Author Archives: Margalida Capellà Soler

About Margalida Capellà Soler

Professora de clàssiques de l'institut Premià de Mar.

Dia escolar de les matemàtiques amb corbes

18 Replies

Un any més torna a ser 12 de maig, dia escolar de les matemàtiques. L’any passat ja va tenir el seu espai dedicat al nostre bloc d’aula El Fil de les Clàssiques i aquest any repetim aquí en el bloc dels alumnes, Aracne fila i fila.

La matemàtica, que va néixer com a resposta a problemes experimentals (l’agrimensura egípcia i l’astronomia babilònica) va adquirir en mans dels grecs (Tales, Pitàgoras, Plató, Euclides, Arquimedes, Pappus …) l’aspecte de raonament lògic i la terminologia tradicional. En els Elements d’Euclides (tractat matemàtic de l’època hel·lenística que va esdevenir l’autoritat màxima fins a mitjan segle XIX) ja trobem els fonaments de la nomenclatura matemàtica actual. Les matemàtiques, però, han canviat molt des de les èpoques clàssiques. Els nombres, en èpoques gregues, eren les pròpies lletres, limitant molt els càlculs que es podien fer. Els romans, amb la invenció d’uns nombres, van facilitar una mica la tasca del càlcul, encara que les matemàtiques seguien sent molt complicades i la contribució romana a les matemàtiques a ser ben minsa -pràcticament es redueix a la creació dels àbacs amb pedretes (calculi).  per fer els comptes o càlculs-, no hem d’oblidar que els romans van ser els grans transmissors del lèxic grec i la majoria de mots del vocabulari matemàtic, fins i tot el mateix nom, són traducció de mots llatins que, a la vegada, provenen del grec. A veure si sou capaços d’esmentar en comentari, almenys cinc noms matemàtics actuals amb el seu origen grec o llatí?

Així doncs, en època romana i grega, les matemàtiques van quedar-se en l’observació i l’abstracció. Què podeu veure en aquestes fotografies? Què us inspira?


Les corbes formen part del nostre dia a dia, estan a tot arreu i la majoria d’objectes que fem servir. Però que hi veiem nosaltres? Què en sabien els grecs? Segurament no veurem tant com Antonio Ledesma, però podem intentar aconseguir una mirada matemàtica per a veure amb uns altres ulls els objectes de sempre.  Enguany el dia escolar de les matemàtiques es celebra amb premsa i matemàtiques, us proposo donar un cop d’ull de la premsa (al bloc lateral com sabeu teniu els enllaços a la premsa digital) i si trobeu alguna fotografia relacionada amb les corbes, l’enllaceu i si teniu o feu fotografies no dubteu en compartir-les i enllaçar-les  a la meva presentació. Per cert, quines corbes coneixien els grecs?

Bon dia de les matemàtiques!

Toni Moreno

Llatí i matemàtiques 1r de batxillerat

L’escultura grega, tot un treball col·laboratiu

34 Replies

Els alumnes de primer de batxillerat de grec havíem de fer un treball sobre les manifestacions artístiques gregues (vid. pàg. 182 ex. 6 Grec 1 ed.Teide) i, en comptes del típic treball de classe en paper o en PowerPoint,  hem decidit de fer un treball col·laboratiu amb voicethread. Aquí teniu els resultats dels nostres treballs acabats en el termini acordat per la Lida (si us animeu encara hi podeu participar; això sí fent cas als criteris acordats). Com podeu veure, parlar davant un micròfon, tenint en compte que la majoria no som catalanoparlants, i gravar la nostra veu ha estat tot un repte per a nosaltres però  un grupet de noies hem aconseguit  comentar les  escultures gregues, que hem triat lliurement, des de l’època  minoica fins a l’hel·lenística:

Ire, Alis, Laura, Lina, Coty i Núria
Alumnes de Grec 1r Batx.

“Carmen Europae”, xDeka

26 Replies

Dia 9 de maig és el Dia d’Europa. En El Fil de les Clàssiques teniu un apunt que us ajudarà a saber-ne més; jo l’he volgut comentar amb aquesta entrada. A veure si endevineu què canto, en quines llengües i per què?

Salve Jules! Salvete, amici amicaeque! Ecce!:


Placetne vobis?

Uri García Penche

1r batx. llatí

Una Penèlope diferent

2 Replies

Què simbolitza Penèlope? Doncs, la dona fidel. La perfecta esposa, capaç d’esperar el retorn del seu marit durant vint llargs anys. A El Fil de les Clàssiques hi teniu un apunt amb la pervivència de Penèlope en la música i el tòpic de la fidelitat femenina. Però què és ser fidel?

Pepa Plana ens presenta una Penèlope ben diferent. Què fa mentre espera? Què es pot esperar d’una pallassa com Pepa Plana esperant? L’espectacle és per a un públic adult i és dirigit per la prestigiosa pallassa anglesa Nola Rae. Bé, crec que és millor que l’aneu a veure, tot repassant la guerra de Troia, i després comentar si voleu sobre la fidelitat de Penèlope. Aquí us deixo un botó de prova, amb la crònica de l’espectacle emesa recentment per TV3, i potser ja hi trobeu l’entrellat del canvi de Penèlope:

 

Gaby

Salvete, filii Europae!

54 Replies

Salvete, amici!

Jules mihi nomen est. Quindecim annos natus sum. Apud Argentinam vitam ago, sed in Gallia habito. Magister meus mihi vestras paginas reticulares mostravit et vobis scribere volui. Hic est annus secundus quo grammaticae atque linguae Latinae studeo et mihi placet.

Velim pueros puellasque, qui multis linguis comunicare amant, mihi scribere lingua Latina vel Anglica vel Germanica vel Gallica vel Hispanica vel Catalanica. Scholam et multas disciplinas amo: linguas, musicam, artem, humanitates, theatrum et cetera. Placet vestram terram cognoscere: Tarraconem, Barcinonem, Emporias …

Ego sum modica statura, oculis uiridibus et grandibus, colore candido, naso pulchro. Flauum capillum habeo. Quaero etiam descriptiones vestras.

Hodie est dies Europae.  Hymnus Europae est hymnus  Unionis Europaeae et Consilii Europae. Scitne vobis…? Musica hymni est pars nonae symphoniae Ludovici van Beethoven. Dum huic symphoniae verba Friderici Schiller sunt, hymno Europaeo verba non sunt. Anno 2003 Petrus Roland et Petrus Diem verba Latine scripta proposuerunt:

Est Europa nunc unita
et unita maneat;
una in diversitate
pacem mundi augeat.

Semper regant in Europa
fides et iustitia
et libertas populorum
in maiore patria.

Cives, floreat Europa,
opus magnum vocat vos.
Stellae signa sunt in caelo
aureae, quae iungant nos.

Placetne vobis?

Spero omnes mihi scripturos esse. Vobis gratias agens, omnibus salutem dico.
Quam celerrime respondete!

Valete,
Jules

Un record d’Electra

8 Replies

Bé, després de molt de temps de la nostra estada en el “Teatre Nacional de Catalunya” assistint a la representació de  l’obra de Sòfocles Electra i de tenir tot l’honor de parlar amb la Clara Segura, amb el petit recull del material que tenia d’aquell dia junt amb la cançó que canten Electra i Orestes a l’obra, he fet un muntatge explicant, des del meu punt de vista, el que Sòfocles ens intenta dir. El resultat ha estat aquest. Espero que ho gaudiu i que sigueu bons amb les crítiques!

Rebeca Sánchez
1r de batx. Grec

Comparació de menjars: romans i actuals

19 Replies

De la sortida conjunta que vàrem fer amb els alumnes de llatí de quart al mercat de la Boqueria de Barcelona, tres alumnes de Cultura Clàssica de 3r de l’ESO, alumnes de Manel Codina, us volem presentar el nostre treball que vàrem exposar a classe: una comparació entre els aliments i els àpats dels romans i els nostres.

Melany Sors, Jesús Vilar i Julieta Lorenzo
3r Cultura Clàssica

Odisseu, per Pepita Castellví

6 Replies

He llegit amb molt d’entusiasme en El Fil de les Clàssiques que Vicenç Llorca havia publicat Les places d’Ulisses i he seguit els referents clàsssics de la seva obra poètica, segons indica la Margalida, i que el mateix poeta en el Quadern blau diu amb emoció que d’una manera més que encertada; de seguida que tingui el llibre,  llegiré el seu volum de vint-i-cinc anys de poesia. Ara, però,  he pensant en Ulisses, Ulisses que és Odisseu en grec i aquí teniu els meus versos per a tots vosaltres, lectors i lectores d’Aracne fila i fila:

ODISSEU

Eres viatger de tots els vents,

brau guerrer,

ment rebel,

gavina al cel.

Navegues amb el rumb a Ponent

buscant el camí de les estrelles.

Només el mar,

només el blau

de les ones.

i el blanc de les veles del vaixell

que et porta cap a les teves quimeres.

 

Pepita Castellví