Després d’imprimir, retallar, enganxar i pintar havíem acabat per fi la feina. El Sol ocupava gairebé tota la paret de dalt a baix, mentre que els planetes, sobretot els quatre terrestres, tel·lúrics o interiors eren veritables miniatures. Quedava ben clar que la nostra llar a l’espai és una pedrota petita i delicada que no podem malmetre.
Un cop fets tots els càlculs ens enfrontàvem a unes noves tasques. Buscar a internet fotos del planetes i imprimir-les just amb les mides que acabàvem de calcular. Llàstima que la impressora de l’aula era una làser en blanc i negre i el resultat no seria tant llampant com el que vèiem en pantalla.
Trobar una imatge ben bonica amb el Google era fàcil, n’hi ha a milers. Després havíem de retallar la imatge escollida arran del radi equatorial, tal com podeu veure a la imatge de sota. Per fer aquesta manipulació vam fer servir el Paint Shop Pro.
El següent pas era aconseguir que la nova amplada de la imatge, coincident amb el radi equatorial, tingués les dimensions que volíem. Per fer-ho vam recórrer a l’opció del PSP que determina la mida real de la impressió. Havíem de triar els centímetres com a unitat i introduir el valor calculat prèviament. Fixeu-vos en la part dreta de la imatge per saber on són aquests opcions.
A partir d’ara tot feia baixada. Només ens quedava imprimir, retallar les imatge i fer el mural per poder veure tot el Sistema Solar a Escala.
Les mides anteriors no ens servien, calia trobar d’altres més assenyades. Vam discutir-ho mentre érem a l’aula TIC i vam veure clar que per arribar a unes dimensions raonables havíem de dividir els valors del radi per un número bastant grandet, sort que les operacions les feia l’ordinador! Faltava pensar quin podia ser el més adient.
Després de parlar-ho durant una estona vam decidir dividir entre 6.378, d’aquesta manera el nostre planeta passava a tenir unes dimensions ben rodones, un centímetre de radi. Ara bé amb el Sol tindríem problemes, faria més de dos metres de diàmetre i hauríem d’enganxar dos trossos de paper d’embalar per a poder-lo dibuixar.
Aquest curs el projecte de la nostra escola ha estat l’astronomia. Els petits s’han dedicat a decorar l’edifici amb molta gràcia
Nosaltres hem fet coses menys divertides com ara intentar representar a escala els principals cossos del sistema solar.
La primera pensada que vam tenir, un cop introduïts els radis equatorials, va ser aprofitar els valors numèrics que havíem trobat i fer només un canvi d’unitat, de quilòmetres a centímetres, així no havíem de fer cap operació. Per cert, Quantes vegades havíem reduït les seves dimensions fent aquest canvi?
Però quan vam veure les noves mides ens vam adonar que la cosa no rutllava. Sabríeu dir quants metres de diàmetre tindria el Sol?
Aquest mes ens avancem en la publicació de la resposta. Acabem de fer el darrer examen i per tant toca saber qui ha guanyat i quina era la resposta correcta i aquesta darrera l’explicaran els tres guanyadors del repte del juny.
 Els dos primers són fàcils de veure, el verd i el taronja. |
 |
 Als braços de la creu n’hi ha quatre més, ja en tenim sis. |
 |
 Combinant les quatre puntes amb el quadrat central en tenim quatre més (hem pintat el número 1 perquè ho veieu millor). En total 10. |
 |
| Alumnes primària | Alumnes secundària | Adults: Pares / Mestres |
És ja una llarga tradició que els temes d’estadística es facin a final de curs. Això quan hi ha sort i es fan, ja que hi ha una certa tendència a menystenir-los i deixar-los de banda. Doncs bé, per compensar aquest tractament ràpid i superficial que acostumem a fer del tema i per ajudar-vos a revisar els conceptes que heu vist a classe, us suggereixo que visiteu els següents enllaços.
Una bona idea és començar per la lectura de gràfiques, un punt que no demana gaire esforç i que podreu treballar a la versió espanyola de Thatquiz.
Per a una visió més general del tema que inclogui tant la part pràctica com els conceptes a memoritzar és convenient fer les activitats Clic de l’apartat d’estadística i probabilitat del paquet Activitats de matemàtiques 5è de primària de Juan Martínez González.
I per acabar ens dedicarem a la creació de les dues gràfiques que hem treballat a classe, els diagrames de barres i el de sectors. Trobarem aquests apartats a la web d’Interactivate, dedicada segons les seves pròpies paraules a la creació i propagació d’activitats en Java per a l’exploració científica i matemàtica.
Quan practiqueu amb el diagrama de barres haureu de pensar a introduir les freqüències mínima i màxima; el color de les barres, que serà únic; el títol de la gràfica; els noms del conceptes representats als eixos vertical i horitzontal i sobretot, la taula de freqüències. Compte amb el format d’introducció d’aquesta darrera, primer van les freqüencies i després separades per una coma, les variables o opcions.
Al diagrama de sectors només haureu d’introduir el títol i la taula de freqüències. Pareu especial atenció a la columna que converteix els valors numèrics de les freqüències en tants per cent. Practiqueu el que calgui per tal de veure la relació entre la mida dels sectors i el percentatge que representen.
| Alumnes primària | Alumnes secundària | Adults: Pares / Mestres |
El tangram és un conegut trencaclosques d’origen xinès que s’ha convertit en una de les eines més utilitzades a les classes de geometria. Les seves set peces, que donen nom a la denominació original del joc (qī qiǎo bǎn = els set taulers d’astúcia), ens permeten manipular i experimentar amb les formes i això és el que hem fet a la nostra classe.
El primer repte a superar consistia en formar el màxim nombre de quadrats possibles amb les peces del trencaclosques i un bon grapat d’alumnes vam arribar a un bon número de solucions, nou exactament, que us oferim al fitxer pdf que hi ha sota de les nostres siluetes.
Amb una mica d’endarreriment, ja que com que estem acabant el curs hem de donar sortida a totes les aportacions del alumnes abans no comencin les vacances, parlem de la solució del repte del maig. I com que la resposta del guanyador està molt ben explicada la transcric tal com me la va fer arribar.
Escolta, Joan Anton. He estat trencant-me el cap amb l’enigma de maig i crec que he trobat una possibilitat. Podria ser que a la fila de sota (en grups de dos) el primer numero digués quina quantitat de número hi ha i el segon numero, de quin numero es tracta?
Per exemple, la segona línia de l’enigma diu un u, un dos, i dos uns i això és el que surt a la línia de sobre. La quarta línia, el mateix, per tant, la línia que hauria d’anar a sota de la última, podria ser 311311222112.
Doncs sí, aquesta és la transformació que aplica en Joe a l’hora d’anar modificant la clau inicial. Ho expliquem a poc a poc i a partir d’una clau de dues xifres, per a fer-ho més entenedor.
Imagineu que la clau és 10. És a dir està formada per un número u (11) i un zero (10). La clau inicial s’ha transformat en 1110.
Ara torno a aplicar el mateix mecanisme de transformació, al número 1110 hi ha tres (3) uns (1) i un (1) zero (0). La clau passa a ser 3110.
Suposo que tots podríeu dir que segueix. Efectivament 13 21 10… Si és que tinc uns alumnes que sou uns “fieras” de les matemàtiques.
Avui comença el juny i per tant també arriba el darrer repte del curs. Un repte que ve marcat per dues circumstàncies. Primera, els pocs dies de classe que ens queden. Segona, les poques energies que ens resten i les poques ganes de pensar que es tenen quan el termòmetre s’enfila. Tot plegat fa que opti per una tasca molt més fàcil que les dels mesos anteriors, la que ja us vaig presentar ahir i que suposo que ja heu mirat.
I ara passem a la pregunta concreta. Quin és el número màxim de rectangles que puc arribar a crear amb la intersecció de dos rectangles de la mateixa mida? Fàcil, oi? Doncs apa, que heu de tenir la resposta abans no fem el darrer examen.
Abans d’acabar un suggeriment però, podeu fer-ho dibuixant amb un paper o podeu aprofitar l’enllaç al geoplà que us vaig posar el dia 9 de març.
Aquest cop començarem la preparació del repte amb una sèrie de preguntes força fàcils. Quants rectangles hi ha a la primera imatge de la dreta? No cal pensar gaire, oi? És ben clar que només hi ha un sol rectangle.
Passem ara a la segona imatge. Quants en veus? Dos? … Hmmm… Em temo que aquest cop no has encertat, n’hi ha tres. Mira la següent il·lustració i podràs veure quins són.
| Un de color blau |  |
| Un de color lila |  |
| Un de color verd (una mica amagat, això sí) |
 |
Has entès la petita trampa a l’hora de comptar? Si la resposta és afirmativa comences a estar preparat per a resoldre el repte del juny.