L’EMPREMTA D’ORFEU

Com ja sabreu la majoria de vosaltres, els alumnes de segon de batxillerat de l’INS Isaac Albèniz estem actualment llegint l’Eneida de Virgili i, curiosament, he trobat una cançó que fa referència a Eneas, el protagonista de l’obra. Però aquesta no és una referència de les que trobem normalment, sinó que amaga una curiosa història que te relació amb el món romà. A continuació, trobareu el vídeo i la lletra la cançó de Shakira i, com podreu comprovar, la referència a Eneas és evident al tercer paràgraf. Però està acompanyat i aquest fet és el que amaga el secret.

Te conocí un dìa de enero
con la luna en mi nariz
y como vi que eras sincero
en tus ojos me perdí

Que torpe distracción
y que dulce sensación.

Y ahora que vamos por el mundo
como Eneas y Benitín
ya te encontré varios rasguños
que te hicieron por ahí

Pero mi loco amor
es tu mejor doctor

Voy a curarte tu alma en duelo
voy a dejarte como nuevo
y todo va a pasar
pronto verás al sol brillar

Tu más que nadie
merece ser feliz.

Ya vas a ver como van sanando
poco a poco tus heridas ya vas a ver
como va la misma vida a decantar la sal que sobra del mar.

Y aunque hayas ido al extranjero
hasta en tu propio país
si yo te digo “como dices”
tu aún dices “que decís”

Y lloras de emoción
oyendo un bandoneón.

Y aunque parezcas despistado
con ese caminar pausado
conozco la razón
que hace doler tu corazón
por eso quice hacerte esta canción

Ya vas a ver como van
sanando poco a poco tus heridas
ya vas a ver como va
la misma vida a decantar la sal que sobra del mar.

Ya vas a ver como van
sanando poco a poco tus heridas
ya vas a ver como va
la misma vida a decantar la sal que sobra del mar.

Ja heu vist la referència als dos personatges? Espero que sí! Segurament us preguntareu qui és Benitín i, al contrari del que molts imaginareu, no és un heroi desconegut o d’una altra cultura. Eneas i Benitín són dos personatges d’una tira còmica americana anomenada Mutt y Jeff creada l’any 1907 per Bud Fisher. El mateix Eneas es diu August en la versió original anglesa i ambdós protagonistes comparteixen històries amb altres personatges com Cicero i Julius. I, ara, us faré una pregunta relacionada amb aquesta curiosa història: podríeu explicar-nos qui són aquests personatges i quina relació tenen amb la cultura romana?

Anna Pardo Fernàndez, 2n de Batxillerat, INS Isaac Albèniz

Per molt que no sapiguem italià, sempre va bé escoltar una cançó i a partir de la traducció pensar en què significa. I més si conté alguns un tros de la cançó escrita en llatí com Delenda Carthago de Franco Battiato. Aquesta cançó del 1993, dins l’àlbum Cafè de la Paix, critica els romans que anaven fent-se amos del món i en arribar als llocs on conquerien, es comportaven menjant i bevent i celebrant ritus en els típics circs romans que demostraven un total menyspreu de la vida humana traient el pitjor dels humans així deixant els vicis humans més cruels.

Per terre ignote vanno le nostre legioni
a fondare colonie a immagine di Roma
Delenda Carthago

con le dita colorate di henna su patrizi triclini
si gustano carni speziate d’aromi d’Oriente;
in calici finemente screziati frusciano i vini,
le rose, il miele

Nei circhi e negli stadi
s’ammassano turbe stravolte
a celebrare riti di sangue

Conferendis pecuniis
ergo sollicitae tu causa, pecunia, vitae
per te immaturum mortis adimus iter;
tu vitiis hominum crudelia pabula praebes,
semina curarum de capite orta tuo
_____________________________________________

Per terres desconegudes passen les nostres legions
a fundar colònies a la imatge de Roma
Cartago ha de ser destruïda.

Amb els dits tenyits d’henna als menjadors patricis
Es poden degustar les carns amb especies i aromes de l’Orient;
en copes de vins finament i suaument gravades amb
roses i mel

En els circs i estadis
s’acumulen torbes de gent confosa i desordenada
per celebrar ritus de sang.

Recollir el diners,
Doncs els diners són la causa de les nostres vides preocupades
És per culpa vostre que nosaltres anem pel camí de la mort massa aviat
Les vostres ofrenes nodreixen cruels vicis humans,
des de la llavor del dolor.

Finalment, suposo que ja haureu trobat el llatinisme. Quin és? De l’últim paràgraf, podríeu dir-me si enteneu alguna paraula? Si ho podríeu relacionar amb algun text d’algun escriptor llatí?

Eva Serrano Juaní
4t Llatí

Elle a les yeux couleur d’ardoise
Le teint clair obscur du lilas
Mon étrange Carthaginoise
Plus belle que la Reine de Saba

Et si contrairement
A tout ce que l’on croit
Tous nos chemins ne menaient pas
A Rome

Moi je tomberais dans ses bras
Moi je tomberais dans ses bras, dans ses bras, dans ses bras

Et tous les faubourgs de Carthage
Résonnent du son de ma voix
Je l’ai connu comme un orage
Dont la pluie
ne viendrait pas …

Toutes les capitales de l’Europe
Se rendraient bientôt sans combat
Devant sa beauté triomphante
Si seulement elle était là

Et si contrairement
A tout ce que l’on croit
Tous nos chemins ne menaient pas
A Rome

Moi je tomberais dans ses bras
Moi je tomberais dans ses bras, dans ses bras, dans ses bras

Et tous les faubourgs de Carthage
Résonnent du son de ma voix
Je l’ai connu comme un orage
Dont la pluie ne viendrait pas …

Et si contrairement
A tout ce que l’on croit
Tous nos chemins ne menaient pas
A Rome

Moi je tomberais dans tes bras
Moi je tomberais dans tes bras…

Mireu què he trobat a la xarxa! Una cançó dels anys setenta del xilè Juan Carlos en què el propi emperador Neró s’exculpa d’homicidi i d’haver cremat Roma.

Yo no maté a mi hermano

es mentira, mentira

ni perseguí al cristiano

yo fuí el buen Nerón

yo no toqué la lira en el foro romano

fue solo una mentira de mi historiador

En las historias a mi me dibujan feo

y en otras dicen que yo fui muy barrigón

si estudian (o escuchan) bien sabrán que yo era tan hermoso

como el que ahora les entona esta canción

Yo no maté a mi hermano

es mentira, mentira

ni perseguí al cristiano

yo fuí el buen Nerón

yo no toqué la lira en el foro romano

fue solo una mentira de mi historiador

Ya sé que algunos hablan de un incendio en Roma

y se me acusa de no haberlo hecho apagar

si estudian bien sabrán que yo no era bombero

y las mangueras nunca supe bien usar

Yo no maté a mi hermano…

Per cert, què en sabeu de l’emperador Neró? Era tan malvat com ens volen fer creure o tan angelet com en aquesta cançó? Recordeu quina pel·lícula, vista a El Fil de les Clàssiques, el va immortalitzar tocant la lira mentre Roma cremava en flames?

John

Quina cançó més bonica, i actual , i del passat , del nostre, del que vivim cada dia, dels turistes àvids d’emocions, d’imaginar-se històries, de representar-les, i de viure-les !
Aquesta és la lletra:

Si hagués nascut a Roma fa més de 2000 anys,
viuríem en un Imperi, tindríem un esclau.
I àmfores al pati plenes d’oli i vi.
I una estàtua de mabre dedicada a mi.

Si hagués nascut a Roma fa més de 2000 anys.
No faria olor a xampú el teu cabell daurat.
I oferiríem bous als déus, brindaríem amb soldats.
I ens despertaria un carro, pujant per l’empedrat.

I els turistes es fan fotos, on tu i jo vam esmorzar.
Són les coses bones de passar a l’eternitat.

I el guia els ensenya el mosaic del menjador.
Es retraten i passegen per la nostra habitació.

I ara un nen dibuixa a llapis a la sala del museu,
el braçalet de maragdes que t’embolicava el vel.
I un submarinista troba els nostres gots i els nostres plats.
Són les coses bones de passar a l’eternitat.

Feu memòria , repàs de molts termes, conceptes, etc. ja estudiats i poseu noms a les imatges, Manel s’ho mereixen !!!!!

Rocío
Ins Puig-reig

Basant-me en l’article d’en Toni Moreno i en Deka al blog Aracne Fila i Fila he decidit que la cançó que han utilitzat per “adornar” el seu apunt es mereix un espai a l’Empremta d’Orfeu.

En Paul Clark, el guitarrista que interpreta aquesta peça, és un músic i empresari musical d’Anglaterra que possiblement és mes conegut com el pianista de la banda post-punk The Bolshoi.

En aquesta cançó podem observar una magnífica al·legoria cap a la guitarra amb distorsió. Però… perquè Clark anomena així aquesta cançó? No fa falta que l’analitzem molt profundament per a adonar-nos de la violència i l’agressivitat amb que Clark intenta plasmar amb les seves notes i del crescendo a la que ens porta la cançó, representant el desastre que fou el Rapte de les Sabines.

Què us fa sentir aquesta cançó? Coneixeu altres guitarristes o músics en general que s’inspirin en el mite del Rapte de les Sabines? Com definiríeu aquesta cançó i per què creieu que l’ha anomenat així l’autor?

Rebeca Sánchez
2n de batx. llatí