Eusebi Ayensa
El famós elogi de l’Acròpolis de Pere IV d’Aragó (dit el Cerimoniós) té una significació especial, ja que és el primer elogi modern d’aquest monument, que durant l’època medieval va ser reutilitzat per als usos més diversos: església cristiana, mesquita turca, polvorí… Com digué l’historiador alemany Ferdinand Gregorovius a finals del segle XIX, l’elogi reial “constitueix el primer testimoni, després de llargs segles, que Occident tornava a tenir consciència de les incomparables belleses del Partenó”.
El projecte en sí no és original, ja que l’any 1911, l’historiador català Ramon d’Alòs-Moner, que acompanyà Antoni Rubió i Lluch en el seu tercer i darrer viatge a Grècia dos anys abans, ja va propasar gravar aquestes paraules en una placa de marbre dins del Partenó. Aquest primer intent, com tots els posteriors, però, no va arribar a bon port.
En aquesta ocasió el projecte va comptar amb el suport incondicional de la meva directora, Carme Caffarel, i dels arqueòlegs Tassos Tanulas, restaurador dels Propileus, i Aléxandros Mandis, responsable màxim de la 1ª eforia d’antiguitats prehistòriques i clàssiques, així com amb el vist-i-plau de l’ambaixador d’Espanya a Grècia, Miguel Fuertes. El projecte va ser discutit en el marc del KAS (Comissió Arqueològica Central) el dia 14 d’abril de 2010, que l‘aprovà per unanimitat. Dos mesos més tard, el 14 de juny de 2010, la decisió va ser ratificada pel ministre grec de cultura, Pavlos Ierulanos.
Per a mi, com a promotor del projecte, el fet que se’ns autoritzi a inaugurar una placa a la porta Beulé, a l’entrada mateixa dels Propileus, amb aquest elogi té una significació molt especial. En un espai reiteradament espoliat, com és l’Acròpolis, el fet que un rei catalanoaragonès en lloés, abans que ningú, les excel·lències artístiques (sense endur-se’n cap pedra) és un gest que ens honora com a poble i que compensa amb escreix el mal record deixat pels almogàvers catalans en la memòria del poble grec.
Per raons tècniques i sobretot d’espai, hem hagut de reduir l’elogi, que serà reproduït en català, castellà, anglès i grec, a la primera frase, que diu que el Castell de Cetines (l’Acrópolis) és la joia més rica del món. L’elogi és més extens i continua dient que “amb prou feines tots els reis crsitians junts en podrien construir un de semblant”.
Avui ha sortit la notícia publicada a El Periódico “L’emprempta catalana”.
Eusebi Ayensa
Director Institut Cervantes d’Atenes
Moltíssimes gràcies, Eusebi, per aconseguir tan elevada fita i ser orgull dels catalans a Grècia i també, com a bon hel·lenista amic que ets, per respondre amb tanta celeritat a la meva crida de demanar-te de fer-ne difusió aquí, en aquest blog obert a la col·laboració relacionada en el món clàssic i que ara està de vacances estivals. Esperem les fotografies de la inauguració i desitgem que aviat ho puguemm fruir amb els nostres propis anys. Χρὀνια πολλἀ!
Primícia que llegim tots amb alegria immensa.
Estimats amics,
Em plau d’allò més de compartir aquesta primícia amb vosaltres, professors com jo. Ara, per atzars de la vida, dirigeixo l’Institut Cervantes d’Atenes (la qual cosa no deixa de ser per a mi un honor immens), però em segueixo sentint molt a prop dels meus antics col·legues. Gràcies, doncs, per l’interès. Espero poder compartir també amb vosaltres la notícia de la col·locació de la placa (en aquests moments l’estan gravant els lapicides de l’Acròpolis) i la de la seva inauguració oficial, quan sigui el moment. Prometo enviar-vos un ampli reportatge fotogràfic!
Una abraçada a tots i bon estiu,
Eusebi
Moltes gràcies, Eusebi, és un plaer immens per a Aracne la teva col·laboració i el teu recolzament a les nostres matèries, especialment l’oblidat grec, i des d’aquí esperem amb candeletes el reportatge de primera mà (quin honor!) de la col·locació de la placa a l’acròpoli. Quina emoció!
Turistes d’altra època: http://www.historiaclasica.com/2010/07/testimonios-de-turistas-de-otra-epoca.html?utm_source=feedburner&utm_medium=feed&utm_campaign=Feed%3A+HistoriaClsica+%28Historia+Cl%C3%A1sica%29
El monòlit ja és a l’Acròpolis.
http://www.llibrevell.cat/wp/la-pus-rica-joia-que-al-mon-sia/
Xaipete!
Penso que és una gran aportació pel català, ja que si realment aquest està present a Grècia has sigut favorable que fiquessin un elogi a Grècia amb referència als catalans.
Xaipe,
Molt bon treball i bona aportació!
Pingback: Un viatge a les platges de les illes gregues | Aracne fila i fila