El càlcul escrit no és un tema que aixequi passions entre els nostres alumnes, per això és d’agrair que a una publicació generalista com és un diari trobem un article que ens presenta una nova manera de fer una de les quatre operacions amb que s’han de barallar els estudiants, la multiplicació.
Ho fa avui La Vanguardia a l’article La ‘multiplicación japonesa’, el método para multiplicar que revoluciona las redes que ens explica una forma ben curiosa i fàcil d’arribar a saber el resultat de qualsevol producte, tot i que personalment la recomanaríem només quan els factors no superen les 4 xifres, 5 com a molt.
A banda de l’article del diari us posem l’enllaç amb el vídeo original i un text explicatiu (en anglès) de MooMooMath.
Després del repte, que suposava una manera lúdica i entretinguda de treballar el tema (el podíeu treballar per equips fent les taquilles amb paper, amb altres materials com caramels fent tots un cercle a classe…) passem a una explicació més tradicional i per tant més acostada al llibre que teniu enguany.
El responsable de l’explicació és Edu Marzà, un mestre que té un bon grapat de vídeos penjats a internet. Avui correspon enllaçar-vos un parell, els dedicats a múltiples i divisors.
Aquesta activitat està basada de forma molt lliure en l’anomenat “locker problem” o problema de les taquilles. La nostra versió és molt senzilla ja que acabem d’encetar el tema dos i encara no ens hem familiaritzat gaire amb les conceptes de múltiples i divisors, però no ens emboliquem i comencem la història del repte. D’aquí 11 mesos anireu a l’insti i és molt probable que trobeu taquilles on deixar tot allò que a hores d’ara carretegeu escales amunt i avall. L’institut on es desenvolupa la nostra història però, és una mica especial, ja que l’ús que en fan els estudiants de les taquilles és ben curiós. Passem a explicar-ho.
El primer de la llista quan passa per les 50 taquilles corresponents a primer d’ESO les deixa totes ben obertes. queda clar que és un autèntic tocanassos.
El segon decideix tancar la segona taquilla i a partir d’aquí anar fent el mateix cada dues taquilles, tanca per tant la 2, la 4, la 6, la 8.
El tercer tanca la número 3, va després a la sis que ja es troba tancada, passa a la 9 i la tanca… Es a dir que va saltant de tres en tres.
El quart comença per la quarta que es troba tancada i tot seguit va a la vuitena.
El cinquè tanca la taquilla número 5 i tot seguit va cap a la 10.
Suposo que a hores d’ara ja pots saber que el sisè estudiant comença per la taquilla número 6 i el setè per la taquilla número 7.
Doncs bé comencem amb les preguntes del desafiament.
Quin és l’estudiant que tanca més taquilles?
Quantes exactament?
Quin és el primer estudiant que es queda ben frustrat ja que es troba tancades totes les taquilles que ell voldria tancar?
Hi ha algun altre estudiant que tingui el mateix problema?
Quina és l’ultima taquilla que es tanca?
Qui ho fa?
I acabem amb un video (ep! Només per profes i papes/mames) de l’autèntic problema de les taquilles que és molt més ric, difícil i interessant.
Malgrat que d’enllaços dedicats a decimals tenim un bon grapat (2017 – Unitat 4) n’afegim uns quants més per tal de cobrir tots els aspectes del tema.
Comencen amb Treballem amb decimals de l’Institut Verdaguer que ens permetrà treballar el complementari fins a la següent unitat i que per tant ens serveix per refermar el càlcul mental. Seguim amb dos que tenen un aspecte tan tradicional com el llibre d’enguany un dedicat a la suma i un altre a la resta.
Acabem amb Operaciones con decimales de Matematicas Online on podem personalitzar les operacions ja que podem determinar el número d’exercicis a fer, les xifres dels números a sumar o restar i la forma d’introduir la resposta.
Totes les aigües minerals que consumim porten dissolts un bon grapat de minerals, això és el que denominem residu sec. Aquest residu està format per diferents minerals i avui les preguntes es centraran en aquestes substàncies.
Mira bé l’etiqueta on hi trobaràs tota la informació que necessites per contestar correctament i fes les operacions que consideris adients.
Durant la primera setmana de classe que encetarem l’endemà de la Diada les escoles acostumen a aplicar tot un seguit de proves d’avaluació inicial. Un bon recurs a l’hora de redactar les que són pròpies de cinquè es fer una mica d’arqueologia i recuperar les proves d’avaluació diagnòstica que fa anys s’aplicaven als alumnes que iniciaven cicle superior.
Òbviament aquestes proves són anteriors a àmbits i dimensions, però que els continguts estiguin agrupats per a la seva avaluació de forma diferent, no anul·la la seva validesa a l’hora de valorar com encaren el cicle superior els nostres alumnes. És per això que us llistem els links dels quatre cursos que podem trobar a la web del Departament. Curs 2012-13. Curs 2011-12 i anys anteriors.
La lectura de l’article Una oportunitat per a les matemàtiques, escrit per Toni Pou i publicat al diari Ara el dissabte dia 2 de setembre és una bona manera de començar el curs 2017-18. No l’explicarem ja que no faríem res més que repetir allò que comenta el text i ens limitarem a esmentar una de les idees principals que s’hi exposa i que sovint trobem quan són els matemàtics els que parlen d’aquesta àrea del coneixement humà, que les matemàtiques es poden considerar un art i que aquesta vessant imaginativa i creativa pròpia de tot art s’ha perdut sovint a les classes.
El darrer tema del llibre de cinquè, El nostre país en dades, ens permet aprofundir en l’estadística tot introduint conceptes fins ara desconeguts com ara freqüència absoluta, moda i mitjana. El vam treballar durant la darrera setmana de juny i no vam fer examen.
Cap dels anys en que ha estat vigent aquest llibre hem fet examen d’aquest tema. S’ha valorat sempre a partir de la feina feta a classe o dels formularis de Google.
Percentatges quotidians, un tastet de les rebaixes d’estiu abans d’hora. Un tema que cobra tot el seu sentit en aquests dies de calor intens on els cartells de les rebaixes floreixen als aparadors de totes les botigues.
Del plànol a l’espai. Figures en 3D ens endinsava en el tradicional mon dels políedres però amb un afegit, les vistes. Un tema que fins fa ben poc quedava per a les classes de tecnologia de l’ESO i que combinat amb els desplegaments ens ajuda a visualitzar com podem veure una figura i com és realment.