Avui se celebren els 2.500 anys de la fi de la batalla de Marató (a El Fil de les Clàssiques teniu un magnífic documental històric). Sabeu què va suposar per a occident? Per què en l’actualitat hi ha una prova esportiva que es diu marató?…
Gaby
L’escultor català Antoni Miralda exposa fins al 17 d’octubre al Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofia de Madrid dins l’espai recentment reobert Palau Velázquez del Retiro, i m’ha cridat l’atenció el títol de la seva retrospectiva, De gustibus non disputandum. Per què un artista tan provocador ha triat el llatí? Em podeu donar, aràcnids i aràcnides, un cop de mà: coneixeu una altra frase llatina semblant? Com serien les equivalents en català, castellà…? Per què creieu que utilitza precisament aquesta dita llatina? Per què la periodista que li va fer aquesta entrevista publicada a El País no en fa cap esment?…
Maria
Aristòtil va escriure en la seva obra Meteorològica el fenomen tot dient que a la mateixa hora que va caure un gran meteorit en el nord de Grècia entre els anys 468 i 466 aC es veia un cometa per l’oest. Els investigadors de la Universidad Brigham Young (Utah, EE.UU), el filòsof Daniel Graham i l’astrònom Eric Hintz, ho han atribuït al pas del cometa Halley a causa de les dates, de la trajectòria descrita, de la magnitud i del temps que va ser visible, uns 72 dies, i han reconstruït la possible trajectòria del Cometa per tal de veure si coincidia amb les observacions antigues, i els resultats són similars i així ho han publicat a la revista Journal of Cosmology encara que assumeixen que és difícil demostrar-ho. Això sí, diuen que els albiraments de cometes grans són rars, de manera que el Halley és un “candidat ferm”. Les dates, tanmateix, són molt discutides perquè les diverses ciutats estat feien servir el seu propi calendari.
De ser cert, els grecs haurien vist primer, tres òrbites abans que els xinesos que el van veure passar el 240 aC, el cometa Halley que passa al voltant del Sol cada 74 i 79 anys i que porta el nom de l’astrònom britànic Edmund Halley que el 1705 va determinar per primera vegada que una gran resplendor vista el 1682 era en realitat un cometa periòdic i va calcular que tornaria el 1757. L’encert va ser espectacular, ja que només va fallar per un any, però el reconeixement va ser pòstum perquè el científic no va poder tornar a veure el pas del seu cometa.
Desitjo que el 2061 quan el cometa Halley es torni apropar a la Terra el pogueu veure! Mentrestant, em podria dir què vol dir el mot cometa i quin és el seu origen?
Xisco
Mallorca
Diumenge passat vaig anar a la Vinalia Rustica com heu vist a El Fil de les Clàssiques i m’ho vaig passar d’allò més bé amb les recreacions del món romà. Si us la vàreu perdre aquí teniu la notícia a la televisió m1.
Què us ha semblat la crònica?
Valèria
Primària
Les acaballes de Catul
IX
El teu car fill, un mamonet encara,
s’ha despertat al llit on tu i jo ho fèiem.
Hem acabat la nostra febril feina,
i en jeure, nus, escampats sobre el llit,
per aquell son suavíssim que ens pren,
el tendre fill de les teues entranyes,
que tinc motius per dir-li fill de puta,
ha començat a cridar i jugar,
pujant al teu amorosíssim cos,
caient, feroç, des de la doble alçària
dels pits al dolç entrecuix, llençant crits.
Encara més, se m’ha pujat a mi
i ha descobert la meua artilleria.
Li he deixat fer tot allò que ha volgut,
no amb sentiments, precisament, de pare,
sinó, més bé, de Tiberi, segons
ha repetit Suetoni, el cabró.
….
M’he masturbat avui mirant el cos
des del meu llit d’una jove a la platja:
he retornat a la meua infantesa
d’albercoquers i de dacasars furtius.
He estat feliç, immensament feliç.
He rescatat la meua adolescència
amb brusca mà mentre mirava el cos,
esvelt i nu, dempeus damunt la sorra,
compacte i bru, d’adelerada gràcia.
Molt l’he estimat, molt més l’he desitjat.
En arribar aquell delit suprem,
el goig darrer, he sentit caure espès,
en gotes grans i calentes l’esperma.
No he lamentat el que he fet: contemplava,
amable, el cos, dura imatge invencible,
i he retornat, amb l’altra mà, al meu acte.
Vicent Andrés Estellés
Amb aquests versos eròtics de Vicent Andrés Estellés vull retre homenatge al poeta de Burjassot, a l’Horta valenciana, nascut el 4 de setembre de 1924 i traspassat a València el 27 de març de 1993. Josep Lozano va tenir la idea de dedicar-li el 4 de setembre de cada any, el dia del seu naixement. Esperem que sigui una festa que acabi arrelant en què es tingui ben present una de les figures més destacades de les nostres lletres.
Per què aquests versos d’Estellés a Aracne? Quina influència de la poesia eròtica romana hi veieu? A quins personatges fa referència? Com explicaríeu el títol Les acaballes de Catul? Què en sabeu de Catul i quins apunts hem fet entre tots tant a El Fil de les Clàssiques com a Aracne fila i fila? Per què creieu que Vicent Andrés Estellés és anomenat el Príap de Burjassot? No us perdeu El món clàssic en Estellés i comenteu les preguntes proposades?
Martin T.
Logo original de la Carme Rosanas
Al Facebook vàrem fer difusió a través de Fildelesclàssiques Aracne de la crida homenatge amb aquest vídeo:
Tot just acabo de llegir l’apunt d’homenatge publicat a El Fil de les Clàssiques i seguint amb els referents clàssics aquí us deixo un poema de Màrius Torres perquè en gaudiu de la lectura, el comenteu i el compareu amb aquest altre de Muriel Rukeyser.
Dos apunts d’estiu del nostre bloc Aracne, un llibre i una notícia de la televisió grega, m’han portat a la recerca apassionada de l’Atlàntida i de grans civilitzacions, com és el cas de la minoica, així com de visionaris com Heinrich Schliemann, Arthur Evans, Spyridon Marinatos… Què en sabeu? Què n’opineu?
L’Atlàntida, el continent perdut:
Com era l’Atlàntida dels minoics?
Gaby
Segurament aquests dies heu vist aquest anunci d’un cotxe (jo tinc autèntica passió pels cotxes!) però us el deixo aquí perquè em feu cinc cèntims -entesos i enteses en etimologia- del mot fòbia i de totes les fòbies que se’n fan referència (jo no sé grec però m’agradaria que em poséssiu el nom també en grec o en llatí si s’escau)-. També estaria bé que em comentéssiu altres fòbies i, si us les inventeu, ho indiqueu. Moltes gràcies!
Xisco
La cuina de la història del programa Sota terra Carrer Ripoll, 25 Barcelona , emès ahir a la nit a TV3, ens ofereix una altra recepta d’Apici que encara es cuina avui en dia, es tracta dels pèsols amb sípia:
Ingredients:
300 g de pèsols
200 g de sepionets sense netejar
1 manat de coriandre verd
1 porro
1 cullerada de gàrum
1 got de vi blanc
1 got de vi de panses
Pebre negre
Orenga
Comí
Oli d’oliva
Sal
Elaboració:
1. Bulliu els pèsols i, un cop escumats, afegiu-hi el porro, el coriandre picat i els sepionets.
2. En un morter, esmicoleu pebre negre, orenga i una mica de comí. Deixateu-ho amb el garum i el vi blanc i afegiu-ho a la cassola dels pèsols.
3. Afegiu-hi el vi de panses, un bon raig d’oli d’oliva i deixeu-ho bullir uns 10 minuts.
4. Emplateu els pèsols, empolsineu-los amb pebre i serviu-los.
Gaby
Δείτε:
Ιάννης Κατσίς
Αθἠνα