Del programa Sota Terra de TV3 d’ahir Carrer Ripoll 25, Barcelona em va cridar molt l’atenció aquesta reconstrucció dels dos aqüeductes que portaven aigua a la ciutat de Barcelona en temps dels romans i que els arqueòlegs n’han trobat restes en els fonaments de la casa del carrer Ripoll, 25 que té més de dos mil anys d’història:
Gaby
Ahir, tot llegint el diari “El Punt”, em vaig trobar de nassos amb aquest titular i em vaig posar a llegir-lo amb força curiositat, ja que no és una notícia que surti cada dia.
L’article parlava de les queixes del president del Centre d’Estudis Vilassarencs, Alex Serrano, sobre la construcció i ampliació de la piscina municipal de la vila, que podria destruir la suposada necròpolis que trobarien els obrers si excavessin el subsòl.
“S’han trobat restes de parcel·les adjacents i també aquí es va recuperar un dels únics mil·liaris de l’època augusta”, explica un historiador local.
El Departament de Cultura diu que enviarà un arqueòleg a supervisar les obres per tal que les màquines perforadores no trinxin les restes arqueològiques clàssiques.
Crec que és important preservar el nostre patrimoni, tant històric con natural, i no destruir-lo per interessos econòmics d’algunes persones.
Arnau Lario Devesa
2n ESO
A veure si identifiqueu aquestes nines? A mi m’encanten les Barbies. En tinc una pila i encara hi jugo. Relacionades amb la mitologia, tinc la Barbie Sirena i la Barbie Pegaso.
També m’agrada molt la fotografia i fer muntatges audiovisuals amb la wii i amb la Nintendo DSI. Amb Animoto també és molt fàcil. Espero que us agradi encara que ja no jugueu amb nines! Són nines Barbie de col·lecionista i són de clàssiques!
Quines heu reconegut?
Per cert, sabeu què significa el nom Barbie i quin és el seu origen? Una pista: m’han dit que també té a veure amb les clàssiques!
Valèria
Primària
Altre cop, per Sant Jordi, va arribar a les meves mans una novel·la amb referents clàssics, aquesta vegada una de fantàstico-científico-mitològica, pràcticament de ciència ficció. El fet que l’autor, Javier Negrete, fos professor de grec de l’Institut Gabriel y Galán de Plasencia, a part de la seva reconeguda experiència com a traductor de Plutarc i escriptor prolífic, suposa per a mi un al·licient més a l’hora d’emprendre la lectura del text. Pensar que cada dia havia de plantejar-se com explicar el món clàssic a un grup d’alumnes com vosaltres, em sembla garantia suficient que la seva obra de divulgació pot ser atractiva també per a vosaltres.
[Font: Viquipèdia]
Com no podia ser d’altra manera, aquesta novel·la tracta sobre el misteri de la desaparició de l’Atlàntida, esdeveniment que ha fascinat i intrigat gent de totes les èpoques, des dels sacerdots egipcis o filòsofs grecs com Plató. Però no es tracta pas d’una novel·la històrica, sinó d’una interpretació des del present a través de personatges capaços de moure’s en el temps i fins i tot traspassar la frontera del món humà al diví. Déu, homes i herois, us sona d’alguna cosa? Aquesta èpica pràcticament homèrica en ple segle XX s’emmarca en un context científic de molta actualitat com és el de la vulcanologia i els moviments tel·lúrics. Qui no ha sentit parlar recentment d’un volcà islandès de nom impronunciable que impedia les comunicacions aèries i va aturar un continent sencer amb les seves emissions de fum? Al bloc oficial del llibre trobareu informació exhaustiva sobre d’altres fenòmens semblants, que serveix per introduir la hipòtesi de què parteix la novel·la: Què passaria si tots els volcans del món entressisn en erupció al mateix temps?
[Ed. Espasa Col. “Narrativa”. Madrid: març 2010]
I el tràiler incideix en el context geològic en què s’emmarca l’obra.
Ateses les característiques de l’obra, es fa difícil parlar-ne sense córrer el perill de desvetllar el misteri que es desenvolupa al llarg de les peripècies dels protagonistes, de diferents edats, personalitats i nacionalitats, que acaben convergint en una illa grega, la bella Santorini. Ara bé, com he fet en totes les recensions publicades fins ara, he seleccionat alguns fragments que, per alguna raó, crec interessant destacar.
-Todos esos elementos a los que usted se ha referido son delírios sensacionalistas destinados a vender. Para comprender algo hay que remontarse a su verdadero origen. Veamos: ¿quién es el primer autor documentado que habla de la Atlántida?
-Platón -respondió Herman.
-Al menos, eso no lo ha olvidado.
Valbuena sacó de la estanteria un volumen de Oxford y lo abrió por un pasaje marcado.
-Observen bien lo que dice el divino Platón: “Ákue de, o Sócrates, logu mala men atopu, pantápasi gue men alezús, hos ho ton heptá sofótatos Sólon pot’éfe”.
-Disculpe, profesor, pero hicimos letras mixtas. Nunca dimos griego -dijo Gabriel.
-¿Y cómo pretende escribir sobre la Atlántida sin saber griego? En fin…
No us sona, aquesta insistència en la importància de les fonts? Penso que aquest fragment i tot el que segueix només ho pot haver escrit algú que ha passat per les aules com a a docent. Llàstima de la transcripció pseudofonètica del text de Plató… Quan haguem fet els graus de l’adjectiu traduirem el text original amb els de segon de Grec. De moment, però, mireu de contextualitzar els personatges esmentats (Plató, Soló, Sòcrates), proveu de descobrir en quin diàleg platònic s’esmenta l’Atlàntida, esbrineu a quina col·lecció de clàssics bilingües (original i traducció) es refereix el professor i, potser és demanar massa, ¿algú pot buscar i escriure el text original grec?
-Sentimos haberle despertado – dijo Gabriel.
-No me han despertado. Sólo duermo cuatro horas al día. Ars longa, vita brevis.
–Perdone, pero no le entiendo -dijo Herman.
-Me habría sorprendido lo contrario, señor Gil. Me refiero a que el conocimiento que merece la pena adquirir es demasiado vasto y la vida humana demasiado breve como para perder el tiempo durmiendo más de lo imprescindible.
-¿Todo eso ha dicho? Sí que resumían esos romanos…
El significat de l’aforisme romà no cal que us el pregunti, evidentment, però algú em pot dir el seu origen i autoria?
Per acabar i, si és possible, incitar-vos a la lectura d’aquesta novel·la, que pot agradar a tota mena de públic, us deixo amb l’enigma que tanca l’epíleg.
Me llaman Atlas.
Soy inmortal.
No sé por qué.
Pero sé que un dia lo averiguaré.
Tengo todo el tiempo del mundo.
TERESA
Antena 3 fa una aposta per la moda de les sèries històriques i ja s’ha començat a fer el rodatge d’Hispania, que narrarà la lluita dels rebelds hispans que al comandament de Viriat, es varen enfrontar als romans en el segle II aC i pretenien alliberar Hispània del poder romà. En aquesta superproducció de Bambú Producciones que s’estrenarà a la tardor hi haurà lluita, venjança, aventura, acció i amor i s’emetrà en prime time. Hi actuaran actors com Ana de Armas, Roberto Enríquez, Lluís Homar, Juan José Ballesta, Jesús Olmedo, Manuela Vellés, Alfonso Bassave, Angela Cremonte, Antonio Gil, Pablo Derqui, Luz Valdenebro i Hovik.
Una de romans sempre va bé, esperem, però que les expectatives no es vegin frustrades com en el cas de la sèrie Via Augusta de TV3.
Joan Ramírez
La ciutat romana de Pol·lèntia a l’illa de Mallorca era més gran del que es creia segons les investigacions d’un equip italià d’arqueologia a la zona actual del pàrquing de cotxes! Aquí teniu la notícia difosa a RTV Mallorca:
Un estiu arqueològic molt fructífer a la ciutat romana de Pol·lèntia! Fa poc us comunicàvem la cloenda de la campanya arqueològica 2010 i ara es necessita temps i diners per continuar excavant per saber-ne més i confirmar si realment Pol·lèntia era una ciutat d’unes vint hectàrees! Esperem que un dia o altre no massa llunyà us ho puguem fer saber!
Maria & Xisco
Ses Illes
En el programa Converses de Catalunya Ràdio abans d’ahir Jordi García Soler va entrevistar Pepita Padrós, l’arqueòloga per antonomàsia de les restes romanes de Badalona. En El Fil de les Clàssiques teniu un muntatge audiovisual d’ Un dia a l’antiga Baetulo (II), un text d’Anna Cabeza que gaudí de la col·laboració de Montse Comas i evidentment de Pepita Padrós, gran coneixedora de la vida quotidiana dels romans de fa dos mil anys.
Joan Ramírez
Ja sabeu que aquesta nit toca mirar el cel. La Margalida l’estiu passat ens ho recordava a El Fil de les Clàssiques! Aquests dies la Terra està interceptant la pols del cometa Swift-Tuttle que va ser observat el 1862 i el 1992. Quan aquestes restes del cometa entren en contacte amb l’atmosfera de la Terra es cremen i donen lloc a les conegudes estrelles fugaces que en aquestes dates s’anomenen Llàgrimes de Sant Llorenç (dia 10 va ser la seva festivitat) o també Perseides (per la constel·lació de Perseu).
Les Perseides es poden veure uns quants dies abans i després al voltant del dia 12 o 13 d’agost, precisament entre el 8 i el 15 d’agost, si els núvols ho permeten.
Segons la SOMYCE (Sociedad de Observadores de Meteoros y Cometas de España), aquest any el màxim es donarà entre la 1 h i 30 minuts de la matinada del 12 al 13 d’agost i les 4 h de la matinada del dia 13.
El punt radiant de les estrelles està situat al voltant de la constel·lació de Perseu, que a les dues de la matinada del dia 13 estarà aproximadament mirant cap al nord-est.
Si no us en voleu perdre detall podeu anar fins als observatoris que aquests dies obren, per exemple el de Costix a Mallorca o el de Pujalt a l’Anoia (93 869 80 22 – 620 136 720 o info@observatoridepujalt.cat, les places són limitades) o al Centre d’Observació de l’Univers a Àge (a la Noguera). També podeu anar en un lloc obert amb poca contaminació lumínica. Això sí, aneu on aneu, no us oblideu d’agafar roba d’abric, tovallola o màrfega, prismàtics, un lot amb llum vermella o embolicat amb paper de cel·lofana vermella i a observar el cel.
Potser és un bon moment mentre espereu que es faci de nit llegir el mite de Perseu a Narracions de mites clàssics o visionar aquest vídeo sobre Perseu i la Medusa que des de fa un parell d’anys podeu trobar a El Fil de les Clàssiques. Enguany a més s’han estrenat dues pel·lícules, no massa fidels, però així us podreu entretenir trobant els errors: Percy Jackson y el ladrón del rayo i Furia de Titanes.
Que tingueu bona sort amb l’observació de les Perseides i no us oblideu de demanar algun desig amb la pluja d’estels! Tampoc us oblideu de mirar la conjunció de Mart, Venus i Saturn! i el pletòric Júpiter i els seus satèl·lits galileans!
Xisco
Ítaca
Joan Ramírez
N.B.: Aquí teniu, a posteriori, la recepta d’Apici i el vídeo de La Cuina de la història sobre el plat d’Apici “Mandonguilles a la marinera amb fècula” perquè us sigui de més fàcil localització:
Ingredients
Elaboració
Joan Ramírez
