Category Archives: Llatí 2n

Poetes de la llum a l’IPM

Per celebrar per la Setmana de la Ciència l’Any de la Llum,  la nostra Magistra ens va encomanar la tasca de fer una reflexió sobre la llum, en forma de fotografia o de poema. Tots els alumnes de Clàssiques hem fet  la feina al nostre gust, uns han fet una foto i d’altres una poesia.

Els fotògrafs de la llum han fet un gran treball, però els poetes, també; per això, hic et nunc, amb el permís de la Magistra,  els donarem a conèixer i esperem la vostra opinió i també més poemes!

UN PONT DE LLUM
Un pont de llum
entre la nit i el dia.
Un pont de foc
quan arriba l’alba.
Llum del migdia
estesa com un llenç
amarat de sol.
Llum feta miralls
quan s’estavella al mar.
Llum que es torna ombra
i que s’esllangueix
quan comença el capvespre.
La llum, el vent,
el crepuscle suau
cauen damunt la terra
plena de somnis.
Pepita CASTELLVÍ

Gracias Grecia

Gracias vieja Grecia

Siempre te mantuviste regia

Frente las adversidades

Sin dejar de decir verdades

Gracias por regalarnos a Sócrates

El que murió de forma descortés

Y aunque en el guión murió

Con la república Platón lo revivió

Gracias por la cultura

Era casi tan buena como la arquitectura

Tan grande como vuestro imperio

Que a pesar de todo no era soberbio

Gracias por los cuentos de Homero

Ellos me dieron ganes de ser el primero

Perdona si te hemos copiado

Realmente nos dejaste un legado

Robert Cepeda, Primer Batx

Helios

Creo en quien se posa y como puede ver
Que la luz de la mañana sea tan perfecta
Que la señal oscura apague al revés
a quienes navegan luces no rectas contadas alguna vez

El sol como siempre permanece sobre el mar
El poeta de siempre teme a fracasar
Quien se dirige a la luz pretende llegar
Quien lo tiene oscuro, necesita arriesgar

La perfección entre la noche y una vela
La dicha de viajar iluminado
El vaivén sin destino entre telas
Un momento perfecto entre medio del Olimpo y el sol lejano

Joaquin Alvarez, Primer Batx

La Lumiére

A lo lejos arremeten contra ti
Ellos, haces omnipotentes del serafín
Recoge cuantos te hagan falta
Que no vendrán hasta mañana.

Cierra los ojos de la oscuridad
Pues nada es más profundo que su ruindad
Aleja toda palabra de su persona
Rara vez te responderá de la misma forma.

Ves la herida abierta en tu pecho
Ya nada llena tal muerto lecho
Alza las manos hacia lo azul del cielo
Ciérralas y grita que quieres verlo.

Pero todo se marchita de la misma manera
La luz aún fluye entre tus dedos de arena
La radio suena mientras duermes con la cabeza baja
Ellos te miran, esperando verte vivo a la llegada

Nada se ve recorriendo los ríos de bronce
Recuerdas como era antes de su ida
Y aprietas los puños contra el desenlace
Ellos ya vienen, tu luz ya está consumida.

Raül Álvarez, Segon Batx

El  camí lluminós

La llum és un camí

màgic, clar i lluminós

tu tries si el vols seguir

per acompanyar-te en la imaginació.

Tu tries el teu camí

que sigui clar o fosc

Els grecs van triar el clar

i avui dia, aquí hi som.

Ells van triar el bon camí

i amb totes les seves innovacions

van ser capaços de canviar

tota la història del món.

Mireia Sanchez Cano,  Primer Batx

NO HI HA LLUM SENSE FOSCOR

Miro les estrelles
Intentant de buscar una resposta
Però, sense saber el motiu, em costa
Espero a que surti el sol
Mentre escolto el cant d’un mussol
Descansant sota el cel
Pensant amb tu en tot moment
Ja fa temps que et porto present
I no sé perquè, si no ens coneixem
Però constantment ens topem
Des del moment que vaig a dormir
Fins el moment que em desperto
Potser que estiguis, lluny o a prop
Pot ser que no et vegi
Ni que et posseeixi,
Però estic segura d’una cosa
Et trobaré a tot lloc
Caminant amb la teva presència
No vull notar mai la teva absència
Que m’acompanyis pas a pas,
Sentint el ritme del meu compàs
Bonic és recordar que no hi ha nit sense lluna
I no hi ha dia sense sol,
Que no hi ha blanc sense negre
I tampoc llum sense foscor.

Claudia Pérez Torrabadella, Primer Batx

Llum i vida

La llum es primordial,
sense ella la vida
no seria igual.

Ens dóna nova perspectiva,
sense ella la nostra vida seria trista
i no hi hauria alegria .

Molts han volgut saber el seu origen ,
Einstein és un d’ells
finalment va arribar a la
conclusió que era energia
Tot i que després van formular
més teories .

La llum es troba en la tecnologia,
que és essencial per tal de
que el món avanci dia a dia.

La llum ho és tot,
i fa que mirem les coses
amb entusiasme i més energia.

La llum dona color,
a tot el que sembla
que està en foscor.

I jo em pregunto encara,
què és la llum?
segons alguns un munt de partícules
que fan que el món sigui millor.

Abigail Quiñonez, Segon Batx

Lux aeterna

                 La luz es mi guía y lucero              

Yo en mi vida la quiero

Ya que siendo sincero

Sin ella me muero

 

Por la mañana sale junto al sol

Y me despierta como un bombón

El sol por la noche se aleja

Pero a la luna refleja

Y la luz firme como una reja

 

Es más rapida que el sonido

Incluso un sordo la ha oido

Y es tan amada

Como la madre m´ss preciada

 

Ya estoy por terminar

Pero la luz no deja de brillar

Y para acabar

Intentaré la luz apagar.

Robert Cepeda Manchuca 1r Batx.

La Llum

Sóc la inspiració dels enamorats,
per mi floreixen les flors.

Sóc l’espurna dels pintors,
dono vida als colors.
Sóc el despertar dels ocells,
sóc el primer petó de la matinada.

Em faig desitjar per les nits,
sóc el nou començament.
Sóc el primer que et dóna la benvinguda,
amb mi vas arribar,
i amb mi ens deixaràs.

Raquel Bernat, 4t ESO Llatí

Robert Cepeda Machuca

Primer de Batxillerat Humanístic

Quizlet – Aprendre amb les noves tecnologies

Χαίρετε!

Les coses cada vegada van més ràpides, tenim més activitats per fer i el temps ens manca. Moltes vegades estar deu minuts asseguts estudiant és pràcticament impossible: extraescolars, feines, deures, responsabilitats… Quantes vegades hem estat en el tren o en el cotxe pensant “ara que tinc un moment, no puc posar-me a estudiar perquè no tinc els apunts”. Ara, gràcies a la tecnologia, aquest problema pot desaparèixer fàcilment.IMG_3802

Amb aquesta nova app que he descobert us convido a aprofitar aquests temps morts per estudiar sense haver de carregar els apunts; Quizlet és un app per mòvils, ordinadors…

Quizlet és una app universal on gent de tot el món puja a la xarxa els seus apunts i documents de diferents matèries per tal d’ajudar a l’alumnat a obtenir grans resultats en els seus estudis. Quizlet ofereix diferent maneres per estudiar aquest documents de manera divertida: utilitzen cartes d’estudi, emparellant les paraules correctes, responent preguntes curtes,etc.
IMG_3803IMG_3805

Aquesta app també ens dóna la possibilitat d’escollir de cada apunt o document part específiques, a més a més en matèria de llengües també ens ofereix la possibilitat d’escoltar la pronunciació  de diferents mots.IMG_3806

Us hi animeu? Quins de llatí recomaneu i per què? Quins de grec?

Sandra Mendoza
1r Batxillerat Humanístic

L’epistolografia romana

L’epistolografia, que prové del grec ἐπιστολή, «carta» i γραφία, «escriptura», consisteix a escriure les obres en forma de carta, aquesta activitat literària comença a l’antiga Mesopotàmia i Egipte, i perdura fins als nostres dies. Alguns dels escriptors romans més distingits escrivien amb aquest tipus de gènere: Plini el Jove, Ciceró, Sèneca, Horaci

Us deixo el meu prezi sobre l’epistolografia romana i un link que us servirà per poder crear la vostra pròpia epistula!

Coneixeu alguna carta fictícia? Podríeu comentar la carta a Ovidi de Maria Àngels Anglada? Què n’opineu?

Iria Rael 2nB Llatí

Les vies romanes a la Gàl·lia

Molt abans de l’època romana van existir en tots els pobles vies de comunicació que responien a necessitats militars, religioses i comercials; però la superioritat dels romans en aquesta matèria va ser incontestable i la xarxa de les vies romanes pren força a partir de la República i la via més antiga és la Via Appia que data de l’any 312 aC.. Mentre que els grecs no havien atès res més que a la bellesa del lloc, a la fortalesa de la posició, a la proximitat dels ports …, els romans es van aplicar sobretot, a executar el que els grecs havien descuidat, és a dir, a construir calçades (vid. Itàlia, Britànnia, Hispània,…), aqüeductes, desguassos… per tot l’Imperi.
A la Gàl·lia, la via Domitia va ser, entre d’altres, una de les principals vies més famoses de l’Imperi.

  • Quina era la via més important de la Gallia? Actualment segueix sent la mateixa?
  • Esmenta dues vies que es comuniquen amb Alemanya (Germania).
  • A Massalia (l’actual Marsella) es comercialitzava molt, quines eren les principals vies que s’hi connectaven per transportar les mercaderies?

 

                                                                                                                  Chorouk Regrag 1r Batx. Humanístic

La xarxa viària a la Britànnia romana

Tot estudiant les vies de comunicació en temps dels romans, he fet aquest thinglink sobre la xarxa romana a Britànnia, seguint el fil de la xarxa viària a Itàlia i a Hispània.

Aquestes vies, segueixen sent en l’actualitat vies principals a Britannia? Si no és així, quines són actualment?

A Britannia, es comercialitzava molt, quins eren els principals mitjans de comerç que s’utilitzaven per portar una mercaderia des del nord de Gallia fins a Britannia? I dins de Britannia, com per exemple des de Londinium fins a Manchester?

Creieu que es podia trigar molts dies a transportar un producte dintre de Britannia anant amb un carro de quatre rodes (1,6 km/h)? Poseu-ne un exemple.

Laia Arcas
1r Batx. Llatí

Empúries, la porta d’Hispània

Empòrion va ser la primera colònia grega de la península, per on van entrar les idees gregues que ara s’han convertit en el nostre pensament i cultura occidentals. Mireu aquest prezi per saber-ne més d’aquesta important ciutat que forma part de la nostra herència.

Què penseu d’aquesta herència? La valoreu com els arqueòlegs i historiadors o penseu que Empúries només és un grup de pedres antigues? Quan es va fundar la ciutat grega? I la romana? Quins edificis d’oci hi trobeu? Per què Empúries és la porta d’Hispània? Per quin motius van arribar els romans a la península ibèrica? Per què els grecs anomenaven Empòrion en singular i nosaltres en plural?

Carlos Thiriet
2n Batx. Grec i Llatí

In Italia multae viae sunt: via Appia, via Latina, via Flaminia, via Aurelia…

Encara avui dia diem, tot fent al·lusió a la magnífica xarxa viària dels romans, en diferents llengües que tots els camins duen a Roma. Tots coneixem la Via Augusta i com els romans construïen les seves vies. Voleu saber quines són les principals vies romanes d’Itàlia i d’on sortien fins on arribaven? Si visiteu Roma, no us oblideu de caminar per la Via Àpia i potser fins i tot us vindran ganes de fer-ne un poema!

In Italia multae et magnae viae sunt: via Appia, via Latina, via Flaminia, via Aurelia, via Aemilia. Via Appia est inter Romam et Brundisium; via Latina inter Romam et Capuam; via Flaminia inter Romam et Ariminum; via Aurelia inter Romam et Genuam; via Aemilia inter Ariminum et Placentia, …via Appia longa est. Via Latina non tam longa est quam via Appia. Quam longa est via Flaminia?

(Capitulum sextum, Familia Romana LLPSI)

Quant de temps trigaríem a l’època romana en arribar a Roma des de Càpua,…? Tria un lloc i deixa en comentari per on feries camí, quina distància hauries de recórrer i quant de temps trigaries?

Irene Sanz
1r Batxillerat Llatí

L’ara Casali i els orígens mítics de Roma

La fundació de Roma està envoltada de misteri i, fins i tot, d’una essència en part mitològica, ja que es pensava que la ciutat del Tíber i els seus fundadors tenien avantpassats divins, com és el cas d’Eneas, fill de Venus, o de Ròmul i Rem, fills de Mart. Com en tota llegenda, sempre hi trobem elements que ens semblen impossibles de creure, però que per als romans eren molt lògics.   La mitologia fundacional de Roma ve marcada principalment per dos autors, Virgili i Tit Livi, tots dos de la mateixa època, la transició de la república a l’imperi feta a finals del segle I a.C.

L’obra de Virgili, l’Eneida, té una finalitat molt diferent a la de Tit Livi, ja que va ser encarregada per l’emperador romà Octavi August, que volia amb aquesta obra exaltar el sentiment patriòtic dels romans i vincular la seva persona amb Ròmul, el fundador i primer rei de Roma. Es veu clarament en les seves paraules com vol heroïficar la figura dels fundadors de Roma, sobretot d’Eneas, i emfatitzar en què l’etapa imperial serà un èxit rotund. L’obra narra les peripècies de l’heroi troià per arribar des de la seva pàtria destruïda fins al lloc on després els seus descendents fundaran la ciutat eterna, incorporant molts elements mitològics com els déus, els ciclops o els monstres marins Caribdis i Escil·la en el seu viatge a Itàlia, i fins tot explica la rivalitat de Roma i Cartago amb el mite de Dido i Eneas.

L’obra de Tit Livi, però, és d’un caràcter molt més objectiu, feta des del punt de vista d’un historiador. El que vol és explicar la història de Roma des de la seva fundació fins a la creació de l’imperi, encara que obligatòriament hagi de parlar de certs mites, com el de Ròmul i Rem, alletats per una lloba enviada pel seu pare Ares/Mart, déu de la guerra. Però bàsicament la seva idea és fer un llibre que reculli tota la història de Roma des del 753 a.C. fins al seu temps.

De fet, no podem entendre la història i la fundació de Roma sense que hi hagi una part envoltada en el mite, ja que és impossible tenir dades exactes d’una època tan remota i que a més va marcar un punt crucial en la història futura del món i Tit Livi sempre serà la principal font que cal consultar quan es vol entendre la història de Roma (d’aquí la seva pervivència).

Amb quins fragments del llibre primer de l’obra de l’historiador romà Tit Livi pots establir una relació amb les escenes dels orígens mítics de Roma de l’ara Casali (Museus Vaticans, Roma)? Què en saps de Ròmul i Rem? de Rea Sílvia? de Laurència? de Luperca?

Carlos Thiriet

2n Batx. Llatí

L’Esquirol: vacances a la recerca d’inscripcions llatines

Acostumo a anar per vacances a L’Esquirol. En fer llatí, voltant pel poble me n’he adonat que hi ha bastants inscripcions, sobretot en la de l’església del poble: L’església de Sant Martí Sescorts; així que he fet fotografies per poder compartir també les meves vacances amb referents clàssics a l’Esquirol.

Mireia Gil
Ex-alumna de Llatí 2n Batx.

Hispalis, els orígens romans de Sevilla

Sevilla està situada al Sud-oest de la Península Ibèrica. És la capital de la comunitat autònoma d’Andalusia i la quarta població espanyola per nombre d’habitants.

Els orígens d’aquesta ciutat es remunten a un petit poblat que es trobava en una illa del Guadalquivir. L’assentament va rebre el nom d’Spal o Ispal, que en fenici vol dir “L’ illa de Baal”, el déu més important de la  cultura fenícia. Encara avui en dia es discuteix si Ispal va ser fundada pels fenicis o pels tartessis, aquests últims un antic poble del sud de la península. La ciutat va anar creixent gràcies al comerç establert amb els fenicis i els grecs.

Tresor del Carambolo, d’origen fenici i trobat l’any 1958 a un turó a 3 km de Sevilla.

Va ser durant la segona guerra púnica quan la ciutat va rebre la influència romana. El general romà Publi Corneli Escipió va fundar a prop d’Ispal, Hispalis pels romans, una ciutat per donar terres als seus soldats el 206 a.C., Itàlica. En aquesta ciutat van néixer dos dels més importants emperadors romans, Trajà (primer emperador d’origen no romà) i Adrià (un dels cinc bons emperadors).

Posteriorment, al segle I a.C., Juli Cèsar va arribar a la zona i va renombrar Ispal amb el nom romà d’Hispalis. A mitjans del segle I a.C., Hispalis ja tenia muralles i fòrum, i amb una gran activitat mercantil en el seu port, fet que va donar riquesa i fama a la ciutat. Aviat es va convertir en una de les quatre ciutats de la província de la Baetica que tenia un conventus iuridici o assemblea. Cadascun dels convents aconsellava al governador de la província, sovint d’origen romà, sobre com havia de portar la gestió del territori i els béns materials.

Conventus o assemblees d’Hispania a l’època imperial

En el fòrum, ampliat durant l’època imperial, estava ple de temples, termes, mercats i altres edificacions públiques. Actualment es troba allà la plaça de l’Alfalfa, una de les més importants de Sevilla. La ciutat va ser una de les primeres en rebre el cristianisme, i en el segle III ja van ser martiritzades dos germanes, Santa Justa i Santa Rufina (actuals patrones de la ciutat), que van ser assassinades per negar  la deessa Venus.

Santa Justa i Santa Rufina pintades per Miguel de Esquivel

En resum, Sevilla és una ciutat amb molta herència romana, que s’afegeix a l’herència que moltíssims altres pobles han deixat al llarg de la seva història (visigots, víkings i musulmans). Esperem que es continuï descobrint cada vegada més sobre l’herència que ens van deixar els romans i tots els altres pobles perquè puguem saber més del nostre passat.

D’on sou? On passeu les vacances? Quins indrets visiteu?… No us oblideu de compartir els vostres llocs d’estiu, de ben segur molts referents clàssics hi trobareu! Molt bones vacances!

 Carlos Thiriet, alumne de llatí de 1r de Batxillerat Humanístic

Un hispalense a Premià de Mar