Category Archives: General

Ulls glaucs!

“En els teus ulls glaucs” és una cançó de Glaucs, un grup sorgit a Begur a l’octubre de l’any 1994 format per cinc components. A mi m’ha recordat a una deessa i m’agradaria saber si vosaltres sabeu quina és. Coneixeu cap mite en què ella participi o protagonitzi? De quin color són els ulls glaucs?

Sabeu quin és l’origen etimològic de glauc i què significa? Coneixeu altres mots catalans i en altres llengües europees que en derivin?

Núria Yela

1r de batx. grec i llatí

Dones amagades, de la Grècia antiga al Marroc actual

En el meu treball de recerca, tenia la intenció de demostrar que ni la religió musulmana ni la civilització grega antiga anul·laven les dones pel simple fet de ser del sexe femení i creant així una discriminació força important. Jo pretenia demostrar que les intencions dels homes d’aquestes civilitzacions, en cap moment eren la de fer mal a les dones, sinó que ben al contrari, el que volien era protegir-les en excés tal com la Margalida creu que passava amb les dones de bona família a l’antiga Atenes.

Tot i així, he constatat que a les dones musulmanes actuals se les té bastant enganyades, és a dir, els homes justifiquen la seva discriminació i el seu masclisme, dient que l’Alcorà diu que han de tractar les dones d’aquesta manera; però la realitat, és que l’Alcorà en cap moment discrimina la dona musulmana, sinó que pel contrari, mana coses com evitar l’infanticidi femení, els maltractaments,etc.Jo crec que són molt importants els resultats que he aconseguit, ja que moltes dones necessiten ajuda, necessiten obrir les ulls i adonar-se de que realment no els cal la protecció que els homes els hi donen, ja que les dones tenim les mateixes capacitats que els homes i podem ser persones autònomes i independents, sempre i quan nosaltres vulguem ser-ho i posem de la nostra part per canviar el món amb granets de sorra.

Camila Pérez, segon de batxillerat

Captació d’esclaus segons PLAYMOBIL

Ja sabeu que sóc un apassionat als clicks de PLAYMOBIL, i tot buscant per el Youtube vídeos de romans, em vaig trobar aquest. Em sembla interessant aquest vídeo sobre el procés de esclavització que feien servir els romans en forma d’aquests ninots interactius.

>

Els soldats romans porten unes inicials gravades als seus estandards: Què signifiquen?

Arnau Lario Devesa
1r ESO

Premi literari en forma de lletra grega!

Estem treballant a classe de Literatura Catalana l’autor Vicent Andrés ESTELLÉS. Tot buscant informació sobre un premi que va guanyar, he trobat una informació curiosa que vull compartir aquí amb tots vosaltres. El trofeu que se’ls hi donava com a premi era una lletra grega de color daurada.

lletra_dor

Algú sabria dir-me de quin premi parlo? i quin nom rep la lletra en català i en grec?

Anna Salas Tarré
2n Batxillerat

“Lustrum” de Robert Harris

Fa ja força temps, pels voltants de la sortida al Parc del Laberint, la Knarik em va ensenyar un llibre que li havia regalat la seva professora d’anglès, un volum gruixut titulat Lustrum. Ves a saber quin ullets vaig posar en veure el mot llatí, però quan l’hi vaig demanar per fer-hi un cop d’ull, no va poder negar-s’hi. O potser li feia mandra llegir-se aquestes 454 pàgines en la llengua de Shakespeare, que també pot ser. El fet és que aquest “cop d’ull” s’ha allargat fins ara, que encara em resisteixo a abandonar el spersonatges que m’han acompanyat al llarg de tants dies.

Sota el títol Lustrum s’hi amaga un bestseller de Robert Harris, autor britànic especialitzat en la novel·la històrica, que ja va tractar el període romà a Pompeii (2003), sobre la malaurada ciutat vora el Vesubi. La va reelaborar com a guió cinematogràfic per a de Roman Polansky, però finalment no s’ha rodat. Penseu que els protagonistes havien de ser Orlando Bloom i Sacrlett Johansson. Quina llàstima oi? Un altre dia serà.

El títol que ens ocupa és el segon volum d’una trilogia sobre el personatge de Ciceró. El primer, Imperium, del 2006, narra l’ascens de l’orador en el seu cursus honorum fins  a esdevenir cònsul. Lustrum (octubre del 2009) narra els seus anys d’esplendor, marcats per la victòria sobre Catilina i l’oposició als afanys de poder de Juli Cèsar. La tercera part encara està per venir…

Veieu a la portada aquest cavall blanc devorat per xacals daurats? El meu fill em va preguntar què significava i vaig respondre-li el que a mi, immersa en la lectura, em suggeria: una Roma devorada per les lluites de poder i l’afany de dominació d’uns personatges a qui cada vegada costa més conformar-se amb la petita parcela de poder que els concedeix el sistema rebublicà. Enmig d’això, Ciceró no es cansa de defensar el règim i neutralitzar els abusadors: amb Catilina se’n surt, però Juli César és tan astut que sembla no tenir aturador. I així caba el llibre, amb un César exultant i un Ciceró derrotat que marxa a l’exili… Si no conegués la història de Roma, m’hauria quedat decebuda, però tots sabem com va acabar l’any 44 aC el flamant dictator. En fi, ja estic esperant el següent volum per veure com explica Harris allò de Tu quoque, Brute, fili mi! o Και συ τέκον;.

No obstant, el narrador de la història és un esclau anomenat Tiro, un personatge real a qui s’atribueix la invenció d’un sistema d’escriptura ràpida que utilitzava per transcriure els discursos dels seu amo. Entre d’altres, sembla que és el reponsable del nexe anglès & o l’abreviatura etc, que tan bé coneixem. La seva visió del món romà, des de la reraguarda, amparat per la seva invisibilitat com a persona per la seva condició de possessió d’un altre home, em sembla un dels principals atractius del llibre. Però he de reconèixer que tinc una feblesa especial envers els esclaus, tal com vaig dir en un comentari sobre la pel·licula Àgora i el seu personatge Davo.

Us deixo, per finalitzar, un fragment del text de la contraportada. Vinga, no us faci mandra, practiqueu anglès, que no costa tant!

ROME, 63 BC. In a city on the brink of acquiring a vast empire, seven men are struggling for power. Cicero is consul, Caesar his ruthless young rival, Pompey the republic’s greatest general, Crassus the richest man, Cato a political fanatic, Catilina a psychopath, Clodius an ambitius playboy.

Bé, Knarik, demà mateix te’l torno. Moltes gràcies i records a la professora d’anglès…

TERESA

“Rei publicae finis – Dramatis personae”

Així com els mites fundacionals i les llegendes d’època monàrquica que hem analitzat anteriorment (Ròmul i RemEgèria, Rapte de les sabines, Horacis i Curiacis, violació de Lucrècia…) tenien l’encant d’allò llunyà, fantàstic, extraordinari…, el període convuls que dóna fi a la República impressiona per la força mateixa de la realitat. Ambició, poder, traïció, passió, bellesa, s’entrellacen en esdeveniments reals i personatges de carn i ossos, que no tenen res a envejar als seus avantpassats mítics.

La llista de noms de personatges que hi van deixar la seva petja podria ser molt llarga, però aquí teniu una selecció de moments estel·lars:

 

 

[Font: Viquipèdia]

Investigueu sobre aquests personatges i aquests esdeveniments i intenteu fer-ne una explicació clara en forma de definició. Recordeu que no es tracta de copiar la informació, sinó reelaborar-la.

Digueu-me també el significat del llatinisme que dóna títol a l’article i expliqueu termes com coniuratio, triumviratus i bellum civile.

TERESA

“En una illa grega”, per Neus Jordi

Neus Jordi

N.B.: Neus Jordi amb En una illa grega va quedar finalista en el XII Premi Víctor Mora de narrativa breu (L’Escala, 2010) i acabà publicat en el recull Fotons apaivagats i quinze contes més (La Busca Edicions)