Category Archives: Llatí 1r

Captació d’esclaus segons PLAYMOBIL

Ja sabeu que sóc un apassionat als clicks de PLAYMOBIL, i tot buscant per el Youtube vídeos de romans, em vaig trobar aquest. Em sembla interessant aquest vídeo sobre el procés de esclavització que feien servir els romans en forma d’aquests ninots interactius.

>

Els soldats romans porten unes inicials gravades als seus estandards: Què signifiquen?

Arnau Lario Devesa
1r ESO

“Lustrum” de Robert Harris

Fa ja força temps, pels voltants de la sortida al Parc del Laberint, la Knarik em va ensenyar un llibre que li havia regalat la seva professora d’anglès, un volum gruixut titulat Lustrum. Ves a saber quin ullets vaig posar en veure el mot llatí, però quan l’hi vaig demanar per fer-hi un cop d’ull, no va poder negar-s’hi. O potser li feia mandra llegir-se aquestes 454 pàgines en la llengua de Shakespeare, que també pot ser. El fet és que aquest “cop d’ull” s’ha allargat fins ara, que encara em resisteixo a abandonar el spersonatges que m’han acompanyat al llarg de tants dies.

Sota el títol Lustrum s’hi amaga un bestseller de Robert Harris, autor britànic especialitzat en la novel·la històrica, que ja va tractar el període romà a Pompeii (2003), sobre la malaurada ciutat vora el Vesubi. La va reelaborar com a guió cinematogràfic per a de Roman Polansky, però finalment no s’ha rodat. Penseu que els protagonistes havien de ser Orlando Bloom i Sacrlett Johansson. Quina llàstima oi? Un altre dia serà.

El títol que ens ocupa és el segon volum d’una trilogia sobre el personatge de Ciceró. El primer, Imperium, del 2006, narra l’ascens de l’orador en el seu cursus honorum fins  a esdevenir cònsul. Lustrum (octubre del 2009) narra els seus anys d’esplendor, marcats per la victòria sobre Catilina i l’oposició als afanys de poder de Juli Cèsar. La tercera part encara està per venir…

Veieu a la portada aquest cavall blanc devorat per xacals daurats? El meu fill em va preguntar què significava i vaig respondre-li el que a mi, immersa en la lectura, em suggeria: una Roma devorada per les lluites de poder i l’afany de dominació d’uns personatges a qui cada vegada costa més conformar-se amb la petita parcela de poder que els concedeix el sistema rebublicà. Enmig d’això, Ciceró no es cansa de defensar el règim i neutralitzar els abusadors: amb Catilina se’n surt, però Juli César és tan astut que sembla no tenir aturador. I així caba el llibre, amb un César exultant i un Ciceró derrotat que marxa a l’exili… Si no conegués la història de Roma, m’hauria quedat decebuda, però tots sabem com va acabar l’any 44 aC el flamant dictator. En fi, ja estic esperant el següent volum per veure com explica Harris allò de Tu quoque, Brute, fili mi! o Και συ τέκον;.

No obstant, el narrador de la història és un esclau anomenat Tiro, un personatge real a qui s’atribueix la invenció d’un sistema d’escriptura ràpida que utilitzava per transcriure els discursos dels seu amo. Entre d’altres, sembla que és el reponsable del nexe anglès & o l’abreviatura etc, que tan bé coneixem. La seva visió del món romà, des de la reraguarda, amparat per la seva invisibilitat com a persona per la seva condició de possessió d’un altre home, em sembla un dels principals atractius del llibre. Però he de reconèixer que tinc una feblesa especial envers els esclaus, tal com vaig dir en un comentari sobre la pel·licula Àgora i el seu personatge Davo.

Us deixo, per finalitzar, un fragment del text de la contraportada. Vinga, no us faci mandra, practiqueu anglès, que no costa tant!

ROME, 63 BC. In a city on the brink of acquiring a vast empire, seven men are struggling for power. Cicero is consul, Caesar his ruthless young rival, Pompey the republic’s greatest general, Crassus the richest man, Cato a political fanatic, Catilina a psychopath, Clodius an ambitius playboy.

Bé, Knarik, demà mateix te’l torno. Moltes gràcies i records a la professora d’anglès…

TERESA

“Rei publicae finis – Dramatis personae”

Així com els mites fundacionals i les llegendes d’època monàrquica que hem analitzat anteriorment (Ròmul i RemEgèria, Rapte de les sabines, Horacis i Curiacis, violació de Lucrècia…) tenien l’encant d’allò llunyà, fantàstic, extraordinari…, el període convuls que dóna fi a la República impressiona per la força mateixa de la realitat. Ambició, poder, traïció, passió, bellesa, s’entrellacen en esdeveniments reals i personatges de carn i ossos, que no tenen res a envejar als seus avantpassats mítics.

La llista de noms de personatges que hi van deixar la seva petja podria ser molt llarga, però aquí teniu una selecció de moments estel·lars:

 

 

[Font: Viquipèdia]

Investigueu sobre aquests personatges i aquests esdeveniments i intenteu fer-ne una explicació clara en forma de definició. Recordeu que no es tracta de copiar la informació, sinó reelaborar-la.

Digueu-me també el significat del llatinisme que dóna títol a l’article i expliqueu termes com coniuratio, triumviratus i bellum civile.

TERESA

De què és sigla?

Coneixeu la marca d’aquest anunci? De quina expressió llatina és sigla? És idònea per a una marca esportiva? Sabeu, però, com és l’autèntica frase llatina de Juvenal? Segur que sí perquè ja hi ha al bloc almenys dos apunts. Si els trobeu, faciliteu-ne l’enllaç.

Gaby, un seguidor de El Fil

Laocoont, víctima del sacrilegi

Laocoont és el sacerdot d’Apol·lo a Troia. Estava casat amb Antíope, amb qui va tenir dos fills: Antifant i Timbreu. En unir-se a la seva esposa davant l’estàtua consagrada al déu Apol·lo, profanant així el temple, es va guanyar la seva còlera fins a la seva mort.

Aquest personatge és molt important al cant segon de l’Eneida, ja que aquest sacerdot adverteix als troians que el present que els fan els grecs, quan van disimular que se’n tornaven cap a Troia, tant sols és una trampa. Laocoont intenta convèncer els seus conciutadants de que no l’acceptin.

Quan els grecs deixen el cavall de fusta gegantí a la platja, els troians li encarreguen que ofereixi un sacrifici a Posidó per tal que els enemics grecs, en el seu viatge de retorn, tinguin fortes tempestats que facin malbé les seves naus. Laocoont es disposa a immolar al déu un toro, quan dues seps enormes, Porce i Caribea, surten del mar i s’enrosquen als seus dos fills. Laocoont intenta auxiliar-los, però tots tres moren ofegats. Davant aquest prodigi que no és altra cosa que la venjança del déu per haver profanat el seu temple, els troians creuen que la mort del sacerdot era un càstig per haver-se oposat a entrar el cavall dins la ciutat, haver aconsellat de cremar-lo i fins i tot d’haver-li clavat una llança, i finalment l’entren i provoquen la caiguda de Troia.

“‘Oh malauats ciutadans, ¿quina és la vostra follia? ¿Creieu que ha fugit l’enemic o penseu que hi pugui haver cap ofrena dels dànaus sense traïdoria? ¿És així que us és conegut Ulisses? O dins d’aquesta fusta, reclosos, s’oculten els aqueus, o és una màquina que bastiren contra els nostres murs per espiar-nos les cases i caure’ns a plom damunt la ciutat, o escondeix algún ardit. No us fieu d’aquest cavall, teucres. Sigui com sigui, temo els dànaus, fins quan aporten ofrenes.”
Virgili, Eneida Cant II Versos 42-49 Trad. Miquel Dolç

“Laocoont, que la sort havia designat sacerdot de Neptú immolava un toro gegantesc a l’altar dels sacrificis consuets. I vet aquí que, des de Tènedos, per la calma de les aigües profundes -m’esborrono de contar-ho-, dues serpents d’immenses espires s’allargasaren damunt el pèlag i plegades s’avien cap a la costa; llur pit es deça enmig del corrent i llurs crestes color de sang dominen les ones; la resta de llurs cossos frega llargament la superfície de l’aigua i llur immensa gropa es desplega en sinuoses anelles. Xiula i escuma a llur pas el mar; i guanyaven la riba i , injectades les ardents pupil·les de sang i de foc, llepaven amb les llengües vibrants llurs goles sonores. Fugim de llur vista exsangües. Elles de dret es dirigeixen a Laocoont; i de primer totes dues serpents s’enllacen i s’entortolliguen als cossos dels seus dos fills petits i es peixen a mossecs en llurs membres malaurats. Tot seguit, com que el pare els anava en socors brandint les armes, se n’apoderen i l’estreteixen amb llurs nusos ingents i, després d’haver-lo enrotllat ja dues vegades per la cintura i dues vegades pel coll amb l’espinada escamosa, el sobrepugen pel cap i l’enlairada nuca. Ell amb totes dues mans malda per desfer-se de llurs replecs, i les seves bandes se sollen de bavalles i de negre verí; i al mateix temps aixeca cap als estels uns clams esglaidors, com els braols d’un toro quan, ferit, s’escapa de l’altar i s’espolsa del bescoll la destral mal clavada. Però els dos dracs arrosegant-se fugen cap a les altures dels temples i arriben a santuari de la cruel Tritònida i s’arrupeixen”.

Virgili, Eneida Cant II Versos 200-226 Trad. Miquel Dolç

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=T24huw4RI_g[/youtube]

Carla Domingo
2n batx. Llatí

Dido i Eneas, titelles dels déus

Dido i Eneas són els dos grans personatges del cant II de l’Eneida de Virgili, prescrit per PAU Catalunya. Eneas explica les aventures de Troia a Dido i més endavant per designi dels déus, tot i estar-ne enamorat, l’haurà d’abandonar. La reina de Cartago no li ho perdonarà, se suïcidarà per amor o per l’abandó que li provoca el seu enamorat, i segellarà el futur odi entre Roma i Cartago. Sabeu a què em refereixo?

 

Heu reconegut el personatge del bitllet de l’última diapositiva? Consulteu l’article de El Fil de les Clàssiques i comenteu-lo. Busqueu també més pervivència de Dido i Eneas i compartiu-la amb tots nosaltres.

Anna Salas
2n batxillerat

Llatí fins i tot al “Facebook”

L’altre dia estava xafardejant facebooks i vaig veure que un noi al seu tenia una frase en llatí i la vaig agafar perquè em va cridar l’atenció.
La frase era aixì: Quod me non necat me fortiorem facit“. Aquesta frase era del filosof i poeta alemany Friedrich Wilhelm Nietzsche (1844-1900), aquest llatinisme pertany l’aforisme 8 de “L’ocàs dels ídols”.
Frederich Wilhelm Nietzsche va ser un filòsof, poeta, músic i filòleg alemany, considerat un dels pensadors moderns més influents del segle XIX. Va realitzar una crítica de la cultura, la religió i la filosofia occidentals basada en l’anàlisi de les actituds morals, tan positives com negatives, cap a la vida. Aquest treball va afectar profundament generacions posteriors de teòlegs, filòsofs, sociòlegs, psicòlegs, poetes, novel·listes i dramaturgs. Va ser un autor que va introduir, com cap altre, una visió de la vida que ha reorganitzat el pensament del segle XX.
Ara que ja sabeu una mica sobre aquest autor, a veure si us atreviu a traduir aquesta frase i expliqueu el seu significat.
Ana Rosa Linger
Batx 1.2

Cassandra, captiva de Troia

El curs passat vàrem llegir A la recerca d’una pàtria i enguany, hem treballat l’Eneida i acabem de llegir el cant II de l’Eneida de Virgili, tal com està prescrit a les PAU Catalunya. Aquí teniu un dels personatges que surten esmentats en aquest cant II, es tracta de la princesa troiana Cassandra.

Camila Pérez López
2n batx. llatí

Del llatí de Thomas More al català

El català està d’enhorabona cada vegada que es tradueix un text de la literatura, el pensament o la ciència universal. Aquest és el cas d’Utopia, de Thomas More, que acaba de ser traduïda del llatí al català per Joan Manuel del Pozo.

More va ser un personatge cabdal en l’Anglaterra del segle XVI, un visionari que proposava una societat diferent basada en la desaparició de la propietat privada, que esdevindria comunitària, i els diners. I tot això ho posava per escrit en llatí, la llengua culta del moment. Com es pot suposar, la seva gosadia en proposar un món ideal li va costar la mort per decapitació per ordre d’Enric VIII, un rei de sobres conegut pels seus excessos en tots els àmbits.

Thomas More (1527) de Hans Holbein el Jove. Frick Collection (Nova York)

Utopia és el nom de l’illa inventada on el filòsof ubica la seva societat ideal: justa, igualitària, lliure, tolerant… Tan innovadora és la seva proposta que es veu en la necessitat de crear un nou mot a partir dels termes grecs (com si no?) οὐ (“no”) i τόπος (lloc). A partir d’ell, el mot s’ha anat incorporant a la majoria de llengües. Podríeu dir quin és el significat actual d’aquest terme i quina relació guarda amb el seu origen etimològic?

Busqueu informació sobre l’autor i les seves influències clàssiques. Comenteu també el sentit de l’ús del llatí per un autor britànic del segle XVI, tot contextualitzant-lo en el marc de l’evolució de la llengua llatina.

I un petit consell, per acabar, aquesta vegada de part meva:

Perseguiu l’utopia de tant en tant, si us plau, que la joventut és el moment ideal per fer-ho!

TERESA