Ben sovint aprofitem els períodes vacacionals per comentar llibres, remetre-us a articles de divulgació o a vídeos interessants. 
Seguint aquesta línia aquest cop farem referència a un article d’Andrew Hacker, professor emèrit del Queens College de la City University of New York, publicat al New York Times el dia 28 de juliol i on qüestiona la utilitat i per tant la necessitat de l’ensenyament de l’àlgebra.
La primera part de l’article ens pot portar a pensar que el principal argument en contra de l’ensenyament d’aquesta o d’altres branques de les matemàtiques és el fracàs acadèmic i la consegüent frustració que comporta, però si som capaços de seguir fins al final ens adonarem que l’article va deixant poc a poc la provocació per exposar uns arguments altament assenyats que si bé poden portar a abandonar una mica les matemàtiques tradicionals, donen tot el seu sentit al que ara anomenem competències matemàtiques.
Per si us fa mandra enfrontar-vos a tot el text us poso una traducció resumida i per tant no literal, d’un dels paràgrafs més significatius del text. Ben segur que si el llegiu us anireu immediatament a l’original.
La cultura matemàtica és molt útil a l’hora de valorar els costos i els beneficis de les accions dels nostres governants i ens ajuda a veure la ideologia que hi ha darrera de les xifres. La nostra època, on l’estadística i les dades tenen una gran importància, ens exigeix no l’aprenentatge de llistes de fórmules, sinó saber que són, d’on venen i que representen les xifres que ens envolten.
Crida l’atenció que aquesta branca de les matemàtiques, que és sense cap mena de dubte la més mediàtica, ja que dia rera dia inunda diaris, revistes, ràdios i cadenes de televisió, quedi limitada sovint als llibres de text de primària, a un únic tema que a més a més acostuma a ser el darrer, amb la conseqüència previsible de ser deixat de banda moltes vegades. Per evitar aquest oblit nosaltres l’avancem i el tractem en quan acabem l’apartat de càlcul i numeració.
