Category Archives: Llatí 4t

Nosaltres som com nans asseguts a les espatlles dels gegants

Després de llegir alguns dels articles d’El fil i d’Aracne i de seguir aprenent sobre aquest món fascinants dels nostres avantpassats, m’han vingut a la memòria unes paraules de Bernat de Chartres, teòleg del segle XII, professor a l’escola d’aquella catedral que solia dir:

“Nosaltres som com a nans asseguts a les espatlles dels gegants, de tal manera que podem veure més coses i més lluny que ells, però no per l’agudesa de la nostra vista, ni per les dimensions dels nostres cossos, sinó perquè la gran alçada dels gegants ens eleva i ens sosté a certa altura”.

Albert Soler, professor de literatura medieval de la Universitat de Barcelona diu a la Introducció del Llibre de Meravelles de Ramon Llull (Ed. Teide) que potser el vitrall de la catedral de Chartres, on es veu el profeta Daniel portant a les seves espatlles l’evangelista Sant Marc, té alguna relació amb el que acostumava a dir el filòsof.

viewer

Sigui com sigui, és ben palesa la petjada dels clàssics en el nostre dia a dia, encara més de vint segles després. És cert que, des d’un punt de vista tecnològic, hem fet un salt de record olímpic, i, per això, podem estar en contacte i compartir coneixements a través de la xarxa malgrat la distància física que hi ha entre Premià, Badalona, Barcelona, Sant Hilari, Campos (Mallorca), Sagunt… però també ho és que, com ells, seguim preocupats pel temps que ens fuig de les mans sense adonar-nos-en, per aprofitar el moment i per arribar a les estrelles encara que sigui per un camí difícil

Que potser sabríeu dir com deien en llatí el que teniu en lletra negreta?

Dolors Clota

Sant Hilari

Clàssiques i ciència a l’Albéniz

Tal com anunciàvem a l’article Els clàssics i la Setmana de la ciència, l’alumnat de Llatí i Grec de l’Institut Albéniz ha col·laborat activament en la celebració de la Setmana de la ciència al nostre centre. Cada nivell -4t d’ESO i primer i segon de Batxillerat- s’ha encarregat d’un aspecte de la relació entre les llengües clàssiques i l’àmbit científic, per tal de publicar-ho en xarxa i compartir-ho també amb tot el centre a través d’un mural conjunt exposat al suro de les escales d’accés a les aules.

La producció en xarxa consisteix en la sèrie d’articles  “Numerals i etimologia”:

I el resultat del mural us el presentem en el muntatge audiovisual següent, que va acompanyat d’un fons musical molt especial per a nosaltres, en tractar-se dels nois i noies de la Coral de 1r i 2n d’ESO acompanyats pel Conjunt instrumental de 3r d’ESO. Les cançons estan extretes del seu segon compacte, concretament del gravat en viu durant el concert realitzat al Círcol catòlic de Badalona el 2010. Disculpeu, per tant, petits errors propis del directe.

Agraïm també l’ajuda i els consells de les companyes de Visual i plàstica i la participació dels alumnes de Francès en la confecció del mural. Tot i que alguns entrebancs de darrera hora fan que la composició final podria haver estat millorable, ens sentim molt satisfets del resultat i contents que el conferenciant que va venir a parlar-nos sobre curiositats de la química se’l mirés amb atenció i interés.

Cal dir que en els termes en grec de la part d’éssers vius, se’ls han colat 3 errors. Us demano que, diccionari en mà, si cal, els detecteu i els corregiu.
També estaria bé que desenvolupéssiu els episodis i personatges mitològics que apareixen al muntatge com a origen del nom de determinats elements químics, ¿hi ha alguna relació entre el mite i l’element a qui dóna nom o és fruit d’una decisió totalment arbitrària de l’investigador?

TERESA

Bon Nadal i Feliç 2011 des de Sant Hilari

Estimada Margalida i aràcnids,

De part de les alumnes de primer i segon de batxillerat i la professora de LLatí i Grec de l’institut de Sant Hilari Sacalm t’enviem aquest powerpoint nadalenc que no abandona les arrels clàssiques!

Avui, dia 22 de desembre cantarem el “Gaudeamus Igitur” i “Vacam latea”, juntament amb dues postals, una en grec i l’altra en llatí.

Molts petons i bones festes de part de les alumnes:

Cristina, Olga, Montserrat, Gisela, Marta, Laia,
Cristina, Mireia, Raquel, Eva, Helena i, evidentment, de la Dolors Clota.

“Templa romana” II: El temple Capitolí de Roma

Ubicació. Mons Capitolium

El Capitoli, del llatí Capitolium -ii n., és un dels set turons de Roma, on es trobava la ciutadella i un temple de Júpiter. El Mont Capitolí era la ubicació del centre religiós i polític, que es va establir durant la època de la República (509 aC-27 aC). Capitolium també és el nom donat a les fortaleses i els temples d’altres ciutats, ja que en el Capitolí hi havia emplaçat el palau dels senadors romans. Actualment es troba al Palazzo Senatorio, seu de l’ajuntament, amb dos palaus més al costat que emmarquen la plaça, on es troben el museus capitolins, tot dissenyat per Miquel Àngel. S’ha de dir també, que els museus capitolins allotgen la imatge de la lloba capitolina. Aquesta escultura és de bronze i representa, segons la tradició, la lloba que alletà Ròmul i Rem, i aquest esdevingué l’emblema de la ciutat de Roma.

Photobucket

Figura de la lloba capitolina i Ròmul i Rem, feta de bronze i actualment ubicada als “Museus Capitolins” [Font: Wikimèdia]

Si es parla del Mont Capitolí, s’ha d’esmentar la història de Tarpeia. La roca Tarpeia (en llatí Rupes Tarpeia) era un abrupte pendent de l’antiga Roma, a prop del cim sud del turó Capitolí i les seves vistes donaven a l’antic Fòrum romà. Durant la República, es va utilitzar com a lloc d’execució d’assassins i de traïdors, que sense cap mena de pietat eren llançats des del cim.

Segons ho explica Tit Livi, quan Tit Taci va atacar Roma després del rapte de les sabines, la verge vestal Tarpeia –filla de Espuri Tarpei, que era governador de la ciutadella del turó Capitolí– va trair els romans obrint les portes de la muralla. El motiu de la traïció va ser bastant vulgar: obtenir allò que els sabins «portaven als braços»… Tarpeia poc s’esperava que, en lloc de braçalets d’or, obtindria cops dels seus escuts i que seria llançada al buit des de la roca que encara avui porta el seu nom.

Cap a l’any 500 aC, Tarquini el Superb, setè rei de Roma, va anivellar el cim de la roca, en va retirar els altars construïts pels sabins i hi va construir un temple dedicat a Júpiter Capitolí. Al cim també s’hi va construir un temple dedicat a Saturn, que contenia el tresor de Roma, i que va ser saquejat per Juli Cèsar l’any 49 aC.


Mapa de Roma amb la ubicació del turó Capitoli
[Editat d’una imatge del llibre de text de Llatí 1r batxillerat, editorial Santillana]

Característiques i elements

El temple romà Capitolí  té el seu origen a l’època etrusca, fet que va condicionar directament les seves característiques, tant en la forma com en la composició. Les seves dimensions eren de 52 per 62 metres de llarg i una alçada de 40 metres.


Maqueta del temple Capitolí [Font: Wikimèdia]

El temple presentava una planta quadrangular, dividida en tres cel·les dedicades cadascuna a un déu: Júpiter, Juno i Minerva, la Tríada del Capitoli. L’edifici tenia una façana de tres files de sis columnes llises, amb base i capitell geomètric a la manera dòrica.

Photobucket

Plànol de l’estructura del temple
[Font: llibre d’Història de l’Art de Vicens Vives batxillerat, segona edició 2010]

Per construir-lo, els etruscos van utilitzar el travertí, un material compost per carbonat de calci, que era el component que donava aquest color blanquinós característic dels temples i escultures grecollatines. Com a revestiment dels pilars i les columnes exteriors van utilitzar pedres de forma irregular per donar més consistència a l’edifici (opus reticulatum).

L’edifici estava construït sobre un podium elevat per una escalinata que donava lloc a l’entrada central, on hi havia un gran pòrtic que permetia l’entrada al temple.

Pel que fa a l’interior, el temple estava dividit en tres cel·les, cadascuna dedicada a un dels déus capitolins, com ja hem esmentat. A ulls de l’espectador, la cel·la principal i central era la de Júpiter, la més gran de totes, que contenia un gran altar (ara Iovis), la de la esquerra estava dedicada a Minerva, i la de la dreta a Juno.

A la part superior del temple hi havia una quadriga de terracota pintada sostinguda per dos grans pedestals, encarregada per  Tarquini el Superb, que l’any 296 a.C es va substiutir per una de bronze.

L’any 83 aC, va haver-hi un incendi, i el temple va ser parcialment destruït per les flames. Llavors van tornar a reconstruir-lo sota l’ordre de Sul·la, però aquesta vegada amb un nou material: el marbre.

Significació del culte a la Tríada Capitolina

Els romans tenien tendència a agrupar els seus déus de tres en tres, com els egipicis, formant així tríades. La Tríada Capitolina, a qui és consagrat aquest temple i la més important dins la mitologia romana, era formada per Júpiter, Juno i Minerva. Però s’ha de dir que la primera tríada que es va crear era formada per Júpiter, Mart i Quirí, als quals es retia culte mitjançant els flamines principalment, però això era durant la època pre-etrusca de la història de Roma. Després, amb l’arribada dels etruscs a Roma, canviaren Mart i Quirí per Juno i Minerva. Juno,  perquè que era la dona de Júpiter, i Minerva, la deessa de la guerra i de l’estrategia militar així com de les activitats no agràries. És a dir, es va subsituir la tríada llatina d’origen indoeuropeu per una tríada etrusca on, al costat de Júpiter, apareixen les dues grans deesses dels etruscs. I va ser a conseqüència d’aquest canvi que es va crear el Temple Capitolí de Roma, en honor a aquesta Tríada Capitolina, la qual s’anomenà així perquè el temple va ser construït al capdamunt del Capitolí de Roma, com ja hem dit abans.
Júpiter, Juno i Minerva van ser les divinitats supremes de Roma, les més importants, i a part del temple Capitlotí a Roma també en tenien un a totes les altres ciutats de l’Imperi, atesa la seva importància. Aquesta tríada, fins a la fi de l’Imperi, va seguir sent molt important però en l’època imperial va quedar eclipsada pel culte imperial que dominava sobre qualsevol altre tipus de culte.

Photobucket

Tríada Capitolina. D’esquerra a dreta: Minerva, Júpiter i Juno [Font: kalipedia]

I ara, classifiqueu aquest temple segons les indicacions de l’Ana i l’Annia a l’article Templa romana I, ubiqueu la història de Tarpeia en el marc del llibre primer d’Ab urbe condita i tireu del fil dels personatges i èpoques històriques que l’article comparteix amb la lectura d’aquest trimestre.

Recordeu que hi ha publicat un altre article similar a aquest sobre el temple d’August a Bàrcino.

Sara Cañizares, Marc Cortés, Carlos Cuevas i Ariadna Jiménez

Llatí 2on de batxillerat

“Contra consuetudinem”

Voleu buscar els referents en un escrit de la nostra acabada d’estrenar col·laboradora Dolors Clota des de l’institut de Sant Hilari Sacalm i conèixer-la millor? Doncs, a més de pegar una ullada al seu extens i ric currículum llegiu Contra consuetudinem (relat amb què va quedar el 2006 finalista del XV Premi Illa de Menorca) i segur que en trobareu més d’un.

Atalanta i Hipòmenes: un àudio còmic

Qui no recorda el mite d’Atalanta i Hipòmenes? L’hem llegit a la primera part de Narracions de mites clàssics, l’hem explicat en veu alta a classe, l’hem comentat al bloc, hem vist el muntatge dels tripulants del vaixell d’Odisseu… . Amb les il·lustracions que vaig fer i que van agradar molt a la Lida, i amb l’ajut de les veus d’en Víctor Barranco i de la Patrícia  González aquí us deixo el nostre primer àudio còmic premianenc. No us oblideu de clicar l’àudio en girar cada full! Espero que us agradi i que us animeu a fer-ne més:

Per cert, per què aquest mite ens agrada tant?

Hadytou Camara

4t ESO Llatí

Quomodo Invidiosulus Nomine Grinchus Christi Natalem Abrogaverit

Esteu pensant en un obsequi nadalenc fora del convencional? Per què no provar amb l’adaptació llatina d’aquesta entranyable història del Grinch, How the Grinch Stole Christmas, creada en vers per Dr. Seuss l’any 1957 i duta a la pantalla com a film d’animació el 1966?

Quomodo Invidiosulus Nomine Grinchus Christi Natalem Abrogaverit.

“Laetuli Laetopoli florentes

festo Christi natalicio

Valde delectati sunt omnes ad unum…”

Aquí també hi podeu trobar bons regals en llatí Virent Ova, Viret Perna i Cattus Petasatus. A més de Harrrius Potter, Asterix

Maria

HistoTube: Un passeig per Bàrcino

Hola companys! sóm un grup d’historiadors que ens dediquem a fer tasques de difusió del patrimoni. Alguns de nosaltres hem dedicat part de la nostra activitat professional al món docent i us volem presentar un nou projecte que hem endegat com a eina per compartir entre tots els professors: HISTOTUBE!
Esperem que us sigui útil i que vulgueu participar-hi!
No us perdeu les reproduccions 3D de Barcino perquè tenim preparades les de Lleida, el Partenó, Empúries i molt més!

Salutacions.

Dani Cortijo

vid. Altres Barcelones

Les bombolletes també van per laberints

Com cada any, un dels anuncis més esperats de les festes de Nadal és el de Freixenet. A diferència dels darrers anys, l’anunci d’enguany es torna a emetre per televisió, a més d’altres mitjans convencionals i Internet, on es pot visualitzar la totalitat de la campanya. Com bé sabeu els seguidors dels tradicionals anuncis nadalencs, l’anunci és popularment conegut per ser innovador, elegant i comptar amb grans estrelles internacionals. Així, actors com en Pierce Brosnan o esportistes com la Selecció espanyola de natació sincronitzada han protagonitzat aquest anunci. Enguany, l’artista seleccionada ha estat la famosa cantant colombiana Shakira amb un nou single Sale el sol, que ha servit d’eslògan per a la campanya.

Per què Shakira? Que la cantant sigui enguany la protagonista del brindis de Nadal de l’empresa, però, no és pas una coincidència. La Fundación Pies Descalzos, impulsada per la cantant amb l’objectiu d’escolaritzar nens sense cap possibilitat, ha arribat a un acord amb Freixenet perquè ella en sigui la convidada d’honor. D’aquesta manera, l’empresa se sumarà a l’esperit solidari de la cantant i la fundació. Així, transmetran d’una manera diferent, aquest missatge tant present an aquestes dates.

Estem d’acord en que Freixenet és un element molt característic per Nadal i tota la pesca, però, què hi pinten Freixenet i Shakira en el nostre blog de grec i llatí? Recordeu que fa una setmana els alumnes de grec i llatí de 1r de batxillerat vam anar a una exposició Per laberints a Barcelona. Allà vam treballar amb les històries que els laberints amaguen i vam fer uns vídeos per contrastar els nostres punts de vista. Fins i tot, la nostra visita va inspirar la Pepita Castellví, que ens va escriure un poema deliciós. Com heu pogut comprovar mirant el vídeo, sembla ser que els laberints no només són el nostre punt d’inspiració ni el de la poetessa. Els laberints han estat, enguany, el tema central per a la campanya.

Us deixo, per acabar, el brindis de Shakira en català.

Coneixeu algun altre anunci nadalenc amb inspiració clàssica? O algun anunci que vagi per laberints?

Sílvia Espinach García

Grec i llatí de 1r de batxillerat