Tag Archives: Actualitat

Troben les restes d’un altre vaixell romà a Begur

1 Reply
Un arqueòleg subaquàtic, treballant al derelicte de Begur Foto: ACN.

Un arqueòleg subaquàtic, treballant al derelicte de Begur Foto: ACN.

Els arqueòlegs del CASC (Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya) han descobert les restes d’un nou vaixell romà d’època imperial (datat al segle II dC) a la cala d’Aiguablava de Begur al Baix Empordà. Les prospeccions que s’han fet a principi d’estiu al fondejador, en la que havia de ser la quarta i última prospecció a la zona, han permès descobrir les restes d’aquest nou derelicte, que s’excavarà en profunditat en properes campanyes. La característica més rellevant és que, per primer cop en aquest indret, els arqueòlegs han trobat parts de la fusta de la nau conservades: una quaderna i dues traques. A la cala d’Aiguablava, ja s’hi havien trobat tres vaixells romans més (un tardorepublicà del segle II aC, un augustal del segle I aC, i un altre d’imperial del segle I dC) i un de medieval (de l’any 1412), dels quals només se’n conservava el carregament, principalment àmfores i estris de la tripulació, com atuells de cuina. Se sap que la zona d’Aiguablava ja s’utilitzava com a fondejador al segle III aC, perquè es trobava al costat d’un dels punts geogràfics més difícils per a la navegació a vela, el Cap de Begur. Els vaixells feien servir la cala com a refugi, “i és en aquest temps d’espera, si hi havia un temporal de llevant i els arrossegava contra les roques, quan es podien arribar a enfonsar”, concreta l’arqueòleg del CASC i director de l’excavació Gustau Vivar.

“Vam fer una sèrie de sondejos fins arribar a la roca mare, extraient tot el sediment, i vam descobrir l’existència de noves restes subaquàtiques”, concreta Vivar. La troballa del nou vaixell obligarà a replantejar la propera campanya d’excavacions i excavar aquesta zona en profunditat l’estiu vinent. “La nostra idea era acabar aquest any la prospecció de tota la cala d’Aiguablava, que és la primera del litoral català que explorem en tota la seva extensió”, indica l’arqueòleg del CASC.

La situació exacta del derelicte però, es guarda zelosament per evitar l’espoli. “Quan obrim en extensió podrem documentar el vaixell, veure quines restes en queden i, a partir d’aquí, explicar la seva història; d’on venia, què transportava, qui formava la tripulació i on podia anar a comerciar”, afegeix Gustau Vivar.

Ara podeu escoltar el tall de la notícia als informatius de Catalunya Ràdio:

Gaby

Troben el temple romà de Tarragona

4 Replies

Tot just ha acabat la campanya d’excavació a l’interior de la catedral de Tarragona a la recerca del temple d’August que a principis de mes anunciàvem a Aracne aquí. Hem pogut anar seguint els treballs de recerca gràcies al blog Sapiens on els mateixos arqueòlegs acaben de publicar els resultats preliminars, però força interessants.

Al telenotícies comarques de TV3 donaven així la notícia per boca de la presidenta de l’ICAC, Isabel de Rodà:

N.B.: Avui, La Vanguardia, ABC…

Gaby

“Lilium”

20 Replies

Recordeu aquella cançó d’un videojoc que us vaig mostrar que era en llatí, però composta i cantada per japonesos? Doncs ara hem arribat més enllà. No sé si haureu sentit a parlar dels programes de veu sintètica fets servir per a robots, dels quals el més famós es diu VOCALOID. En pricipi estan disponibles en japonès i anglès, i combinen síl·labes i tons de veu per fer cançons 100% digitals a partir de veus de persones gravades amb, per exemple, l’Audacity. Doncs estava buscant alguna cançó per escoltar mentres feia el treball de recerca, quan he vist que intenten fer cançons en llatí! No sé si opinar a favor o en contra, està clar que no està fet per gent que l’ha estudiat, però la intenció és bona.

Què n’opineu? Personalment, qui em digui ara que el llatí és mort i molt antic, ja em veurà.

Carla Asensio

2n batxillerat Institut Isaac Albéniz

Troben un braçalet de propietats curatives a Empúries

3 Replies

Fragment del braçalet, decorat amb diverses incisions, de lignit (carbó fossilitzat) tallat pels grecs.

Les excavacions a la part de la ciutat grega d’Empúries, concretament a la zona de l’stoa (centre comercial a tocar de l’àgora), durant el 64è curs d’Arqueologia d’Empúries han permès descobrir aquest estiu un braçalet grec “màgic” del segle V aC al qual s’atribuïen propietats curatives (com els actuals de les farmàcies!). L’amulet, fet amb lignit (carbó fossilitzat), està decorat amb diferents incisions. Tenia forma circular. Els grecs tallaven el lignit, el polien i després es posaven l’amulet al canell, al qual se li atribuïen poders místics i propietats curatives.

De moment, se n’han trobat dos fragments. Enguany s’ha excavat fins a trobar els nivells del segle V aC i l’any que ve es preveu arribar als fundacionals. L’stoa era el veritable centre neuràlgic del comerç a la ciutat, on es portaven a terme les transaccions més importants. L’edifici del segle II aC es va aixecar al damunt de les restes de les anteriors ciutats gregues, i la intenció dels arqueòlegs és poder arribar fins als nivells fundacionals, datats al segle VI aC. El director del MAC-Empúries, Xavier Aquilué, ressalta que aleshores es podrà saber amb exactitud el moment de la fundació de la ciutat grega, que ara se situa entre els anys 575 i 550 aC.. “Aquest serà el primer cop que, amb la metodologia actual, arribarem fins a aquests nivells per fer-ne un estudi exhaustiu i rigorós”, ha concretat Aquilué. Tot i les progressives campanyes d’excavació que s’han portat a terme al jaciment d’Empúries, encara queda molta extensió per excavar. “De la ciutat romana, que ocupa 21 hectàrees, n’hem excavat un 15%; i pel que fa a la grega, tot i que el primer nivell ja estigui tot excavat, cal impulsar projectes per conèixer les fases anteriors de la ciutat”, ha conclòs el director del MAC-Empúries.


Darreres excavacions a la ciutat grega dEmpúries. Foto: Xavier Pi / ACN

Darreres excavacions a la ciutat grega d’Empúries. Foto: Xavier Pi / ACN

Ara per ara, s’han trobat diferents illes de cases, la majoria de planta quadrada. El braçalet precisament va aparèixer a l’interior d’una casa. L’arqueòleg Quim Tremoleda va concretar que, com que la terra va segellar bé les estructures, es poden trobar restes i objectes en molt bon estat, com ara, a més de la gran troballa del braçalet, fragments d’àmfora, peces amb inscripcions de grafit, trossos de copes de vi amb decoració grega o fíbules de metall (les agulles per subjectar les túniques).

Acaba l’edició 64 del curs d’arqueologia MAC-Empúries per Canal 10 Empordà.

Caldrà continuar excavant, doncs, per conèixer més la història i la vida quotidiana d’Empúries!

Vid.: Diari de l’Empordà, Diari de Girona, GironaInfo…

Pere

Campanya d’excavacions Pol·lèntia MMX

1 Reply

Des de Mallorca, us envio aquest reportatge de la televisió de Mallorca sobre la campanya d’excavacions a la ciutat romana de Pol·lèntia, tot recordant el nostre muntatge audiovisual de la campanya de l’any passat. Si veniu a l’illa de la calma, no us oblideu de la ruta de la Mallorca romana que ens recomanava la Margalida amb el seu Google maps i l’article publicat al número 56 de la revista Auriga.

Maria & Martí
Campanet, Mallorca

L’Odissea d’Homer

28 Replies

Durant l’estiu que portem he estat llegint diferents versions de l’obra d’Homer, l’Odissea. Han passat per les meves mans diferents llibres com la edició de l’editorial Teide, Les aventures d’Ulisses, o l’edició de la col·lecció de moda entre els nens: Geronimo Stilton, d’edicions Planeta.

LLIBRES - GERONIMO STILTON: LAS AVENTURAS DE ULISES

Després de llegir fins a quatre versions diferents de l’Odissea, no he trobat gaires diferències, llevat de la versió de Geronimo Stilton on, en ser llegida per nens, l’autor utilitza un llenguatge més planer (per exemple, en lloc de dir “morir”, diu “perdre” o “desaparèixer”) i en tota la història no explica ni una  mort.

Arnau Lario Devesa

2n ESO

N.B.:

L’elogi de Pere el Cerimoniós gravat en marbre a l’Acròpolis d’Atenes

10 Replies

Eusebi Ayensa

El famós elogi de l’Acròpolis de Pere IV d’Aragó (dit el Cerimoniós) té una significació especial, ja que és el primer elogi modern d’aquest monument, que durant l’època medieval va ser reutilitzat per als usos més diversos: església cristiana, mesquita turca, polvorí… Com digué l’historiador alemany Ferdinand Gregorovius a finals del segle XIX, l’elogi reial “constitueix el primer testimoni, després de llargs segles, que Occident tornava a tenir consciència de les incomparables belleses del Partenó”.
El projecte en sí no és original, ja que l’any 1911, l’historiador català Ramon d’Alòs-Moner, que acompanyà Antoni Rubió i Lluch en el seu tercer i darrer viatge a Grècia dos anys abans, ja va propasar gravar aquestes paraules en una placa de marbre dins del Partenó. Aquest primer intent, com tots els posteriors, però, no va arribar a bon port.
En aquesta ocasió el projecte va comptar amb el suport incondicional de la meva directora, Carme Caffarel, i dels arqueòlegs Tassos Tanulas, restaurador dels Propileus, i Aléxandros Mandis, responsable màxim de la 1ª eforia d’antiguitats prehistòriques i clàssiques, així com amb el vist-i-plau de l’ambaixador d’Espanya a Grècia, Miguel Fuertes. El projecte va ser discutit en el marc del KAS (Comissió Arqueològica Central) el dia 14 d’abril de 2010, que l‘aprovà per unanimitat. Dos mesos més tard, el 14 de juny de 2010, la decisió va ser ratificada pel ministre grec de cultura, Pavlos Ierulanos.
Per a mi, com a promotor del projecte, el fet que se’ns autoritzi a inaugurar una placa a la porta Beulé, a l’entrada mateixa dels Propileus, amb aquest elogi té una significació molt especial. En un espai reiteradament espoliat, com és l’Acròpolis, el fet que un rei catalanoaragonès en lloés, abans que ningú, les excel·lències artístiques (sense endur-se’n cap pedra) és un gest que ens honora com a poble i que compensa amb escreix el mal record deixat pels almogàvers catalans en la memòria del poble grec.
Per raons tècniques i sobretot d’espai, hem hagut de reduir l’elogi, que serà reproduït en català, castellà, anglès i grec, a la primera frase, que diu que el Castell de Cetines (l’Acrópolis) és la joia més rica del món. L’elogi és més extens i continua dient que “amb prou feines tots els reis crsitians junts en podrien construir un de semblant”.

Avui ha sortit la notícia publicada a El Periódico “L’emprempta catalana”.

Eusebi Ayensa
Director Institut Cervantes d’Atenes

Domus en època medieval?

2 Replies

Com ja va esmentar la Marga, a TV3 fa poc que hi ha un programa que es dedica a revelar el secrets que la història encara no ens ensenya: Sota Terra. En l’últim capítol emès es preguntaven si la Domus del Pi, ubicada aVilanova  de  Sau, era del segle XII com indiquen els documents o era més antiga, com deien alguns. Aquí us passo el capítol perquè en disfruteu.

Abans de veure’l, pensava que tractaria de romans, però al final, en descobrir que en realitat la casa era de finals del segle XII, és a dir, en plena època medieval, em vaig fer la pregunta: per què s’anomena “domus”?  Com que jo no he estat capaç d’entendre per què s’anomena “domus” a una mena de fortí medieval, us proposo que doneu hipòtesis sobre aquest tema.

Arnau Lario Devesa

2n ESO