A l’article del 7 de febrer vam esmentar tres de les pel·lícules que en la darrera dècada han convertit les matemàtiques en actrius amb força pes en l’argument. La més antiga i més famosa en tant que americana i oscaritzada és la que avui es converteix en protagonista de l’article aprofitant el seu passi per tv3 el proppassat divendres dia 26 de febrer.
A banda dels seus valors artístics, que aquí no comentarem, té un bon aprofitament a classe per tal com ens mostra dos usos de les matemàtiques que no acostumem a comentar ni a primària ni a l’ESO, la codificació i descodificació de missatges secrets i el seu ús com eina per a estudiar relacions, comportaments i estratègies socials, dos temes molt atractius durant l’adolescència. És possible que penseu que de tots dos es fa una presentació anecdòtica, però no és aquest tipus de presentació el que pot afavorir que la canalla de 10 a 16 anys comencin a mirar les matemàtiques amb una altra mirada? I no pot aquesta nova mirada fer-les més atractives i interessants?
Rebutjar la contribució d’una pel·lícula per superficial seria com valorar Nature i Science i menysprear Muy Interesante. Una demostració d’elitisme vàlid per a la nostra autoestima, però erroni si volem que les matemàtiques en el primer cas i les ciències en aquest darrer exemple siguin realment populars.