Arxiu d'etiquetes: divulgació

Dan Meyer i els problemes de mates

general, ,
 Alumnes primària  Alumnes secundària  Adults: Pares / Mestres

Ben sovint quan em miro els problemes del llibre de text, sigui quina sigui la editorial, tinc la impressió que allò que estic posant als meus alumnes són exercicis mecànics, gairebé algorismes prefixats i encarcarats i no problemes. No sé si aquesta sensació és compartida per gaires companys de feina. A mi personalment, la paraula problema em porta al cap una situació en la que la primera dificultat es saber quines dades són les pertinents per a poder encarar la situació a resoldre, després ve el buscar-les que, a la vida real, no és precisament bufar i fer ampolles. Penso que no cal seguir per adonar-nos que els problemes dels llibres no tenen cap relació amb els problemes que ens trobem quan deixem les aules i ens enfrontem a la realitat.
És un gran consol doncs, trobar-se amb algú que sap expressar aquestes idees molt millor que jo i que a a sobre proposa solucions, fet al qual no estem acostumats en la nostra feina. Per tot plegat us recomano, gairebé gosaria dir que us exigeixo, que si sou mestres o professors de qualsevol nivell dediqueu tota l’atenció del món a la xerrada que amb el títol de Math class needs a makeover, Dan Meyer va fer sobre aquest tema a les TED Conferences del 2010.

I ja que estem de vacances després de veure el vídeo, podeu dedicar una estona a visitar el seu bloc on trobareu exemples dels problemes que presenta als seus alumnes.

El andar del borracho, un llibre esplèndid

general, , ,

secadu

Pot el resultat d’un càlcul de probabilitats determinar que algú és culpable i per tant enviar-lo la presó i un nou enfocament més correcte d’aquest mateix càlcul justificar la seva excarceració dos anys i mig després? Doncs sí, ja que això es precisament el que va passar amb Sally Clark, una dona les dues filles de la qual van morir de mort sobtada.
Aquest cas tant curiós és una de les moltes anècdotes que floreixen al llibre de Leonard Mlodinov, El andar del borracho, una autèntica delícia que ens anirà mostrant la dèria que al llarg dels segles hem tingut els humans per encabir l’atzar dins de les matemàtiques i les nombroses ensopegades a que ens ha portat aquest desig. Llegir-lo ens ensenyarà a agafar molt amb pinces moltes de les xifres que sobre la probabilitat o certesa dels fets més diversos ens ofereixen els mitjans de comunicació.
L’obra també representa una cura d’humilitat ja que ens il·lustra ben sovint amb casos de diversos matemàtics que van caure en els paranys que té aquest camp de la nostra àrea. En resum, una molt bona lectura, tant apassionant com un thriller, però infinitament més útil i que incrementarà la sensació de vistes i no vistes que sempre ens produeixen les vacances de Setmana Santa… I si considereu aquest comentari massa elogiós i voleu fer una valoració personal abans de comprar el llibre o demanar-lo a una biblioteca (no hi és a Tarragona, però el podeu trobar a Vila-Seca, una de les biblioteques que uneix millor i de forma indestriable amabilitat, rigor i bon servei), no dubteu en fer-li un cop d’ull a lalibreriadelaU.com.

Acudits i matemàtiques

general, , , ,
Alumnes primària Alumnes secundària Adults: Pares / Mestres

La compatibilitat entre matemàtiques i humor ja va ser un tema discutit a un del primers articles del bloc, Riem amb les mates. Avui fem un pas més enllà i assegurem no només que són compatibles, sinó que entre l’una i l’altre pot aparèixer una bona i fructífera amistat i us aportarem dues proves d’aquesta afirmació.

La primera és la col·lecció d’acudits de Pablo Flores Martínez, un professor de la Universitat de Granada que ha recollit al voltant de 4.000 dibuixos i tires humorístiques, pouant per diaris d’arreu del món. Aquest material, creat per més de 700 humoristes diferents, és d’ús freqüent a les seves classes de didàctica de les matemàtiques a la facultat de Ciències de l’Educació. Aquesta original manera de motivar la reflexió matemàtica li va valdre ser el principal protagonista de l’article Me río de las matemáticas publicat pel diari El País l’any 2006.

La segona és la publicació d’un llibre aparegut el darrer trimestre de l’any 2011 i que uneix d’una forma interessant i entretinguda els conceptes de reflexió matemàtica i humor. Es tracta de Matemàticament competentes para reir, un text que a partir dels acudits ens permet reflexionar sobre diversos conceptes matemàtics.

Matemàgia per a un dia màgic

general, ,
 Alumnes primària  Alumnes secundària  Adults: Pares / Mestres

Aquest matí, malgrat estar en plenes vacances, un bon grapat de canalla s’ha aixecat ben d’hora per tal de veure que els havien deixat els Reis d’Orient. Per a ells i per als seus pares en veure les seves expressions d’il·lusió, ha estat una dia màgic i a un dia amb aquest característiques li correspon un article també amb un puntet de màgia.
L’anirem a buscar a una pàgina que ja ha sortit algunes vegades al nostre bloc, la de les TED Conferences i les TED Conversations. Avui hi penjarem l’enllaç a un espectacle de matemàgia protagonitzat per Arthur T. Benjamin; a estones professor de matemàtiques al Mudd College, a estones mag, com podeu veure sota aquestes línies.

Si voleu saber més sobre aquest personatge podeu anar a la seva pàgina web, Arthur T. Benjamin. Mathematician.

2012, any Alan Turing

general, , ,

totestres

Començarem el primer article d’aquest any fent referència al logo que veieu a l’esquerra i que tots, petits i grans, coneixem abastament en aquesta època en que tauletes i telèfons intel·ligents s’han convertit en un típic regal de Reis… Efectivament, és el logo que podem trobar a IPhones i IPads. I que té a veure aquesta poma amb les matemàtiques us preguntareu? Doncs molt, ja que aquesta fruita va ser triada com a símbol pels creadors de la casa Apple en record d’un dels més grans matemàtics del Segle XX, Alan Turing.
Turing és va suïcidar menjant-se una poma emmetzinada amb cianur perquè no suportava els maltractes i el menyspreu d’una societat, la de la seva època, que no tolerava l’homosexualisme i aquesta poma mossegada és a hores d’ara una dels símbols més coneguts del món.

I ara ve la segona pregunta, perquè els fabricants d’Apple van considerar que Turing era prou important com per convertir-lo em símbol dels seus productes? Doncs ras i curt perquè aquest senyor és el pare de la informàtica i de la intel·ligència artificial… Ah! i a més a més va ajudar a guanyar la II Guerra Mundial als aliats en participar en la creació dels programes i les màquines que van aconseguir trencar els codis secrets alemanys.

La raó de la tria de l’any 2012 per recordar la seva figura és que enguany es celebren els 100 anys del seu naixement a Maida Vale, un districte residencial de Londres.

Utilitat i bellesa de les mates

general, , ,

secadu

Si ens tanquem en una habitació i comencem a jugar amb els números tot creant pautes i sèries sembla que aquest entreteniment en principi bastant poca-solta no hauria de tenir cap reflex en el món real, però curiosament, tard o d’hora descobrirem alguna característica d’algun ésser o algun fet o fenomen del món que ens envolta, que s’ajusta a allò que nosaltres hem creat sobre un full de paper… Aquest paràgraf no és, com podeu deduir fàcilment obra meva, és massa profund per ser-ho. És una traducció una mica lliure de l’inici d’un article publicat per Scientífic American el proppassat mes d’agost.

L’article original que podeu consultar on-line s’anomena The Unreasonable Beauty of Mathematics i va acompanyat d’un altre, Why Math Works?, que ens amplia aquesta reflexió sobre el tema. Tots dos són uns texts breus, però amb molt de suc, que després d’aquests dies de debats polítics no massa brillants ens poden ajudar a veure que hi ha discussions més interessants, més educatives i més profitoses.

Si preferiu la versió en espanyol de la revista us aconsellem anar al quiosc o a la biblioteca i llegir les pàgines 44 a 46 del número de novembre d’Investigación y Ciencia, on trobareu la traducció del segon dels articles esmentats. A internet només podreu accedir al començament de l’article, concretament als dos primers paràgrafs de La irrazonable eficacia de las matemáticas.

3 minuts i 14 segons

general

totestres

Si l’anterior article ens demanava a banda d’un bon nivell d’anglès, uns quants minuts d’atenció, avui us penjo un petit vídeo ben curiós ja que s’acosta més a l’espot televisiu o al publireportatge que al documental. S’anomena 3 minutos i 14 segundos i si el mireu no us robarà gaire temps ni us demanarà cap esforç especial. Es tracta d’un curtmetratge creat per Marta Soria, Mireia Pérez i Ariadna Gaya. Els seus protagonistes són els números i vol ser un homenatge al centenari de la Real Sociedad Matemática Española.

Una breu història de les matemàtiques

general,

adul

mathsradio4Agost un altre cop, el segon del nostre bloc, i per tant un altre període vacacional i una nova oportunitat per millorar el nostre nivell i els nostres coneixements. Per aconseguir-ho, aquest any us proposo la sèrie A Brief History of Mathematics emesa per BBC Radio 4 durant el mes de juny del proppassat any. La sèrie, que podeu descarregar i per tant sentir quan volgeu, va ser creada i presentada per Marcus de Sautoy, consta de 10 episodis de 15 minuts cadascun i està dedicada a les aportacions que tot un seguit de grans matemàtics han fet a aquesta ciència.

Numberplay – New York Times

general, ,

secadu

A l’anterior article vam recomanar un còmic com a regal de Nadal per als amants de les matemàtiques. Per als que en èpoques de crisi tanqueu la butxaca i nuplaycerqueu com a lectura per a aquests dies alternatives més econòmiques, us proposo un opció interessant i entretinguda i que no us costarà ni un cèntim, un seguit d’articles del New York Times.

Aquest diari és, probablement, el que més ha aparegut en el bloc i aquest fet té una doble causa. Per una banda una qualitat indiscutible que el permeten ser, des de fa anys, el diari més ben valorat del nostre planeta. Per l’altra, la importància que aquesta publicació dóna a les matemàtiques, tant en la seva versió impresa com en la electrònica.

Concretament parlarem d’una secció que va néixer el 26 d’abril d’aquest any i apareix amb regularitat setmanal i que ofereix exercicis, entreteniments, enigmes i reflexions diverses relacionades amb l’univers matemàtic, es tracta de Numberplay i per tal que pugueu accedir fàcilment als seus continguts us penjo un enllaç genèric a la secció que us permet llegir els paràgrafs inicials dels darrers articles i també el corresponent a Living to Eat or Eating to Live? L’últim article publicat aquest any, ja que inclou un llistat exhaustiu de tots els articles d’aquest apartat publicats durant el 2010.

Moments of Genius

general, , ,

adul

Si sou clients mínimament fidels d’aquest bloc haureu vist que durant l’estiu estic alternant la publicació de la documentació que sobre càlcul mental hem elaborat a l’escola amb llibres, sèries, revistes o documentals que tractin les matemàtiques des d’un punt de vista que, a banda de formar-nos i informar-nos, tinguin un to que s’adigui amb les dates estiuenques. Seguint amb aquesta línia avui us presento una sèrie radiofònica emesa per Radio4, una emissora que forma part de la BBC i que és altament recomanable.
Là sèrie Moments of Genius – Turning points in the history of science ha ofert a tot un seguit de personatges com ara científics, polítics, músics, periodistes… parlar d’un moment de la història de la ciència que considerin realment brillant. En aquestes pàgines ens limitarem. com podeu imaginar, als que estan relacionats amb les matemàtiques, tot i que us aconsellem que feu un cop d’ull a l’índex i en visiteu alguns més.

La BBC, a diferència dels nostres mitjans de comunicació, permet incloure en qualsevol bloc el codi de molts dels seus programes i és per això que us puc oferir les imatges d’introducció a la sèrie on Marcus de Sautoy presenta el programa.

Brian Eno, productor musical, tria parlar del Joc de la Vida, ideat pel matemàtic John Conway al 1970. Un joc que els que vau introduir-vos a la informàtica a l’època de Commodores, Ataris i Spectrums, recordareu de ben segur.

Carol Vorderman, presentadora de televisió, ens parla d’Ada Lovelace, la genial matemàtica que amb Charles Babbage va posar, al segle XIX, els fonaments de la computació.

Finalment, Marcus du Sautoy, aquí la presentació del personatge és sobrera, ens parla de com Euclides va arribar a descobrir que el nombre de primers és infinit.