Category Archives: General

De què és sigla?

Coneixeu la marca d’aquest anunci? De quina expressió llatina és sigla? És idònea per a una marca esportiva? Sabeu, però, com és l’autèntica frase llatina de Juvenal? Segur que sí perquè ja hi ha al bloc almenys dos apunts. Si els trobeu, faciliteu-ne l’enllaç.

Gaby, un seguidor de El Fil

Laocoont, víctima del sacrilegi

Laocoont és el sacerdot d’Apol·lo a Troia. Estava casat amb Antíope, amb qui va tenir dos fills: Antifant i Timbreu. En unir-se a la seva esposa davant l’estàtua consagrada al déu Apol·lo, profanant així el temple, es va guanyar la seva còlera fins a la seva mort.

Aquest personatge és molt important al cant segon de l’Eneida, ja que aquest sacerdot adverteix als troians que el present que els fan els grecs, quan van disimular que se’n tornaven cap a Troia, tant sols és una trampa. Laocoont intenta convèncer els seus conciutadants de que no l’acceptin.

Quan els grecs deixen el cavall de fusta gegantí a la platja, els troians li encarreguen que ofereixi un sacrifici a Posidó per tal que els enemics grecs, en el seu viatge de retorn, tinguin fortes tempestats que facin malbé les seves naus. Laocoont es disposa a immolar al déu un toro, quan dues seps enormes, Porce i Caribea, surten del mar i s’enrosquen als seus dos fills. Laocoont intenta auxiliar-los, però tots tres moren ofegats. Davant aquest prodigi que no és altra cosa que la venjança del déu per haver profanat el seu temple, els troians creuen que la mort del sacerdot era un càstig per haver-se oposat a entrar el cavall dins la ciutat, haver aconsellat de cremar-lo i fins i tot d’haver-li clavat una llança, i finalment l’entren i provoquen la caiguda de Troia.

“‘Oh malauats ciutadans, ¿quina és la vostra follia? ¿Creieu que ha fugit l’enemic o penseu que hi pugui haver cap ofrena dels dànaus sense traïdoria? ¿És així que us és conegut Ulisses? O dins d’aquesta fusta, reclosos, s’oculten els aqueus, o és una màquina que bastiren contra els nostres murs per espiar-nos les cases i caure’ns a plom damunt la ciutat, o escondeix algún ardit. No us fieu d’aquest cavall, teucres. Sigui com sigui, temo els dànaus, fins quan aporten ofrenes.”
Virgili, Eneida Cant II Versos 42-49 Trad. Miquel Dolç

“Laocoont, que la sort havia designat sacerdot de Neptú immolava un toro gegantesc a l’altar dels sacrificis consuets. I vet aquí que, des de Tènedos, per la calma de les aigües profundes -m’esborrono de contar-ho-, dues serpents d’immenses espires s’allargasaren damunt el pèlag i plegades s’avien cap a la costa; llur pit es deça enmig del corrent i llurs crestes color de sang dominen les ones; la resta de llurs cossos frega llargament la superfície de l’aigua i llur immensa gropa es desplega en sinuoses anelles. Xiula i escuma a llur pas el mar; i guanyaven la riba i , injectades les ardents pupil·les de sang i de foc, llepaven amb les llengües vibrants llurs goles sonores. Fugim de llur vista exsangües. Elles de dret es dirigeixen a Laocoont; i de primer totes dues serpents s’enllacen i s’entortolliguen als cossos dels seus dos fills petits i es peixen a mossecs en llurs membres malaurats. Tot seguit, com que el pare els anava en socors brandint les armes, se n’apoderen i l’estreteixen amb llurs nusos ingents i, després d’haver-lo enrotllat ja dues vegades per la cintura i dues vegades pel coll amb l’espinada escamosa, el sobrepugen pel cap i l’enlairada nuca. Ell amb totes dues mans malda per desfer-se de llurs replecs, i les seves bandes se sollen de bavalles i de negre verí; i al mateix temps aixeca cap als estels uns clams esglaidors, com els braols d’un toro quan, ferit, s’escapa de l’altar i s’espolsa del bescoll la destral mal clavada. Però els dos dracs arrosegant-se fugen cap a les altures dels temples i arriben a santuari de la cruel Tritònida i s’arrupeixen”.

Virgili, Eneida Cant II Versos 200-226 Trad. Miquel Dolç

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=T24huw4RI_g[/youtube]

Carla Domingo
2n batx. Llatí

Vida quotidiana a Grècia

El curs passat, les alumnes de Grec van fer els seus treballs personals sobre la vida quotidiana a Grècia, que van resumir en forma de presentació. Ara que comencem aquest tema (suposo que a Premià estareu a punt), crec que poden ser un bon punt de partida per a l’estudi d’aquest aspecte de la civilització grega.

Mireu-vos-les amb atenció i aprofiteu per contrastar i completar la informació que teniu al llibre. Podeu també trobar-hi pistes per als exercicis del tema.
De la mateixa manera, animo els artistes de Premià i Badalona que ens regalin un dels seus dibuixos, que fa dies que els trobo a faltar…

TERESA

Dido i Eneas, titelles dels déus

Dido i Eneas són els dos grans personatges del cant II de l’Eneida de Virgili, prescrit per PAU Catalunya. Eneas explica les aventures de Troia a Dido i més endavant per designi dels déus, tot i estar-ne enamorat, l’haurà d’abandonar. La reina de Cartago no li ho perdonarà, se suïcidarà per amor o per l’abandó que li provoca el seu enamorat, i segellarà el futur odi entre Roma i Cartago. Sabeu a què em refereixo?

 

Heu reconegut el personatge del bitllet de l’última diapositiva? Consulteu l’article de El Fil de les Clàssiques i comenteu-lo. Busqueu també més pervivència de Dido i Eneas i compartiu-la amb tots nosaltres.

Anna Salas
2n batxillerat

Llatí fins i tot al “Facebook”

L’altre dia estava xafardejant facebooks i vaig veure que un noi al seu tenia una frase en llatí i la vaig agafar perquè em va cridar l’atenció.
La frase era aixì: Quod me non necat me fortiorem facit“. Aquesta frase era del filosof i poeta alemany Friedrich Wilhelm Nietzsche (1844-1900), aquest llatinisme pertany l’aforisme 8 de “L’ocàs dels ídols”.
Frederich Wilhelm Nietzsche va ser un filòsof, poeta, músic i filòleg alemany, considerat un dels pensadors moderns més influents del segle XIX. Va realitzar una crítica de la cultura, la religió i la filosofia occidentals basada en l’anàlisi de les actituds morals, tan positives com negatives, cap a la vida. Aquest treball va afectar profundament generacions posteriors de teòlegs, filòsofs, sociòlegs, psicòlegs, poetes, novel·listes i dramaturgs. Va ser un autor que va introduir, com cap altre, una visió de la vida que ha reorganitzat el pensament del segle XX.
Ara que ja sabeu una mica sobre aquest autor, a veure si us atreviu a traduir aquesta frase i expliqueu el seu significat.
Ana Rosa Linger
Batx 1.2

Cassandra, captiva de Troia

El curs passat vàrem llegir A la recerca d’una pàtria i enguany, hem treballat l’Eneida i acabem de llegir el cant II de l’Eneida de Virgili, tal com està prescrit a les PAU Catalunya. Aquí teniu un dels personatges que surten esmentats en aquest cant II, es tracta de la princesa troiana Cassandra.

Camila Pérez López
2n batx. llatí

Estrena mitològica II: Furia de titanes

Furia de Titanes

La Margalida, arran de l’estrena de la pel·lícula mitològica Percy Jackson: el ladrón del rayo, ens reptava a esbrinar quina altra pel·lícula mitològica s’estrenarà aquest 2010, i mireu per on el 26 de març s’estrenarà Furia de titanes de Louis Leterrier amb Sam Worthington, Liam Neeson, Ralph Fiennes, Alexa Davalos i Pete Postlethwaite, un remake del clàssic de l’any 1981 de Desmond Davis. Aquí podeu veure el tràiler:

Quin segon trimestre de tardes mitològiques que tindrem!
Després podrem comparar la nova Furia de Titanes amb l’antiga.

Maria

Estrena mitològica: “Percy Jackson: el ladrón del rayo”

percy-jackson-

Vaig anar dues vegades al cine aquestes vacances, i vaig veure un tràiler d’una pel.lícula que estrenaran el 12 de febrer. Em va recordar moltíssim les classes de mitologia i les metamorfosis que hem treballat a llatí aquest primer trimestre. Crec que en aquesta pel.lícula hi ha molts referents clàssics, sobretot mitològics. per exemple en els diferents tràilers hi surten Zeus, Perseu, l’Olimp, Medusa… Sabeu de quina pel·lícula parlo? doncs  de PERCY JACKSON: EL LADRÓN DEL RAYO. És una pel·lícula d’aventures del mateix director de  Harry Potter i la càmera secreta, Chris Columbus.

M’ha semblat molt interessant  i quan l’estrenin al febrer aniré a veure-la al cinema. Després ja la comentaré millor. Us recomano el tràiler en anglès:

La  pel·lícula està basada en la sèrie de novel·les de  Rick Riordan sobre un jove que després d’un campament descobreix que és ni més ni menys que fill de Posidó. Us ho imagineu?.

A veure si la Margalida ens porta a veure-la i hi anem tots plegats una tarda de dimecres i després la comentem!.

Alissa Komarova

1r Batxillerat grec i llatí

Kiotari

rodes

 

De la lectura d’un article sobre la platja de Kiotari a l’illa grega de Rodes, n’he fet aquest poema que us presento aquí  i en el mapa poètic de Grècia.

KIOTARI

Petites ones llisquen pel cristall de l’aigua,
l’escuma deixa cenefes blanques
en el llenç blau, satinat del mar.
Platja de Kiotari, a l’illa de Rodes,
amb olor salobre de temps passat,
-el Colós dormint al fons dels segles-
en un matí obert de bat a bat.
Platja de Kiotari, somiada,
amb xarxes de llum engabiant els ulls,
on dormien cansats Rodos i Hèlios,
tot just infantada l’illa al mig del mar
.

Pepita Castellví

 

Coneixeu l’origen mitològic de l’illa de Rodes? Amb quina de les set meravelles  relacioneu aquesta illa? Algun dels set savis era considerat rodi?  Què en sabeu de Rodos i Hèlios? On situaríeu geogràficament Rodes?  Té alguna relació amb la nostra Roses?, etc.

PEPITA

La mort i els filòsofs

Ja sabeu que la professora de català Montse Vilà de vegades es passeja per les vostres publicacions a la recerca de talents literaris o de faltes d’ortografia imperdonables, mai se sap, i hi ha deixat comentaris molt sucosos. Doncs bé, sovint es recorda també de nosaltres, els clàssics, i ens fa arribar retalls de diari com el que tenim penjat al plafó del seminari de Grec i Llatí sobre Ovidi.

Aquesta vegada ens n’ofereix un sobre els pensadors grecs. A “LA CONTRA” de La Vanguàrdia, Víctor Amela entrevista Sergi Grau, doctor europeu en Filologia Clàssica Grega (cal dir que també és professor de Grec i Llatí i coordinador de batxillerat en un col·legi de Barcelona, però això no  “mola” tant oi?) i li pregunta sobre diversos pensadors grecs i la seva relació amb la mort: els set savis de Grècia (als de Grec us han de sonar, oi?), Sòcrates, Demòcrit, Heraclit, Pitàgoras i molts d’altres, inclosos Plató i Aristòtil, és clar…

L’article comença amb la pregunta: Qué le sedujo del griego clássico?

I la resposta: A mí me gustaba leer, y entendí que el griego era la fuente de lo que leía…

I en llegir-ho, m’hi sento tan identificada que penso dir el mateix el dia que vinguin els paparazzi a fer-me una entrevista. Em deixes la frase, Sergi?

Llegiu l’article (l’enllaç és a la imatge), informeu-vos sobre els pensadors grecs que s’hi esmenten i comenteu les seves anècdotes. Enteneu l’enigma d’Homer, els pescadors de les roques i els polls?

Gràcies Montse per haver-nos fet arribar aquest article tan interessant. A veure quan t’animes i ens en regales un de teu sobre Espriu o Safo, per recordar les converses interdisciplinàries que mantenim cada any!

TERESA