Referents clàssics: Els Jocs de la Fam

Els jocs de la fam és una distòpia que arrossega diferents referents clàssics com els que us mostraré avui.

Partim d’una trilogia literària, aquest terme prové del grec: tres-logos (tres discursos) i fa referencia a les tres tragèdies que es van presentar a un concurs per cada un dels autors que competien per aconseguir el premi en els certàmens que se celebraven en les festes en honor a Dionís. Altres trilogies (en el cinema i la literatura) com aquesta són: Matrix, Shrek o Divergent.

Aquí us deixo una ressenya del canal de Youtube “El Mon en un Mot” on parlem dels Jocs de la fam!

 [youtube width=”550″ height=”450″]https://www.youtube.com/watch?v=14qu1ftaD9o[/youtube]

Argument

Els jocs de la fam es desenvolupa en un país anomenat Panem, el que és en realitat una civilització postapocalíptica situada en el que abans era Amèrica del Nord. El territori es comprèn del Capitoli, que és la central del país, i tretze estats que estan sota el seu control, els quals són anomenats districtes. Fa prop de 100 anys, el Districte 13 va iniciar una rebel·lió davant El Capitoli, on es van perdre una enorme quantitat de vides, a més de la destrucció total d’aquest districte. Com a càstig per evitar altres futurs aixecaments, El Capitoli va crear un esdeveniment anomenat «Els Jocs de la Fam», on anualment els dotze districtes sobrants han d’enviar dos tributs, un noi i una noia amb edats entre els dotze i els divuit perquè lluitessin a mort en una sorra fins que només quedés un, mentre tot Panem els observa a través de televisió.

Més referents:

  1. L’autora reconeix a la Katniss Everdeen (la protagonista) com una espècie de Teseu futurista, ja que Teseu es presenta voluntari com a tribut per alimentar al monstre minotaure que està tancat a un laberint. La Katniss es presenta voluntària com a tribut per poder salvar a la seva germana petita. Teseu necessita l’ajuda d’Ariadna per vèncer el minotaure i després l’abandona quan tornen a Atenes. El mateix passa amb en Peeta i la Katniss.
  2. Els gladiadors eren combatents dels jocs a l’antiga Roma. Aquests eren entrenats i patrocinats i solien combatre en un amfiteatre on la seva fossa es deia Arena. Els tributs dels jocs de la fam són entrenats durant una sèrie de dies i necessiten patrocinadors per poder sobreviure a l’Arena, que era un lloc on combatien els vint-i-quatre tributs.
  3.  També es compara a Katniss amb Espàrtac perquè ella mou una revolució contra El Capitoli com Espàrtac va fer una revolució contra la Revolució romana.
  4. El nom de Panem prové de l’expressió “Panem et Circenses” que significa pa i circ. És la pràctica que fan servir per mantenir tranquil·la la població, ocultar fets i prevenir als districtes amb aliments i entreteniments de baixa qualitat.
  5. La cornucòpia. És un símbol de prosperitat i afluència del segle V a.C. que significa “les banyes de l’abundància”. La llegenda de la cornucòpia prové de la llegenda mitològica de la cornucòpia. Als jocs de la fam aquesta està plena d’armes, materials, envasos, aigua, menjar i altres coses per poder sobreviure.
  6. Els noms d’alguns personatges són persones reals del món romà. Per exemple Sèneca, Cinna, Plutarc, Cèsar, Flavius, Octàvia, Lavinia…

Aquests són alguns dels referents clàssics que he pogut trobar tant en el llibre com en la pel·lícula. Us heu llegit el llibre o heu vist la pel·lícula? Us ha agradat? Podríeu explicar la llegenda de la Cornucòpia? Trobeu algun referent clàssic més?

A Aracne fila i fila hi podeu trobar un altre article sobre referents dels Jocs de la Fam. 

Abril Ramos i Aran
1r Batxillerat Grec i Llatí

L’origen científic de la filosofia

Com cada any, aquesta setmana passada va ser la setmana de la ciència. Aquí teniu una petita explicació de l’origen de la ciència i la filosofia (que en un principi anaven de la mà) i el perquè s’originés precisament a Grècia al s. VI aC.

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=JwXUCLS4hko[/youtube]

Judit Giménez Roig, 2n Batxillerat Humanístic IPM

Fascinació pels aqüeductes

Els aqüeductes

Els aqüeductes eren construccions fetes per als romans que permetien transportar l’aigua en gran quantitat des de la seva font fins a la ciutat a través de recs de superfície, galeries subterrànies, i ponts d’arcs aeris. Va ser una de les grans construccions i més aconseguides per als romans.

Avui dia, encara es conserven aquests grans descobriments, però no tots es conserven d’una peça. Els aqüeductes que estan més ben conservats per tot el món són els de Tarragona, anomenat el Pont de Diable o Pont de les Ferreres, l’aqüeducte de Segòvia, i també per Itàlia i França (que encara es conserven en bon estat). A Alemanya, a la ciutat d’Einbeck n’hi ha un de més modern.

També i degut al pas del temps i a que no s’ha pogut fer res, hi ha aqüeductes més destrossats, més aviat restes.

Hem pogut observar que al Maresme també en trobem, com a Pineda de Mar, cosa que reflecteix el pas dels romans i el seu regnat. Arrasaven per molts territoris, tenien un gran domini.

Després de fer una petita recerca he trobat que catorze aqüeductes portaven milers de milions de litres d’aigua a la ciutat de Roma i gran part de l’aigua era per a usos públics.

Els aqüeductes es podien estendre durant 100 quilòmetres amb una disminució del nivell de 300 metres a l’inici fins a 60 metres a l’arribada. Els enginyers romans utilitzaven sifons inversos quan calia.

Així doncs, no hi ha dubte sobre la intel·ligència dels romans i de tan espavilats que eren, cosa que almenys a mi, em fa admirar-los i respectar-los.

 Hamza Zaanouni, 4t C. Optativa 3 de llatí.

August de Prima Porta

Aquesta obra l’hem treballada a Història de l’Art ja que és una de les obres que entren en la selectivitat. August va ser el primer emperador romà i el successor de Juli Cèsar.

L’estàtua d’August de Prima Porta és una estàtua de Cèsar August que va ser descoberta el 20 d’abril de 1863 a la vil·la de Prima Porta pertanyent a Lívia, a la ciutat de Roma. Es tracta d’una còpia de marbre de l’estàtua de bronze anterior. En quin festival de reconstrucció històrica enguany s’ha reproduït una còpia policroma?

Ara ja el podreu reconèixer bé!

Xènia Sánchez i Xènia Serra
2n Batxillerat C