Arxiu d'etiquetes: Safo de Lesbos

La influència de Safo en Enrique Bunbury

Enrique Bunbury és un cantant i compositor.

Enrique Bunbury

No sabia qui era Enrique Bunbury i mirant per internet, vaig trobar un article molt interessant, també vaig veure que aquí a L’Empremta d’Orfeu hi ha algun article sobre ell, Alicia. Aquest article deia que Safo havia influenciat aquest canten en una de les seves cançons.

Safo va ser un personatge molt important dins la literatura grega, ja que va ser una gran poetessa que vivia a l’Illa de Lesbos. Aquesta poeta valorava molt l’amor.  Els clàssics encara perviuen i influencien a molts artistes de l’actualitat.

Podem veure la influència de Safo en la cançó El rescate, de Enrique Bunbury.

Imatge de previsualització de YouTube

El tema principal d’aquesta cançó és el preu a pagar per l’amor apassionat que un dedica a algú que no ens fa cas. Bunbury es revela com algú desesperat, conscient que els seus esforços són inútils, també podem veure que valora més l’amor que qualsevol bé material com per exemple els diners o coses grandioses. Aquesta cançó a un poema de Safo, el qual  parla de que ni la riquesa, els exèrcits tan valorats pels homes, ni cap cosa sobre la terra, gens d’això val res relativament a la persona de la qual s’està enamorada. Sabríeu dir a quin poema fa referència? i de quina manera?

Bunbury menciona el mateix, però d’una forma més moderna. Que diu?

Aquí us deixo la lletra:

Desde la plaza de armas de un lugar cualquiera,
te escribo una carta para que tú sepas lo que ya sabías,
aunque no lo dijeras.
Espero que llegue a tus manos y,
que no la devuelvas.

Que pagues el rescate que abajo te indico.
Yo tampoco me explico, por qué no acudí antes a ti.
Pero nadie puede salvarme,
nadie sabe lo que sabes,
y tampoco entregarían lo que vale mi rescate.

No hay dinero, ni castillos,
ni avales, ni talonarios,
no hay en este mundo, -aunque parezca absurdo-,
ni en planetas por descubrir, lo que aquí te pido.
Y no te obligo a nada que no quieras.
Las fuerzas me fallan, mis piernas no responden;
te conocen, pero no llegan a ti.

Decidí por eso mismo, un mecanismo de defensa.
Presa como está mi alma, con la calma suficiente,
ser más fuerte, y enfrentarme cuanto antes a la verdad,
sin dudar un segundo, lo asumo,
sólo tú puedes pagar el rescate.

Devuélveme el amor que me arrebataste,
o entrégaselo, lo mismo me da, al abajo firmante;
pues no hay en este mundo, -aunque parezca absurdo-,
ni en planetas por descubrir, lo que aquí te pido.

Y no te obligo a nada que no quieras.
Las fuerzas me fallan, mis piernas no responden,
te conocen, pero no llegan a ti.

Y no te obligo a nada que no quieras.
Las fuerzas me fallan, mis piernas no responden,
te conocen, pero no llegan a ti.

  • Coneixeu aquest cantant?
  • Qui era Safo? Creieu que aquesta cançó fa referència a un dels poemes de Safo? Per què?
  • Per què creieu que un artista com Enrique Bunbury s’ha inspirat en  una poeta com Safo?
  • Coneixeu a més cantants que s’inspirin  en els autors clàssics, per tal de fer les seves cançons?

Abigail Quiñonez Lajones

2n Bat. Humanístic

La vie en rose d’Édith Piaf

La cantant  Édith Piaf (1915-1963) és una de les cantants franceses més representatives de la Chanson.

L’artista va tenir unes vivències personals complicades: el seu pare va abandonar la seva mare. La mare no tenia els suficients recursos econòmics com per mantenir la seva filla i, per aquest motiu, va haver de donar la petita a la seva mare, o sigui l’àvia d’Édith Piaf. El 1918, quan el pare va tornar de la Primera Guerra Mundial, va emportar-se-la amb ell, que treballava com a acròbata en el circ. Des de llavors, la cantant va estar en contacte directe amb el món de les arts.

L’artista va saber afrontar-se a les adversitats de la vida i va saber trobar els aspectes positius d’aquesta. La seva experiència va demostrar-li que havia d’aprofitar cada moment, havia de gaudir de la vida: Carpe Diem.

Tanmateix no pretenc parlar d’aquest tòpic horacià en aquest article, sinó el cantó romàntic de la cantant que es reflecteix en La vie en rose, interpretada el 1946. Aquesta cançó m’ha semblat una versió actualitzada de la poesia de Safo de Lesbos, la poetessa grega lírica arcaica més important. Us deixo les dues versions perquè les compareu:

Safo de Lesbos:

Em sembla igual als déus
l’home que enfront de tu
seu, i de prop t’escolta
parlar dolçament

i riure encisadora; això, de veritat,
em colpeja el cor dins el pit,
car quan et miro un instant, ja no m’es possible
dir ni una paraula,

sinó que la llengua se’m trava
i prest un foc subtil em recorre la pell,
amb els ulls no veig res
i em ressonen les orelles,

una suor freda em banya, i un tremolor
em pren tota; estic més verda que l’herba
i em sento que estic a punt
de morir.
Però tot pot suportar-se, perquè…

La vie en rose 

Quand il me prend dans ses bras
Il me parle tout bas
Je vois la vie en rose
 
Il me dit des mots d’amour
Des mots de tous les jours
Et ça me fait quelque chose
 
Il est entré dans mon cœur
Une part de bonheur
Dont je connais la cause
 
C’est lui pour moi, moi pour lui dans la vie
Il me l’a dit, l’a juré pour la vie
 
Et dès que je l’aperçois
Alors je sens en moi
Mon cœur qui bat
 
Des nuits d’amour à ne plus en finir
Un grand bonheur qui prend sa place
Des ennuis, des chagrins, s’effacent
Heureux, heureux à en mourir
 
Quand il me prend dans ses bras
Il me parle tout bas
Moi, je vois la vie en rose
 
Il me dit des mots d’amour
Des mots de tous les jours
Et ça me fait quelque chose
 
Il est entré dans mon cœur
Une part de bonheur
Dont je connais la cause
 
C’est lui pour moi, moi pour lui dans la vie
Il me l’a dit, l’a juré pour la vie
 
Et dès que je t’aperçois
Alors je sens dans moi
Mon cœur qui bat

Els seus ulls a punt de besar els meus
Un riure que es perd sobre la seva boca,
Aquí està el retrat sense retocs
l’home al qual pertanyo.

Quan em pren en els seus braços
parla en veu baixa,
Veig la vida en rosa.

Em diu paraules d’amor,
Paraules de cada dia
I això em fa sentir alguna cosa.

Ha entrat en el meu cor
Una part de felicitat
De què conec la causa.

Ell és per a mi, jo per a ell
A la vida,
M’ho ha dit, ho ha jurat per la vida.

I quant ho percebo
Jo sento en mi
El meu cor bategar.

Nits d’amor que mai acaben
Una gran felicitat que pren el seu lloc
En comptes de problemes i dolors
Feliç, feliç fins a morir.

Ooohh Si ell em pren en els seus braços
si ell parla en veu baixa,
Veig la vida en rosa.

Ell em diu paraules d’amor,
Paraules de cada dia
I això em fa sentir alguna cosa.

Una part de felicitat
De què conec la causa.

sóc per a tu, tu per a mi
A la vida,
M’ho ha dit, ho ha jurat per la vida.
I quant ho percebo
jo sento en mi
El meu cor que batega.

Per últim us deixo un vídeo amb la cançó d’Édith Piaf:

Imatge de previsualització de YouTube

Laia Muñoz Osorio

2n Batxillerat Llatí i Grec