Resulta que tinc un amic de la meva colla de Cambrils (Baix Camp) que és el regidor de Patrimoni i Cultura. Quan em va dir que al jaciment romà de La Llosa, proper al nucli del poble, es representaria un autèntic sopar romà, em vaig fer la il·lusió de poder tastar les «especialitats» d’aquella època. De seguida em va desmentir aquesta possibilitat dient-me que era una representació a càrrec de l’Associació Projecte Phoenix, el grup de reconstrucció Històrica de la Tarraconense.
Haig de reconèixer que sempre m’ha fet gràcia imaginar-me com es vivia fa tants anys en el lloc on he nascut. Poc es pensaven en aquella època que, actualment i durant els mesos d’estiu, uns quants mil·lers de francesos, alemanys i de moltes més procedències es menjarien paelles i fideuàs al costat de les ruïnes de les seves cases.
Ha estat la primera vegada que el meu poble participa en el Festival Tarraco Viva, un festival destinat a la divulgació de la cultura de l’època romana.
La vil·la romana de La Llosa data del segle I a.C. fins al VI d.C., i les seves restes van veure la llum el 1980. Encara es continua treballant en el jaciment i també es permet fer visites guiades.
La representació del «convivium» pretenia recrear el convit d’una família romana acomodada del segle I d.C., a l’Alt Imperi. Es van representar els seus costums, les seves supersticions, els detalls simbòlics, el cerimonial d’entrada a l’espai de menjar, tot a càrrec d’unes vint persones, actors i actrius de l’Associació Projecte Phoenix.
La representació s’esdevè dins un escenari format per unes parets molt acolorides, el triclinia on s’ajeien a menjar, uns mobles policromats i diversos objectes, tant decoratius de l’estança com estris per menjar i beure.
Un narrador, l’Enric Seritjol, ens explicava el que es menjava i com es menjava, així com tota una sèrie de curiositats del cerimonial gastronòmic. Ho acompanyava també d’imatges projectades a una pantalla, on es veien objectes i restes arqueològiques relacionades amb la cultura romana.
Fot. "Revista Cambrils. Diari digital"
En què consisteix un convivium?
El narrador ja ens avisa d’entrada que en aquella època i en una família mínimament acomodada de províncies no disposaven de tants extraordinaris productes gastronòmics com se’ns representen en les pel·lícules que recreen aquesta època. Els “pèplums” recreen una fastuositat només accessible per a les famílies més aristocràtiques i amb càrrecs més importants de l’imperi.
Aquí estem parlant d’una família benestant, amb esclaus per al servei i amb connexions amb els representants polítics de la regió.
El convit
A la gent convidada se’ls avisa enviant un esclau encarregat de transmetre el missatge. També es pot comunicar de manera verbal.
Com a poble supersticiós, els romans han de convidar un nombre de comensals múltiple de tres. Si el número no coincideix, aleshores es porta un «convidat de pedra». No recordo el nom d’aquest personatge, però és curiòs de debò. L’home podia assabentar-se del convit en un dels urinaris comunitaris del poble. Si coincidia amb una conversa dels «usuaris» on es comentava el convivium, l’home s’oferia com a convidat de pedra per quadrar el nombre de convidats. Suposo que també n’hi haurien de «profesionals».
La preparació
Els esclaus netejaven tot el dia les estances de la domus sota la supervisió d’un esclau superior. Per descomptat, la domina de la casa també dóna ordres, no només en neteja, sinó també a l’encarregat dels aliments necessaris per sopar.
Arribada dels convidats
El nomenclator s’encarrega d’anomenar els convidats i els acompanya al lloc que els correspon en funció de la seva posició social ó familiar.
Els van col.locant en el triclinium normalment en forma «U» i s’hi ajeuen «còmodament». Curiosa forma de menjar, tot i que en aquesta època és simbol d’elegancia i comoditat. Les taules formen la mateixa «U» dels triclinia.
En aquesta època, les dones ja participaven del convivium amb la resta dels convidats.
El servei
Cada esclau té una funció molt determinada. Els del beure i els del menjar. Els que tallen els aliments o els que serveixen el vi. Això sempre en funció de les possibilitats econòmiques de l’amo.
Què menjaven?
En aquest lloc i en aquesta època podien disposar d’olives, del garum (salsa per condimentar), oli, ous, rostit de carn o peix, fruits secs, etc, depenent de la zona i l’època. Ho acompanyaven amb vi o hidromel.
Com menjaven?
Amb les mans determinats menjars, tot i que disposaven d’uns estris ja prou desenvolupats per a determinats menjars. Els aliments sobrants els tiraven al terra, i aquests ja no els recuperaven encara que haguessin caigut accidentalment. Portava mals auguris…..
Sobretaula
Després del menjar els comensals tenien la costum de realitzar un ressopó on es parlava de les coses que els afectaven: negocis o política, normalment. Dones per un cantó i homes per un altre.
La representació d’aquest convivium és prou interessant, tot i que ja ens hauria agradat participar-hi «activament». Veurem que molts d’aquests rituals encara perduren. Això sí, sense esclaus ni tirant el menjar al terra.
Carpe diem
Joan
