No podré celebrar amb tots vosaltres el Dia Escolar de la No-violència i de la Pau (DENIP) perquè ja serem a Alemanya d’intercanvi. Per això aquí us deixo la meva contribució. Espero que us agradi!
DENIP 2010 Toni Moreno. IES Cristòfol Ferrer
Veure Emperadors romans en un mapa més gran
Ja que a llatí estem estudiant tota la història de Roma, vaig pensar que podríem obrir un Google maps per situar-hi tots els emperadors que van formar l’Imperi romà segons el seu lloc d’origen. Cada dinastia que va governar Roma està senyalada amb un color diferent i de cada emperador he posat els fets principals que van caracteritzar el seu regnat i una fotografia per tal que aprenguem a reconèixer-los. En aquest apartat de la història trobem molts fets, i tots són importants i és per això que amb aquest mètode aprenem tots plegats d’una manera més senzilla i entretinguda. Espero que us hi animeu a participar a la tasca. És col·laborativa i oberta a tothom.
Laura Galán
1r de batx. llatí
Girl, Interrupted és el títol original de la pel·lícula de James Mangold de 1999:
Any 1967. Susanna Kaysen, de 17 anys, és una noia com la majoria de les americanes de la seva edat: està confosa i insegura, però tot i així lluita per entendre un món que canvia ràpidament al seu voltant. El seu psiquiatra la fa ingressar a l’Hospital Claymoore diagnosticant-li el que anomena ‘Trastorn Borderline de la Personalitat‘, que es manifiesta amb una gran inseguretat respecte a la imatge que un té de si mateix, els seus objectius a llarg termini, els amics i els amants.
Aquest és el diàleg que manté en una visita a la seva Doctora:
-El teu progrés s’ha estancat. Et descepciona això?
-Sóc ambivalent. De fet és la meva nova paraula preferida.
- Saps què significa ambivalència?
-Tant me fa.
-Sent la teva paraula preferida hauries de saber-ho.
- Vol dir que tant me fa, això significa!
-Tot el contrari, Susanna. Ambivalència suggereix forts sentiments contraposats. El prefix, com en “ambidextre”, significa “dos” i la resta, en llatí, significa “vigor”. La paraula suggereix que et debats entre dues línies d’acció oposades.
- Em quedo o me’n vaig?
- Estic corda o estic boja?
-Això no són línies d’acció.
-Pot ser tan petita, per a alguns.
-Aleshores, m’he equivocat de paraula.
-No. Jo crec que és perfecta. Quis hic locus? Quae regio? Quae mundis plaga … T’estàs enfrontant a una pregunta molt important, Susanna, l’elecció de la teva vida. Fins on consentiràs els teus defectes? Quins són els teus defectes? Són defectes? Si els assumeixes, et condemnaràs a un hospital de per vida? Grans preguntes, grans decisions. No em sorprèn que davant d’ells mostris indiferència.
Sabríeu traduir aquestes preguntes formulades a la pel·lícula en llatí? Qui les va escriure i a on? Dels ètims abans esmentats en podríeu escriure més mots derivats per anar completant els nostres treballs de competència lèxica i plurilingüe?
Coty Ledesma.
1º Batxillerat Grec i Llatí
Foto Margalida
Mireu què em vaig trobar a la riera d’Arenys de Munt? Triclinium, una botiga i un menjador! Què n’opineu? Què era el triclinium ?
Entre tots i totes podríem buscar noms d’establiments en llatí o bé els publiquem aquí o al bloc del Moodle Fil! Ja tenim bars i restaurants!
P.D.: N’heu trobat tants que hem obert un Google Maps de referents clàssics en els establiments, obert a la col·laboració. A què espereu?
Ahir a la tarda vaig anar a Barcelona a veure un espectacle familiar dins el cicle Arts escèniques a CaixaForum. Em va agradar molt i crec que a vosaltres també us agradaria.
Vaig llegir el paper que em van donar a l’entrada i deia:
“La civilització grecorromana va saber crear i transmetre un conjunt de mites molt útils per enfrontar-se des d’una mentalitat narrativa prelògica a algunes de les preguntes essencials de l’existència humana. Preguntes que concerneixen el món extern i el món intern. Com ha sorgit el món, el destí, la naturalesa, l’amor, els herois, els sentiments, la guerra, etc., són alguns dels temes universals inherents a la condició humana que va néixer com un sistema de creences i de rituals que deriven en rics relats que han nodrit l’art i la tradició literària fins els nostres dies. A través de relats antics imaginaris de gran bellesa oferirem a nens i pares la narració d’alguns mites clàssics molt coneguts.”
Intèrprets: Fiona Rycroft, Mireia Piferrer i Marc Pociello
Idea i coordinació: Marta Ràfols, cap del Departament d’Humanitats. Fundació ”la Caixa”
Autor dels textos i selecció de mites: Antonio Alvar, catedràtic de filologia llatina de la Universitat d’Alcalá de Henares.
Dramatúrgia i direcció: Jordi Prat i Coll
Disseny d’escenografia i vestuari: Ricard Prat i Coll
Música: Mario Mas
No acabava d’entendre perquè el paper era tant i tant seriós en un espectacle familiar i menys si damunt l’escenari del tantes vegades visitat auditori de CaixaForum hi havia un bonic laberint de fils de colors, una carota de Minotaure, un dibuix amb el nom de Teseu, unes ales… Estava impacient i nerviosa. Jo coneixia el mite, de molt petita me l’havien explicat, m’havia llegit un parell de vegades Ariadna de Núria Albó, havia vist dos vídeos en El Fil de les Clàssiques…
Per fi, comença la funció. Surt un guitarrista i tres actors vestits de negre que comencen a explicar el mite del laberint de Creta amb pèls i senyals, fins i tot la història de l’artefacte de Dèdal perquè Pasífae semblés una vedella i acabés tenint el Minotaure: home-toro. La construcció del laberint per part de Dèdal, Teseu, una Ariadna enamorada i abandonada, també Ícar i Dionís.
El mite cretenc, mig escenificat, mig narrat, s’acaba amb una cançó que em recorda una de Serrat i ens conviden a allò que es diu carpe diem. Bé, nosaltres sí que ahir vàrem aprofitar la tarda assistint a aquest espectacle d’arts escèniques a CaixaForum, que em va resultar molt, molt curt. Jo tinc ganes que facin la continuació i ens escenifiquin un altre mite. M’hauré d’esperar fins a l’abril. Mentestant jugo al joc dels fils amb un tros del laberint.
Valèria
4rt de primària
Web IPM
