Tag Archives: Actualitat

Les clàssiques a la UAB

El dia 3 de febrer els alumnes de segon de batxillerat, com cada any, vam assistir a les jornades de portes obertes de UAB. M’interessava assistir a una de les conferències sobre filologia i finalment vaig decidir assistir a la d’estudis clàssics, ja que em va cridar molt l’atenció. La conferència va ser realitzada pel coordinador del grau i professor de Grec JJordi Pàmias, que primer ens va explicar el funcionament general dels graus a la universitat i després com s’estructurava el curs d’estudis clàssics. Els temes més importants que es van tractar a la xerrada van ser les sortides professionals que té el grau, ja que els alumnes estaven preocupats en aquest aspecte, i les assignatures que es fan durant els quatre cursos.

Cap al final de la conferència un alumne del quart curs en els estudis clàssics ens va explicar la seva experiència i com veia ell aquest grau. He de dir que la seva valoració era molt positiva respecte a l’estructura dels estudis i que el fet de ser pocs estudiants en el grau, facilita la comunicació directe amb els professors a diferència d’altres carreres.

Finalment puc dir que la conferència va ser molt dinàmica, on el professor ha intentat tractar els temes que més preocupaven els estudiants que hi van assistir i em va agradar molt poder formar part dels assistents.

[youtube]https://youtu.be/Iler5eQHrkY[/youtube]

Chaymae Zaouaghi

2n BAT. B

Visitem el Museu Romà de Premià de Mar

El dilluns 26 i el divendres 30 d’octubre de 2015 a la planta octagonal del Museu Romà de Premià, els alumnes de llatí de 4t d’ESO i de batxillerat de l’IPM  vam recitar els epitafis recollits per Mònica Miró Vinaixa al seu llibre Perennia, i els alumnes del CNL del Maresme van llegir la seva traducció al català. Va ser una experiència molt maca ja que a part de recitar epitafis escrits fa molt de temps, vam fer-ho a una planta octagonal romana de Premià de Mar on vam poder fer-nos una idea de com eren les sales de rebre i els balnea d’aquella època.

Muntatge audiovisual de la visita del dilluns 26 d’octubre, fet per l’alumne de 4t de llatí Miguel Ángel Valdivieso:

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=gcbNxoW10zI[/youtube]

Muntatge audiovisual de la visita del 30 d’octubre, fet per l’alumne de 1r de batxillerat Eloi Salat:

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=HeEeiGGjb4Y[/youtube]

Si voleu aprofundir sobre el nostre passat romà, llegiu, entre d’altres, aquest apunt a Aracne fila i fila, i sobretot no us perdeu aquesta conferència “Les darreres novetats al jaciment romà de Can Ferrerons” el proper diumenge dia 6 de desembre a les 12h, al Museu de l’Estampació de Premià de Mar.

Mariona Cava i Eloi Salat, alumnes de Clàssiques 1r de Batxillerat

El Gran Dictat en grec clàssic a l’aula de grec

Un any més hem fet a classe de grec de primer de batxillerat el concurs de El Gran Dictat.

Aquest programa de TV3 presentat per Òscar Dalmau acaba de fer 1.000 edicions, consisteix en lletrejar correctament totes les paraules que el presentador diu i guanya la persona que cometi menys errades. Nosaltres l’hem adaptat a la nostra assignatura, i hem dut a terme el mateix joc, però amb paraules gregues que vam estudiar a classe i que tot seguit teniu aquí:

Els participants d’aquest any han estat: el Robert Cepeda, la Sandra Mendoza i la Mar Cruz. La presentadora va ser la Julia Paris, la dissenyadora de les magnífiques ulleres que porten els participants (per no fer trampes) va ser l’Alexia Alvarez, la Mariona Cava a la taula de so posant-nos la sintonia del Gran Dictat i el càmera i editor del vídeo va ser l’Eloi Salat.

La Mar va ser qui més errades va cometre, i per tant, va quedar desqualificada en la primera ronda. En Robert, a diferència de la Sandra, va cometre algunes errades, però va poder superar la primera ronda i va acabar enfrontant-se a la Sandra en la ronda final. Finalment, per puntuació, la guanyadora va ser la Sandra! Moltes felicitats Sandra! I a tots els participants perquè ho vau fer molt bé!

Laia Costa,

1r de Batxillerat Humanístic

Grècia a les pel·lícules

Grècia no només té molta història, sinó que també és coneguda pels seus bonics paisatges que inspiren a rodar pel·lícules en les seves illes, els seus carrers, les seves platges, etc.

Segurament si sou amants del cinema, haureu vist alguna d’aquestes pel·lícules, però en canvi, segur que no sabíeu on es van rodar, oi? Doncs bé, amb aquest Thinglink podreu conèixer les 6 pel·lícules més importants per a mi i a quina zona de Grècia van ser rodades.

Hi surten de totes les èpoques i de tots els gèneres! Animeu-vos i visualitzeu alguna d’aquestes grans pel·lícules i podreu conèixer els increïbles racons que ens mostra Grècia!

Si voleu conèixer més sobre la filmografia grega, no dubteu en passar-vos pel nostre bloc sobre cinema i referents clàssics, La cinta de Νίκη i ajudar-nos a ampliar els referents clàssics al cinema i, en aquest cas en concret, Grècia en el cinema!

Laia Costa,

1r Batxillerat Humanístic

Entrevista a una poetessa: Maria Roser Llopart i Trias

El passat 21 de març va ser el dia de la Poesia. Per celebrar-ho he pensat que estaria bé fer una petita entrevista a una poetessa, la meva àvia.

Mª Roser Llopart i Trias

Ella és la Mª Roser Llopart i Trias, nascuda a Esparreguera.

Ha escrit cinc llibres, quatre de poesies: Viu i Somriu, Somnis de Poeta, Que no mori la Tendresa i La Força de Viure (on podem trobar poesies, contes, pensaments i paraules que ens faran pensar) i també un llibre de contes d’aventures, Històries de la iaia Lila.

Ha estat guardonada en diferents certàmens literaris i Jocs Florals, tant en narrativa com en poesia, i també com a poeta i rapsoda a El Masnou, en Diumenge amb Lletres entre altres llocs.

Entre ells estan els Premis dels Jocs Florals de poesia a Vilassar de Mar (2001, 2003 i 2005), en Narrativa a Cabrera de Mar (2003), en el Premi de Sant Jordi amb poesia a Cabrils  (2008, 2009 i 2010), en els Premis de Poesia a Mataró (2001, 2005, 2007, 2011 i 2013).

Fa 15 anys que la podeu escoltar per la ràdio a través del programa Pàgines de Ràdio de Cultura i Poesia a Mataró Ràdio i Vilassar Ràdio.

Podeu saber més d’ella i els seus llibres a la seva web.

Acostuma a escriure poesies per a dies concrets, com ara el del dia de la dona.

 

DONA

Dona, tu te n’adones que ets un ésser molt especial¿

tens tendresa, tens coratge, sents el que no sent ningú

veus el que d’altres no veuen, mires molt més lluny de tu.

És que ets dona i això comporta un treball del més feixuc

tu, amb la teva dolcesa i el pensament al més enllà

has portat a aquesta terra, l’art de ensenyar a estimar.

 

M. Roser Llopart i Trias

 

Aquí sota hi trobareu una entrevista que vaig fer a la meva àvia.

1. Quan va començar a escriure?

-Aproximadament quan tenia 15 anys.

2. Com aconsegueix una persona ser un bon poeta?

– Mirant la vida amb uns altres ulls.

3. Creu que és molt difícil publicar poesia en paper?

-No és difícil, de vegades és costós, doncs, econòmicament no hi ha ajudes. Però amb perseverança tot es pot aconseguir, no deixis mai de tirar endavant i algun dia el més segur és que puguis publicar el teu llibre.

4. Quins poetes recomana llegir als lectors?

-A mi personalment m’agrada molt Miquel Martí Pol, Jacint Verdaguer. Joan Maragall, Joan Salvat-Papasseit… Però tot depèn de la persona i dels gustos.

5. En quin moment va decidir passar-te a la narrativa amb “La iaia Lila”?

-Des de jove que escric en narrativa, en algun dels meus llibres de poesia podeu trobar algunes històries, així que vaig decidir convertir una història en un llibre.

6. Quin consell donaria als joves poetes que estan començant?

-Que escriguin amb el cor, és això el més important a la poesia.

7. Ha aconseguit alguns premis literaris. Creus que aquests poemes que en el que vas ser guanyadora van ser els seus millors poemes?

-És cert, he aconseguit alguns premis en els Jocs Florals i diferents certàmens literaris i també he estat premiada en narrativa. Si, alguns d’ells crec que eren els que més m’agraden.

8. Quin consell li donaria als joves poetes?

-Que no es desanimin per molts problemes que els fiqui la vida i que escriguin els seus sentiments.

9. En algun poema fa servir algun referent clàssic? (Ja sigui mitologia, com referències a algun autor antic romà o grec…)

-Sí, en algun poema m’he referit a les dones de fa temps, però tot i així els meus referents són més actuals que beuen alhora en els clàssics grecs i llatins. Per exemple Àngel Guimerà, Jacint Verdaguer, Patriotes Catalans…

 Com eren les dones a l’antiga Grècia? Quines diferències hi ha entre les dones actuals i les avantpassades? Dones, vosaltres, com preferiu viure? Creieu que una dona de l’antiga Grècia podria haver expressat el sentiments a través de la poesia i publicar-ne el resultat?

 Abril Ramos,

1r Batxillerat Humanístic

La Marató de Barcelona. Tot un referent clàssic!

La Marató de Barcelona és una de les tantes maratons que es celebren arreu del món. Com ja sabeu aquestes tenen un mite grec, el mite de Fidípides.

Guanyador de la Marató de Barcelona 2015. Philip Cheruiyot Kangogo

El mite de Fidípides

A la ciutat grega d’Atenes, les dones esperaven saber si els seus marits sortien victoriosos o derrotats pels perses en la batalla a la plana de Marató, aquest lloc estava situat aproximadament a 42 km, a causa que els seus enemics perses havien jurat que després de vèncer els grecs anirien a Atenes a saquejar la ciutat, i sacrificar les nenes.

En saber això, els grecs van decidir que si les dones d’Atenes no rebien la notícia de la victòria grega abans de 24 hores, coincidint amb la posta del sol, haurien de matar elles mateixes als seus fills i es suïcidarien a continuació. Els grecs van guanyar la batalla, però els va portar més temps de l’esperat, així que corrien el risc que les seves dones, per ignorar-ho, executessin el pla i matessin als nens i se suicidessin després.

El general atenès Milcíades el Jove va decidir enviar un missatger a donar la notícia a la polis grega. I aquí es barreja la història amb la llegenda.

Fidípides, a més d’haver estat combatent un dia sencer, va haver de recórrer la distància que hi havia entre les dos ciutats per donar la notícia. Va ser tant esgotador arribar al seu destí atant ràpid que, quan va arribar, va caure esgotat i abans de morir només va poder dir una paraula: “νίκη” (-Níki- victòria en grec antic).

Però també existeix una altra versió que diu el següent:

Fidípides va ser un missatger grec que ha passat a la història per la seva capacitat de córrer i per portar bones notícies. Va ser enviat pels atenencs a Esparta el 490 aC per demanar ajut contra els perses i va arribar al seu destí, a 240 quilòmetres de distància, només dos dies després de sortir. Els espartans van declarar que no podien proporcionar l’ajut immediatament degut a inconvenients religiosos (lluna nova).

Fidípides va tornar a Atenes i en lloc de relatar el que se li havia dit, va explicar una història sobre la trobada amb el déu Pan que se li havia queixat perquè els atenencs no l’adoraven; a causa d’això els atenencs van construir un temple a Pan després de la batalla de Marató.

Tot i que ara la gent fa les maratons per iniciativa pròpia, és un gran mèrit completar una marató i també un gran esforç.

Aquest és el recorregut que van fer els corredors de la Marató de Barcelona d’aquest any:

Seríeu capaços de fer una marató? Què creieu que hauria necessitat Fidípides per no morir, capacitat física o psicològica?

Abril Ramos,

1r Batxillerat Humanístic

La presència de la ceràmica romana a Premià de Mar

11083608_878889098842749_6056535244966864958_n

Aquest matí he anat al Museu de l’Estampació a assistir a una conferència impartida per en Ramon Coll i la Marta Prevosti, on ens han explicat l’origen, l’evolució de la forma de les àmfores al llarg del període històric dels edificis del jaciment (des de l’època de la República tardana fins el segle II, ja que després en desapareix la utilització) i les característiques de les diferents “generacions” d’aquests recipients tan típicament clàssics.

Jo hi he anat per curiositat personal, i, tot i que la ceràmica no és l’aspecte que més m’entusiasma de l’arqueologia, m’ha fascinat la quantitat de coses que es poden saber a partir d’aquest tipus de material (sempre que estigui dins el marc d’un jaciment arqueològic). Per exemple, podem saber si hi havia producció de ceràmica en un lloc si hi trobem peces mal fetes, deformades o defectuoses, ja que aquestes no es comercialitzen i, per tant, han estat utilitzades (o llençades) al mateix lloc de producció.

A més, hem d’entendre que el llegat romà de Premià de Mar no es limita a les parets de Can Ferrerons, sinó que el conjunt de troballes comprèn una superfície d’unes quatre hectàrees de terreny, que, si no estassin urbanitzades, ens revelarien un munt d’incògnites que ara tenim sobre l’edifici de planta octogonal i ens mostrarien tot el complex arquitectònic en la seva esplendor. De fet, la majoria de les troballes pel que fa a les àmfores s’han realitzat a la zona de la plaça del doctor Ferran, tant a la Gran Via com a l’espai que ocupen els blocs de pisos de Vall Premià.

Així que, tant als premianencs com als badalonins us convido a visitar i gaudir del patrimoni romà del nostre poble, que tan desapercebut ha passat i que tant important és.

Arnau Lario Devesa

2n Batxillerat Humanístic

Fer pedagogia vestit de romà

 Avui he publicat un vídeo on llegeixo i interpreto el capitulum XII del llibre “Familia romana, que parla de l’exèrcit romà. Durant tot el text, el pare explica als seus fills tots els detalls de la vida legionària, des de la impedimenta dels soldats fins els campaments, passant per la jerarquia militar i els enemics (germànics, britans, gals…).

Per il·lustrar l’àudio i per ajudar a entendre el text he afegit diverses imatges al llarg del vídeo, algunes de les quals provenen de la reconstrucció històrica, com els vestits i armadures dels fragments audiovisuals dins d’aquest. Com podeu veure en altres vídeos que he fet, les imatges poden ser un recurs molt interessant per difondre la cultura clàssica i estudiar llatí i grec.

[youtube width=”650″ height=”550″]https://www.youtube.com/watch?v=c5j9EKRxQf8[/youtube]

Espero que us serveixi a vosaltres, alumnes de primer de batxillerat i quart d’ESO, per facilitar-vos la tasca de traduir i pronunciar bé el llatí, detalls que conformen una part molt important d’aquesta assignatura.

Què us ha semblat? Us ha ajudat el fet de llegir amb acompanyament audiovisual? Creieu que són útils aquest tipus de vídeos?

Arnau Lario Devesa

2n Batxillerat

Can Ferrerons resorgeix de les ombres

El jaciment de Can Ferrerons, que conté les restes d’una vil·la romana de planta octogonal, veurà finalment la llum el diumenge 15 de març. Durant aquest dia els romans envaïran els voltants del jaciment, i Barcino Oriens i el grup de Reconstrucció històrica de Badalona ens transportaran de nou al món de fa 2000 anys.

Can Ferrerons, Premià de Mar

Com podeu veure aquí, la reconstrucció històrica servirà per fer reviure les restes arqueològiques d’aquesta sumptuosa construcció dels segles III/IV, de la qual tan sols coneixem la funcionalitat en el sector oest, on es localitza un petit balneum.  Mentre els visitants s’esperin per visitar el jaciment podran veure com era un campament romà del segle II dC i gaudir d’alguns oficis que ens portaran a la vida quotidiana dels habitants de la vil·la.

Us convido a venir i a gaudir d’aquest jaciment, que forma part del patrimoni cultural de Premià de Mar i que, a més, és excepcional en tota la Mediterrània.

image009

Quina millor manera hi ha de visitar un jaciment romà que entre un ambient romà?

Arnau Lario Devesa

2n Batxillerat C

La situació de Grècia des de l’humor

Durant tots aquests anys de crisi, Grècia ha estat moltes vegades als titulars dels diaris pels seus problemes econòmics, i des del programa “Polònia”, de TV3, no han desaprofitat l’oportunitat de fer-ne humor. Durant el programa del passat dijous (29-1-2015) van emetre un gag on sortia el president electe grec, Alexis Tsipras, que anava a la policia per denunciar que Pablo Iglesias i Joan Herrera.

[youtube width=”550″ height=”450″]https://www.youtube.com/watch?v=_sL4MCVXp0o[/youtube]

Poseu en comentaris totes les paraules que diguin relacionades amb el grec. Segur que us sorprendrà tot el que trobeu…

Arnau Lario Devesa

2n de Batxillerat