Category Archives: General

Els alumnes de grec, quina imatge tenim de Grècia?

Amb la crisi grega i el bombardeig de notícies sobre l’economia grega als mitjans de comunicació, la imatge que tenen els alumnes de grec ha canviat i no és tan fàcil com abans, tot i que necessari, mostrar la lluminositat de Grècia, bressol de la cultura occidental, de la nostra democràcia, pensament, …perquè som deutors amb Grècia.

Abans de començar amb la unitat sobre la geografia grega i parlar dels meravellosos paisatges grecs, lloc de mites i de viatges somiats, hauríem de reflexionar sobre la imatge que tenim ara de Grècia; si fem tot el possible per ajudar-la; per què l’hauríem d’ajudar. En definitiva, ara que tenim clar per què estudiar grec, cal plantejar-nos per què Grècia?

En primer lloc, us recomano, entre d’altres, de visionar l’entrevista que fa poc a Barcelona va fer el director de l’Ara, Carles Capdevila, a l’escriptor i cineasta, l’hel·lenista Pedro Olalla arran de la gira per donar a conèixer el seu últim llibre, publicat a Acantilado,  Grecia en el aire, i després visionar una videoconferència del mateix Pedro Olalla amb els principals llocs de Grècia, la nostra herència cultural:

A Català hem fet poemes de quatre versos d’Art Major amb locucions llatines

Alguns dels alumnes de 4t d’ESO que fem Llatí hem reunit voluntàriament en una tasca del Moodle de Llatí els poemes que vam fer el Dia Europeu de les Llengües per a la matèria de Català i ara els presentem aquí, a més de tenir-los exposats a les parets de les nostres aules. Si us agrada la idea, podeu incloure també els vostres en aquesta presentació ad hoc.


Alumnes de 4t d’ESO de Llatí

L’origen i evolució de l’alfabet grec

Després de reflexionar sobre la importància de l’alfabet com a invent cultural i una vegada celebrat el Dia Europeu de les Llengües, és hora de fer balanç dels diferents tipus d’escriptura a Grècia fins arribar al nostre alfabet, el llatí.

Sense l’alfabet, hagués pogut sorgir Internet? Per què el savi filòsof Plató tenia tants recels a l’escriptura? Són equiparables als recels actuals envers l’era digital? Què sabeu d’escriure tot junt i sense accents a Grècia com a les nostres converses de Whatsapp?…

Juls Paris
1r Batxillerat Grec

L’ara Casali i els orígens mítics de Roma

La fundació de Roma està envoltada de misteri i, fins i tot, d’una essència en part mitològica, ja que es pensava que la ciutat del Tíber i els seus fundadors tenien avantpassats divins, com és el cas d’Eneas, fill de Venus, o de Ròmul i Rem, fills de Mart. Com en tota llegenda, sempre hi trobem elements que ens semblen impossibles de creure, però que per als romans eren molt lògics.   La mitologia fundacional de Roma ve marcada principalment per dos autors, Virgili i Tit Livi, tots dos de la mateixa època, la transició de la república a l’imperi feta a finals del segle I a.C.

L’obra de Virgili, l’Eneida, té una finalitat molt diferent a la de Tit Livi, ja que va ser encarregada per l’emperador romà Octavi August, que volia amb aquesta obra exaltar el sentiment patriòtic dels romans i vincular la seva persona amb Ròmul, el fundador i primer rei de Roma. Es veu clarament en les seves paraules com vol heroïficar la figura dels fundadors de Roma, sobretot d’Eneas, i emfatitzar en què l’etapa imperial serà un èxit rotund. L’obra narra les peripècies de l’heroi troià per arribar des de la seva pàtria destruïda fins al lloc on després els seus descendents fundaran la ciutat eterna, incorporant molts elements mitològics com els déus, els ciclops o els monstres marins Caribdis i Escil·la en el seu viatge a Itàlia, i fins tot explica la rivalitat de Roma i Cartago amb el mite de Dido i Eneas.

L’obra de Tit Livi, però, és d’un caràcter molt més objectiu, feta des del punt de vista d’un historiador. El que vol és explicar la història de Roma des de la seva fundació fins a la creació de l’imperi, encara que obligatòriament hagi de parlar de certs mites, com el de Ròmul i Rem, alletats per una lloba enviada pel seu pare Ares/Mart, déu de la guerra. Però bàsicament la seva idea és fer un llibre que reculli tota la història de Roma des del 753 a.C. fins al seu temps.

De fet, no podem entendre la història i la fundació de Roma sense que hi hagi una part envoltada en el mite, ja que és impossible tenir dades exactes d’una època tan remota i que a més va marcar un punt crucial en la història futura del món i Tit Livi sempre serà la principal font que cal consultar quan es vol entendre la història de Roma (d’aquí la seva pervivència).

Amb quins fragments del llibre primer de l’obra de l’historiador romà Tit Livi pots establir una relació amb les escenes dels orígens mítics de Roma de l’ara Casali (Museus Vaticans, Roma)? Què en saps de Ròmul i Rem? de Rea Sílvia? de Laurència? de Luperca?

Carlos Thiriet

2n Batx. Llatí

Edimburg: l’Atenes del Nord!

Vid.  @filaracne i @hand_moments a Instagram

Quina sorpresa em vaig portar quan aquest estiu a una de les ciutats més belles d’Europa, a la capital d’Escòcia, Edimburg concretament al turó de Calton Hill, em vaig trobar amb edificis neoclàssics com el National Monument que em recordava el Partenó d’Atenes! És ben cert, Edimburg és coneguda amb encert com l’Atenes del Nord. Sabeu vosaltres a qui s’onomena, l’Atenes catalana, l’Atenes d’Amèrica o l’Atenes de l’oest…? No m’esperava que una ciutat tan distant i tan diferent a Atenes se la pogués conèixer com a l’Atenes del Nord. Calton Hill és un turó entre l’Old i la New Town d’Edimburgh. Només és en aquell espai de tota la ciutat on hi ha els referents que fan dir que la ciutat és com la segona Atenes. A més del National Monument, quins altres monuments recorden la capital de Grècia?

National Monument of Scotland (Calton Hill, Edimburg)

A Edimburg també vaig poder veure molt de llatí als cementiris, a la Royal Mille… així com les restes d’un fort auxiliar romà a Cramond, en el Firth of Forth. Aquest fort es va aixecar pels volts del 140 dC i es va reconstruir l’any 208 quan l’emperador d’origen africà Septimi Sever va emprendre l’última gran campanya per conquerir Escòcia; però va morir a York l’any 211 i l’emperador Caracal·la va assassinar el seu germà, va subornar els enemics caledonis i va retornar a Roma. Aleshores el fort de Cramond va ser abandonat.

Fort romà de Cramond, Edimburg (Escòcia)

Recreació del fort romà de Cramond,

Tampoc us perdeu al National Museum of Scotlant, la lleona de Cramond, descoberta el 1997 a la desembocadura del riu Almond, i que representa una lleona devorant un home lligat.

La lleona de Cramond

Edimburg, una ciutat encantadora, plena de misteri, d’assassinats, de referents literaris, de festivals i també, com podeu veure, de referents clàssics.

Valèria Cuní
@hand_moments  (Instagram)

4t ESO

Referents de Juli Cèsar

POLÍTIC I GENERAL ROMÀ DEL SEGLE I aC (JULI CÈSAR) / MES DE L’ANY / NOM D’AMANIDA / L’ENCANTADOR DELS GOSSOS (CÉSAR MILLÁN) / PREMIS DEL CINEMA A FRANÇA / HOTEL I CASINO A LAS VEGAS (CAESARS PALACE) / TÍTOL D’EMPERADOR A ALEMANYA (KAISER) / BOTA DE FUTBOL (ADIDAS KAISER) I MARCA BRASILENYA DE CERVESA

Francesc Franquet Yerro

L’Esquirol: vacances a la recerca d’inscripcions llatines

Acostumo a anar per vacances a L’Esquirol. En fer llatí, voltant pel poble me n’he adonat que hi ha bastants inscripcions, sobretot en la de l’església del poble: L’església de Sant Martí Sescorts; així que he fet fotografies per poder compartir també les meves vacances amb referents clàssics a l’Esquirol.

Mireia Gil
Ex-alumna de Llatí 2n Batx.

Hispalis, els orígens romans de Sevilla

Sevilla està situada al Sud-oest de la Península Ibèrica. És la capital de la comunitat autònoma d’Andalusia i la quarta població espanyola per nombre d’habitants.

Els orígens d’aquesta ciutat es remunten a un petit poblat que es trobava en una illa del Guadalquivir. L’assentament va rebre el nom d’Spal o Ispal, que en fenici vol dir “L’ illa de Baal”, el déu més important de la  cultura fenícia. Encara avui en dia es discuteix si Ispal va ser fundada pels fenicis o pels tartessis, aquests últims un antic poble del sud de la península. La ciutat va anar creixent gràcies al comerç establert amb els fenicis i els grecs.

Tresor del Carambolo, d’origen fenici i trobat l’any 1958 a un turó a 3 km de Sevilla.

Va ser durant la segona guerra púnica quan la ciutat va rebre la influència romana. El general romà Publi Corneli Escipió va fundar a prop d’Ispal, Hispalis pels romans, una ciutat per donar terres als seus soldats el 206 a.C., Itàlica. En aquesta ciutat van néixer dos dels més importants emperadors romans, Trajà (primer emperador d’origen no romà) i Adrià (un dels cinc bons emperadors).

Posteriorment, al segle I a.C., Juli Cèsar va arribar a la zona i va renombrar Ispal amb el nom romà d’Hispalis. A mitjans del segle I a.C., Hispalis ja tenia muralles i fòrum, i amb una gran activitat mercantil en el seu port, fet que va donar riquesa i fama a la ciutat. Aviat es va convertir en una de les quatre ciutats de la província de la Baetica que tenia un conventus iuridici o assemblea. Cadascun dels convents aconsellava al governador de la província, sovint d’origen romà, sobre com havia de portar la gestió del territori i els béns materials.

Conventus o assemblees d’Hispania a l’època imperial

En el fòrum, ampliat durant l’època imperial, estava ple de temples, termes, mercats i altres edificacions públiques. Actualment es troba allà la plaça de l’Alfalfa, una de les més importants de Sevilla. La ciutat va ser una de les primeres en rebre el cristianisme, i en el segle III ja van ser martiritzades dos germanes, Santa Justa i Santa Rufina (actuals patrones de la ciutat), que van ser assassinades per negar  la deessa Venus.

Santa Justa i Santa Rufina pintades per Miguel de Esquivel

En resum, Sevilla és una ciutat amb molta herència romana, que s’afegeix a l’herència que moltíssims altres pobles han deixat al llarg de la seva història (visigots, víkings i musulmans). Esperem que es continuï descobrint cada vegada més sobre l’herència que ens van deixar els romans i tots els altres pobles perquè puguem saber més del nostre passat.

D’on sou? On passeu les vacances? Quins indrets visiteu?… No us oblideu de compartir els vostres llocs d’estiu, de ben segur molts referents clàssics hi trobareu! Molt bones vacances!

 Carlos Thiriet, alumne de llatí de 1r de Batxillerat Humanístic

Un hispalense a Premià de Mar