Category Archives: Llatí 4t

Ens tocarà la Loteria amb la deessa Fortuna?

Com cada any per Nadal, la Loteria Nacional ens sorprèn amb un anunci diferent. Segurament habreu vist que aquest any el protagonitza la deessa Fortuna.

Ens donarà bona sort?

[youtube width=”550″ height=”450″]https://www.youtube.com/watch?v=lYxVbFKs6Z8&index=3&list=PL2C69FD8BD188FE18[/youtube]

Sabeu qui era la deessa Fortuna? Amb quin atribut sol aparèixer? Coneixeu alguna pintura o escultura on aparegui representada?

A més, hi ha un conte de Jorge Bucay anomenat “El mite de la deessa Fortuna” molt peculiar, ja que l’autor no ens delecta amb la nostra relació amb l’atzar i el destí, sinó que s’atreveix a modernitzar el mite incorporant altres personatges i situacions de la mitologia celta, índia i nòrdica, tot barrejant-les amb contes jasídics o alguna llegenda indígena d’Amèrica.
És una recreació molt curiosa, no? Aquí el podeu descarregar.

llibre

Laura Galán
2n batxillerat

Sal d’Apici de Sagunt a Sant Hilari Sacalm

Aquest estiu, a la Domus Baebia de Sagunt, els professors vam fer d’alumnes tot recorrent les diferents sales on es duen a terme els tallers que preparen els de la domus per als alumnes que els visiten.
A la culina de la domus, a més d’aprendre quatre nocions molt bàsiques sobre els aliments més habituals a les taules romanes i veure de més a prop utensilis i mobiliari, vam poder preparar unes sals seguint una recepta d’Apici.
Aquesta tardor, a la classe de cultura clàssica dels alumnes de 3r d’ESO de l’INS Anton Busquets i Punset de Sant Hilari Sacalm (comarca de La Selva), hem preparat les sals. La recepta és ben senzilla. Tota? Tota no! El més difícil ha estat aconseguir pols d’api: no se’n troba a les herboristeries ni als prestatges d’espècies dels supermercats. La solució ens la va donar el metge i herbolari del poble, en Joan Torres: només cal assecar l’api a dins del forn a una temperatura d’uns 70º fins que perd tota l’aigua i es pot anar desfent amb les mans.

  • Ingredients:
    3 cullerades de sal grossa
    ½ cullerada de farigola
    ½ cullerada d’api
    ½ cullerada de comí
    1 cullerada de gingebre
    1 cullerada de julivert
    1 cullerada d’anet
    1 cullerada de pebre blanc
    1 cullerada de pebre negre

Si ho poseu dins d’una ampolla de vidre i hi afegiu mig litre d’oli d’oliva, tindreu al cap de quinze dies un oli magnífic per a les vostres amanides, carns, verdures, peixos…

 Hem aconseguit  el nostre objectiu: preparar l’oli amb la sal d’Apici! A tastar-lo ja!

 

Prosit!

Dolors Clota Garcia
Institut Anton Busquets i Punset de Sant Hilari Sacalm

El cant de la Sibil·la, Patrimoni de la Humanitat

[youtube]https://youtu.be/G0VK4XCcJSo[/youtube]

Cada nit de Nadal a les esglésies de Mallorca i l’Alguer ressona l’apocalíptic cant de la sibil·la, recentment declarat per la Unesco Patrimoni Immaterial de la Humanitat. Aquest cant, que es representà a tot Europa durant l’Edat Mitjana, enfonsa les seves arrels en les profetesses de l’antiguitat clàssica. El seu ressorgiment vingué de la mà del cristianisme, que l’adaptà al seu credo. D’aquesta manera, la sibil·la es convertí en l’anunciadora del Judici Final.

A l’antiguitat preclàssica s’atribuïa a la dona el do de la fertilitat no només humana sinó també agrària, donat que era ella qui tenia cura de l’hort familiar. En aquest context, algunes dones arribaren a adquirir coneixements bastant precisos dels fenòmens agraris, lligats als cicles solars i lunars. La repetició periòdica d’aquests cicles, en uns ritmes que només elles sabien, va fer que se’ls atribuís un poder d’endevinació sobrenatural. En el món grec aquest poder endevinatori quedà personificat en la figura de les sibil·les, éssers misteriosos i semidivins que vivien en boscos profunds o cavernes.

A l’antiga Grècia, la sibil·la que va gaudir d’un major reconeixement va ser la del santuari de Delfos, on el déu Apol·lo instaurà el seu oracle després d’haver mort la serp Pitó. No és d’estranyar que en els orígens d’aquest oracle hi trobem una serp. Es tracta d’un animal vinculat als sabers ocults de la Mare Terra (Gea) i sempre en contacte amb ella a través dels seus desplaçaments. Precisament una possible etimologia de la paraula sibil·la ens remetria a l’arrel indoeuropea *sibh- (“xiular”), que seria una onomatopeia del so que fa la serp. La resposta de la sibil·la de Delfos sempre era ambigua, de manera que era el propi interessat qui l’havia d’interpretar pel seu compte. En la nostra llengua això queda reflectit en l’expressió “llenguatge sibil·lí”, sinònim de misteriós, enigmàtic.

Juntament amb la de Delfos, una altra sibil·la important al món hel·lènic fou la de Cumes, colònia grega situada prop de la badia de Nàpols. Aquesta sibil•la és la que més influí en el cristianisme gràcies a les Bucòliques del poeta llatí Virgili. En un dels poemes d’aquesta obra apareix la sibil·la de Cumes anunciant el naixement d’un nen que havia de suposar el retorn de la famosa edat d’Or. Segurament l’escena expressava, de forma al·legòrica, l’alegria del moment davant la fi de les guerres civils i el futur pròsper que es podia intuir. I pel que fa a la identitat del nen, aquest podria ser el fill de Polió, un general que havia intercedit en el primer triumvirat. Tanmateix, alguns autors cristians estaven convençuts que aquests versos de Virgili eren en realitat una profecia pagana de l’arribada de Crist, que ja havia estat anunciada pels profetes de l’Antic Testament.

Por al canvi de mil•lenni
El principal responsable de l’adopció de la sibil·la per als interessos del cristianisme va ser Agustí (segle V dC), autor de la influent obra La ciutat de Déu. La irrupció, però, de la sibil·la a les esglésies el 24 de desembre es produí a finals del segle X. Aleshores, la por que provocava el canvi de mil·lenni va generar tot un seguit de representacions sobre la fi del temps i la segona vinguda del Messies, que havia de jutjar la humanitat. En aquesta ocasió, a la sibil·la se li assignà un cant, de melodia gregoriana, basat en un sermó en llatí escrit al segle V dC per un bisbe de Cartago.

Al segle XVI el concili de Trento prohibí qualsevol manifestació musical a les celebracions litúrgiques. D’aquesta manera, el cant de la Sibil·la va desaparèixer de gairebé totes les esglésies d’Europa. Tan sols es mantingué a Mallorca i a la ciutat de Sardenya de l’Alguer, on havia arribat als segles XIII i XIV, respectivament, de la mà de les tropes de la corona catalanoaragonesa. En aquestes terres, el cant de la Sibil·la, que aleshores ja comptava amb una versió en llengua catalana, estava tan arrelat a la societat que difícilment els bisbes pogueren acatar les ordres del concili de Trento. Ara el cant s’està recuperant a la catedral de Braga (Portugal) i a altres punts del territori de parla catalana, com a alguns pobles del País Valencià o a l’església de Santa Maria del Mar de Barcelona.

Antoni Janer Torrents

IES DAMIÀ HUGUET (Campos, Mallorca)

Treball sobre l’Imperi Romà

Tal com havia anunciat en el meu últim comentari al bloc, us presento un nou article. Aquest cop és per mostrar-vos un treball que he fet per a l’escola, però que, en ser de temes clàssics, també presento al bloc.

Es tracta d’una presentació de power point que mostra el procés d’expansió de Roma des dels seus inicis. Com que és per a una expressió oral a classe, he adjuntat a cada diapositiva el que diria si estés a l’aula exposant el treball.

Qui em respon aquestes preguntes?

Qui va construir la primera muralla de Roma?

Quin any comença la República?

Quin any cau l’Imperi Romà?

Espero els vostres comentaris…


Arnau Lario Devesa
2n d’ESO

No deixa d’inspirar…

El quadre El naixement de Venus de Sandro Botticelli continua inspirant, ara el trobem en un anunci de cafè amb Julia Roberts de dea.

Recordeu la meva inspiració amb Barbies, o l’extens i superinteressant apunt de la Coty. És curiós, veritat! Si en coneixeu més, actualitzeu els apunts perquè el quadre de Sandro i la seva Venus no deixen d’inspirar i de reproduir-se amb les noves tecnologies.

Valèria

5è Primària

Astronomia clàssica

Ara que estem estudiant la religió dels grecs i els romans, m’he adonat que molts dels noms dels déus, deesses i altres personatges mitològics comparteixen noms amb molts elements de l’Univers. He fet un recull d’aquestes divinitats i personatges de la mitologia tant grega com romana, buscant la seva relació amb els planetes, astres i altres elements característics de l’astronomia. Si en llegir l’article us engresqueu i voleu saber més sobre el tema, podeu consultar aquesta entrada sobre l’astronomia grega o aquesta altra sobre les Perseides.

  • Apol·lo era el déu del Sol, de la bellesa, de la música i de la poesia en la mitologia grega i posteriorment en la mitologia romana.

Apol.lo
La missió lunar Apol.lo 11 va ser la primera a posar un home a la lluna.

    Apol.lo

  • Júpiter és el planeta més gran del sistema solar i el cinquè segons la seva distància al Sol.

Júpiter
En la mitologia romana Júpiter és el déu suprem del cel i cap del panteó.

    Júpiter

  • Mart és el quart planeta del sistema solar, segons la seva distància al Sol.

Mart
En la mitologia romana era el déu de la guerra.

    Mart

  • Mercuri és el planeta més proper al Sol i el més petit del Sistema Solar.

Mercuri
En la mitologia romana era el missatger dels déus, protector del comerç.

    Mercuri

  • Venus és el segon planeta en proximitat al Sol.

Venus
En la mitologia romana és una deessa principalment associada amb l’amor i la bellesa.

    Venus

  • Neptú és el vuitè planeta del sistema solar en proximitat al Sol.

Neptú
En la mitologia romana, Neptú és el déu dels mars i dels terratrèmols

    Neptú

  • Plutó és un planeta nan del sistema solar.



Plutó era el senyor del món dels morts, més conegut pel sobrenom del déu grec Hades.

    Plutó

  • Urà és el setè planeta des del Sol, el tercer més gran i el quart més massiu del Sistema Solar.
  • Urà

Era un déu primordial de la mitologia grega, la personificació del cel.

    Urà

  • Deimos és el més petit i el més exterior dels dos satèl·lits de Mart.

Deimos
En la mitologia grega, Deimos era la personificació del terror. Era fill d’Ares i germà de Fobos.

    Deimos

  • Fobos és el més gran i el més interior dels dos satèl·lits de Mart.

Fobos
En la mitologia grega, fill  d’ Ares i germà de Deimos.

    Fobos

  • Cal.listo és un satèl·lit de Júpiter.

Calisto
D’acord amb la mitologia grega va ser una nimfa grega, filla de Licàon.

    Calisto

  • Andròmeda és una constel·lació.

andromeda
En la mitologia grega, va ser filla dels reis Cefeu i Cassiopea i la dona de Perseu.

    Andromeda

  • Els Centaures són una classe de planetes menors que giren al voltant del Sol en òrbites situades entre la de Júpiter i la de Neptú.

Centaure
En la mitologia grega eren unes criatures meitat home, meitat cavall.
Centaure

Coneixeu més personatges clàssics relacionats amb l’astronomia?

Marc Cortés Rios

2n batxillerat

Institut Isaac Albèniz

Anem a Roma amb mp3? Tutta Roma ens espera!

Just després d’haver fet el nostre viatge a Grècia, ara seria el moment d’anar a Roma. Què en sabem, però, de Roma? Començarem per repassar la seva història i, a més d’estudiar-la amb cinema o amb cançons (cal anar ampliant aquí), també la podem repassar amb àudio a Historia sencilla de Roma:

Què us sembla si emprenem el viatge amb aquesta guia de Roma? Amb ella coneixereu tots els secrets de la ciutat eterna, podreu fer els vostres ecos amb woices.com o bé completar el nostre Google maps de Curiositats romanes:


Veure Curiositats de Roma en un mapa més gran

Quins edificis de l’antiga Roma visitarem? Quins personatges històrics coneixerem?…

Quants dies hi serem? On anirem? Quins monuments visitarem? Quins museus? On menjarem? On dormirem? Com ens mourem: amb metro o amb autobús?…

Tot, tot el que necessitem per anar a Roma ho tenim aquí! A què esperem? No us oblideu, però, del mp3 ni d’aprendre quatre mots en llatí no sigui que us topeu amb Juli Cèsar!