Category Archives: General

Enquesta sobre el grec a Catalunya

Com potser ja sabreu, la setmana passada un centenar llarg de professors i de pares d’alumnes es van concentrar davant del ministeri d’educació de Madrid per reclamar una major i més estable presència del grec en el currículum de secundària. Diverses associacions van convocar aquella concentració, entre les quals hi havia l’Associació Cultural Hispano-hel·lènica, que tinc el privilegi de presidir, i l’Associació Catalana de Neohel·lenistes.
Per tal d’encetar una negociació amb el Ministerio (que al capdavall és el que fixa encara els currículums de batxillerat en les seves línies generals), ens convindria saber quin és l’estat real del grec en les diferents comunitats. M’han encarregat a mi que m’ocupi de Catalunya, i per això em prenc la llibertat de compartir amb vosaltres una breu enquesta que, si teniu un moment, us agrairia molt que responguéssiu (les vostres aportacions —que poden ser perfectament anònimes— quedaran gravades automàticament). El document me l’han passat redactat en castellà i així us el faig arribar, per bé que, a efectes pràctics, no crec que aquest fet tingui cap importància.

Cara a una eventual negociació futura amb les autoritats educatives catalanes, les dades que puguem aplegar amb aquest qüestionari ens seran també molt útils. És, doncs, un altre motiu perquè les persones interessades puguin completar alguna resposta (no passa res si d’alguna de les qüestions demanades no teniu informació concreta, vaja que n’hi ha prou amb contestar només allò que cadascú sàpiga, com ara la situació del grec en el seu Institut en concret [aquesta informació ens interessa molt, perquè quedi patent el desgavell que en aquest punt hi ha en els centres, ja que en un centre es requereixen deu alumnes per poder cursar grec i en el de la cantonada es pot fer amb dos, o, pitjor encara, en un centre un any demanen un nombre d’alumnes i l’any següent un altre, depenent de si el professor o professora de clàssiques és requerit per impartir alguna o no).

Aquí teniu l’enllaç que us portarà a l’enquesta. Podeu difondre’l i reenviar-lo també (i us agrairé molt que ho feu) a tots els vostres contactes, especialment si es dediquen a la docència de les llengües clàssiques a la secundària.

Moltes gràcies per la vostra col·laboració,

Eusebi Ayensa

Creta (Montse Bastons)

Laberint de Creta

 Minotaure:

 Tinc el cos d’home i el cap de toro,

de dia bramo i de nit ploro,

voraç em jalo, forçosament,

tothom que creua la meva porta:

ningú m’aporta

altre aliment!

 Qui va donar-me aquesta vida?,

la meva mare per què m’oblida?,

quan em trauran del laberint?

Inquietants, denses, difuntes

són les preguntes

que em faig sovint.

De nit em fixo en les estrelles,

jo sóc tan lleig i elles tan belles,

valdrà la pena seguir vivint

si estic sol, cobert de cossos

trencats a trossos

i ple d’esplín?

Només espero que algú d’Atenes,

un gran guerrer valent de venes,

no fugi en veure’m i sense por

se m’aproximi i em clavi una arma

per deslliurar-me

de tant dolor.

Teseu:

Jo, fill d’Egeu, emprenc la gesta

desfent la troca, l’espasa llesta

per matar el monstre i retornar.

I, tanmateix, de mica en mica

tot es complica,

tot és menys clar:

cada cruïlla em desconcentra,

cada cadàver m’esventra el ventre,

la sang se’m gela, em trem el braç,

a cada tomb, una amenaça,

a cada passa,

sóc menys audaç.

La seva ombra és tan immensa,

negre el seu bram: com el puc vèncer?

I alço l’espasa ferma a la mà

i ell somrient em ve de cara,

m’ulla i es para

i em fa dubtar:

si és un monstre, per què no lluita?

La meva espasa, però, s’acuita

a penetrar dins del seu cor.

I contra el terra del cop va caure

el Minotaure

sagnant i mort.

 

VICTUS, un “room escape” de temàtica romana, la proposta d’oci clàssic per aquest estiu (i hivern?)

Aquestes alçades qui no ha sentit a parlar o ha fet mai alguna partida de room escape?

 Pels despistats o desconeixedors del tema, un room escape, com bé diu el nom, és un joc d’“escapisme”, que normalment es juga en grup, en el qual has d’aconseguir sortir d’una habitació a través del treball en equip, la cerca de pistes i la resolució d’enigmes, i tot en un temps límitat (sovint 60 minuts). Cal dir que en cap moment se sent claustrofòbia ni res semblant. Des de fora, un mentor controla els moviments via càmeres amb altaveu i us pot ajudar i guiar en cas que us encalleu.

 Estem de sort i, per fi, tenim la primera sala (coneguda fins ara) que s’ha atrevit a muntar una partida de room escape de temàtica i ambientació romana: Escapanimus.cat (Ronda Zamenhof, 79, Sabadell).

L’entrada principal de la sala

 Aquesta setmana, hi vam anar i en vam sortir molt contents i satisfets, tant pels enigmes i el muntatge del joc però també per la representació històrica de la decoració de l’habitació i la narrativa mitològica. Només comentar-vos que vam invocar Bacus i vam poder estar en contacte amb ell, que ens feia de guia. També dir que no cal saber cultura clàssica per sortir-ne, però tot ajuda i, si ho teniu fresc, podeu anar més ràpid a resoldre segons què… (és una bona manera de repassar el temari, s’hi podria dur els alumnes a final de trimestre o curs).

La “ianua” de la sala, darrere d’aquesta es desenvolupa tota la partida.

 

 No us vull explicar gaire més per no fer-vos spoiler i aixafar-vos la il·lusió de veure-ho i gaudir-ho vosaltres mateixos in situ. Us deixo, això sí, les quatre línies de presentació oficial de la partida per fer-vos dentetes:

 “Ens trobem al segle II abans de Crist. L’home ha comès un gran error, robar al Déu Júpiter un dels seus tresors més preuats: El pergamí del seu llinatge. Els Déus, farts de la supèrbia dels homes, han decidit alliberar el caos a la terra. L’Oracle ho acaba de vaticinar: S’acosta l’apocalipsi. Només una prova d’humilitat i submissió retornarà l’equilibri.”

No us recorda una mica el mite de Prometeu?

 Si voleu passar-ho bé una estona envoltats de coses romanes i clàssiques (i fresquets, tenen aire condicionat!), ara teniu una molt bona oportunitat! No la deixeu escapar (penseu en fer la reserva abans d’anar-hi). 

 Podeu explicar-nos com ha anat en els comentaris. Nosaltres vam aconseguir resoldre’l molt dignament! 😉 

Berta Cantó, professora de clàssiques

PS: L’amo ens va dir que uns col•legues n’estaven preparant un altre, també de temàtica romana però totalment diferent, a El Masnou. Caldrà anar-hi quan el tinguin llest!

L’hoplita, el soldat d’infanteria grec ben armat

L’hoplita formava part de la infanteria pesant en l’antiga Grècia. La paraula hoplita (del grec ὁπλίτης, hoplitēs) deriva de hoplon (ὅπλον, plural hopla, ὅπλα), que vol dir «article d’armament» o «equipament». Aquests soldats van aparèixer a finals del segle VII aC. i formaven part d’una milícia ciutadana, armada com a llancers i amb una formació anomenada, en grec antic, falange. Aquests eren relativament fàcils d’armar i de mantenir, i a més a més podien pagar el cost de l’equipament. Gairebé tots els grecs famosos de l’Antiguitat van lluitar com a hoplites, fins i tot filòsofs i dramaturgs. Vid. Exèrcit Grec

Qui és aquest guerrer?

Com es diu aquest tipus de formació?

Quines armes ofensives i defensives portava l'hoplita?

Quines armes ofensives i defensives portava l’hoplita? Grec, Ed. Teide

Carlos García, 1r Batxillerat Grec

La butlla d’or al lliurament de premis del Concurs Odissea

Divendres, 25 de maig, últim cap de setmana de Tarraco Viva, es va fer el lliurament de premis als guanyadors del concurs Odissea 2018. L’acte va tenir lloc a la sala d’actes de l’ICAC, a Tarragona.

Hi havia sis equips guanyadors de diferents instituts de Catalunya. Se’ls va donar a cadascun un premi en metàl.lic i llibres, entre ells “La butlla d’or”.

L’acte va ser breu, però important. Catalunya ha comptat, en aquesta edició, amb mes d’un miler de participants, el major nombre de tot l’estat. Podreu trobar la relació dels equips guanyadors al blog de l’Associació de Professorat de Llengües Clàssiques de Catalunya,

Cadascú dels que presidien la taula vam donar els premis i jo vaig tenir l’ocasió de poder-los dedicar el meu llibre.

El meu agraïment a la Meritxell Blay, presidenta de l’APLEC, per convidar-m’hi.

Endavant amb els Clàssics!

Neus Jordi

Aracne: filà, fila i filarà!

Ara que hem llegit Narracions de mites clàssics (Ed. Teide), és el moment de recordar el mite que dona nom al nostre blog i la feina digital d’aquest mite dels alumnes de clàssiques que ens han precedit i ens animen a continuar publicant als blogs.

Jena
4t ESO Llatí

Pedro Olalla, la vellesa i la democràcia

Pedro Olalla, escriptor, cineasta i hel·lenista, arran de De senectute política. Carta sin respuesta a Cicerón ha concedit una sèrie d’entrevistes als mitjans catalans molt interessants. Recordeu Por qué Grecia?, doncs ara va de democràcia.

Origen: Entrevista a Pedro Olalla, escriptor, cineasta i hel·lenista, que acaba de publicar ‘De senectute política. Carta sin respuesta a Cicerón’

De la vellesa, de la democràcia…Què n’opineu?

Gaby

Cuidem els arbres de l’IPM

Un projecte interdisciplinar entre el CFM de Jardineria i floristeria i Llatí i Cultura Clàssica de 4t ens va portar a fer una sortida al jardí del nostre institut i a conèixer el nom de les plantes en llatí, els mites ovidians que ens relaten la transformació d’éssers en arbres (Dafne, Ciparís, Filèmon i Baucis, Píram i Tisbe, les Helíades…), a reconèixer els arbres de les nostres fitxes… però sobretot a prendre consciència ecològica i a no llençar més papers al pati.

Què us va semblar la sortida conjunta del divendres? Quins arbres reconeixeu?…

Joan

Llatí 4t IPM