Ara que estem estudiant la religió dels grecs i els romans, m’he adonat que molts dels noms dels déus, deesses i altres personatges mitològics comparteixen noms amb molts elements de l’Univers. He fet un recull d’aquestes divinitats i personatges de la mitologia tant grega com romana, buscant la seva relació amb els planetes, astres i altres elements característics de l’astronomia. Si en llegir l’article us engresqueu i voleu saber més sobre el tema, podeu consultar aquesta entrada sobre l’astronomia grega o aquesta altra sobre les Perseides.
- Apol·lo era el déu del Sol, de la bellesa, de la música i de la poesia en la mitologia grega i posteriorment en la mitologia romana.
La missió lunar Apol.lo 11 va ser la primera a posar un home a la lluna.
- Júpiter és el planeta més gran del sistema solar i el cinquè segons la seva distància al Sol.
En la mitologia romana Júpiter és el déu suprem del cel i cap del panteó.
- Mart és el quart planeta del sistema solar, segons la seva distància al Sol.
En la mitologia romana era el déu de la guerra.
-
Mercuri és el planeta més proper al Sol i el més petit del Sistema Solar.
En la mitologia romana era el missatger dels déus, protector del comerç.
- Venus és el segon planeta en proximitat al Sol.
En la mitologia romana és una deessa principalment associada amb l’amor i la bellesa.
- Neptú és el vuitè planeta del sistema solar en proximitat al Sol.
En la mitologia romana, Neptú és el déu dels mars i dels terratrèmols
- Plutó és un planeta nan del sistema solar.
Plutó era el senyor del món dels morts, més conegut pel sobrenom del déu grec Hades.
- Urà és el setè planeta des del Sol, el tercer més gran i el quart més massiu del Sistema Solar.
Era un déu primordial de la mitologia grega, la personificació del cel.
- Deimos és el més petit i el més exterior dels dos satèl·lits de Mart.
En la mitologia grega, Deimos era la personificació del terror. Era fill d’Ares i germà de Fobos.
- Fobos és el més gran i el més interior dels dos satèl·lits de Mart.
En la mitologia grega, fill d’ Ares i germà de Deimos.
- Cal.listo és un satèl·lit de Júpiter.
D’acord amb la mitologia grega va ser una nimfa grega, filla de Licàon.
- Andròmeda és una constel·lació.
En la mitologia grega, va ser filla dels reis Cefeu i Cassiopea i la dona de Perseu.
- Els Centaures són una classe de planetes menors que giren al voltant del Sol en òrbites situades entre la de Júpiter i la de Neptú.
En la mitologia grega eren unes criatures meitat home, meitat cavall.
Coneixeu més personatges clàssics relacionats amb l’astronomia?
Marc Cortés Rios
2n batxillerat
Institut Isaac Albèniz
Marc, potser no n’ets conscient, però amb el teu treball dones resposta en part a una proposta de la Margalida en aquest article. Marga, no sé si algú de Premià ha recollit el fil que hi llençaves…
Al proper post, Marc, -estic segura que no serà l’últim- prova de fer una presentació en power point per tal de compactar més les imatges i pujar-lo amb Calaméo. Teniu un tutorial confeccionat per l’Antonio Martínez, el master de l’EWC, a la pàgina d’inici. Hi ha força articles al bloc confeccionats amb aquesta eina.
Nois i noies, el Marc us ha donat peu a molts comentaris, a part de la pregunta que ell proposa. Els de grec teniu feina, si voleu posar els noms en grec de tots aquests personatges esmentats, i entre tots els clàssics podeu explicar el màxim de coses sobre cadascuna de les divinitats esmentades, incloses les Perseides de la introducció. Algú les va veure aquest estiu? quin altre nom reben?
Molt bona feina, Marc. Teresa, ja saps com m’agrada tot això! Les fotografies han de ser de millor qualitat per fer-ne el muntatge, i agraden molt els fets amb Camaleo. No tenen cap dificultat si la matèria primerea és bona.
Teresa, vols que obrir un compte per a Aracne?
Marc 🙂
Molt bona recerca, la veritat, i es cert que a l’astronomia també hi ha molta presència del llatí, com en tota la nostra vida cuotidiana, encara que hi ha gent que es nega a admetre-ho.
Bé doncs Marc ara que penso no se m’acudeix cap altre nom de l’astronomia que sigui en llatí o tingui alguna referència clàsscia, però intentaré pensar 🙂
Bueno, com a bon grec que em sento i la “tabula rasa” que fare aquest trimestre començo posant els noms grecs dels personatges que el Marc ha esmentat:
Apol·lo-> Ἀπόλλων -> Déu del Sol i les arts, els seus símbols són l’arc i la lira.
Júpiter-> Ζεύς -> Rey de l’Olimp amb poder suprem, caracteritzat amb la seva àguila, ceptre i els seus llamps.
Mart-> Ἄρης -> Déu de la guerra, amb les seves armes i el seu casc.
Mercuri-> Έρμῆς -> Déu del comerç, els seus objectes són les ales i el casc alat i el seu caduceu.
Venus-> Αφροδιτη -> Dea de l’amor i la bellesa, caracteritzada amb una poma, colom i petxina.
Neptú-> Ποσειδών -> Déu dels mars, sempre amb el seu trident i el seu cavall.
Plutó-> Αἵδης -> Déu dels inferns (l’hades), representat amb el seu gos de tres caps cerber.
Urà-> Οὐρανός -> Déu cosmogónic que s’atribueix al cel i que va fecundar a la terra (Gea/Gaia).
Deimos-> Δείμος -> Molt ben explicat pel Marc, fill de Mart i Venus i que era la personificació del pànic.
Fobos-> Φóβoς -> Germà de Deimos i també era la personificació del horror, sempre acompanyava a Mart a la guerra, el seu nom romà és Timor.
Cal·listo-> Καλλιστώ -> Mare juntament amb Zeus de Arcas, estava relacionada amb Artemisa, sempre l’acompanyava en les seves caceries.
Andròmeda-> Ἀνδρομέδα -> Dona de Perseu, heroi occidor de monstres que va acabar amb la Medusa.
Centaures-> Κένταυρος -> En la mitologia grega com ja ha dit el Marc era un monstre amb mitg cos humà i mitg cos de bestia.
Bueno, ho he fet com millor he pogut espero haber aclarat els noms grecs!
“PD”: Bon article Marc!
Ave!
Marc “feliciter” i “feliciter” un altre cop! Quin article més elaborat que has fet. Es nota que està molt i molt treballat i que t’hi has estat molt de temps fent-lo i això es digne de elogiar.
Per cert, només volia dir-te que m’agradat més aquest article que el de la deesa Cíbele, encara que després de lo succeït dilluns al Barça-Madrid no sé que dir-te ejejeje!
“Felciter” de nou Marc! Article d’excel·lent “cum laude”!
Ave!
Molt bon article Marc, m’agrada molt l’astronomia (qui diu que els de lletres no podem interessar-nos per la ciència?).
Trobo que la Teresa té raó amb lo de fer una presentació power point amb les imatges, quedaria més atractiu però igualment m’ha agradat l’article. He de dir que el meu déu preferit és Apol·lo, fill de Zeus i d’una dona mortal, que se l’identifica amb el sol i va sempre acompanyat de la seva lira i la seva corona de llorer al cap. Puc dir que a 4t d’Eso, amb el treball que vaig fer conjuntament amb l’Ana, el mite de Dafne i Apol·lo em va enamorar. 😀
Trobo que és interessant anomenar en aquest article la nostra galàxia, la “Via lactea”, que els mateixos romans van posarli aquest nom, que vol dir “camí de llet”, degut a l’aspecte lletós de la part central d’aquesta observada a ull nu des de la Terra. I com no, el grecs ho van relacionar amb els déus, i en aquest cas amb la dea Hera. La mitologia explica que estava alletant al seu fill i que aquest s’apartà de cop del pit de la seva mare,vessant un raig de llet.
Crec que és interessant dir que un mateix grec, Demòcrit, va ser qui va pensar que la “Via lactea” era un conjunt de moltíssimes estrelles, però la seva teoria no va ser recolzada per ningú, fins molts segles més tard per Galileo Galilei… Però bé, això ja és un altre tema!
I m’agradaria també anomenar a l’astrònoma Hipatia, tot i no tenir relació amb la mitologia però sí amb l’astronomia, i és una dona de la que ja em parlat i un personatge que admiro molt.
Una vegada més, Marc, m’ha agradat molt l’article ! 🙂
Marc estas fet tot una aranyeta treballadora que fila i fila eh.
Voldria ferte algunes coses que gracie sa les imatges se m’han acudit:
El planeta Mart pot ser que s’ anomeni així pel seu color roig = sang = guerra i Neptú pel color blau = mar?
Se que els meus companys m’ odiaran però com ja sap la Teresa fins que no em queda alguna cosa clara no dessisteixo, per tant voldria fer uan pregunta general.
Algú sap alguan explicació del perquè d’ aquesta nomenclatura i quina relació hi ha entre nom i planeta?
VALE
Bona troballa Marc! Tots erem concients dels noms compartits entre divinitats de mitologia i aspectes de l’Univers. Però ningú ens hem possat a fer un article. Bona questa! Respecte als noms de les divinitats en grec, tenim Jípiter, que en grec és Zeus, era el déu suprem d’entre els déus i era representat sovint amb un àguila, el ceptre i el llamp. Mart, correspon a Ares, el déu de la guerra per els grec, representat a vegades sense barba, amb cuïrassa,amb casc, amb escut,amb llança i amb un gall. Mercuri, el déu missatger en grec era Hermes i era representat amb el casc i les salndàlies alades, i amb el caduceu. També ers el déu del comerç. Venus la dea de la bellesa i l’amor en grec era Afrodita qui normalment era represetada nua, sobre una petxina, amb una poma, coloms, pardals. Neptú el déu dels mars i dels terratrèmols, anomenat Posidó en grec, es represetava com un home barbut, amb trident, peix, cavall i carro. Plutó, déu dels inferns que regna sobre els morts, estava associat a Hades, era represetnat com un home barbut, assegut en un tron o conduint un carro, sostenint un ceptre, una cornucòpia o una forca bident, acompanyat del ca Cèrber. Respecte a la pregunta del Marc, no se m’acudeix cap altre personatge relacionat.
Ave!
Molt bona observació Marc, realment hi ha moltes coses en comú entre els déus i els planetes, astres i d’altres coses de l’astronomia.
Primer de tot, vull dir el nom original de cadascun d’aquest déus.El nom del déu Apol·lo, ve del grec Απόλλων, el de Zeus, també ve del grec Ζεύς, Júpiter,en llatí és Iuppiter.El nom de Mart correspon a un déu llatí, que en llatí era Mars, també Mercuri, un déu llatí, era Mercurius. Conservan el seu nom esta la deessa Venus. El déu Neptú en llatí és Neptunus. El déu Plutó ve del grec Πλοῦτος, igual que Urà, que ve del grec Οὐρανός.Un dels satèl·lits de Mart rep el nom de Deimos, del grec Δείμος, que literalment vol dir terror. Fobos el satèl·lit més gran i el més interior dels dos satèl·lits de Mart ve del grec Φόϐος, que literalment vol dir pànic.El satèl·lit de Júpiter, Cal·listo ve del grec Καλλιστώ.La constel·lació Andròmeda, també ve del grec Ἀνδρομέδα, que literalment vol dir gobernant dels homes.Per últim, l a paraula Centaure ve del grec
Κένταυρος, que en plural, com la posat el Marc seria
Κένταυρι.
Gràcies, Margalida, però ja tinc creat un compte a Calaméo i posaré l’enllaç al bloc.
Edgar, m’agrada que utilitzis un llatinisme per definir els propòsits de treball per a la segona avaluació; de moment, has començat amb un comentari força complet. Si no fos per aquests “Bueno”, que fan mal als ulls…
Sara, un comentari realment profitós. M’agrada que els teus interessos siguin complets i la teva inquietud intel·lectual arribi als confins de l’univers. Interessant també l’aportació de la Via Làctia a la col·lecció del Marc, així com la referència al caràcter visionari de la intuïció de Demòcrit i l’admiració per Hipàtia, que comparteixo.
I la pregunta de l’Andrea, ¿qui en busca l’entrellat?, potser tu mateixa pots intentar intentar respondre’t…
Molt bon article Marc, et veig molt inspira amb el blog aquest any!
Felicitats!
vale!!
Moltes gràcies per tots els comentaris! El meu propossit era publicar aquest article abans de fer l’exàmen sobre la religió dels romans, pero amb els exàmens no vaig tindre temps, demano perdó.
Pel que fa a la reflexió de l’Andrea crec es bastant coherent. Quan tingui temps fare la presentació powerpoint, així serà més vistós!
Molt bon article
Flora: era la potència vegetativa que feia florir els arbres. Es representa com una jove coronada de flors i que sosté poms de flors a les mans.
Els sabins fins i tot li varen consagrar un mes, el corresponent a l’abril romà.
La llegenda diu que va ser introduïda a Roma juntament amb altres divinitats sabines per Tit Taci.
vale!
Aquest article està motl bé i m’ha agradat moltíssim.
Mart: És de color vermell que es pot relacionar amb la sang i la guerra.
Mercuri: És el planeta més petit i jo diria que podria tenir relació amb la divinitat perquè hi havien déus més importants.
Venus: Diuen que l’estrella que més brilla al cel és el planeta Venus que té llum propia i es pot veure, podria estar relacionat amb la deessa perque és realment molt bonic veure un estrella molt lluminosa al cel.
Neptú: És el deu del mar i aquest planeta te el color d’aquest, podria estar relacionat.
Plutó: És un planeta molt petit i amb taques negres i blanques les quals em dona la sensació de foscor i esperits per aquí. I podria relacionar-se amb Hades ja que és el déu dels morts.
Centaures: Bueno per últim, el cinturó d’asteroides és un conjunt d’asteroides que van seguits uns dels altres entre Mart i Júpiter, que podria tenir a veure amb els Centaures perque van en manada tots junts.
Hola!
És un bon treball! i penso que els deús que venen associats als planetes,estan ben esplicats de manera senzilla!
Bona feina!
Sara
És un bon treball Marc, encara que les fotos siguin petites i a mes a mes que he trobat un error.
Quan presentes Andròmeda i dius que es una constel·lació, després poses la fotografia de la galàxia Andròmeda, la galàxia més propera a la Via Lactea. Però en realitat el que hauries de mostrar és el conjunt d’estels que es veuen des de la terra i que formen aquesta constel·lació que rep el mateix nom que la galàxia esmentada.
http://www.astronomy.net/graphics/constellations/andromeda.gif
Molt bon raonament Thaïs, podria respondre a la “teoría” de l’Andrea.
Pel que fa a l’Andròmeda, tens raó Carlos, no és el mateix una constel.lació que una galàxia, la imatge no correspon al nom. La imatge correcta sería la que ha enllaçat en Carlos. Gràcies per trobar aquest error!
Ave!
Remirant-me aquest article m’he adonat de la utilització del nom d’un satèl·lit de Júpiter, Cal·listo, per nomenar l’enamorat en el llibre de Fernando de Rojas, la Celestina.
M’he endinsat una mica més en el tema i he trobat que el nom de l’altra enamorada, Melibea, en un passat clàssic va ser una ciutat de Tessàlia esmentada per Homer, situada a la costa, al peu de les muntanyes Ossa.
Buscant més referències clàssiques en els noms de la Celestina, he trobat què el nom del criat de Calisto, Sempronio també té un origen clàssic. Caius Semproni Grac (154 a. C. – 121 a. C.) què va ser un destacat polític populista romà del segle II a. C., pertanyent a una de les més riques families de Roma, els Semproni Grac.
No he trobat més referències clàssiques, però tenia que endinsar-me en aquest tema i trobar relació dels noms d’aquest llibre en concret, tan llegit durant tants segles.
Finalment, no hi trobo la relació entre els noms i les possibles referències que va tenir Fernando de Rojas, però jo m’he tret el dubte de saber si va ser només en el cas de Calist.
valee!
Està bé, Thaïs Jiménez, aquesta recerca de relacions entre les divinitats i els planetes. Segueix així, que poc a poc aniràs trobant el teu propi estil de comentari.
Marc, fas bé d’anar fent el seguiment del teu article, perquè està donant preu a precisions molt interessants, com la del Carlos o amplicions interdisciplinàries com la de la Thaïs, a qui el satèl·lit Calisto dóna peu a una reflexió sobre les referències clàssiques a “La Celestina”. Us animo a reprendre el fil del nom de la protagonista, que no és només un topònim, com diu la Sara: etimologia, personatges mitològics que tenen aquest nom, realció de l’Ossa amb el personatge de Cal·listo… Pot donar encara molt de si!
De pas, qui em diu l’etimologia de la paraula “astronomia” i d'”astrologia”?
Buscant informació sobre les etimologies d’astronomia i d’astrologia he trobat que la seva arrel prové de la paraula “ὰστρον” -> estrella + νόμος -> llei (astronomia, l’estudi que s’ocupa de tots els cossos celestes)
I l’altre prové de “ὰστρον” -> estrella + “λόγος” -> paraula (astrologia , és la creença de la influencia dels astres, estels… sobre el destí, la fortuna… de la humanitat)
Està molt bé la forma en què s’ha plantejat l’article, ja que dóna la sensació que el propi sistema solar sigui l’Olimp, amb els planetes coma déus i els satèl·lits com a deitats menors o personatges mitològic relacionats amb ells. Com exemple està el planeta Mart que té dos satèl·lits anomenats com els seus fills (Deimos i Fobos). També està força bé el fet de posar de nom Calisto a un dels satèl·lits de Júpiter, però no acaba de quadrar ja que ella mateixa és la constel·lació de l’Ossa menor, seguint el mite que uneix als dos personatges.
Salve.
Felicitats per l’article, és realment interessant. Sembla que estem envoltats de mitologia per tot arreu. Tot i que ja ho sabia, és sorprenent que fins i tot els planetes tinguin noms de déus i deesses grecs.Apart dels planetes principals que s’han esmentat en l’article hi han altres que són ben petits, considerats com planetes nans, com per exemple Caront. En la mitologia grega, Caront era el barquer que s’encarregava de portar les ànimes dels morts a l’Hades.
Vale.