El darrer pas en la suma mecànica de tres quantitats ve donat per aquest joc molt semblant al de la suma de daus. El joc es fa en grups de tres, cadascun dels alumnes té un número determinat de cartes, que en el nostre centre oscil·len entre 6 i 9 en funció del temps que vulguem assignar a l’exercici.
Els nens compten 1, 2, 3 i en posen una, la que vulguin, sobre la taula, sumen els valors de les tres cartes i diuen el resultat en veu alta, el primer a encertar se les queda i les deixa en una pila a banda. La partida acaba quan han llençat totes les cartes. Llavors, compten les cartes que han guanyat i el secretari del grup anota els resultats assolits per cadascun dels jugadors.
Podeu veure una jugada en el següent vídeo
Una de les eines mes utilitzades actualment a les classes de geometria és el geoplà, ja que ens permet investigar de forma completa, lliure i creativa els polígons i les seves propietats. Malauradament, a classe, les limitacions de temps i l’atapeïment del currículum no ens permeten dedicar-hi les hores que voldríem.
Per reparar aquesta mancança us suggereixo aquesta pàgina del National Council of Teachers of Mathematics. Hi trobareu un geoplà on podreu fer tot allò que us passi pell cap sense limitacions ni constriccions de cap mena. La troballa té però un punt negatiu, permet posar deures, i si caic en la temptació no tindreu l’excusa de que a casa no teniu ni la fusteta ni les gomes.
Si la pel·lícula, tal com vam comentar a l’article anterior, ens permet introduir dos temes interessants a l’hora de contribuir al desglaç entre els adolescents i les matemàtiques, la pàgina web del film ens fa anar una mica més enllà en oferir-nos, entre altres temes, un parell de jocs i un tutorial sobre els jocs no cooperatius.
El darrer ens permet ampliar l’anècdota del grup de joves que volen lligar amb la noia rossa, tot analitzant les diverses situacions que es poden plantejar quan dos competidors s’enfronten sense saber com actuarà l’altre. Pel que fa als jocs ens trobem amb dos exemples que requereixen una bona dosi de lògica, el Blackout, on hem d’aconseguir que totes les fitxes mostrin la mateixa cara i Codebreak, on haurem de descobrir la xifra utilitzada en la creació d’un el codi, tots dos prou engrescadors.
A l’article del 7 de febrer vam esmentar tres de les pel·lícules que en la darrera dècada han convertit les matemàtiques en actrius amb força pes en l’argument. La més antiga i més famosa en tant que americana i oscaritzada és la que avui es converteix en protagonista de l’article aprofitant el seu passi per tv3 el proppassat divendres dia 26 de febrer.
A banda dels seus valors artístics, que aquí no comentarem, té un bon aprofitament a classe per tal com ens mostra dos usos de les matemàtiques que no acostumem a comentar ni a primària ni a l’ESO, la codificació i descodificació de missatges secrets i el seu ús com eina per a estudiar relacions, comportaments i estratègies socials, dos temes molt atractius durant l’adolescència. És possible que penseu que de tots dos es fa una presentació anecdòtica, però no és aquest tipus de presentació el que pot afavorir que la canalla de 10 a 16 anys comencin a mirar les matemàtiques amb una altra mirada? I no pot aquesta nova mirada fer-les més atractives i interessants?
Rebutjar la contribució d’una pel·lícula per superficial seria com valorar Nature i Science i menysprear Muy Interesante. Una demostració d’elitisme vàlid per a la nostra autoestima, però erroni si volem que les matemàtiques en el primer cas i les ciències en aquest darrer exemple siguin realment populars.
Després de treballar amb els daus, el següent pas pel que fa a la suma de tres números, és la fitxa que podeu veure aquí sota. Els sumands ja són més grans ja que poden arribar a un valor de 14, però la canalla fa els càlculs veient les quantitats a sumar, cosa que facilita les operacions malgrat tenir un limitació de dos minuts per columna.
Així com en la recombinació numèrica no calia insistir gaire, aquí ens caldrà fer entre 4 i 6 columnes per aconseguir que un alt percentatge d’alumnes aconsegueixi arribar al 80% d’encerts que considerem és el límit per considerar assolit aquest ítem.
Ja tenim aquí el primer repte que us presenta el bloc i tal com us vaig dir és un repte relacionat amb la geometria. Per resoldre’l recordarem com treballaven aquest apartat els antics grecs, un poble que no tenien ni els nostres números, ni sabien sumar, restar, multiplicar o dividir com ho fem nosaltres.
Doncs bé, com que els números els hi posaven moltes dificultats tractaven de resoldre els seus problemes de manera gràfica amb regle (més que un regle era un tros de corda) i compàs, i aquestes i un llapis per dibuixar segments, seran les úniques eines que podràs fer servir per resoldre aquest repte. Per tant la calculadora ben amagada i res de fer operacions en un bocí de paper.
Fixa’t en aquesta curiosa estrella formada per 6 triangles i un hexàgon. Com pots veure a simple vista la longitud del costat dels triangles equilàters de la figura és el doble de la longitud dels costats de l’hexàgon regular del centre de la figura.
Quina fracció de l’àrea total acolorida a la figura representa l’àrea de l’hexàgon?
Si et sembla que et saps la resposta fes-la arribar a la teva tutora. Si ets alumne de 5C contesta utilitzant l’opció afegir un comentari.
Aquí sota tens l’anotació que m’ha posat el mestre en un treball de castellà. És una felicitació? Diu que he fet moltes faltes? L’he de repetir? Què hi posa? M’ajudaràs a descobrir-ho? Jo l’únic que hi veig clar són els signes d’admiració del començament i el final.
Aquest és l’enigma d’un animal i un ou. Es bastant fàcil, però més d’un s’estarà mitja hora per trobar la resposta. Sort en l’enigma!