He llegit amb molt d’entusiasme en El Fil de les Clàssiques que Vicenç Llorca havia publicat Les places d’Ulisses i he seguit els referents clàsssics de la seva obra poètica, segons indica la Margalida, i que el mateix poeta en el Quadern blau diu amb emoció que d’una manera més que encertada; de seguida que tingui el llibre, llegiré el seu volum de vint-i-cinc anys de poesia. Ara, però, he pensant en Ulisses, Ulisses que és Odisseu en grec i aquí teniu els meus versos per a tots vosaltres, lectors i lectores d’Aracne fila i fila:
ODISSEU
Eres viatger de tots els vents,
brau guerrer,
ment rebel,
gavina al cel.
Navegues amb el rumb a Ponent
buscant el camí de les estrelles.
Només el mar,
només el blau
de les ones.
i el blanc de les veles del vaixell
que et porta cap a les teves quimeres.
Pepita Castellví
Quina alegria, Pepita! Llegir un altre poema teu i inspirat en El Fil de les Clàssiques. Ets tota una poeta!
Pepita, m’ha agradat molt el teu poema Odisseu, sobretot m’ha cridat l’atenció com el defineixes:
brau guerrer,
ment rebel,
gavina al cel.
Jo conec les seves aventures per la mare.Quan sigui gran voldré llegir l’Odissea.
Salve Pepita!
M’ha encantat aquest poema, sé que l’element principal és Odisseu, però el que més m’agrada són les coses que expliques del mar, el cel i les estrelles.
Admiro molt la capacitat que tens per escriure poemes tan macos com aquest =). Esperem el teu proper poema amb il•lusió.
Valee! 😀
Aquest poema està molt ben fet. Segueix molt els ideals de Vicenç Llorca. Defineix molt bé a Odisseu, el gran l’heroi, tal i com diu la Valeria; “brau guerrer”, “ment rebel”. El poema esta molt ben escrit i dona una molt bona idea de com és l’heroi i el mar en el que ha passat tants anys fins poder arribar a Ítaca. També trobo molt encertat l’ultim vers en el que fa referència a la quimera, aquest animal mitológic tant interessant.
Certament és una bella composició que en el seu moment em devia passar per alt de comentar. Hi ha tanta producció al bloc!
Marina, ja que has esmentat aquest animal mitològic, ¿podries explicar com és la quimera? Et felicito per fer referències directes a versos o termes concrets, segurament aviat ja no us hauré de dir que en els comentaris no us oblideu del text!
Felicitats! M’agrada molt! Aquests breus i bonics versos resumeixen perfectament l’Odissea.
Vale!