Recordeu aquella cançó d’un videojoc que us vaig mostrar que era en llatí, però composta i cantada per japonesos? Doncs ara hem arribat més enllà. No sé si haureu sentit a parlar dels programes de veu sintètica fets servir per a robots, dels quals el més famós es diu VOCALOID. En pricipi estan disponibles en japonès i anglès, i combinen síl·labes i tons de veu per fer cançons 100% digitals a partir de veus de persones gravades amb, per exemple, l’Audacity. Doncs estava buscant alguna cançó per escoltar mentres feia el treball de recerca, quan he vist que intenten fer cançons en llatí! No sé si opinar a favor o en contra, està clar que no està fet per gent que l’ha estudiat, però la intenció és bona.
Què n’opineu? Personalment, qui em digui ara que el llatí és mort i molt antic, ja em veurà.
Carla Asensio
2n batxillerat Institut Isaac Albéniz
Quina troballa, Carla! No deixen de sorprende’m aquests nipons quan acudeixen a una tradició, la grecoromana, tan allunyada dels seus paràmetres orientals. Què no hem de fer nosaltres, que en provenim?
Us animo a trobar alguns errors que hi ha a la lletra de la cançó (si cal utilitzeu el diccionari) i intenteu traduir-la. Us aviso, però, que hi ha veu passiva i algunes subordinades que només els de segon podreu traduir més endavant.
He trobat també un altre vídeo d’aquest tema especialment interessant perquè versiona obres d’un pintor austríac del qual us he parlat, sobretot als de grec, perquè té un estil molt especial que ha aplicat també a la temàtica mitològica. Parlant de les metamorfosis de Zeus… No us he amagat tampoc que és un pintor que em té el cor robat…
Ui, Carla, així m’agrada fent troballes, fins i tot durant les vacances! Li anirà molt bé a l’Uri que ha de lliurar el seu treball de recerca a principis d’octubre (i que no em deixa desconnectar aquest estiu!). És una cançó que ja té uns anys, però ell encara no ha tractat. A veure, què en treu a més dels errors que suggereix la Teresa. Crec que acabarà fent un treball de recerca Web 2.o, és a dir, un treball ben col·laboratiu! D’això es tracta!
Qui més l’ajuda a trobar noves línies de recerca o a aprofundir en les velles?
Hola!!! Gràcies Carla per aquest article! Tu ets com jo, treballant sense parar en el bloc inclús a l’estiu, he? Jajaja. La cançó no m’agrada gaire, s’escolta una mica distorsionada i sense la lletra subtitulada en llatí no es podría entendre res de res, i li he passat a la margalida una petita traducció de la lletra, tot i així que costa molt traduir-la i comporta tenir un nivell alt de traducció, pero no es problema, perque amb la Margalida hem estat treballant i traduint casi tot aquest curs i han anat força bé.
Em sorpren moltisim que alguna cosa com aquesta d’origen Japonès, estigui cantada també en llatí, cuan una cultura i l’altre son tan i tan diferents.
Com sempre dic, i com la Carla diu adalt, aquest articles, son una grandisima mostre de que el llatí no está mort, ni molt menys… el llatí forma part de la nostra vida, en la majoría d’indrets el llatí está present tant en noms, com en paraules que pronunciem, com en cançons, com en lletres, etc.
Gràcies Oriol, a més a més tenim l’anglès com a idioma internacional que fa servir una part llatina de vocabulari, i les paraules que s’incorporen a altres llengues com anglicismes (el japonés, per exemple) solen ser aquest precís grup.
Realment vivim dins del llatí, cada dia el fem servir… qui no ha dit mai “carpe diem”? o ha llegit la secció d’esports de la prensa? o el terra que trepitgem, que guarda els records dels nostres avantpassats…
Carla, recordes aquell article de El Fil de les Clàssiques sobre el llatí en l’anglès, ens potss ajudar a millorar-lo?
Uri, la lletra de la cançó que m’has enviat a través del facebook caldria que la fessis en català. Et recordo que el teu treball de recerca ha de ser en català. Una vegada hagis fet la traducció hauries de mirar de trobar les múltiples influències de la música sacra; per exemple podries començar per Ave mundis spes Maria. Bona recerca!
Sincerament no se que opinar perque aquestes coses dels japonesos no es que m’interessin molt però em sembla increible que fins els japonesos tinguin en compte el llatí per fer cançons o coses així.
Quan tingui el diccionari davant i estigui a casa em posaré traduir el text a veure com em surt.
Vale !
Personalment quan he escoltat aquesta canço m ‘ha recordat a una barreja entre patufet i japones petit molt graciosa.
El ritme i la lletra de la canço les trobo maquíssimes i que en directa, amb una veu humana i ben dolça, arribaria al cor seguramente de molta gent i segurament es podria valorar més aquesta llengua tan suau com es la llatina.
Carla un pregunta, a tu no t’ agradar ”el manga” no?
bona troballa nena 😀
Ave!
Bona recerca Carla, sempre ens sorprens amb un article d’aquest tipus.
Em sembla sorprenent que dues cultures tan diferents com son la japonesa i la llatina tinguin relació directa en aquestes coses.
També remarco el que han dit els companys, que la llengua llatina no està morta, que encara passeja entre nosaltres día a día.
Vale!
Ave !
Molt bona Carla! Ni sabia lo dels robots i molt menys que intentaven imitar la veu humana i a sobre amb melodies per fer cançons, de veritat que l’ésser humà em sorprèn cada vegada més.
Anem al grà: sincerament em sembla impresionant que ho hàgin aconseguit i a sobre que tinguin interès per fer que unes màquines cantin en Llatí.
Diria que aquesta cançó ho canta una japonesa no perquè ho posi escrit sinó per la pronunciació; ademés m’he fixat que en les terminacions de la 1a declinació (-ae) es diu com si fos en francès (o almenys això m’ha semblat).
M’ha sorprès bastant, la veritat.
Per cert Carla, la foto és molt encertada, queda molt bé 🙂
Vale !
Ave!!
Carla jo estic amb tu ja que, com sempre dic, el Llatí és molt i molt present en la nostra vida, més del que ens poguem imaginar! Qui pensi el contrari que s’informi bè perquè està molt equivocat.
Això si, jo veig que entre el Japonès i el Llati hi ha una diferència abismal encara que aquest intent paer part dels japonesos de fer cançons o composicions musicals en Llatí em sebla una bona iniciativa i, a més, un altre raó per poder demostrar que el Llatí és més viu que mai!
Molt bon article Carla, veig que ja t’has posat les piles per afrontar aquest nou curs en el que haurem de fer molt cas al “nulle dies sine linea” perquè sino no ens el treurem.
Vale!!
Jo opino com l’Ana, no m’interessan molt les coses relacionades amb el manga o els japonesos, però reconec que és estranya la presència del llatí en aquests àmbits. De totes maneres és una bona troballa i ens fa adonar-nos de l’existència d’importància de la llengua llatina als nostres dies.
Vale.
Ave!
Molt bona troballa Carla, molt interesant.
Amb articles com el de la Carla, un cop més ens adonem que el llatí encara perdura en la nostra vida, de manera quotidiana,tant en noms de cotxes com vam veure l’any passat, residències, carrers.. eL llatí no és una llengua morta!!
Vale!
gràcies a tots, jo que estic ficada dins d’aquest món digital i del manga, us puc assegurar que últimament els noms de les sèries noves solen ser en llatí! siguin d’on siguin!
Continuo esperant la traducció, encara que sigui diccionari en mà…
aveee!
a mi tampoc m’agraden aquestes coses del manga i molt menys aquesta musiqueta estranya.. encara que és molt interessant la relació llatina-japonesa.. els queda una miqueta lluny, no?suposo què alguna cosa d’interessant hi veuran com per a traduir-ho al llatí!
valee
Pingback: L’EMPREMTA D’ORFEU » Lilium, intro d’Elfen Lied
Salve.
Molt bon article!. Felicitats!. A mi personalment també m’agrada molt el manga. Per altre banda, em sembla mentida que els nipons, tan allunyats d’aquesta cultura, facin servir tant la mitologia com el llatí per crear les seves obres. Aquesta és una altre demostració que ens fa adonar que el llatí es troba ben viu i que no desapareix.
Vale.
Salve!
Han passat uns anys d’aquest article, però ara jo m’he començat a veure aquesta sèrie japonesa i també m’ha cridat l’atenció la cançó en llatí.
He intentat fer una traducció, encara que he vist que la lletra potser té algun error. Aquí la deixo:
La boca del just meditarà saviesa, i la rebel•lació serà dita per la seva llengua.
Feliç l’home que pateix la temptació, ja que en haver sigut provat, rebrà la corona de la vida.
Senyor! Foc diví, tingues pietat.
Oh, què sagrada, què serena, què benigna, què afable. Oh, lliri de la puresa!
Espero que s’apropi al significat.
Valete
Així m’agrada Ainhoa, que t’hagis llençat a la traducció, que de ben segur t’ajudarà a millorar alguns aspectes de la traducció. Algunes consideracions que poden ajudar a millorar la traducció:
Os iusti meditabitur sapientiam,
Et lingua eius loquetur indicium.
Beatus vir qui suffert tentationem,
Quoniqm cum probates fuerit accipient coronam vitae.
Kyrie, fons bonitatis.
Kyrie, ignis divine, eleison.
O quam sancta, quam serena,
Quam benigma, quam amoena esse Virgo creditur.
O quam sancta, quam serena,
Quam benigma, quam amoena,
O castitatis lilium.
[Instrumental]
Kyrie, fons bonitatis.
Kyrie, ignis divine, eleison.
O quam sancta, quam serena,
Quam benigma, quam amoena,
O castitatis lilium.
-primera frase: de les dues coordinades, la primera esta bé, però a la segona has de tenir en compte que el verb “loquor” és deponent com “meditor” de la primera.
-2a frase: correcta
-3a frase (TORNADA): “fons bonitatis” i “eleison” no estan correctes
-4a frase: bé
-Falta per traduir una frase on hi ha un verb amb passiva i també un infinitiu
Si corregeixes això que et comento, tindrem la traducció correcta.
De cara a futurs comentaris, se m’acut demanar-vos que busqueu determinades referències en el text:
-A un vers d’un literat latí que hem estudiat i va donar lloc a un tòpic literari
-Un vocatiu i una forma verbal transcrita directament del grec, que prové de la litúrgia cristiana
D’altra banda, quins són aquests lapsus calami a què fa referència l’Ainhoa?
Traducciò refeta:
“La boca del just meditarà saviesa, i la seva llengua exclamarà una revelació.
Feliç l’home que pateix la temptació, ja que en haver sigut provat, rebrà la corona de la vida.
Senyor, font de bondat.
Senyor, foc diví, tingues pietat.
Oh, què sagrada, què serena, què benigna, què afable és la verge que creu.
Oh, què sagrada, què serena, què benigna, què afable.
Oh, lliri de la puresa!”