Salvete!
El 2007 vaig fer un viatge per Europa i un dels llocs que vaig visitar va ser aquest amfiteatre tan ben conservat.
Sabríeu dir-me quina ciutat vaig visitar per veure aquest amfiteatre? Hi ha un article a El fil de les Clàssiques que el tracta. És una bona pista!
Valete!
Eva Serrano
4t ESO Llatí
Ahir dia 9 de maig de 2012, Ràdio Premià de Mar va dedicar l’espai setmanal Escoles als guanyadors dels Premis Sant Jordi 2012.
Programa sencer:
Malauradament, nosaltres, la Sara Bernad i la Laia Muñoz, les dues premiades de la Categoria F, no vam poder anar-hi, ja que estàvem d’excursió amb la classe de Grec a fer un taller de cuina grega antiga al mercat de la la Boqueria de Barcelona amb els aràcnids grecs de l’Albéniz.
Llavors la nostra professora de clàssiques, la Margalida, va idear, a l’hora del pati, un muntatge amb les gravacions de les nostres veus llegint els poemes i conte premiats i responent les preguntes corresponents.
Va ser una llàstima que no hi poguéssim anar, ja que ens feia molta il·lusió. Però la veritat, va quedar força bé i encara que no hi vam ser presents, semblava que hi fóssim.
L’experiència de ser premiades ens va omplir d’honor, emoció, gratitut i orgull. Però el més important no és el premi material, sinó la sensació que has estat tu qui ho ha aconseguit i que has creat un relat, poema, etc. que ha arribat fins al cor d’altres persones. Però el nostre camí com a joves compositores de poemes i contes no ha acabat, al contrari, comença. Estem en una meta amb paranys difícils i enganyosos en una societat que potser els satisfa més un <em> Best Seller </em> ple de morbositats; que un relat que només pretén ser agradable, evadir-se per un moment de la falsetat d’aquest món, fugir a èpoques i indrets llunyans… On trobar un respir.
En conclusió, per a nosaltres, l’escriptura és un vici indefens que ens ajuda a madurar i reflexionar sobre diferents aspectes de la vida.
Eulàlia (Laia Muñoz Osorio) i Zícora (Sara Bernad Fornier)
1r Batx Grec
Fa més d’un mes, els alumnes de 4rt d’ESO del INS Isaac Albéniz van fer un viatge a Londres. En una de les seves visites pels carrers de la ciutat anglesa, van trobar una inscripció en una de les façanes dels edificis. Aquest edifici està situat molt a prop del Museu d’Història i de Traflagar square. Com podeu veure, a la part superior (on se situa l’arquitrau) hi ha una inscripció en llatí que diu:
” Anno decimo Edwardi Septimi Regis Victoriae reginae cives gratissimi MDCCCCX ”
[Foto cedida per l’alumna Irene Berdún ]
Si ens centrem en l’anàlisi d’aquest edifici, podreu veure que està format per una gran façana amb tres gran portalades. Aquestes portalades estan decorades amb tres arcs de mitja volta sostinguts per sis columnes d’ordre jònic. A sobre d’aquestes columnes hi ha uns arquitraus decorats amb uns finestrons cecs, és a dir, sense vidre. És a sobre de tot això, que es troba la inscripció. Podríeu traduir-la per saber quin és el seu significat? Té alguna cosa a veure amb la història del Regne Unit? (Us podeu ajudar si llegiu la sinopsi de la pel·lícula W.E de la directora i cantant Madonna). A més, podríeu dir-me quin nom rep aquest edifici i quina importància té per a la ciutat?
Irene i Jordi Berdún Pérez
4rt ESO i 2n de Batxillerat
Jo no vaig participar activant a la Magna Celebratio, hi vaig anar de públic dissabte matí amb altres companyes de l’institut Premià de Mar. Aquí podeu veure la meva Magna Celebratio i una imatge val més que mil paraules:
Víctor Barranco
4t ESO Llatí
El dia 26 d’Abril de 2012 els alumnes que cursen grec o llatí de quart d’ESO i primer i segon de batxillerat de l’institut Premià de Mar vam fer una sortida a l’auditori del Camp de Mart de Tarragona per assistir a una jornada juvenil de teatre grecollatí.
Primer vam veure una tràgedia grega d’Eurípides que es titulava Les Bacants. Després vam dinar i vam visitar la muralla. Per finalitzar la sortida vam tornar a l’amfiteatre per veure una comèdia llatina de Plaute que s’anomenava El soldat Fanfarró. Aquí podeu fer un tastet de la nostra sortida que va durar dotze hores, però que ens va agradar molt.
[vimeo]http://vimeo.com/41567651[/vimeo]
Paula Franco Semitiel, Eva Serrano Juaní
4t ESO Llatí
Les llegendes diuen i diuen, expliquen, pinten i representen el mateix mite d’Afrodita. Però com molt bé diuen, sempre hi ha un dia que tot canvia, doncs avui, el mite d’Afrodita està a punt de ser capgirat.
Gaia ,mare dels Titans, de les Titànides, dels Cíclops, dels Hecatonquirs i esposa d’Urà, creia que la seva vida no podia ser millor. Havia tingut molts i molts fills, havia satisfet al seu marit i no havia de fer esforços, ja que, quan necessitava ajuda, aplaudia dos cops i ja tenia al seu costat algun dels seus fills per fer-li suport. Però, per a Gaia el paradís va durar poc. Una nit, preocupada perquè el seu marit no tornava d’una visita al món dels humans, una d’aquelles visites programades per omplir l’agenda, va sortir a buscar-lo . A l’hora de sortir, va aplaudir, com era el seu costum, i a l’ instant va tenir els seus fills allà mateix; bé, tots no, ràpidament es va adonar que faltava la gran de les Titànides, Febe, la necessitava, era la que havia anat més vegades al món dels vius i sense ella estava perduda. Va deixar els altres fills en un racó envoltats de núvols nous, recent nascuts, i la va anar a buscar. Quan va entrar a la seva’habitació , l’infern va envair el seu paradís: la Titànida hi era, però no sola, Urà també, estaven junts, l’enganyaven !!! Gaia va embogir.
Gaia es va llençar a sobre d’Urà i li va arrencar els genitals per assegurar-se que no ho tornaria a fer mai més. Després, es va treure la vida, però abans va tirar els genitals al món dels vius per a què Urà no els pogués recuperar. Els genitals van caure directament a la mar. A l’instant, la mar va començar a fer unes erupcions mai vistes, onades , remolins…Al cap de vuit dies la mar es va tranquil·litzar i en va sortir una dona preciosa. Aquella màgica sortida de l’aigua no la podran oblidar ni déus, ni semidéus, ni monstres, ni humans, ni ningú. Afrodita (nom de la bella dona) va sortir cavalcant d’una enorme Molla i envoltada de petitíssims Obels. Tot el món va parar per un instant. La MOLLA tenia ales de mosca, cos i cap de llagosta i les potes dels dos animals
, però el més impressionant eren els petits ocellets que l’acompanyaven, els OBELS. La Molla era bonica, impactant, però els Obels eren…màgics: tenien cos d’ocell i ales de libèl·lula, un animals fantàstics, de somni, de vol agradable, expressava tristesa i a la vegada tendresa, i el seu cant era preciós, hipnotitzador.
Envoltaven a Afrodita i piulaven mentre la Molla avançava cap a la sorra; quan Afrodita hi va baixar , la va fer tornar mar endins i els Obels, amb un obrir i tancar d’ulls, van desaparèixer; després, tothom va reaccionar, déus, semidéus, monstres i humans van afanyar-se a buscar a Afrodita per fer-la seva.
Quan la deessa els va veure córrer cap a ella, es va espantar, no entenia què feia tota aquella gent, monstres, déus i semidéus , comportant-se d’aquella manera; al principi es va quedar immòbil, el cervell no pensava, el cos no es movia, la boca no parlava, què estava passant? Al final ,va reaccionar i va cridar a la Molla mentre corria cap a l’aigua. Aquesta va aparèixer i se la va endur mar endins per protegir-la d’aquella ramada.
Afrodita no va tornar a terra ferma i tots els que l’havien anar a buscar, s’hi van quedar amb la seva mirada fixa a l’horitzó, esperant poder tornar a veure aquella bellesa. Mai més hi va sortir el Sol en aquell racó, mai més la mar va estar serena, i aquell nombre infinit d’humans van morir de tristesa.
Diuen que les nits de lluna plena es veuen unes llumetes com unes estrelles molt petites, al voltant de l’aigua, i que la mar és pura nata, dolça i es torna riallera. Diuen que és Afrodita, que hi baixa per fer el seu bany, i que les llumetes són les ales dels Obels que l’acompanyen…
Violeta Casadesús 4t d’ESO B, Llatí
INS Miquel Martí i Pol
Ens trobem a la recta final de la preparació de la Magna celebratio i cal ultimar tots els detalls per tal que els aràcnids i aràcnides que hi participem deixem el llistó més alt encara que l’any passat.
Per tal que la zona dels Ludi Romani funcioni, comptem amb l’experiència de discipuli et discipulae que hi han participat en edicions anteriors, alguns ho fan per tercera vegada. Tot i això, no està de més que feu un cop d’ull a aquest recull de jocs, per tal que tingueu una idea de com eren els Ludi. No us preocupeu, però, que les coses no han canviat tant i la majoria no us seran pas estranys.
A l’Schola, tant a aquells que heu triat el Ludus litterarius com als del grammaticus, us espera la tinta i els papirs per tal que ensenyeu les beceroles del llatí i el grec als visitants. Els professors, a classe, ja us han fet cinc cèntims del que podeu fer escriure a nens i adults que s’hi apropen, però ja veureu com els companys experimentats us ajudaran a dur a terme el taller en les millors condicions. Tot i això, tant per als Ludi com per a l’Schola us recomano que llegiu l’article de l’any passat en què vam donar forma al projecte i del qual van agafar les idees els alumnes pioners. Penseu que el curs anterior tots teníem la sensació de llençar-nos a un aventura de futur incert, però ara sabem que podem fer-ho molt bé, i fins tot millorar.
A la zona d’ensenyament superior, els rhetores Martí i Alfons ja deuen tenir ben après el seu paper; les oratores encara han de fer els assajos finals, tant les debutants Laura i Berta com les veteranes Sara i Esther, que tan bé ho van fer l’any passat; i les discipulae maiores Eulàlia i Júlia, i els minores, Carla, Valèria, Arnau i Oriol, em consta que s’ho estan preparant a consciència.
D’altra banda, als diferents centres tenim la sort de gaudir de la presència de persones externes que amablement s’han ofert a posar-nos en antecedents de diferents aspectes de les Jornades.
L’Institut Premià ja ha rebut la visita de Josefet Fuentes, que enguany estarà amb nosaltres per realitzar un taller d’escriptura molt més especialitzat que el de l’any passat. Nosaltres n’hem d’aprendre molt per tal de posar-ho en pràctica també amb els visitants. Per estar al dia del que els alumnes de Premià van experimentar i del que tots podrem practicar a la nostra Schola, us recomano consultar aquest article de la Margalida, il·lustrat, com ja ens té acostumats, amb un vídeo i un muntatge fotogràfic.
El dia 24 també hi anirà l’Albert Anglès a parlar-los de les tauletes de Vindolanda, però no patiu, perquè segur que podrem veure un article sobre aquesta conferència i, a més, el tindrem al nostre costat a partir de dissabte a la tarda per preguntar-li el que volguem.
A l’Institut Albéniz ens va visitar la Clara Forn, arqueòloga del Museu encarregada de l’organització de la Magna, que ens va va oferir una interessant xerrada sobre la gènesi i l’evolució d’aquestes jornades de reconstrucció històrica, així com sobre l’abillament romà en general i, en concret, del que el Museu té reservat per a nosaltres. Per acabar, va donar dades més concretes sobre la ubicació de la nostra Schola en el marc de totes les activitats que tenen lloc al voltant del Museu.
Va ser revelador constatar que el fet que aquest festival se centri en la vida quotidiana no és casual o fruit dels gustos dels organitzadors, sinó que sorgeix de la constatació que les restes trobades a una petita ciutat com Baetulo no donen peu a grans manifestacions, però són ideals per mostrar el dia dia en una ciutat de província. En lloc d’intentar imitar, per exemple, la Tàrraco viva d’una gran urbs, van optar per aprofitar el caràcter quotidià dels jaciments badalonins.
En relació al tema de la roba, cal remarcar la lloable tasca del Grup de reconstrucció històrica de Badalona, a qui devem la confecció de manera artesanal de la roba que portarem nosaltres i la resta de participants. Entendreu, per tant, que hi ha un nombre limitat de túniques i en funció d’això farem la distribució de participants a l’Schola. En fi, el que sí ens va quedar clar és que no ens “disfressarem”, sinó que “ens vestirem” de romans. Ja sabeu, doncs, quin verb NO heu d’utilitzar!
Per acabar d’arrodonir el petit resum que us he fet de la xerrada, us enllaço una presentació de la Clara que no és la que va utilitzar a la sessió del centre, però on ja veureu hi sortim nosaltres i els nostres blocs.
Apa, que ja hi som! Una nova edició de la Magna ens espera.
TERESA
Cryfly és un animal fantàstic, el mires i veus un ocell curiós: té un cos de marieta amb ales i potes d’ocell, semblant a una àliga; diuen que aquest animal pot viure durant 150 anys, però després d’aquests 150 anys, Cryfly és capaç de seguir vivint ocupant el cos d’un humà recentment nascut; si l’animal no troba cap nadó, morirà juntament amb una dona embarassada perquè representa que l’ocell havia de ser el seu fill i, a causa d’això, la dona no podrà seguir vivint.
Per aquest motiu és acompanyat per la gran deessa Ceres, en grec Demèter, ja que ella s’encarrega de la fecunditat i l’amor maternal, de manera que sempre li intenta aconseguir un nadó i així evitar qualsevol mort. Però, a més, quan Cryfly encara té vida, pot canviar el pas del temps, pot aturar-lo o avançar-lo; això ho fa amb un cop de bec i així pot controlar el naixement d’un nadó.
Un dels seus mites més famosos està relacionat amb el naixement del tot poderós Zeus:
conten que Cryfly és un dels animals més extraordinaris que existeixen, ja que va tenir un paper fonamental en el naixement de Zeus; es creu que hi va haver una època on les relacions entre els humans i els déus eren molt dolentes. Els humans van deixar de creure en la seva existència. La situació era molt catastròfica i es va crear una baralla entre tots dos bàndols: déus i humans, sobretot amb Cronos i Rea,
just en el moment que Rea estava embarassada. Els humans no els invocaven, no els feien ofrenes i de mica en mica hi van deixar de creure. Davant d’aquest fet, Cronos i Rea havien d’actuar per a que els homes poguessin continuar confiant en ells. La situació va arribar a tal extrem que Cronos i Rea van baixar a la terra, però just en el moment que Cronos feia un discurs des del podium, Rea es va posar de part trencant aigües. Passaven les hores i el part s’anava complicant molt perquè el nadó estava lligat amb el cordill umbilical, el més probable és que Zeus morís. Però just en aquest moment tan difícil, va aparèixer Cryfly, es va ficar a sobre de la panxa de Rea i de cop i volta, Zeus va néixer sense cap problema, l’animal va morir només amb una tancada d’ ulls i amb una gran tranquil·litat. Tots els humans es van quedar sense paraules, ben bocabadats. I així és com els homes van tornar a creure de nou en l’existència dels déus i van aprovar la seva continuïtat, i també Cryfly es va convertir en un animal mitològic.
Montse Royo Serradell, 4t ESO B, Llatí
INS Miquel Martí i Pol
Aquest cap de setmana, TV3 ha emès dins del Telenotícies Migdia un reportatge sobre els treballs de restauració dels fragments mosaics i altres restes ceràmiques trobades en la Vil·la romana de la Sagrera, descoberta el passat estiu arran de les excavacions per a la construcció de la nova estació de l’AVE. En aquell moment, als amants i estudiosos del món romà se’ns va explicar que el jaciment trobat no reunia prou valor arqueològic per a la seva preservació, tot i que van ser moltes les veus que es van aixecar contra aquesta decisió. Vist, amb aquesta crònica informativa, l’ingent treball que tenen els restauradors per davant, les mides i les característiques dels fragments de mosaics trobats, ens referma la idea que amb la destrucció de les restes de l’única vil·la romana coneguda de Barcelona, l’Ajuntament va voler evitar per tots els mitjans un nou episodi com el de la remodelació de l’antic mercat del Born, en què la construcció d’un nou equipament es va veure alterat per una important descoberta al subsòl del mercat, amb l’aparició d’antics carrers i vivendes de la Barcelona esclafada durant el 1714. Sigui com sigui, cada cop queda més clar que els interessos aliens als estrictament arqueològics ens han impedit la conservació i museïtzació d’una vil·la romana que, a hores d’ara i amb les restes estudiades, ja podem considerar de característiques úniques a la Península.
Gaby