El proper dilluns començarem les jornades culturals que aquest any dediquem al món dels contes. Al taller de matemàtiques ens endinsarem en uns terrenys foscs, plens d’éssers tan esgarrifosos com fantàstics que posaran a prova les nostres habilitats de raonament, deducció, pensament lateral… Veureu que la Rua d’enigmes dels altres anys era un joc, un bufar i fer ampolles comparat amb el que ens espera aquest any. Esteu preparats? Sortireu vius dels dominis del Senyor dels Sorrals de la Mort i de totes les Terres Fosques?
Què? Us agradaria saber com seran les activitats? Doncs feu-hi una ullada, aquí en teniu algunes. Ja sé que no es veuen gaire bé, però no voldreu tenir-les abans d’hora, oi?
Com que suposo que també enguany continuaràs fent enigmes amb els alumnes de cinquè i malgrat que ara ja sóc a l’institut, et proposo un que he trobat a un llibre que m’han regalat i va sobre això: enigmes i coses de matemàtiques.
Freddy Malapeça és un perillós assassí admirador fins a la bogeria de qualsevol sèrie de dibuixos animats, que copia estris i màquines de les desenes d’episodis que s’empassa cada dia. A més a més també n’inventa de nous per tal d’eliminar les seves víctimes de les maneres més curioses i estranyes.
Un dia, en acabar la classe de matemàtiques, una xiqueta de classe em va preguntar quan era el meu aniversari. Ràpidament, com que el safareig és un esport que al nostre país té molts addictes, es van afegir uns quants alumnes més. En veure l’expectació no em vaig poder resistir a, per una banda, fer una mica la guitza amb la resposta i per altra, fer-los calcular una mica i vaig respondre dient que la data era la resposta que s’obtenia amb una potència de la qual vaig donar algunes pistes. Avui he decidit rescatar l’anècdota i ho faré donant a la informació necessària la forma d’un suposat diàleg entre l’alumna (en cursiva) i el mestre.
Les obres de divulgació matemàtica que actualment podem trobar amb relativa facilitat a llibreries i biblioteques i aquests tipus de novel·les que uneixen la crítica social o una trama sovint policíaca amb el càlcul i el raonament, no han florit del no res, ni són el resultat d’una moda passatgera, sinó que són els dignes descendents d’altres llibres que massa sovint han quedat oblidats.
Una de les característiques dels enigmes que dificulta la seva resolució és el fet que sovint, per culpa d’una manera de pensar massa encarcarada i tancada, els enfoquem d’una manera que fa impossible trobar la resposta, mentre que si els enfoquem amb amb una mentalitat més oberta la tenim just davant nostre. Un exemple molt clar d’aquesta situació és l’enigma que va proposar ahir a classe un dels meus alumnes.