Arxiu de la categoria: Història de Roma

Lunnis de Leyenda: Hércules, Aníbal…

La cantant Lucrecia canta cançons amb històries i llegendes a Los Lunnis de leyenda a Clan, entre les quals algunes amb referents clàssics:

Lunnis de leyenda: Aníbal

Lunnis de leyenda: Hércules
Imatge de previsualització de YouTube

  • Quins valors desprenen?
  • Quina cançó conté el valor del treball en equip per aconseguir els objectius proposats?
  • Quin valor pot ensenyar el mite d’Hèrcules als nens?

“Domus”de Silvia Pérez Cruz

Sílvia Pérez Cruz és una cantant catalana de música popular amb amplis coneixements de jazz, flamenc i música clàssica. Si bé és una intèrpret solista de renom. En els seus discos estan Serrat, Miguel Hernández, Cohen, Lorca.

Silvia Pérez, àlbum "Domus"
Silvia Pérez Cruz, àlbum “Domus”

 

“Domus” és el nou àlbum de Silvia Pérez i s’ha publicat l’any 2016. El disc “Domus” forma part de la banda sonora que Silvia ha compost per “Cerca de tu casa“, una pel·lícula que narra la cruesa i el drama dels desnonaments i que compta amb la mateixa Sílvia com a protagonista.

Imatge de previsualització de YouTube

Em va cridar l’atenció el nom d’aquest àlbum, ja que porta el nom de Domus, una paraula llatina que traduïda és “casa”. Em vaig posar a investigar a la cantant Silvia Pérez i perquè l’àlbum es deia així.

Vaig llegir uns  quants articles de diversos mitjans de comunicació , aquí us deixo uns quants interessants:

El País

http://cultura.elpais.com/cultura/2016/02/23/babelia/1456243409_808300.html

http://ccaa.elpais.com/ccaa/2016/03/01/madrid/1456855939_229389.html

http://cultura.elpais.com/cultura/2016/02/15/actualidad/1455557492_508995.html

El periódico

ABC

 

  • Coneixies aquesta cantant? Per què creus que li a posat “domus” al seu àlbum?
  • De què parlen aquestes cançons?
  • Què significa Domus? Que era pels romans?
  • Saps un altra cançó d’aquesta artista que pugui tenir algun referent clàssic?

Abigail Quiñonez Lajones

2n Batx Humanístic

Rio Roma

Rio Roma és un duo mexicà de pop i balades romàntiques originari de Tulancingo, Hidalgo, integrat pels germans José Luis Ortega Castro i Raúl Ortega Castro.

Rio Roma
Rio Roma

Coneixia aquest grup fa temps i mai no m’havia parat a pensar en el nom. Em vaig fixar que porten el nom d’una ciutat plena d’història, Roma, la qual ha deixat un gran llegat en la nostra societat actual.

  • Per què creus que han utilitzat la ciutat de Roma com a nom?
  • Per què penses que Roma és una ciutat tan important? Creus que ha deixat petjada en la música?

Abigail Quiñonez Lajones

2n Bat. Humanístic

Gladiadora de Justin Quiles

Justin Rafael Quiles Rivera, més conegut com Justin Quiles, és un cantant de reggaeton puertoriqueny.

Justin Quiles
Justin Quiles

Aquest cantant també fa servir la paraula gladiadora en la seva cançó de reggeaton. Per què creus utilitza aquest nom?

Imatge de previsualització de YouTube
  • Coneixes aquest cantant?
  • De què parla aquesta cançó?
  • Quin altres artistes empren aquest referent en les seves cançons?

Abigail Quiñonez Lajones

2n Batx. Humanístic

Referents clàssics en el videoclip de Fall Out Boy

Fall Out Boy és una banda de pop punk de Chicago, formada en 2001, la banda té   quatre membres.

Fall Out Boy
Fall Out Boy

 L’altre dia vaig descobrir aquest  videoclip amb el nom de Centuries que traduït és centúriessegles del grup Fall Out Boy. La veritat és que no m’agrada, però em va semblar interessant, ja que està replet de referents clàssics, tot el videoclip és un referent clàssic. He de dir que aquest videoclip ens transporta a l’antiga Roma. Sabríeu dir referents clàssics? En què es basen?

Mireu el videoclip i comenteu quins referents clàssics hi heu trobat!

Imatge de previsualització de YouTube

 

  • Coneixeu aquest grup? Per què creieu que porta el nom de Centuries? De què parla aquesta cançó?
  • Què us sembla el videoclip? Per què creieu que aquest grup utilitza tants referents clàssics en aquest videoclip?
  • Heu trobat referents clàssics? Quins? Explical’s.

Abigail Quiñonez Lajones

2n Bat. Humanístic

Veni, Vidi, Vici” or “I’m learnin’ my Latin”

Imatge de previsualització de YouTube

Omnis Gallia in tres partes divisa est
I’m learnin’ my Latin, and I’m passin’ the test.
That means that all of Gaul is divided in parts of three,
I’m learnin’ my Latin, get a load of me.
Amavi, I have loved.
Amavisti, Thou has loved.
Amavit, He has loved.
Amavimus, We have loved.
Amaveris, Thou mayest.
Amavisses, Thou might.
Is my conjugation up to par?
The verbs are really quite irregular.
Veni, vidi, vici as they used to say in Gaul,
I’m learnin’ my Latin, and I’m havin’ a ball.

Amavi, I have loved.
Amavisti, Thou has loved.
Amavit, He has loved.
Amavimus, We have loved.
Amaveris, Thou mayest.
Amavisses, Thou might.
Is my conjugation up to par?
The verbs are really quite irregular.
Veni, vidi, vici as they used to say in Gaul,
She’s learnin’ her Latin, and I’m havin’ a ball.

Cesar Romero va ser l’artista convidat el 13 d’abril del 1957 a The Rosemary Clooney Show i amb la tieta de l’actor George ClooneyRosemary Clooney,  van fer un duet per cantar  aquesta performanceVeni, Vidi, Vici or I’m learnin’ my Latin”:(1957)

Imatge de previsualització de YouTube
  • Quins trets de la pronunciació llatina s’haurien de millorar? Com pronuncien la u consonàntica? Com la c? Com l’expressió llatina?…
  • Què vol dir Veni, uidi, uici? En quin temps verbal estan els verbs d’aquesta famosa locució llatina? Qui la va fer famosa? Quan i per què? Quin autor llatí ho reporta? Què significa? Com no s’ha de dir?
  • Quins temps verbals pretén ensenyar la cançó? Feu-ne l’anàlisi morfològica i la traducció al català? Estan ben traduïts en anglès?
  • De quina obra és el text inicial Omnis Gallia in tres partes divisa est? Quin temps verbal és divisa tres?
  • Sabia llatí el compositor d’aquesta lletra?…
  • Escoltar aquesta cançó pop, com les de la primera declinació a ritme de tango…, ajuda a aprendre llatí?
  • Ha canviat la televisió actual? Us imagineu una performance ara per aprendre llatí?

Més referents clàssics en la música metal

A mi m’agrada molt la música metal i escoltant-la me n’he adonat dels referents clàssics que utilitzen. M’ajudeu a trobar-ne més? Per començar teniu aquí les meves cançons amb referents clàssics:

Megadeth – Elysian Fields

La cançó de “Camps Elisis” pertany a l’àlbum “Youthanasia” de Megadeth en el qual la paraula Youthanasia es compon de dues paraules Youth (joventut) i euthanasia (del grec εὖ i θάνατος) eutanàsia vol dir una tranquil·la mort sense dolor. La qual cosa, Youthanasia significa mort “no dolorosa” de la joventut.
Camps Elisis, en grec antic: Ἠλύσια πεδία (Elísia Pedia) “camps” o “planes del lloc aconseguit pel raig”. És una de les denominacions que rep la secció paradisíac de l’inframón (l’Hades, els Inferns o la Ultratomba); el lloc sagrat on les ànimes immortals dels homes virtuosos i els guerrers heroics han de passar l’eternitat en una existència joiosa i feliç, enmig de paisatges verds i florits, per contraposició al Tàrtar (on els condemnats sofrien eterns turments).

Imatge de previsualització de YouTube

lyrics:
Uneasy feeling, burning out my eyes
I hope the end is less painful than my life
I stand on trial before the gods
On judgement day
A blink of an eye between
The cradle and the grave

One last look at visions of flesh
The last best hope of man on Earth
Pontius Pilate still washing his hands
The world don’t want to be saved
Only left alone

Elysian Fields…
We are storming the heavens
We raise the swords and shields
We ascend to our destiny
To the Elysian Fields

Soaring to the sun
With blood upon their wings
Superstitious dust left twisting in the wind
Man still has one belief,
One decree that stands alone
The laying down of arms
Is like cancer to their bones

Lletra en castellà
Sentimiento incómodo, apagando mis ojos
Espero que el fin sea menos doloroso que mi vida
De pie en el juico ante los dioses
En el día del juicio
Un guiño entre
La cuna y la tumba

Un último vistazo a las visiones de carne
La última esperanza de un hombre en la Tierra
Poncio Pilato aun se lava las manos
El mundo no quiere ser salvado
Déjalo en paz

Campos Elíseos…
Estamos irrumpiendo en los cielos
Levantamos las espadas y escudos
Subimos a nuestro destino
A las Campos Elíseos

Alzándose al sol
Con sangre sobre sus alas
El polvo de la superstición queda dando vueltas en el viento
Al hombre aun le queda algo en que creer
Un único decreto
Deponer las armas
Es como un cáncer en sus huesos

 

Un altre tema del mateix àlbum és “Blood Of Heroes”, en el qual també es parla sobre la mitologia i immortalitat dels herois.
Aquí us deixo la cançó i la seva lletra:
Imatge de previsualització de YouTube

Lletra en castellà
Caminando firmes, déjennos decirles
Los mejores abandonados para morir
Y ahora estamos en una misión
Bien, ¡Adelante a toda máquina!
Mis legiones, cuando cometemos el crimen
Dejamos clara una cosa
Para madrugar a la hora
Y revelar que “a la hora” es tarde

Damas y caballeros, todavía estamos vivos
Por un pelo, ahora es hora de la matanza
Un Ángel en nuestro bolsillo, el Diablo de nuestro lado
No iremos a ningún lado porque los héroes nunca mueren

Todavía vivos, sangre de héroes
Nunca mueren, ellos nunca mueren

Hemos recorrido cada cerro
Perseguido por todos los callejones
Pero si intentas detenernos
Conseguirás ser apuñalado por la espalda

Damas y caballeros, todavía estamos vivos
Por un pelo, ahora es hora de la matanza
Abróchense los cinturones, es hora de recorrer los cielos
Es hora de ser inmortal, porque los héroes nunca mueren

Todavía vivos, sangre de héroes
Nunca jamás mueren, ellos nunca mueren
Sangre de héroes

El grup de heavy metall Barón Rojo té un cançó anomenada “El gladiador”, en la qual es compara el futbol amb els antics gladiadors. El gladiador era un combatent armat que entretenia el públic en l’Antiga Roma en confrontacions violentes i mortals contra altres gladiadors, contra animals o contra condemnats a mort. Encara que alguns gladiadors combatien per voluntat pròpia, la majoria eren esclaus o condemnats, que eren entrenats en condicions molt dures i estaven socialment marginats i segregats.
Aquí us deixo la cançó on es pot apreciar clarament el referent:

Imatge de previsualització de YouTube

Lletra:
Una estrecha habitación
de una casa vecinal
hay un chico que
finaliza un ritual.
Sus gestos tienen precisión
haciendo honor a la ocasión
porque son las tres
de un domingo y él
va a una mística reunión
Cuando sale del portal
marcha con seguridad
al encuentro de sus amigos cómplices
Agrupado en formación
y con nueva identidad
toma posesión del estadio mágico
Ahora se siente bien
ahora podrá gritar
oh rey fútbol mi señor
que se haga tu voluntad
Embriagado de poder
que la masa le otorgó
su agresividad se desborda sin sentir
no se para a meditar que se puede provocar
la avalancha que hoy sería trágica.
El grado de su pasión
depende del marcador,
oh rey fútbol mi señor
concede el ansiado gol
Es tan feliz
al compartir ese momento
Por fin la ofrenda se consumó
el mundo es un gran balón
entrando hasta la res
Por fin llegó la tranquilidad
los héroes saludan ya
a un campo puesto en pie.
Piensa que es un gladiador
que en combate intemporal
puede ser capaz de morir o de matar
No termina su misión
cuando pitan el final
porque siempre habrá un torneo más
Vuelve a casa el gladiador
y se acuesta sin cenar,
el domingo irá
a una nueva lid.
Marcar, vencer, ganar…

WarcryEl guardián de Troya

Imatge de previsualització de YouTube

El que parla en aquesta cançó és Hèctor. Parla d’una dona, Hèlena, i al regne al que es refereix que va condemnar, Troia.
Hèlena era l’esposa de Menelau, però es va escapar amb Paris a Troia.
El fet que en la cançó digui que no ha triat aquesta situació ni l’entén és perquè ell no entén l’amor entre Paris i Hèlena, així com que ell no va acceptar el segrest, ja que ho va fer Paris pel seu compte.
La idea que es troba en les paraules “Sóc el guardià, la clau de la meva ciutat, el que dins vulgui entrar barallarà amb mi…” és que Hèctor era un príncep de Troia al que se li va encarregar la defensa de la ciutat.
Quan diu que molt va durar la batalla es refereix al fet que el setge a Troia dur 10 anys i quant al cor venjatiu es refereix a Aquil·les, que va voler venjar la mort de Pàtrocle.
El valor que té la destinació en aquesta cançó és que ell sap que d’enfrontar-se a Aquil·les morirà però així i tot, per la seva ciutat ell s’enfronta Aquil·les.
Al final, el protagonista de la cançó mor a les mans d’Aquil·les. Príam, el pare d’Hèctor, va ser degollat per Neoptòlem , fill d’Aquil·les,  al costat d’un altar del palau de Troia, o bé  al costat de la tomba d’Aquil·les. El seu cadàver va quedar insepult.
Andròmaca, la dona d’Héctor, va marxar com a esclava i concubina de Neoptòlem a l’Epir; allí li va donar tres fills i després es va casar amb Hel·len, el seu cunyat, que també havia estat portat a aquesta regió. Se suposa que va morir anciana.
Astíanax o Escamandri, fill d’Hèctor i Andròmaca, va morir en ser llançat pels grecs, encara nen, des d’una de les torres de Troia.

Warcry Alejandro (Alexander the great)
Alejandro III de Macedònia Va néixer en Pella, Macedònia, en el 356 a. de C. i va morir en Babilònia en 323 a. de C. Rei de Macedònia les conquestes del qual i extraordinaris dots militars li van permetre forjar, en menys de deu anys, un imperi que s’estenia des de Grècia i Egipte fins a l’Índia, iniciant-se així l’anomenat període hel·lenístic (segles IV-I a. de C.) de l’Antiguitat.
Aquí us deixo el vídeo sobre aquest personatge:

Imatge de previsualització de YouTube

Traducció
Que duro fue todo lo alcanzado lo conquistado
Luché hasta el fin, para darte otra gran victoria
fui general como tantos otros dispuesto a todo
confié en mi rey.
Y ahora, tras tantas batallas me acusas de traición
así es como me pagas mi lealtad
me desprecias, me degradas, me condenas sin perdón
que los dioses te quieran perdonar
No lo haré yo.
Quien me iba a decir lo que iba a pasar
quien me iba a decir que ibas a cambiar
dime cuando tu cambiaste el bien por el mal
Alejandro, medio mundo conquistó
nadie duda de su genio y su valor
pero junto a él había muchos mas…
ningún hombre solo puede reinar
ni un día mas
Quien me iba a decir lo que iba a pasar
quien me iba a decir que ibas a cambiar
dime cuando tu cambiaste el bien por el mal
Quien me iba a decir lo que iba a pasar
quien me iba a decir que ibas a cambiar
dime cuando tu cambiaste el bien por el mal

Metallica – …And Justice for All

Aquesta cançó titulada igual que l’àlbum fa referència a nocions de la injustícia política i jurídica, com es veu a través del prisma de la guerra, el discurs censurat i política arriscada nuclear. I en la caràtula de l’àlbum es pot apreciar a Iustitia, Justitia o Senyora Justícia, la deessa romana de la justícia, que és equivalent a les deesses gregues Themis (llei divina). És una al·legòrica personificació de la força moral en els sistemes judicials. Les escales de la justícia representa la veritat i la mentida.
En la imatge es pot observar amb els ulls embenats. La bena dels ulls representa l’objectivitat, en el qual la justícia és o ha de ser infligida amb objectivitat, sense temor ni favor, sense importar els diners, la riquesa, el poder o la identitat, la justícia i la cega imparcialitat.
A la seva mà dreta, la Justícia es veu que té una espasa que està orientada cap avall. Aquesta espasa representa el càstig. Aquesta espasa es manté per sota de les escales per demostrar que les proves i els tribunals sempre es duu a terme abans de càstig.
Aquí us deixo el vídeo amb la lletra:

Imatge de previsualització de YouTube

Traducció
Pasillos de la justicia pintados verdes
El hablar del dinero
Los lobos de la energía sitiaron tu puerta
Oírlos el acechar
Pronto satisfarás su apetito
devorar

El martillo de la justicia te machaca
Dominar
El último en vanidad
Explotar su supremacía
No puedo creer las cosas que dices

No puedo creer
No puedo creer el precio que pagas
Nada puede ahorrarte

Se pierde la justicia
Se viola la justicia
Se va la justicia
Tirar de tus secuencias
Se hace la justicia

No buscar ninguna verdad
El ganar es todo
Encontrarlo tan severo
Verdad tan
Tan verdadero

Apatía su piedra el caminar
Tan insensible
Animosidad profunda ocultada
Tan engañando
A través de tus ojos sus quemaduras de la luz

El esperar encontrar
Inquisición que te hunde
Con mentes que alzapriman

El último en vanidad
Explotar su supremacía
No puedo creer las cosas que dices
No puedo creer
No puedo creer el precio que pagar
Nada puede ahorrarte

Se pierde la justicia
Se viola la justicia
Se va la justicia
Tirar de tus secuencias
Se hace la justicia

No buscar ninguna verdad
El ganar es todo
Encontrarlo tan severo
Verdad tan
Tan verdadero

Señora Justice ha sido violada
Asesino de la verdad
Rolls del sello burocrático tus labios
Ahora adentro te hacen
Su dinero la inclina las escalas otra vez

Hacer tu reparto
¿Apenas cuál es verdad? no puedo decir
No puede sentirse

El último en vanidad
Explotar su supremacía
No puedo creer las cosas que dices
No puedo creer
No puedo creer el precio que pagamos
Nada puede ahorrarte

Se pierde la justicia
Se viola la justicia
Se va la justicia
Tirar de tus secuencias
Se hace la justicia

No buscar ninguna verdad
El ganar es todo
Encontrarlo tan severo
Verdad tan
Tan verdadero

No buscar ninguna verdad
El ganar es todo
Encontrarlo tan severo
Verdad tan
Tan verdadero

Iron Maiden – Powerslave
Powerslave, (esclau del poder) és el cinquè àlbum d’estudi de la banda britànica de heavy metall Iron Maiden publicat el 1984. La portada presenta a Eddie the Head (la mascota de Iron Maiden) com l’estàtua enorme d’un faraó.

Aquí us deixo la cançó Powerslave…
Imatge de previsualització de YouTube

Traducció
Dentro del abismo caigo – el ojo de Horus
Dentro de los ojos de la noche – viéndome ir
Verde es el ojo del gato que resplandece – en este templo
Entra el Osiris resuscitado – resuscitado nuevamente

Dime por qué tengo que ser un esclavo del poder
No quiero morir, soy un Dios,
¿Por qué no puedo vivir para siempre?
Cuando el creador de la vida muere
Todo alrededor se transforma en basura
Y en mi última hora
Estoy esclavizado al poder de la muerte

Cuando vivía esta mentira – el miedo era mi juego
Las personas me habrían adorado y se habrían arrodillado
Así que traigan sangre y vino tinto
Para aquel que me suceda
Porque el es un hombre y un Dios
Y él morirá también

Dime por qué tengo que ser un esclavo del poder
No quiero morir, soy un Dios,
¿Por qué no puedo vivir para siempre?
Cuando el creador de la vida muere
Todo alrededor se transforma en basura
Y en mi última hora
Estoy esclavizado al poder de la muerte

Ahora estoy congelado pero un fantasma vive en mis venas
Silencia el terror que reinó – esculpido en piedra
El cascaron de un hombre hecho Dios preservado – miles de generaciones
Pero abre las puertas de mi infierno
Y atacaré desde mi sepultura

Dime por qué tengo que ser un esclavo del poder
No quiero morir, soy un Dios,
¿Por qué no puedo vivir para siempre?
Cuando el creador de la vida muere
Todo alrededor se transforma en basura
Y en mi última hora
Estoy esclavizado al poder de la muerte

…Esclavizado al poder de la muerte

La cançó, titulada igual que l’àlbum, explica la història d’un faraó al que li ha arribat la seva hora i de qui davant la impotència dels seus poders enfront de la mort escoltem un fosc lament. L’àlbum ja de per si planteja un context bastant egipci i mitològic.
En la primera línia “The Eye of Horus” té un significat especial en la cultura egípcia. Per als egipcis l’ull d’Horus o wedjat (el “complet”) era un poderós símbol de protecció que a més proveïa saviesa, salut i prosperitat. Horus, era un dels més importants déus de l’antic Egipte, un déu solar, sovint representat com un falcó, l’ull dret del qual era el Sol i l’esquerre la Lluna. Horus era fill de Osiris (Déu del inframón) i Isis (Mare deessa). Osiris va ser assassinat pel seu propi germà el malvat Set (Déu de la nit), davant la qual cosa, Horus lluito contra Set amb l’objecte de venjar al seu pare, aconseguint al victòria però perdent un ull en el procés. L’ull va ser restaurat per la màgia del déu de la saviesa i de la lluna, Thoth, i gràcies a això Horus va poder renéixer a Osiris en el inframón. D’allí que en la cançó també trobem la frase: “Enter the risen Osiris, risen again” (Entra alçat Osiris, aixecat de nou).

Què n’opineu? Si trobeu més referents clàssics en la música metal, ajudeu-nos a engrandir la discoteca metal amb referents de L’emprempta d’Orfeu?

Andrea Gómez de Blas

2n Batxillerat Humanístic

Horrible histories, clàssics amb humor

Navegant per Youtube he trobat aquestes petites meravelles:

Imatge de previsualització de YouTube Imatge de previsualització de YouTube Imatge de previsualització de YouTube Imatge de previsualització de YouTube Imatge de previsualització de YouTube

Es tracta de Horrible Histories, una sèrie anglesa que es va començar a emetre el 2009, i que explicava la història als nens de manera amena i original, en forma de dibuixos animats i cançons, i abans us he mostrat diferents cançons que tenen a veure amb el món clàssic, sobretot amb el món grec. No n’he pogut trobar els lletres, perquè els propietaris dels vídeos no les dónen i ningú s’ha dedicat a escriure-les.

A mi, que m’encanta la història, m’ha encantat, sobretot la dels filòsofsAvui, 20 de novembre de 2014, és el Dia Mundial de la Filosofia i aquesta és la meva contribució al seu reconeixement i el meu granet a la col·lecció de música amb referents clàssics filosòfics. Un dia per recordar també el rap de la filosofia del Deka que va fer de L’empremta d’Orfeu el seu treball de recerca i el va regalar a la seva tutora per tal que nosaltres el continuéssim.

Arnau Lario
2n Batx. Humanístic

Coriolà, un grup de música de Premià de Mar

Caius Marcus Coriolanus, tot i que no es pot confirmar 100% la seva existència, es diu que va ser un general romà del segle V a.C. Va ser exiliat de Roma per haver prohibit repartir el blat als plebeus. Havent estat els  seus enemics es va unir a els volscs i va passar a conspirar en contra de Roma.

Coriolà s’acomiada de la seva familia i marxa a l’exil·li

A les portes de la ciutat de Roma va ser detingut per la seva dona, Vetúria,  i la seva mare, Volúmnia, que el van convèncer per retirar-se. Coriolà va cedir i, d’aquesta manera, els volscs el van titllar de traïdor.

Vetúria i Volúmnia suplicant a Coriolà que torni a Roma i deixi de conspirar en contra

Coriolà és un grup de música pop i folk de Premià de Mar. Guanyadors del Premi Joventut al concurs Sona 9. Els inicis d’aquest actual grup de música es remunten a l’any 2011. Carles Chacón s’acabava de quedar a l’atur i va haver de buscar la manera de reinserir-se al mercat laboral. Ell mateix diu que Coriolà va nèixer a partir d’una crisi personal. En aquest, cas, en Carles va reprendre la seva passió adormida per la música. En aquesta entrevista els veiem parlant del seu primer disc, “El debut” al lloc dels seus origens, Premià de Mar i al següent àudio podem escoltar-ne una altra del Premià Notícies:

Aquest 15 d’agost de 2014 van fer un concert al fòrum romà d’Empúries, tot i que aquests calamars a la romana no siguin massa romans!

Imatge de previsualització de YouTube
de las catástrofes surgen oportunidades, y esas oportunidades dan pie a acontecimientos que hacen mejor el momento, el tiempo y el paisaje.

 

I també els hem pogut veure tocar per les festes de la Mercè!

Igual que Caius Marcus Coriola després de ser desterrat va provar coses noves, en el cas de Carles Chacón aquest va passar a dedicar-se a la música i en el cas de Coriolà va unir-se a l’enemic.

Components del grup:

  • Carles Chacón (voz, guitarra, mandolina, teclados)
  • Xavier Oró (bajo, programaciones)
  • Mikel Oró (bateria)
  • Ismael “Viru” Valero (teclados, guitarra)
  • Xabi Oró (guitarra eléctrica)

Concert 2014

 

No us perdeu els seus concerts!

Judit Giménez
2n Batx. Grec i Llatí
Institut Premià de Mar