Category Archives: Llatí 4t

!!! Un Ulisses de l’espai !!!

Hola a tots, aràcnids i aràcnides. He fet aquest article anomenat un Ulisses de l’espai, perquè com una fan que sóc de la mitologia clàssica i del gènere del còmic manga, m’agradaria fer-vos veure que la cultura hel·lènica també ha influït d’una manera o d’una altra als nipons, que tot sovint han begut en la mitologia grega per crear les seves obres.

A continuació, us deixo el vídeo d’introducció dels dibuixos Ulises 31, amb la cançó interpretada pel grup musical Capitán Memo.

Gaudiu-lo!!!

[youtube]https://youtu.be/nS3kCACw_t0[/youtube]

Què us ha semblat? Us agrada també el manga? Coneixeu aquesta sèrie? Per què es diu així? Quins altres referents clàssics hi trobeu? Aneu deixant en comentari l’enllaç al Youtube d’un episodi, tot explicant els referents que hi trobeu.

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=mFita3ZFpo4[/youtube]

 

Sara Bernad

1r Batx. Grec i Llatí

El soldat fanfarró, qui ho diria!

Nosaltres vàrem exposar a classe de llatí, l’obra representada a Tarragona de Plaute El soldat fanfarró. A nosaltres ens va agradar molt, perquè era molt divertida i molt de la nostra actualitat. I a vosaltres, què us ha semblat? Quines altres diferències, hi trobeu entre el llibre que vàrem llegir i l’obra representada a l’auditori del Camp de Mart de Tarragona?

Erik Martins, Aïda Espasa i Natalia Espejo

Llatí de 4t opt.1

Anant a Tarragona, vàrem conèixer Eurípides

No sabíem ni qui era Eurípides, ni que hagués escrit les Bacants; però ens vàrem llegir el llibre i vàrem anar a veure la representació de les Bacants a Tarragona pel grup In albisTeatro. Ara ja sabem qui és Eurípides, tot aprofundint el teatre a Grècia. Ho voleu saber vosaltres?

Glogster Eurípides

Naim Bensaed i Víctor Huete

4t ESO Llatí opt. 2

Entrevista a Pepe i al cor de les bacants

Nosaltres com a proposta de treball sobre el nostre viatge a Tarraco, hem decidit publicar una entrevista que vàrem fer in situ a Pepe Luque, el direcor, com als actors i actrius del grup In albis Teatro de Morón de la Frontera que ens varen representar dues fantàstiques obres a l’auditori del Camp de Mart de Tarragona dia 26 d’abril de 2012: Les Bacants d’Eurípides i El Miles Gloriosus de Plaute.

Ens va agradar molt poder realitzar aquelles dues entrevistes, perquè vàrem tenir l’oportunitat de conèixer-los en persona, de saber les seves opinions, els esforços que han realitzat tant Pepe, com el cor de les bacants. Trobem que representar aquest tipus d’obres, són molt complicades, ja que per una banda, té un vocabulari antic, i clar, cal comptar que té un munt d’anys, normal que tingui aquest vocabulari. Malgrat les dificultats que van tenir amb el vocabulari, ho van fer molt bé, ens van agradar molt les representacions. Podem veure a les entrevistes l’emoció que els hi feien aquelles obres i la il·lusió que li posaven.

Us varen agradar? Què n’opineu?

Victor Barranco i Elisa Moya
4t ESO Llatí opt. 1

Samarretes ben clàssiques!

SALVETE!

Com bé ja sabeu, els alumnes de batxillerat (Grec  i llatí) i els de 4t d’ESO (Llatí) vam portar samarretes personalitzades a l’excursió a l’Auditori de Camp de Mart de Tarragona.   Això sí, tots havíem de portar davant HIC  ET  NUNC (frase llatina) i  darrere MHΔEN AΓAN (frase grega).

*HIC ET NUNC: Aquí i ara

*MHAEN AΓAN: Res en excés

Una tarda d’aquelles avorrides i sense res a fer, estava a l’ordinador i vaig obrir el Moodle del Fil de les Clàssiques. Havia de  fer un article el més ràpid possible i vaig començar a buscar coses originals i actuals que fessin referència al llatí.

De cop vaig dir:  Les empreses creen samarretes amb estampat llatí? Evidenment!

I a partir d’aquí, li vaig passar el link a la Margalida al mur del Facebook dient-li que encara hi havia empreses en les que creien correcte que posar frases llatines en elles estava bé, ja que molta gent considera el llatí  una llengua morta.

Seguim amb l’anècdota, a la Margalida li va semblar genial i parlant vam pensar de que nosaltres podríem fer el mateix.
I així va ser, vam anunciar als alumnes de 4t d’ESO  i de 1r de batxillerat de que podriem anar d’excursió amb les samarretes personalitzades. Molts alumnes estaven d’acord i d’altres no, però igualment vam anar a Tarragona totalment diferents de les altres escoles.

Una vegada tothom sapigués el nou projecte, el 23 d’abril (Sant Jordi), vam fer un taller exclusivament per a que tots i totes puguessim pintar-les sense haver de comprar routuladors especials. Va ser un èxit i a més, teniem l’ajut d’ unes quantes noies de 1r de batxillerat que pintaven sense rebre re a canvi.

Ara ja només faltava fer la sortida amb les samarretes posades i òbviament ho vam fer sense cap problema.

Si voleu veure com van quedar, l’Alma Bergel ens ha fet un Power Point genial.

Alma Bergel i Paula Franco

4t ESO Llatí Opt.1

Vivite fortes

Quocira vivite fortes

fortiaque adversis opponite pectora rebus.

Horaci, Sàtires 2, 2, 135

 

Valentia no és no tenir por. Valentia és tenir por i, tot i així, vèncer els límits de la teva pròpia imaginació i sortir allà fora provant de fer-la dèbil. Ser valent és afrontar els problemes de cara, sense colpejar-los amb la força dels punys violents. Ser valent és mirar als ulls i parlar des del cor, no cridar per tal d’ignorar la veritat. Ser valent és anar-hi, tot i sabent que pots perdre més del que voldries. Ser valent és plorar en silenci i saber eixugar-te les llàgrimes tu sol, no plorar per compassió. Ser valent és somriure sempre, des del més profund intent de sinceritat, no somriure per aparentar. Ser valent no és exclamar la llibertat, ni cridar-la sense saber-ne el significat. Ser valent és dur la llibertat dins i aconseguir que t’acompanyi en les situacions més compromeses. Ser valent no és obrir els ulls sempre, ser valent és saber-los tancar en el moment oportú.

Valentia no és parlar sempre, ni fer grans discursos. Les persones que sovint tendeixen a no parlar sense dir res són aquelles que amaguen darrere una història valenta. Ser valent és saber carregar amb la motxilla de la teva història, amb les coses bones i les dolentes, sense haver d’estar demostrant constantment el pes que hom porta a sobre. Ser valent no és demostrar contínuament tot el que saps fer, com de fort ets. Ser valent és estar a l’altura el dia que hi hagi la necessitat. Ser valent no és no plorar mai amb una cançó que t’entendreix, valentia és que no t’importi plorar. Ser valent no és amagar la teva veritat per tal de crear expectació, ser valent és confiar-la a les persones que més aprecies, regalant la teva confiança. Ser valent no és voler oblidar, és intentar conviure amb el record. La valentia és reconèixer que el camí que cada persona ha de seguir no sempre serà paral·lel al nostre, consisteix en deixar marxar encara que dolgui.

Les persones valentes són aquelles que no han negat mai els seus somnis, que s’han atrevit a imaginar una i una altra vegada el cim de la seva muntanya, el cim dels seus desitjos. Les persones amb valentia són aquelles que no necessiten deixar escrita la seva obra de vida i miracles, simplement viuen. Les persones valentes no han de demostrar sempre que admiren els petits detalls, ni ho han de deixar escrit, ni ho han de cridar. Les valentes simplement utilitzen els petits detalls d’amor, sinceritat, amistat i d’altres per tenir un motiu més per somriure, per tenir un motiu més (dins d’una llista interminable) per apreciar més encara  les persones que estimen. Ser valent és no tenir por a dir t’estimo: T’estimo, amic, T’estimo, noi. T’estimo, noia. T’estimo pare. T’estimo, mare. T’estimo. T’aprecio. T’ho agraeixo. Gràcies. Perdó. Les persones valentes agraeixen, diuen gràcies en el ple sentit de la paraula, perdonen i saben demanar un perdó. Les persones valentes estimen sense la necessitat d’associar-ho amb l’amor de parella. Estimen i ho demostren. Les persones valentes porten per davant l’empatia, no tenen por de posar-se a la pell de l’altre i estremir-se, o somriure. Valentia és saber que el teló s’està obrint, que els llums funcionen i tu restes sol al centre d’un escenari. Valentia és quedar-s’hi, tot i sabent que segurament aquest cop no hi haurà aplaudiments.

La valentia no es mesura amb els errors, es mesura amb les vegades que una persona s’ha atrevit a equivocar-se. Els valents lluitaran contra les ànsies de deixar d’escriure aquest recull de sentiments, reflexions i confessions sobre aquest mateix paper per poder obrir les portes del seu interior als lectors d’aquestes línies.

Aina Tro

2n Batx.C

El teatre a Grècia: les Bacants d’Eurípides

A partir de la sortida que vàrem fer a Tarragona, on vam poder veure les obres de Les bacants i El soldat fanfarró, dos exemples d’obres de teatre grec i llatí (una tragèdia i una comèdia), hem decidit fer aquest Glogster que també hem exposat a classe.

Esperem que us agradi.

Les Bacants d’Eurípides. Camp de Mart, Tarragona, XXI Festival Juvenil de Teatre Grecollatí.

Vid. Entrevistes a Pepe Luque i al cor de Les Bacants.

Sabina Cervero, Laura Torrent i Clara Trullenque
4t Llatí optativa 2

Ad Augusta per Angusta

Fa unes quantes setmanes, van retransmetre pel canal La Sexta un anunci força peculiar. Aquest anunci donava ànims a l’Atlètic de Madrid, ja que volien arribar a un objectiu: Guanyar el partit de lliga amb el Reial Madrid. Van triar l’expressió Ad Augusta per Angusta per fer-ho i, per tant, he aprofitat que estem reballant l’últim apartat de llatinismes sobre aforismes i expressions proverbials per confeccionar aquest article i poder conèixer-ne un altre, a més d’ampliar la nostra cultura clàssica. He pogut saber que aquesta expressió la utilizen actualment els Mexicans com a lema d’una de les seves ciutats.

Photobucket

[Tall del anunci que promocionava l’Atlètic a la Sexta]

Aquesta expressió fa referència a l’època del Imperi, que va començar el 27 aC, quan August va agafar les regnes de Roma, després de la caiguda de la República. Com tots i totes sabem, August es va caracteritzar per fer moltíssims actes com ara: tornar la pau a Roma (Pax Romana), construccions monumentals (per aconseguir el beneplàcit de la societat) i els coneguts Panem et Circenses, entre d’altres. El seu objectiu era restaurar una mena de monarquia sense que el poble en fos conscient. Cal dir que ho va aconseguir gràcies també al cercle de Mecenas, els integrants del qual exaltaven la figura de l’emperador August. Aquesta exaltació de la seva figura es pot veure, per exemple, a l’Eneida de Virgili .

Us agrairia que m’ajudéssiu a respondre aquestes qüestions: Quin és el significat literal d’aquesta expressió? Quina pecularitat té sintàcticament? Creieu que està relacionada amb algun fet històric? Penseu que és apropiada per donar ànims a un equip de futbol?

Jordi Berdún Pérez  2.2

INS Isaac Albéniz

Ara ja sabem qui és Plaute!

Si no haguéssim llegit El soldat fanfarró i haguéssim anat a Tarragona a veure la divertida representació pel grup In Albis, no sabríem qui és Plaute i això no pot ser! Ara volem deixar-ne constància hic et nunc amb aquest Prezzi perquè no us perdeu mai cap representació de Plaute:

Alba Carrasco, Andrea Balart & Irina Balart
4t ESO Llatí opt.2