Category Archives: General

La mort i els filòsofs

Ja sabeu que la professora de català Montse Vilà de vegades es passeja per les vostres publicacions a la recerca de talents literaris o de faltes d’ortografia imperdonables, mai se sap, i hi ha deixat comentaris molt sucosos. Doncs bé, sovint es recorda també de nosaltres, els clàssics, i ens fa arribar retalls de diari com el que tenim penjat al plafó del seminari de Grec i Llatí sobre Ovidi.

Aquesta vegada ens n’ofereix un sobre els pensadors grecs. A “LA CONTRA” de La Vanguàrdia, Víctor Amela entrevista Sergi Grau, doctor europeu en Filologia Clàssica Grega (cal dir que també és professor de Grec i Llatí i coordinador de batxillerat en un col·legi de Barcelona, però això no “mola” tant oi?) i li pregunta sobre diversos pensadors grecs i la seva relació amb la mort: els set savis de Grècia (als de Grec us han de sonar, oi?), Sòcrates, Demòcrit, Heraclit, Pitàgoras i molts d’altres, inclosos Plató i Aristòtil, és clar…

L’article comença amb la pregunta: Qué le sedujo del griego clássico?

I la resposta: A mí me gustaba leer, y entendí que el griego era la fuente de lo que leía…

I en llegir-ho, m’hi sento tan identificada que penso dir el mateix el dia que vinguin els paparazzi a fer-me una entrevista. Em deixes la frase, Sergi?

Llegiu l’article (l’enllaç és a la imatge), informeu-vos sobre els pensadors grecs que s’hi esmenten i comenteu les seves anècdotes. Enteneu l’enigma d’Homer, els pescadors de les roques i els polls?

Gràcies Montse per haver-nos fet arribar aquest article tan interessant. A veure quan t’animes i ens en regales un de teu sobre Espriu o Safo, per recordar les converses interdisciplinàries que mantenim cada any!

TERESA

Del llatí de Thomas More al català

6 Replies

El català està d’enhorabona cada vegada que es tradueix un text de la literatura, el pensament o la ciència universal. Aquest és el cas d’Utopia, de Thomas More, que acaba de ser traduïda del llatí al català per Joan Manuel del Pozo.

More va ser un personatge cabdal en l’Anglaterra del segle XVI, un visionari que proposava una societat diferent basada en la desaparició de la propietat privada, que esdevindria comunitària, i els diners. I tot això ho posava per escrit en llatí, la llengua culta del moment. Com es pot suposar, la seva gosadia en proposar un món ideal li va costar la mort per decapitació per ordre d’Enric VIII, un rei de sobres conegut pels seus excessos en tots els àmbits.

Thomas More (1527) de Hans Holbein el Jove. Frick Collection (Nova York)

Utopia és el nom de l’illa inventada on el filòsof ubica la seva societat ideal: justa, igualitària, lliure, tolerant… Tan innovadora és la seva proposta que es veu en la necessitat de crear un nou mot a partir dels termes grecs (com si no?) οὐ (“no”) i τόπος (lloc). A partir d’ell, el mot s’ha anat incorporant a la majoria de llengües. Podríeu dir quin és el significat actual d’aquest terme i quina relació guarda amb el seu origen etimològic?

Busqueu informació sobre l’autor i les seves influències clàssiques. Comenteu també el sentit de l’ús del llatí per un autor britànic del segle XVI, tot contextualitzant-lo en el marc de l’evolució de la llengua llatina.

I un petit consell, per acabar, aquesta vegada de part meva:

Perseguiu l’utopia de tant en tant, si us plau, que la joventut és el moment ideal per fer-ho!

TERESA

Absenta!

5 Replies

No, aquest article no va dirigit al “botellón” sinó a un altre llatinisme…
Estaba buscant expressions llatines pel google i m’ha sortit una frase en la qual sortia la paraula “absenta”, així que l’he buscada i d’aquí ha sortit un petit article…

“Absenta”, del francès absinthe del llatí absinthĭum, i del grec ἀψίνθιον, apsinthion. Es tracta d’una beguda d’alt contingut alcohòlic (fins als 89.9º) i amb un gust molt semblant a l’anís. És un compost a base d’herbes i flors de plantes medicinals i aromàtiques. La principal planta de què està feta l’absenta és l’“artemisia absinthium” , de la família de les asteraceae. Se la pot conèixer com a donzell, donzell mascle, artemísia amargant, encens d’Andalusia, herba santa o, com més se la coneix… ABSENTA.
La preparació es considera una part important de l’experiència de beure absenta, tant és així que s’ha convertit ben bé en un ritual.

Sabríeu dir-me a quina divinitat fa referència uns dels termes esmentats a l’article? Podeu explicar quina relació hi ha entre els dos conceptes?
Per què alguns dels termes llatins tenen el dígraf th?

Andrea Sala

1r batxillerat

IES Isaac Albéniz

Felix dies natalis, Deka!

10 Replies

Ille est Oriolus (Uri), sed quoque “alias Deka” est, ob eam rem singularis est.

Hodie, Iovis dies, Pridie Kalendas Ianuarias MMX, dies natalis est.

Linguam Latinam et Graecam cum Margalida in Lyceo Cristòfol Ferrer studet. Is multum sincerus est, et bonus amicus. Multas cupiditates habet: CARPE DIEM!

Magistra nostra dicit: “Uri Uri est. Uri multam sympathiam habet, etsi plus studere et tacere in aula oportet”.

Memorabilia momenta Orioli sunt:

Feliciter! Feliciter! Feliciter!

ΧΡΟΝΙΑ ΠΟΛΛΑ!

ANFF

Amici et amicae aulae linguae Latinae et Graecae PRIMI BACCALAUREATI

L’ètim mono- amb Joan Comellas

4 Replies

: Joan Comellas

Què us han semblat aquestes tires còmiques del compositor del cercle de Manuel de Falla i pintor de mitologies, del meu amic Joan Comellas i Maristany (El Masnou, 1913-2000)? Empra amb encert l’ètim grec mono- μόνος o en fa un joc irònic al seu servei?

Joaquim Vilardebó

Teià

Mites versificats, un bell regal

1 Reply

En el principio fue el CAOS,

el desorden, la contienda;

después, la del amplio pecho,

la incestuosa y fértil GEA.

De su hijo URANO engendró

al OCÉANO y a REA,

a TEMIS y a MNEMÓSINE,

a HIPERIÓN, CEOS y TEA,

a CRIOS, más tarde a CRONOS

con TETIS, la jovenzuela.

FEBE, JÁPETO y los Cíclopes

(rebosantes de soberbia):

Cotos, Giges y Briáreos,

con sus cientos de cabezas,

también fueron engendrados

por la caprichosa GEA.

Y por no variar costumbre

a CRONOS lo casó REA;

y de esta unión fraternal

nacieron DEMÉTER y HERA,

HADES, el de los abismos,

POSIDÓN, de las mareas,

HESTIA, la llama que rompe

el temor de las tinieblas,

y ZEUS prudente padre

de dioses, hombres y tierras…

(De la Teogonia de Hesíode)

Como CRONO sospechaba

que un hijo suyo daría

al traste con su reinado,

al nacer se los comía.

REA, irritada por ello,

se encaminó hacia la isla

de Creta, en cinta de ZEUS

y lo alumbró en una cueva.

Las ninfas y los curetes,

con la leche de Amaltea,

amamantaban al niño

sin que CRONO lo supiera.

REA, con gran disimulo,

le ofreció a CRONO una piedra

envuelta en unos pañales,

para que se la comiera,

diciendo que era su hijo,

el último que pariera.

Salvó así su vida ZEUS

de una muerte verdadera.

(De Biblioteca 1 de Apol·lodor)

Luis Bregel

Literatura castellana

Vilassar de Dalt

Monòleg de Briseida per Aquil·les

10 Replies

G.Tiepolo, Briseida és conduïda davant Agamèmnon

“Mai vaig pensar que podria arribar a estimar-te tant, raptor meu, i que la meva llar seria el teu cor. M’agrada trobar-me amb els teus ulls totes les nits, els teus llavis em donen altres estels i m’alliberen. La meva vida és dolça al teu costat, i se’m fa impossible imaginar-me-la sense el teu amor. Estimar-te és la cosa de la qual ningú no pot privar-me. Sóc lliure quan t’estimo! Déus de l’Olimp, no em negueu també l’amor, perquè ell és l’essència de la meva persona, l’ànima del meu cos, i Agamèmnon no hi té cap dret.”

Laura Galán

1r batx. grec

Saturnalia per The Gutter Twins

1 Reply

Sabem que les saturnàlies romanes han servit de font d’inspiració per a diferents camps de la creació, pintura, esultura i com no podia ser també la música. I en aquesta última disciplina, no hem de retrocedir gaire en el temps per trobar una obra fonamentada en les festes paganes romanes: Saturnalia és el nom del primer àlbum que l’any 2008 va veure la llum de The Gutter Twins, duet format pels nordamericans Mark Lanegan i Greg Dulli, que es van formar en el bressol del rock alternatiu grunge de finals dels 90 i principis de segle.

Portada àlbum Saturnalia

En aquest primer treball publicat per The gutter Twins trobem a Internet un vídeo promocional amb el segell i l’estil propi de la formació, concretament “All Misery/Flowers”, amb una coreografia de caire místic que també podria inspirar-se en les Saturnàlies:

Martin T.

Laberint màgic

5 Replies

Aquí teniu la darrera de les narracions sobre el Laberint d’Horta. Feia temps que estava enllestida i penjada en l’Scribd, però estàvem esperant a posar-li so. Finalment no ha estat possible i no retardarem més el moment que els lectors del bloc pogueu gaudir de la prosa elaborada i introspectiva de la Sara, i dels seus dibuixos, és clar.

Que vagi de gust!

Cliqueu l’opció “Scribd” per poder llegir-ho còmodament.

Sara Cañizares
1r Batxillerat IES Isaac Albéniz

Com es fa un poema al segle I aC: Catul XI

1 Reply

Cada curs escolar es fa un curs de pensament i cultura clàssica al CaixaForum de Palma, Mallorca. Aquest any tracta de l’interessant món de la poesia: “XIV Curs de pensament i cultura clàssica 2009-2010. El món de les muses. Com llegir la poesia clàssica”.

Divendres passat, dia 18 de desembre, es va fer la segona conferència que va omplir la sala més gran i es va haver d’habilitar una sala en vídeo conferència. Va tractar sobre el poema XI de Catul, a càrrec del professor Antonio Alvar Ezquerra (Catedràtic de Filologia llatina de la Universidad de Alcalá). Va explicar la relació entre aquest poema i la poesia de Safo: tant formal com de contingut amorós. El romà Catul en el seu temps va seguir la poesia sàfica. A més va ser un dels primers homes a parlar del mal de l’amor no correspost (per Lèsbia), cosa no ben vista per la societat romana que ho fés un home. El curiós és que no és un poema d’un home feble sinó tot el contrari d’un home ben documentat que a més ens explica la situació d’aquell moment (val a recordar que els romans acabaven d’arribar a Britània) i de com concebien el món.

El poema es divideix en tres parts: una d’un to geogràfic on demostra el seu coneixement del món (en aquell temps no sabien com era el món ni que existís Amèrica), una altra d’un to irònic on critica la seva estimada Lèsbia i la darrera d’un lirisme molt elevat.

Sens dubte, el públic illenc es va sorprendre de com interpretaven els mapes antigament i sobretot de la segona part del poema: “rompiéndoles las ingles” (segons la seva traducció), segons d’altres les entranyes.

XI. ad Furium et Aurelium

FVRI et Aureli comites Catulli,
siue in extremos penetrabit Indos,
litus ut longe resonante Eoa
     tunditur unda,
siue in Hyrcanos Arabesue molles,
seu Sagas sagittiferosue Parthos,
siue quae septemgeminus colorat
     aequora Nilus,
siue trans altas gradietur Alpes,
Caesaris uisens monimenta magni,
Gallicum Rhenum horribile aequor ulti-
     mosque Britannos,
omnia haec, quaecumque feret uoluntas
caelitum, temptare simul parati,
pauca nuntiate meae puellae
     non bona dicta.
cum suis uiuat ualeatque moechis,
quos simul complexa tenet trecentos,
nullum amans uere, sed identidem omnium
     ilia rumpens;
nec meum respectet, ut ante, amorem,
qui illius culpa cecidit uelut prati
ultimi flos, praetereunte postquam
     tactus aratro est.