Arxiu d'etiquetes: curiositats

Matemàtiques policíaques

Alumnes primària Alumnes secundària Adults: Pares / Mestres

matespoliQue les matemàtiques puguin ajudar a la policia a lluitar contra la delinqüència no sobtarà als seguidors de les aventures dels germans Don i Charlie Eppes a la sèrie Numbers. Que un diari ens expliqui que aquestes tècniques estan arribant al nostre país ja és més inhabitual. Per tant paga la pena llegir la notícia a l’Ara d’avui i assebentar-se que una unitat dels Mossos on participa la doctora Maria Aguareles, professora lectora del departament d’informàtica, matemàtica aplicada i estadística de la UdG impulsa un projecte d’aplicació de les matemàtiques que pot ajudar a entendre, predir i reduir els actes delictius.

2014 (repte 26)

Alumnes primària Alumnes secundària Adults: Pares / Mestres

2014Aquest any és el primer del segle XXI on trobem tres xifres que compleixen la condició de ser l’una el doble de l’altra (1, 2, 4). El primer any del segle, el 2001 en tenia dues (1 i 2) i el 2004 tornava a tenir-ne dues, fet que s’ha convertir en habitual un cop hem començat la segona desena del segle. Per trobar-ne 4 però, haurem d’esperar força. De fet quan això passi veig difícil que encara visqui algun dels lectors d’aquest article.
Sabries dir d’altres anys on passarà el mateix que enguany? Hi ha alguna dècada del segle XXI on hi hagi més anys que compleixin aquesta condició? Hi haurà algun any del segle XXI on les quatre xifres seran l’una el doble de l’altra? I al segle XXII?
I ara tornem al passat. Quin va ser el darrer any del passat mileni on les quatre xifres van ser l’una el doble de l’altra?

3 M: Micos, mates i majories

Alumnes primària Alumnes secundària Adults: Pares / Mestres

darwinsupermercatLes tres paraules que encapçalen l’article semblen ser força alienes al contingut d’un bloc de matemàtiques, més encara si afegim un parell més, Darwin i democràcia, però tenint en compte l’afirmació pitagòrica de que tot és número res no ens hauria de sorprendre.
Per explicar aquest lligam començarem amb un dels cinc mots, democràcia. Aconseguir-ne una definició acurada i completa ens faria discutir hores i hores, però de ben segur que durant l’intercanvi d’idees ben aviat apareixerien les idees de votacions i majories, totes dues perfectament lligades al càlcul i a l’estadística i per tant a les matemàtiques.
Doncs bé el fet curiós que uneix totes aquestes paraules i que avui us comentem és una anècdota que apareix al llibre Darwin en el supermercado i que fa referència al comportament dels Macacos de Tonkean, uns parents llunyans nostres que malgrat no fer ús de les omnipresents gràfiques de sectors que apareixen en tota votació semblen dominar l’estadística electoral, ja que si el grup original d’aquestes mones es separa en dos subgrups atrets per dues motivacions diferents o seguint dos lideratges diferents, es torna a unir ben aviat ja que el grup minoritari plega veles i s’uneix al grup més nombrós.
Si aquest comportament té més de seguidisme que de democràcia és un tema que deixem als biòlegs i que depassa la finalitat d’aquest bloc.

Macaca_tonkeana

Estris de mesura als mercats d’abans … i d’ara

Alumnes primària Alumnes secundària Adults: Pares / Mestres

Fer fotografies matemàtiques, com ja vam veure a Vacances = fotografia + matemàtiques és força fàcil, però ens demana una mica d’imaginació. No és el cas però de les fotos que us penjo avui, ja que el seu lligam amb les matemàtiques és clarament palès per a qualsevol persona.
Estan fetes a dues localitats del Quercy, Martel i Cahors, i si bé les primeres ens poden fer pensar que aquest tipus d’estris ja han caigut en desús, ja que als mercats actuals ningú mesura gra, la darrera ens demostra que aquesta creença és un error. Aquesta última imatge està feta al mercat que tots els dissabtes fan a Cahors i com podeu veure la seva propietària venia te, mil-i-una variants que ens farien difícil triar el més aromàtic i gustós. Un problema no matemàtic però de difícil resolució.

Una multa de mal pagar

Alumnes primària Alumnes secundària Adults: Pares / Mestres

Avui hem d’agrair l’entrada del Ministeri d’Hisenda al club de la comèdia i en conseqüència a l’apartat d’espifiades i curiositats del bloc, ja que sembla que ha tramès a una noia de Tortosa una curiosa reclamació que fa de mal complir, ja que el resultat del percentatge és fàcilment calculable, però de difícil aplicació pràctica. La notícia va ser emesa ahir a “El món a Rac1” i de ben segur que us farà riure una estona, una activitat d’allò més saludable.

Mirallet, mirallet, qui és la més bonica?

Alumnes primària Alumnes secundària Adults: Pares / Mestres

Tot just ara que hem encetat a classe el bloc d’espai i forma apareix a La Vanguardia d’avui, a les pàgines de la secció Tendències, un interessant article anomenat Guapos de manual. El text de Silvia Hinojosa aborda la questió des de diversos punts de vista, el social, l’històric, el psicològic i com també podíem imaginar el matemàtic. Com és lògic no s’aprofundeix gaire en cap d’aquestes vessants, però les referències matemàtiques i l’esment a la màscara de bellesa del cirurgià maxil·lofacial Stephen R. Marquardt són unes bones excuses per parlar a classe de la proporció àuria i de la clara relació entre matemàtica i bellesa.

L’aigua tot ho cura

adul

Aquesta setmana que els alumnes de la nostra escola estan celebrant les jornades culturals amb l’aigua com a tema central, és un bon moment per referir-nos a una curiosa experiència que fan al Kölner Rechentherapiezentrum (centre de tractament de la discalcúlia de Colonìa), on utilitzen un mètode ben particular per ajudar a la canalla que tenen dificultats amb el càlcul, el que ells anomenen mètode del got d’aigua. Treure, afegir, repartir o omplir una certa fracció dels recipients són les manipulacions que els porten a relacionar-se de manera més lúdica amb la suma, la resta, la divisió o les fraccions.
Podeu trobar la notícia a la web de l’Institut Goethe, on hi ha penjades les versions en anglès i alemany.

2013

totestres

Aquest any que ara encetem ens pot donar, pel fet d’acabar en 13 , la idea de ser primer però no ho és. Sí que ho van ser el 2011 i també ho serà el 2017, però el número d’enguany es pot decomposar en tres factors, ja que 2013 = 3 x 11 x 61.

Si que té però una peculiaritat que el fa especial, és el primer cop en 26 anys (des del 1987) que un any està format per quatre dígits diferents, sense cap xifra repetida. No és que sigui un fet terriblement excepcional ja que a finals del segle XX vam tenir-ne un gavadal (1987, 1986, 1985, 1984, 1983, 1982, 1980, 1978…), però ara portàvem un bon grapat d’anys sense trobar-nos amb aquestes característiques.

Ara bé, si aprofondim més en aquesta darrera característica ens adonarem que a banda d’estar format per quatre xifres diferents, dóna la casualitat que són consecutives (0, 1, 2 i 3) i això ja no és tan comú. Sabrieu dir quin va ser el darrer any que es va produir un fet semblant? I el proper?

Matemàtiques i prediccions electorals

secadu

Aquests dies a banda d’un positiva florida de bolets que el fred pot esguerrar, hi ha un altres especimens no vius que floreixen pertot arreu, és tracta de les enquestes. L’època electoral crea un ambient molt benéfic per a l’existència d’aquest ésser del qual trobem exemplars ben diversos com és el cas dels que han aparegut als jardins del CIS i del CEO. Les diferències entre els uns i els altres, deixant de banda les habilitats culinàries dels departaments que les elaboren, deixen ben clares les incerteses i limitacions que arrossega qualsevol estadistica. Per això és molt interessant, tant des del punt de vista matemàtic com des del punt de vista social, que algú a banda de la tradicional recollida de dades, crei un algorisme amb uns resultats que s’acostin més a la realitat que els estudis estadístics tradicionals.
Això és el que ha aconseguit Nate Silver amb les eleccions americanes. De la seva troballa, a banda de la premsa anglosaxona, se n’ha fet ressó La Vanguardia a l’article
Nate Silver, el fenómeno matemático que predijo las victorias de Obama.

Un tractament més aprofundit del tema el trobareu a FiveThirtyEight, el bloc que des de l’any 2008 redacta el nostre crack de les estadístiques, del qual encara podem afegir una altra anècdota, va ser el seu interès infantil pel beisbol el que el va portar a les matemàtiques i concretament a l’estadística.

Acudits i matemàtiques

Alumnes primària Alumnes secundària Adults: Pares / Mestres

La compatibilitat entre matemàtiques i humor ja va ser un tema discutit a un del primers articles del bloc, Riem amb les mates. Avui fem un pas més enllà i assegurem no només que són compatibles, sinó que entre l’una i l’altre pot aparèixer una bona i fructífera amistat i us aportarem dues proves d’aquesta afirmació.

La primera és la col·lecció d’acudits de Pablo Flores Martínez, un professor de la Universitat de Granada que ha recollit al voltant de 4.000 dibuixos i tires humorístiques, pouant per diaris d’arreu del món. Aquest material, creat per més de 700 humoristes diferents, és d’ús freqüent a les seves classes de didàctica de les matemàtiques a la facultat de Ciències de l’Educació. Aquesta original manera de motivar la reflexió matemàtica li va valdre ser el principal protagonista de l’article Me río de las matemáticas publicat pel diari El País l’any 2006.

La segona és la publicació d’un llibre aparegut el darrer trimestre de l’any 2011 i que uneix d’una forma interessant i entretinguda els conceptes de reflexió matemàtica i humor. Es tracta de Matemàticament competentes para reir, un text que a partir dels acudits ens permet reflexionar sobre diversos conceptes matemàtics.