòtil va escriure en la seva obra Meteorològica el fenomen tot dient que a la mateixa hora que va caure un gran meteorit en el nord de Grècia entre els anys 468 i 466 aC es veia un cometa per l’oest.  Els investigadors de la Universidad Brigham Young (Utah, EE.UU), el filòsof Daniel Graham i l’astrònom Eric Hintz, ho han atribuït al pas del cometa Halley a causa de les dates, de la trajectòria descrita, de la magnitud i del temps que va ser visible, uns 72 dies, i han reconstruït la possible trajectòria del Cometa per tal de veure si coincidia amb les observacions antigues, i els resultats són similars i així ho han publicat a la revista Journal of Cosmology encara que assumeixen que és difícil demostrar-ho. Això sí, diuen que els albiraments de cometes grans són rars, de manera que el Halley és un “candidat ferm”. Les dates, tanmateix, són molt discutides perquè les diverses ciutats estat feien servir el seu propi calendari.

De ser cert, els grecs haurien vist primer, tres òrbites abans que els xinesos que el van veure passar el 240 aC, el cometa Halley que passa al voltant del Sol cada 74  i 79 anys i que porta el nom de l’astrònom britànic Edmund Halley que el 1705  va determinar per primera vegada que una gran resplendor vista el 1682 era en realitat un cometa periòdic i va calcular que tornaria el 1757. L’encert va ser espectacular, ja que només va fallar per un any, però el reconeixement  va ser pòstum perquè el científic no va poder tornar a veure el pas del seu cometa.

Desitjo que el 2061 quan el cometa Halley es torni apropar a la Terra el pogueu veure! Mentrestant, em podria dir què vol dir el mot cometa i quin és el seu origen?

Xisco

Mallorca

Fòbies arran de l’anunci Golf TDI

Segurament aquests dies heu vist aquest anunci d’un cotxe (jo tinc autèntica passió pels cotxes!) però us el deixo aquí perquè em feu cinc cèntims -entesos i enteses en etimologia- del mot fòbia i de totes les fòbies que se’n fan referència (jo no sé grec però m’agradaria que em poséssiu el nom també en grec o en llatí si s’escau)-. També estaria bé que em comentéssiu altres fòbies i, si us les inventeu, ho indiqueu. Moltes gràcies!

Xisco

Curiositats de Roma: en Pasquino

 

Heu anat a Roma? Si hi heu anat ja sabeu que hi ha estàtues que parlen. Bé, més aviat és la gent que les fa parlar. La més famosa de totes les estàtues parladores  és en Pasquino, situada a prop de la Piazza Navona. Es tracta d’una estàtua hel·lenística feta malbé que la gent la fa servir per criticar, opinar i discutir sobre tot allò que passa. En Pasquino, pobre, sempre està ple de papers enganxats i de cartells penjats al coll. Els ciutadans de Roma s’expressen lliurement en aquests fulls, escrits generalment a mà i sense signar. En Pasquino, és a dir en Pasqualet, és molt famós. Fins i tot ha donat el nom a qualsevol full escrit d’una manera senzilla i sovint sense firmar que serveixi per a criticar. En castellà d’aquests fulls se’n diuen  pasquines  i, en català, pasquins.  Oi, que és curiós! Aquest estiu heu ensopegat amb altres curiositats clàssiques? Jo ben aviat en publicaré més de Roma, el meu destí turístic d’enguany!

Maria

N.B.: