Arxiu d'etiquetes: curiositats

2011

general

totestres

Podríem felicitar l’any amb aquesta simpàtica suma que tant trobareu aquests dies (2 + 0 = 1 + 1), però per tal de ser una mica més originals i d’allargar més l’article us diré que 2011, el número que correspon en el nostre calendari a l’any que acabem de començar és un número primer que es pot formar amb la suma d’altres onze primers (157 + 163 + 167 + 173 + 179 + 181 + 191 + 193 + 197 + 199 + 211).
Els seus veïns primers més propers són el 2003 i el 2017. El 2003 va ser l’any en que vam veure començar la guerra de l’Irak, vam veure com morien els 7 tripulants del Columbia, vam acomiadar el Concorde i vam rebre la darrera senyal del Pioneer 10. Esperem que d’aquí 365 dies, quan fem balanç de l’any, pesin més els esdeveniments positius que els negatius.
Bon any a tothom!

Un π literari

general, ,
Alumnes primària Alumnes secundària Adults: Pares / Mestres

Avui és el dia dels innocents i molts diaris i revistes publicaran alguna notícia curiosa però falsa per tal de seguir la tradició i arrencar-nos un somriure. Aquí farem una cosa amb una certa semblança, enllaçar-vos a Cómo hacer literatura con el número pi, notícia que va aparèixer al diari El Mundo el dia 15 de novembre d’aquest any que ja està a les acaballes. Té totes les característiques d’una broma, però no ho és. Llegiu-la i veureu la de coses rares que arriba a fer aquesta bestiola que s’autoanomena Homo sapiens.

Segle XI, onze decimals

general,

totestres

khayyamQuan a classe fem operacions amb calculadora quedem fascinats per la capacitat que té la maquineta d’arrenglerar decimals i més decimals com a resultat d’una divisió que, feta amb mitjans més tradicionals, hagués sigut llarga i avorrida.
Aquesta capacitat de calcular de forma escrita, l’aprenentatge de la qual hem viscut tots a la nostra vida escolar com una maledicció, sentiment compartit per molts matemàtics (recordem la frase de G.W.Leibniz No és normal que homes excel·lents perdin hores com a esclaus en el treball de càlcul), va ser indispensable durant segles i avui us comentaré una proessa matemàtica i astronòmica de fa 1000 anys que hi està relacionada.
Omar Kayyam va ser un matemàtic, astrònom i poeta persa que va viure entre els anys 1048 i 1131 i que va ser capaç de calcular la llargada de l’any amb una exactitud de 11 decimals. Concretament va dir que l’any durava 365,24219858156 dies. A partir d’aquests càlculs es va crear el calendari Jalali, més acurat que el calendari Gregorià, que és el que fem servir a Europa. La seva precisió era impressionant ja que només acumulava un error d’un dia cada 3770 anys. Una autèntica gesta per a un matemàtic de fa 1.000 anys que s’havia d’espavilar a fer la seva feina sense ordinador, ni calculadora.
Per cert en l’actualitat la llargada d’un any es considera que és de 365,242190402 dies, és a dir que en mil anys hem millorat aquesta mesura en 8,1 milionèsimes de dia.

Fraccions – Entrada suau

general, ,

totestres

Comencem avui el tercer tema del llibre, les fraccions, i tenint en compte que no és un apartat que desperti grans passions ho farem d’una forma suau amb acudits gràfics i fotografies que ens permetin veure com, a banda de fer venir basques a més d’un alumne, també poden provocar la rialla i sorprendre’ns amb el seu valor artístic.

magnetfractionsComençarem amb la imatge de l’esquerra corresponent a un imant de nevera comercialitzat per cafepress, una empresa dedicada a l’estampació de samarretes, tasses, davantals, pitets, imants de nevera i d’altres suports amb una varietat impressionant d’imatges.
Si aquesta peça us ha fet gràcia trobareu més imants d’aquesta mena fent clic aquí.
Si aneu a la pàgina inicial d’aquesta casa no podreu evitar caure en aquest vici tant actual i estes de navegar per navegar xafarotejant tots els enllaços, i en fer-ho, és possible que trobeu frases impactants i enginyoses que us cridaran l’atenció. pitetÉs el que em va passar a mi amb una relacionada amb l’infinit. Espero ser mereixedor del vostre perdó per penjar-la a la il·lustració de la dreta, però és que no he pogut resistir la temptació d’afegir aquesta foto després de llegir una afirmació tant impressionant i optimista, però tant poc real.
I per acabar canviem les rialles per l’art. La foto que hi ha a la part inferior del text ens demostra com un número accidentalment trencat per un senyal de trànsit tort pot no només convertir-se en fracció sinó ser d’allò més atractiu visualment. La foto original la podeu trobar al flickr i ha estat enregistrada per FredR.

foto2_3

Potències de 10

general, ,
 Alumnes primària  Alumnes secundària  Adults: Pares / Mestres

Una de les aplicacions de les potències és la possibilitat d’escriure els grans números d’una forma més simple fent servir el que anomenem la notació exponencial o científica, notació que avui revisarem de dues maneres diferents i complementàries.
Primer d’una forma més tradicional, amb explicacions i exemples, a la página de Disfruta las Matemàticas i després de manera més divertida i curiosa amb un vídeo de la sèrie Dígits on les lliguen a la visió que tindríem de la realitat si la nostra mirada es trobes a les distancies indicades per les potències.

Paper higiènic matemàtic

general,

totestres

paper_higi_mtLlegir el diari acostuma a ser un exercici de masoquisme, però de tant en tant hi ha notícies que, potser per ser intranscendents i curioses alhora, ens arrenquen un somriure. Un exemple seria la que abans d’ahir 27 de setembre apareixia al diari El Mundo i on ens assabentàvem que un empresari portuguès, Paulo Pereira da Silva, es dedica a crear paper higiènic amb mil-i-un dissenys diferents.
Us preguntareu la causa de la aparició d’aquesta notícia en aquest bloc, doncs és ben senzilla, un dels papers que fabrica conté expressions i fórmules matemàtiques i és per tant ideal per dos tipus de persones ben diferents, els entusiastes de les matemàtiques, que ja no caldrà que se’n portin un llibre o una revista al lavabo i els que les odien i podran deixar anar tota la seva ràbia en fer ús del paper.

Medalla Fields i Premi Abel

general, ,

totestres

Aquest any 2010 hem viscut una “marea roja” considerable. Primer va ser el mundial guanyat per la selecció espanyola de futbol i fa pocs dies hem viscut els triomfs d’Alonso a Monza i el de Nadal a l’US Open, tenim doncs l’orgull espanyol pels núvols. Reconec que aquesta eufòria té una part positiva, ajudar molts a viure la crisi d’una forma més passadora, però avui faré d’esgarriacries i presentaré un altre campionat on el paper de l’estat espanyol és força més galdós, el dels premis matemàtics.
Tothom sap que no existeix un premi Nobel de matemàtiques, i sobre aquest fet circula una llegenda urbana ben curiosa que atribueix la seva inexistència al fet que la dona de Nobel li posava les banyes amb un matemàtic (de fet Nobel no es va casar mai). Aquesta mancança ha estat coberta des de l’any 1936 per la Medalla Fields, un premi atorgat durant els congressos internacionals de la Unió Matemàtica Internacional que es celebren cada quatre anys i, des del 2003, pel Premi Abel, més proper al Nobel pel fet que que és lliurat pel rei de Noruega.
La classificació, gens afavoridora per nosaltres, que podeu veure a la taula, recull els dos premis esmentats agrupant les medalles segons la nacionalitat dels guardonats.

País Medalla Fields Premi Abel Total
USA 14 5 19
França 12 3 15
Rússia 11 1 12
UK 8 1 9
Bèlgica 3 1 4
Japó 3 – 3
Suècia 1 1 2
Alemanya 1 – 1
Austràlia 1 – 1
Finlàndia 1 – 1
França-Vietnam 1 – 1
Israel 1 – 1
Itàlia 1 – 1
Itàlia 1 – 1
Noruega 1 – 1
Nova Zelanda 1 – 1
Hungria – 1 1
Índia – 1 1

Polígons i natura

general,

priadu1

Probablement a hores d’ara i després de tants dies de treballar la geometria, a banda d’un empatx de figures, tots tenim clar que els polígons són pertot arreu, ja que els humans els fem servir en moltes de les nostres obres, tant tècniques com artístiques. Ara bé, som l’única especie animal que pateix aquesta poligonitis aguda? Fins i tot podríem anar més lluny i preguntar, són els polígons un producte exclusiu dels ésser vius? Les fotos que trobareu a sota són la resposta a aquestes preguntes.

Aquí teniu la primera, un conjunt d’hexàgons fabricats per un animal, les abelles. És un rusc que he trobat a la web de Sci-Fun.

ruscrectang

La segona és encara més impressionat i ens mostra la famosa Calçada dels gegants situada al nord d’Irlanda, una formació geològica d’origen volcànic. La fotografia és obra de Simon Ward.

giantrectang

L’algorisme del fer safareig

general, ,

adul

Alguns matemàtics de la nostra època dediquen el seu temps a temes ben curiosos. Així per exemple, un grup de matemàtics italians han creat un algorisme que permet esbrinar la velocitat a la qual rumors i xafarderies s’escampen per les xarxes socials.
Malgrat que el primer que ens passa pel cap és “quina poca-soltada” o que “qui no té feina el gat pentina”, la cosa és seriosa i ho prova el fet que una companyia com IBM hagi subvencionat l’estudi amb la seguretat de trobar-li un ús pràctic i industrial.
Trobareu més informació sobre aquest curiós estudi a l’article L’algoritmo del gossip del Corriere della Sera.

Matemàtiques rosa

general,

Rosa que l’amor s’hi posa…
Els seguidors de Numbers ens hem acostumat a veure com les matemàtiques poden aplicar-se a la investigació dels delictes, però per arribar a pensar que poden servir d’ajuda a l’hora de buscar parella ens cal recórrer una distància que sembla excessiva. Tanmateix si llegiu aquest article a La Vanguardia i després visiteu aquest blog pot ser que descobriu que sentiments i equacions no estan tan allunyats.
Si no podeu amb la segona lectura, que hi ha hores del dia on el nostre mal no vol soroll, us proposo una alternativa, donar un cop d’ull a la contra de La Vanguardia del dia 16 de setembre del 2008. Hi trobareu una refrescant i divertida entrevista amb el Claudi Alsina on es torna a insistir en la idea que per triar bé la parella, cal haver fet abans una dotzeneta d’assajos no tant reeixits.