Ahir a la tarda vaig anar a Barcelona a veure un espectacle familiar dins el cicle Arts escèniques a CaixaForum. Em va agradar molt i crec que a vosaltres també us agradaria.
Vaig llegir el paper que em van donar a l’entrada i deia:
“La civilització grecorromana va saber crear i transmetre un conjunt de mites molt útils per enfrontar-se des d’una mentalitat narrativa prelògica a algunes de les preguntes essencials de l’existència humana. Preguntes que concerneixen el món extern i el món intern. Com ha sorgit el món, el destí, la naturalesa, l’amor, els herois, els sentiments, la guerra, etc., són alguns dels temes universals inherents a la condició humana que va néixer com un sistema de creences i de rituals que deriven en rics relats que han nodrit l’art i la tradició literària fins els nostres dies. A través de relats antics imaginaris de gran bellesa oferirem a nens i pares la narració d’alguns mites clàssics molt coneguts.”
Intèrprets: Fiona Rycroft, Mireia Piferrer i Marc Pociello
Idea i coordinació: Marta Ràfols, cap del Departament d’Humanitats. Fundació ”la Caixa”
Autor dels textos i selecció de mites: Antonio Alvar, catedràtic de filologia llatina de la Universitat d’Alcalá de Henares.
Dramatúrgia i direcció: Jordi Prat i Coll
Disseny d’escenografia i vestuari: Ricard Prat i Coll
Música: Mario Mas
No acabava d’entendre perquè el paper era tant i tant seriós en un espectacle familiar i menys si damunt l’escenari del tantes vegades visitat auditori de CaixaForum hi havia un bonic laberint de fils de colors, una carota de Minotaure, un dibuix amb el nom de Teseu, unes ales… Estava impacient i nerviosa. Jo coneixia el mite, de molt petita me l’havien explicat, m’havia llegit un parell de vegades Ariadna de Núria Albó, havia vist dos vídeos en El Fil de les Clàssiques…
Per fi, comença la funció. Surt un guitarrista i tres actors vestits de negre que comencen a explicar el mite del laberint de Creta amb pèls i senyals, fins i tot la història de l’artefacte de Dèdal perquè Pasífae semblés una vedella i acabés tenint el Minotaure: home-toro. La construcció del laberint per part de Dèdal, Teseu, una Ariadna enamorada i abandonada, també Ícar i Dionís.
El mite cretenc, mig escenificat, mig narrat, s’acaba amb una cançó que em recorda una de Serrat i ens conviden a allò que es diu carpe diem. Bé, nosaltres sí que ahir vàrem aprofitar la tarda assistint a aquest espectacle d’arts escèniques a CaixaForum, que em va resultar molt, molt curt. Jo tinc ganes que facin la continuació i ens escenifiquin un altre mite. M’hauré d’esperar fins a l’abril. Mentestant jugo al joc dels fils amb un tros del laberint.
Valèria
4rt de primària
Moltes gràcies, Valèria, per deixar aquí registre del teu pas per CaixaForum i d’aquesta obra que a Barcelona ha passat desapercebuda. Esperem que triomfi la genial idea de fer dramatitzacions dels mites grecs per a un públic familiar. A veure si també les escoles en podem gaudir.
Hola Valèria, has fet una molt bona crònica de l’espectacle. Et felicito. Ara em sap greu no haver-hi anat jo també… Volia fer-vos una pregunta: per a quina edat és adequada, aquesta funció? Tu què trobes? I encara una altra: dels mites que vares veure o que tu coneixes, quin és el teu preferit?
Hola, Coloma! La Valèria ja et contestarà la seva part; però jo aprofito per saludar-te i comentar-te que l’espectacle era familiar i a partir de sis anys. Jo més aviat crec que és per a un públic familiar amb infants acostumats a la lectura dels mites i sobretot per a nens i nenes a partir del cicle mitjà-superior de primària i per a l’ESO, un espectacle fantàstic per als alumnes que a primer veuen socials el món clàssic i per a tots els alumnes de Cultura Clàssica de primer a tercer. Aplaudeixo la iniciativa de CaixaForum de portar aquest nou format familiar. Fa anys que hi vaig i és novedós tot i que arriscat perquè ha de competir amb un altre tipus de lleure més llaminer i trepidant. L’espectacle no va gaudir de massa difusió als mitjans i és una llàstima. Esperem que a Tarragona i a Palma en tingui més i a l’abril ens trobem amb nous mites amorosos a Barcelona.
Hola Margalida! ja m’imaginava que es tractava d’un espectacle familiar, per a infants i 1r cicle d’ESO. Per això no hi vaig anar, encara que segur que m’hagués encantat. El món clàssic està de moda (i sempre hi ha estat), això no se pot negar! Funciona bé, com a reclam, si hi havia poc públic deu ser degut a la poca difusió que en varen fer. Llàstima! A l’abril hi haurà més sort, segur.
Valèria estàs enganxada com jo al bloc eh!!!!!
M’encanta veure coses que fas tu, i ja li he dit a la Margalida, tinc ganes de conèixer-te!
Salve!
Quan he vist la fotografia m’ha recordat a l’escena de Dèdal i Ícar, però no m’esperaba pas que seria així! xD
En sembla molt bé això de que es segueixi representant mites clàssics, ja que apart de ser molt bonics, tenen un missatge amagat gairebé sempre constructiu i realista.
Bon article Valèria!
Valee! 😀
Si no vàreu poder anar a Caixafòrum, no us perdeu Nissaga dels déus de Neus Jordi!
Avui i demà torna a Caixafòrum Barcelona El fil del mite; no us el perdeu, encara queden entrades a partir de dos euros! Nosaltres, fins i tot, hem repetit! A què espereu?
http://www.activitatseducativesfundaciolacaixa.es/caixaforum-barcelona/activitats/el-hilo-del-mito-1047/?activity=&category=13&calendar_type
Pingback: Aracne fila i fila » Blog Archive » El mite d’Ícar a Varekai
Torna El fil del mite a Caixafòrum Barcelona: http://obrasocial.lacaixa.es/apl/actividades/actividad_ca.html?idActividad=42854
“El fil del mite” a Caixaforum el proper novembre: http://www.activitatseducativesfundaciolacaixa.es/caixaforum-barcelona/activitats/el-hilo-del-mito-101711/