Category Archives: General

Postals de viatge: Capo Testa, pedrera de granit dels romans

1 Reply

Del meu pas per la segona illa més gran de la Mediterrània, tal com vaig prometre a la Margalida, us envio aquesta postal, emprenta del vent, les ones i els romans. Coneixeu Capo Testa? És fantàstic, digne de veure. Capo Testa, format per roques granítiques corroses del vent i del pas del temps, és una península situada a nord de l’illa de Sardenya (la Sardinia dels romans), a pocs quilometres de Santa Teresa de Gal.lura. Està al davant de les espectaculars Boques de Bonifacio. Capo Testa era una pedrera utilitzada en temps dels romans per la seva preuada posició estratègica i pel subministrament del granit que era portat a Roma. Les columnes del Pànteon de Roma, per exemple, foren construïdes amb el granit de aquest lloc, on encara he pogut contemplar tres pedreres romanes. Els romans van explotar pedreres en tot el seu imperi i de l’illa de Sardenya exportaven el granit de Capo Testa (núm. 39):

Les formes de les roques naturals, tot i que semblen artificials, a mi em recorden la Pedrera de Gaudí o algunes figures de Dalí i de Miró. Ara que hi ha línia regular de vaixells des de Barcelona, si podeu, no us perdeu aquesta meravella de la naturalesa, contemplada i també explotada pels romans!

Jaume

Referències clàssiques en la literatura

13 Replies

Ahir, llegint un llibre clàssic juvenil, El presoner de Zenda, vaig trobar-hi una metàfora relacionada amb dos poemes clàssics molt famosos d’autors molt coneguts. L’autor de l’obra és Antony Hope, la col·lecció és ELS ARGONAUTES i és d’edicions Barcanova.

El llibre tracta sobre Rudolf, un noble anglès que marxa de la seva terra per assistir a la coronació del príncep de Ruritània, Rudolf III. Pel camí es troba amb el consellers i fidels servidors del príncep, que el porten davant el futur monarca per la seva increïble semblança amb ell. Aquella mateixa nit, el rival del príncep al tron, el duc Michael el Negre, l’enverina i el deixa inconscient. Això fa que el noble anglès es faci passar pel rei mentre està captiu, i viu moltes aventures, fins i tot s’enamora de la princesa Flàvia. Al final aconsegueix alliberar l’autèntic rei i ell se’n pot tornar a casa.

La referència és: “Em trobaria entre l’Escil·la d’allò més vulgar i la Caribdis de la indiscreció i crec que serà millor que em limiti estrictament al drama subterrani…” (pàg. 85). El protagonista pensa aquesta frase en el moment en què es troba envoltat d’enemics al castell on és empresonat el rei i l’estan empenyent cap al buit del fossar.

Què creieu que significa la metàfora?

Fins aviat,

Arnau Lario Devesa

2n ESO

Rap en català i amb llatinismes

4 Replies

Fent cas als mots de la Margalida, per tal que Deka faci un treball de recerca web 2.0, aquí teniu el meu granet de sorra per si no el coneixeu encara: Vazili amb la Pupil·la Caue canem. És hip hop en català com At Versaris i amb una pila de referents, sobretot llatinismes:

Caue Canem

Qui ha fet la verema pel Cavernet Sauvignon
que presidí el sant sopar on decidireu vendre el món?
Els soldats del vostre taulell de risc, qui són?
D’on brolla la sang a cada guerra a cada front?
De nosaltres, el poble, que sap la sort que
té de poder emmirallar-se en tu i vol ser una amable còpia.
A calat la teva copla de robatori estable
i deixa joves en la inòpia.

Ja sé que mai entendràs la problemàtica
O tot o res, amotinats com a Attica
el handicap és l’ètica en el teu discurs estàtic
aquesta actitud no et porta enlloc perquè és erràtica
cal dir que, tinc fòbia a l’Àgora, no agorafòbia
que claudicar és donar més marge a aquesta escòria
i la victòria té un sabor tan dolç si és compartit…
somnis no són només somnis si els hi dones un sentit.

Alea jacta est, ab ovo,
hic et nunc, quid pro quo
Vazili, La Pupil·la: fac totum
Caue Canem, si vis pacem para bellum.

Que no hi ha un camí per la pau? Que la pau és el camí?
Predica-ho a un camp de refugiats palestí.
Qui tasta el verí de cada reforma laboral?
Qui és la mare del xaval que està cuidant del teu jardí?
Caminem sense escoltar-vos, hem hagut d’aprendre a fer-ho
recupero les ganes de viure, recordant Tupac Amaru.
Parlar-ho amb el Vazili abans d’escriure i tornar a intentar-ho.

Puc rimar-ho, sobren profetes, està escrit
no posarem l’altra galta, Balta vine amb el teu sèquit
pànic, ni el Crit de Munch és tan simbòlic
si tanquem els punys, la imatge et provocarà un còlic.
Jo dic sabotatge i sona més fort que “pau social”
per qui no entén que a tu només et cal dir que passin l’escombra
la por, la força i l’ordre són el vostre aval
però si caminem per la foscor no tenim ombra.

Alea jacta est, ab ouo,
hic et nunc, quid pro quo
Vazili, La Pupil·la: fac totum
Caue Canem, si vis pacem para bellum.

Cogombres amb La Pupil·la. Us preparem pel ball
perquè a la tomba no us emportareu el nostre patrimoni.
Només el poble salva el poble, i tu pots mirar-te al mirall
si vols que et presenti al dimoni.
Que ressoni a tots els pobles i ciutats
venim armats amb líriques, combats no teories cíniques
ja saps, ens piques però no ens quedarem parats
serem estrictes, no acatarem finals agònics.

Per això no vull ser res.
Els patètics anhels de tants que creuen no haver triomfat pels pèls que encara no he entès…
No vull ser ningú més que part d’un tot revoltat
apartar el teu alè fastigós al meu clatell clavat
dic, guerra! Si els somnis col·lapsen, guerra!
els que es relaxen perden les arrels de la terra,
s’esquerden els murs de l’imperi a cada guerra.
A terra! La pau és a tocar arreu de la terra.

Alea jacta est, ab ouo,
hic et nunc, quid pro quo
Vazili, La Pupil·la: fac totum
Caue Canem, si vis pacem para bellum.

Gaby

Troben el temple romà de Tarragona

4 Replies

Tot just ha acabat la campanya d’excavació a l’interior de la catedral de Tarragona a la recerca del temple d’August que a principis de mes anunciàvem a Aracne aquí. Hem pogut anar seguint els treballs de recerca gràcies al blog Sapiens on els mateixos arqueòlegs acaben de publicar els resultats preliminars, però força interessants.

Al telenotícies comarques de TV3 donaven així la notícia per boca de la presidenta de l’ICAC, Isabel de Rodà:

N.B.: Avui, La Vanguardia, ABC…

Gaby

“Lilium”

20 Replies

Recordeu aquella cançó d’un videojoc que us vaig mostrar que era en llatí, però composta i cantada per japonesos? Doncs ara hem arribat més enllà. No sé si haureu sentit a parlar dels programes de veu sintètica fets servir per a robots, dels quals el més famós es diu VOCALOID. En pricipi estan disponibles en japonès i anglès, i combinen síl·labes i tons de veu per fer cançons 100% digitals a partir de veus de persones gravades amb, per exemple, l’Audacity. Doncs estava buscant alguna cançó per escoltar mentres feia el treball de recerca, quan he vist que intenten fer cançons en llatí! No sé si opinar a favor o en contra, està clar que no està fet per gent que l’ha estudiat, però la intenció és bona.

Què n’opineu? Personalment, qui em digui ara que el llatí és mort i molt antic, ja em veurà.

Carla Asensio

2n batxillerat Institut Isaac Albéniz

Troben un braçalet de propietats curatives a Empúries

3 Replies

Fragment del braçalet, decorat amb diverses incisions, de lignit (carbó fossilitzat) tallat pels grecs.

Les excavacions a la part de la ciutat grega d’Empúries, concretament a la zona de l’stoa (centre comercial a tocar de l’àgora), durant el 64è curs d’Arqueologia d’Empúries han permès descobrir aquest estiu un braçalet grec “màgic” del segle V aC al qual s’atribuïen propietats curatives (com els actuals de les farmàcies!). L’amulet, fet amb lignit (carbó fossilitzat), està decorat amb diferents incisions. Tenia forma circular. Els grecs tallaven el lignit, el polien i després es posaven l’amulet al canell, al qual se li atribuïen poders místics i propietats curatives.

De moment, se n’han trobat dos fragments. Enguany s’ha excavat fins a trobar els nivells del segle V aC i l’any que ve es preveu arribar als fundacionals. L’stoa era el veritable centre neuràlgic del comerç a la ciutat, on es portaven a terme les transaccions més importants. L’edifici del segle II aC es va aixecar al damunt de les restes de les anteriors ciutats gregues, i la intenció dels arqueòlegs és poder arribar fins als nivells fundacionals, datats al segle VI aC. El director del MAC-Empúries, Xavier Aquilué, ressalta que aleshores es podrà saber amb exactitud el moment de la fundació de la ciutat grega, que ara se situa entre els anys 575 i 550 aC.. “Aquest serà el primer cop que, amb la metodologia actual, arribarem fins a aquests nivells per fer-ne un estudi exhaustiu i rigorós”, ha concretat Aquilué. Tot i les progressives campanyes d’excavació que s’han portat a terme al jaciment d’Empúries, encara queda molta extensió per excavar. “De la ciutat romana, que ocupa 21 hectàrees, n’hem excavat un 15%; i pel que fa a la grega, tot i que el primer nivell ja estigui tot excavat, cal impulsar projectes per conèixer les fases anteriors de la ciutat”, ha conclòs el director del MAC-Empúries.


Darreres excavacions a la ciutat grega dEmpúries. Foto: Xavier Pi / ACN

Darreres excavacions a la ciutat grega d’Empúries. Foto: Xavier Pi / ACN

Ara per ara, s’han trobat diferents illes de cases, la majoria de planta quadrada. El braçalet precisament va aparèixer a l’interior d’una casa. L’arqueòleg Quim Tremoleda va concretar que, com que la terra va segellar bé les estructures, es poden trobar restes i objectes en molt bon estat, com ara, a més de la gran troballa del braçalet, fragments d’àmfora, peces amb inscripcions de grafit, trossos de copes de vi amb decoració grega o fíbules de metall (les agulles per subjectar les túniques).

Acaba l’edició 64 del curs d’arqueologia MAC-Empúries per Canal 10 Empordà.

Caldrà continuar excavant, doncs, per conèixer més la història i la vida quotidiana d’Empúries!

Vid.: Diari de l’Empordà, Diari de Girona, GironaInfo…

Pere

Campanya d’excavacions Pol·lèntia MMX

1 Reply

Des de Mallorca, us envio aquest reportatge de la televisió de Mallorca sobre la campanya d’excavacions a la ciutat romana de Pol·lèntia, tot recordant el nostre muntatge audiovisual de la campanya de l’any passat. Si veniu a l’illa de la calma, no us oblideu de la ruta de la Mallorca romana que ens recomanava la Margalida amb el seu Google maps i l’article publicat al número 56 de la revista Auriga.

Maria & Martí
Campanet, Mallorca

L’Odissea d’Homer

28 Replies

Durant l’estiu que portem he estat llegint diferents versions de l’obra d’Homer, l’Odissea. Han passat per les meves mans diferents llibres com la edició de l’editorial Teide, Les aventures d’Ulisses, o l’edició de la col·lecció de moda entre els nens: Geronimo Stilton, d’edicions Planeta.

LLIBRES - GERONIMO STILTON: LAS AVENTURAS DE ULISES

Després de llegir fins a quatre versions diferents de l’Odissea, no he trobat gaires diferències, llevat de la versió de Geronimo Stilton on, en ser llegida per nens, l’autor utilitza un llenguatge més planer (per exemple, en lloc de dir “morir”, diu “perdre” o “desaparèixer”) i en tota la història no explica ni una  mort.

Arnau Lario Devesa

2n ESO

N.B.:

L’elogi de Pere el Cerimoniós gravat en marbre a l’Acròpolis d’Atenes

10 Replies

Eusebi Ayensa

El famós elogi de l’Acròpolis de Pere IV d’Aragó (dit el Cerimoniós) té una significació especial, ja que és el primer elogi modern d’aquest monument, que durant l’època medieval va ser reutilitzat per als usos més diversos: església cristiana, mesquita turca, polvorí… Com digué l’historiador alemany Ferdinand Gregorovius a finals del segle XIX, l’elogi reial “constitueix el primer testimoni, després de llargs segles, que Occident tornava a tenir consciència de les incomparables belleses del Partenó”.
El projecte en sí no és original, ja que l’any 1911, l’historiador català Ramon d’Alòs-Moner, que acompanyà Antoni Rubió i Lluch en el seu tercer i darrer viatge a Grècia dos anys abans, ja va propasar gravar aquestes paraules en una placa de marbre dins del Partenó. Aquest primer intent, com tots els posteriors, però, no va arribar a bon port.
En aquesta ocasió el projecte va comptar amb el suport incondicional de la meva directora, Carme Caffarel, i dels arqueòlegs Tassos Tanulas, restaurador dels Propileus, i Aléxandros Mandis, responsable màxim de la 1ª eforia d’antiguitats prehistòriques i clàssiques, així com amb el vist-i-plau de l’ambaixador d’Espanya a Grècia, Miguel Fuertes. El projecte va ser discutit en el marc del KAS (Comissió Arqueològica Central) el dia 14 d’abril de 2010, que l‘aprovà per unanimitat. Dos mesos més tard, el 14 de juny de 2010, la decisió va ser ratificada pel ministre grec de cultura, Pavlos Ierulanos.
Per a mi, com a promotor del projecte, el fet que se’ns autoritzi a inaugurar una placa a la porta Beulé, a l’entrada mateixa dels Propileus, amb aquest elogi té una significació molt especial. En un espai reiteradament espoliat, com és l’Acròpolis, el fet que un rei catalanoaragonès en lloés, abans que ningú, les excel·lències artístiques (sense endur-se’n cap pedra) és un gest que ens honora com a poble i que compensa amb escreix el mal record deixat pels almogàvers catalans en la memòria del poble grec.
Per raons tècniques i sobretot d’espai, hem hagut de reduir l’elogi, que serà reproduït en català, castellà, anglès i grec, a la primera frase, que diu que el Castell de Cetines (l’Acrópolis) és la joia més rica del món. L’elogi és més extens i continua dient que “amb prou feines tots els reis crsitians junts en podrien construir un de semblant”.

Avui ha sortit la notícia publicada a El Periódico “L’emprempta catalana”.

Eusebi Ayensa
Director Institut Cervantes d’Atenes