Laocoont és el sacerdot d’Apol·lo a Troia. Estava casat amb Antíope, amb qui va tenir dos fills: Antifant i Timbreu. En unir-se a la seva esposa davant l’estàtua consagrada al déu Apol·lo, profanant així el temple, es va guanyar la seva còlera fins a la seva mort.
Aquest personatge és molt important al cant segon de l’Eneida, ja que aquest sacerdot adverteix als troians que el present que els fan els grecs, quan van disimular que se’n tornaven cap a Troia, tant sols és una trampa. Laocoont intenta convèncer els seus conciutadants de que no l’acceptin.
Quan els grecs deixen el cavall de fusta gegantí a la platja, els troians li encarreguen que ofereixi un sacrifici a Posidó per tal que els enemics grecs, en el seu viatge de retorn, tinguin fortes tempestats que facin malbé les seves naus. Laocoont es disposa a immolar al déu un toro, quan dues seps enormes, Porce i Caribea, surten del mar i s’enrosquen als seus dos fills. Laocoont intenta auxiliar-los, però tots tres moren ofegats. Davant aquest prodigi que no és altra cosa que la venjança del déu per haver profanat el seu temple, els troians creuen que la mort del sacerdot era un càstig per haver-se oposat a entrar el cavall dins la ciutat, haver aconsellat de cremar-lo i fins i tot d’haver-li clavat una llança, i finalment l’entren i provoquen la caiguda de Troia.
“‘Oh malauats ciutadans, ¿quina és la vostra follia? ¿Creieu que ha fugit l’enemic o penseu que hi pugui haver cap ofrena dels dànaus sense traïdoria? ¿És així que us és conegut Ulisses? O dins d’aquesta fusta, reclosos, s’oculten els aqueus, o és una màquina que bastiren contra els nostres murs per espiar-nos les cases i caure’ns a plom damunt la ciutat, o escondeix algún ardit. No us fieu d’aquest cavall, teucres. Sigui com sigui, temo els dànaus, fins quan aporten ofrenes.”
Virgili, Eneida Cant II Versos 42-49 Trad. Miquel Dolç
“Laocoont, que la sort havia designat sacerdot de Neptú immolava un toro gegantesc a l’altar dels sacrificis consuets. I vet aquí que, des de Tènedos, per la calma de les aigües profundes -m’esborrono de contar-ho-, dues serpents d’immenses espires s’allargasaren damunt el pèlag i plegades s’avien cap a la costa; llur pit es deça enmig del corrent i llurs crestes color de sang dominen les ones; la resta de llurs cossos frega llargament la superfície de l’aigua i llur immensa gropa es desplega en sinuoses anelles. Xiula i escuma a llur pas el mar; i guanyaven la riba i , injectades les ardents pupil·les de sang i de foc, llepaven amb les llengües vibrants llurs goles sonores. Fugim de llur vista exsangües. Elles de dret es dirigeixen a Laocoont; i de primer totes dues serpents s’enllacen i s’entortolliguen als cossos dels seus dos fills petits i es peixen a mossecs en llurs membres malaurats. Tot seguit, com que el pare els anava en socors brandint les armes, se n’apoderen i l’estreteixen amb llurs nusos ingents i, després d’haver-lo enrotllat ja dues vegades per la cintura i dues vegades pel coll amb l’espinada escamosa, el sobrepugen pel cap i l’enlairada nuca. Ell amb totes dues mans malda per desfer-se de llurs replecs, i les seves bandes se sollen de bavalles i de negre verí; i al mateix temps aixeca cap als estels uns clams esglaidors, com els braols d’un toro quan, ferit, s’escapa de l’altar i s’espolsa del bescoll la destral mal clavada. Però els dos dracs arrosegant-se fugen cap a les altures dels temples i arriben a santuari de la cruel Tritònida i s’arrupeixen”.
Virgili, Eneida Cant II Versos 200-226 Trad. Miquel Dolç
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=T24huw4RI_g[/youtube]
Carla Domingo
2n batx. Llatí
Laia, realment creus que Laocoont devorat per la serp marina surt a la Ilíada? Repassa’t l’argument de la Ilíada i veuràs que acaba amb els funerals d’Hèctor, no amb el simulacre del retorn dels grecs i el regal del cavall. Recordes La còlera d’Aquil·les? Laocoont és un personatge de l’Eneida de Virgili. Crec que tot plegat ho hauries de revisar! En parlem, si vols!
“Laocoont” d’Andreu Alfaro (RIP)
Havia sentit a parlar de Laoocont, i de la seva història la qual hem sembla fantàstica ja que la seva morts peor un motiu distins a la guerra del Troias va duur a terma la caiguda de Troia.
En quant a l’escultura mai l’havia vista i sincerament hem sembla espectacular i em sembla molt bé que sigui una figura estudiada a l’asignatura història de l’art, ja que és digna de ser expectada, i coneguda la seva història.
Laocoont és un personatge del cicle troià que apareix especialment a l’Eneida de Virgili.
Laocoont era un sacerdot d’Apol·lo a la ciutat de Troia i quan els aqueus van introduir-se a la fortalesa troiana a través del cavall de fusta, Laocoont va desconfiar dels seus enemics des del primer moment assegurant que un no es podia refiar dels grecs ni quan donaven regals.
Malauradament, els troians no van escoltar les sàvies paraules del sacerdot i Laocoont convençut de que el cavall era sospitós, va intentar cremar-lo però immediatament el déu Apol·lo el castiga enviant-li dues ferotges serps. Aquestes maten els seus fills i després a ell mateix. Apol·lo estava del costat dels grecs i no li interessava que Laocoont desvetllés la vertadera intenció dels grecs amb el cavall de Troia.
Aquella mateixa nit, quan tots els troians dormien, els grecs van sortir del cavall de fusta i van incendiar la ciutat i van assassinar a la major part dels seus habitants: la victòria era pels aqueus.
Salve!!
Quan em vaig llegir l’Eneida de Virgil, la història de Laocoont em va semblar molt interessant.
Quan els grecs deixaren el cavall de fusta a les portes de Troia, Laocoont se’n malfià i mirà de convèncer els seus conciutadans que no l’acceptessin com a obsequi, però aquests no li’n van fer cas. En el moment que els grecs van simular el reembarcament, deixant un cavall a la platja, els troians encarregaren a Laocoont que oferís un sacrifici a Posidó amb el prec que fes caure grans tempestes a la ruta de les naus enemigues. Quan Laocoont es disposava a oficiar el sacrifici a Posidó en plena platja immolant al déu un brau, dues serps gegants van sortir de la mar i es van enroscar en els seus dos fills. Laocoont va córrer a auxiliar-los, però tots tres van morir escanyats pels monstres, els quals van anar després a trobar-se al peu de l’estàtua d’Atenea, al temple de la ciutadella.
Davant aquest prodigi, els troians van recordar que Laocoont s’havia oposat a la proposta d’introduir a la ciutat el cavall abandonat pels grecs, havia aconsellat de cremar-lo i fins i tot havia revelat que era buit. Van creure que la mort de Laocoont era un càstig per aquest acte sacríleg, quan, en realitat, encara que ells no podien saber-ho, Apol·lo venjava un sacrilegi anterior: la profanació del seu temple. Alguns diuen que les serps havien estat enviades per Atena, que volia fer caure la ciutat.
Salve!
Laocoont apareix a la l’Eneida de Virgili. Va ser un sacerdot d’Apol·lo que es casà amb Antíope, la qual li donà dos fills, Etrón i Melanto.
Laoocont atragué la còlera d’Apol·lo en casar-se amb la seva muller davant l’estàtua consagrada, cosa que constituïa un sacrilegi.
Quan els grecs deixaren el cavall de fusta a les portes de la ciutat, Laocoont se’n malfià i mirà de convèncer els seus conciutadans que no l’acceptessin com a obsequi, però aquests no li’n van fer cas. Llavors va intentar cremar-lo , però dues serps gegants van sortir de la mar i es van enroscar en els seus dos fills. Laocoont va córrer a auxiliar-los, però tots tres van morir escanyats pels monstres.
Hi ha una escultura molt famosa anomenada “Laocoont i els seus fills” és un grup escultòric del període hel·lenístic grec (segle I). Mesura 242 cm d’alçada i està executat en marbre blanc. Es troba al Museu Pius-Clementí dels Museus Vaticans a Roma.
També trobem la de “Laocoont i els seus fills”pintada pel Greco amb un estil surrealista.
Valete!
https://www.museodelprado.es/pradomedia/multimedia/las-pasiones-de-laocoonte/
Pingback: Art a l’antiga Grècia | Aracne fila i fila
Pingback: L’Odissea d’ Andrei Konchalovsky (1997) | La cinta de Νίκη
Pingback: L’Odissea d’Andrei Konchalovsky (1997) | La cinta de Νίκη
Pingback: El “bullying” cap als grecs | Hemeroteca clàssica
Pingback: Kahoot de l’Eneida de Virgili | Aracne fila i fila
Dona Laocoont
Laocoont