Escolteu Cupido me mintió de Baby Rasta & Gringo. Quins referents clàssics hi trobeu?
Eme Music
Presenta Romances de Ruido 3
Baby Rasta & Gringo
Zun
Prrrrrrrrra
Abro los ojos y me encuentro solo
Lo que fuera el pasado, descansa en mi
Pero me quedo callado y escucho tus pasos
Y sé que no es normal y me niego a aceptar
De que ya no estás cerca de mi
Como podré sobrevivir
No aguanto más
Y siento que quiero gritar
Cupido me mintió
Cuando me dijo que nunca te irías
Cupido me mintió
Nunca pensé que sin ti moriría
Mi amor, mi amor, mi amor, mi amor
Cupido me mintió
Todas las noches duermo abrazando tu foto
Y el olor de tu perfume, hace juego con la brisa
Me miro al espejo, imagino tu sonrisa
Dibujo tu nombre y me dedico un te amo (Lleno de besos y abrazos)
Lleno de besos y abrazos lo escribo y no puedo sentirte aquí
De que ya no estás cerca de mi
Como podré sobrevivir
No aguanto más
Y siento que quiero gritar
Cupido me mintió
Cuando me dijo que nunca te irías
Cupido me mintió
Nunca pensé que sin ti moriría
Mi amor, mi amor, mi amor, mi amor
Muy dura la combinación
Jumbo el que produce solo y los de la NASA
Musicólogo y Menes
Los Lobos
Eme music
Hem llegit el mite ovidià, fins i tot en llatí, n’hem fet actualitzacions i recreacions, ara potser ha arribat el moment d’escoltar aquesta cançó de la cantautora Christina Rosenvinge:
Condenada por los dioses sin su linda voz
Eco se esconde en la cueva con su dolor
El corazón mudo sólo puede repetir
las últimas sílabas que acaba de oír
Narciso es soberbio,
¡Por Dios que guapo es!
Las ninfas se ofrecen ante su desinterés
Pasea en el bosque su melancolia
Nada es suficiente su alma esta vacía
Eco de lejos le espía y suspira: ¡Amor!
Como confesarlo sin su propia voz
Un claro del bosque se abre para los dos
La cálida tarde presiente lo peor
¿Quién eres tu niña loca?
Niña loca…
Niña loca…
No operare darte un beso
Darte un beso…
Darte un beso…
Quiero estar solo en el río
En el río…
en el río…
¿no pensaras que te quiero?
Te quiero…
Te quiero…
Te quiero…
Te quiero…
Te quiero…
Narciso recibe castigo por ser tan cruel
El agua nunca fue tan clara, ni tan transparente
Al ver su reflejo por fin descubrimos
Ahogado en si mismo se convierte en flor
Eco de pena y loco se consumio
Solo quedo resonando sin fin
Su linda voz
¿Quién eres tu niña loca?
Niña loca…
Niña loca…
Muero antes que darte un beso
Darte un beso…
Darte un beso…
Quiero estar solo en el río
En el río…
en el río…
¿no pensaras que te quiero?
Te quiero…
Te quiero…
Te quiero…
Te quiero…
Te quiero…
Ahora tu dime:
¿Que demonios hago yo aqui?
¿Soy solo tu espejo o vuelves a mi?
¿Se me consiente algo mas que repetir
cada palabra que tu deseas oir?
Tocas el arpa con su tope la nariz
La imagen dispara y el llanto no tiene fin
¿Quién eres tu niña loca?
Niña loca…
Niña loca…
Contigo hare lo que quieras
Lo que quieras…
Lo que quieras…
¿no ves que triste es mi vida?
Es mi vida…
Es mi vida…
Tu cargaras con mi pena
Con mi pena…
Con mi pena…
¿Quién eres tu niña loca?
Niña loca…
Niña loca…
Muero antes que darte un beso
Darte un beso…
Darte un beso…
Quiero estar solo en el río
En el río…
en el río…
¿no pensaras que te quiero?
Te quiero…
Te quiero…
Te quiero…
Te quiero…
Te quiero…
Te quiero…
Te quiero…
Te quiero…
A El Fil de les Clàssiques hem traduït Zodiacae Constellationes en llatí i hem relacionat els signes del zodíac amb la mitologia. Quina història etimològica i mitològica s’amaga darrere de la lletra de la cançó Signs de Beyoncé?
[youtube]http://youtu.be/Nz7evGexG_8[/youtube]
In December every sign has it’s own mode
I was in love with a Sagittarius
See the emotions he put me through
From Capricorns to Aquarius
They all got their different minds
The affection of a Virgo
Which sign matches good with mine
I was in love with a Sagittarius he blew my mind
He also had a flip side too much like a Gemini
He was freaky like a Taurus the way he handled me yeah
Flirtatious like and Aries
Which sign is best for me?
Capricorn Aquarius Pisces Aries Taurus Gemini Cancer oh!
Leo Virgo Libra Scorpio Sagittarius
I love all y’all
Capricorn Aquarius Pisces Aries Taurus Gemini Cancer oh!
Leo Virgo Libra Scorpio Sagittarius
I love all y’all
I wish he was a Virgo, the same sign as me
And know how to show me love, cause I’ve been hurt by a Pisces
REWIND
I wish he was a Virgo, the same sign as me
And know how to show me love, cause I’ve been hurt by a Pisces
I want him sexy like a Scorpio
The way he holds me close yeah
Sensitive as a Cancer
Every sign from coast to coast
Capricorn Aquarius Pisces Aries Taurus Gemini Cancer oh!
Leo Virgo Libra Scorpio Sagittarius
I love all y’all
Capricorn Aquarius Pisces Aries Taurus Gemini Cancer oh!
Leo Virgo Libra Scorpio Sagittarius
I love all y’all
I can’t explain why I love him
Bossy like Leo’s do
Got game like an Aquarius
Switch moves after he’s been with you
Fun like a Libra
He stays on my mind
He’s so unpredictable
He reminds me of every sign
Capricorn Aquarius Pisces Aries Taurus Gemini Cancer oh!
Leo Virgo Libra Scorpio Sagittarius
I love all y’all
Capricorn Aquarius Pisces Aries Taurus Gemini Cancer oh!
Leo Virgo Libra Scorpio Sagittarius
I love all y’all
Every sign from the first to the last
Everyday of the month has its good and its bad
I love you all, all12 signs
Capricorn Aquarius Pisces Aries Taurus Gemini Cancer oh!
Capricorn Aquarius Pisces Aries Taurus Gemini Cancer oh!
Capricorn Aquarius Pisces Aries Taurus Gemini Cancer oh!
Every one of these signs you know you blowing me away
No matter when you’re born for sure with me you okay
I love every one of y’all no matter what sign you are
January to December here’s my open arms
Orchestral Manoeuvres in the Dark(també conegut com OMD o Maniobras Orquestales en la Oscuridad) era un grup de Synth Pop i New Wave. Amb l’èxit de “Enola gay”, en 1982 la banda comença una temporada d’èxits representada per la seva cançó més coneguda “Souvenir”.
En un altre album “sugar tax” trobem ” Pandora’s Box”, és a dir, la caixa de Pandora.
Us proposo que deixeu volar la ment, i recordant que Pandora, vol dir en grec tots els regals, intenteu esbrinar per quina raó la cançó dóna aquest nom a la seva protagonista, també m’agradaria que poguéssiu connectar la cançó amb un famós tòpic horacià. La lletra de la cançó la tenim en anglès i castellà gràcies a Verònica Galán, una de les meves alumnes de 2n de Batxillerat.
Born in Kansas
On an ordinary plain
Ran to New York
But ran away from fame
Only seventeen
When all your dreams came true
But all you wanted was someone
To undress you
And all the stars you kissed
Could never ease the pain
Still the grace remains
The face has changed you’re still the same
And it’s a long long way (long way)
From where you want to be
(And it’s a) and it’s a long long road (too long)
But you’re too blind to see
Frame to silence
Of an innocence divine
Is a dangerous creation
When you fail the test of time
And all the photographs
Of ghost of long ago
Still they hurt you so
Won’t let you go
And you still don’t know
And it’s a long long way (long way)
From where you want to be
(And it’s a) and it’s a long long road (too long)
But you’re too blind to see
When you look around yourself now
Do you recognise the girl
The one who broke a thousand hearts
Terrified the world?
And all the stars you kissed
Could never ease the pain
And if the face has changed
The grace remains
And you’re still the same
(And it’s a) and it’s a long long away (long way)
From where you want to be
(And it’s a) and it’s a long long road (too long)
And you’re too blind to see
(And it’s a) and it’s a long long away (long way)
From where you want to be
(And it’s a) and it’s a long long road (too long)
And you’re too blind to see
(And it’s a) and it’s a long long away (long way)
From where you want to be
(And it’s a) and it’s a long long road (too long)
Castellà
Nacida en Kansas en una clase corriente
Corrió a Nueva York pero huyó de la fama
Sólo diecisiete años cuando todos tus sueños se hicieron realidad
Pero todo lo que buscabas era alguien que te desnudara
Y todas las estrellas que besaste nunca podrán aliviar el dolor
La gracia aún perdura y aunque ha cambiado la cara
Sigues siendo la misma
Es un largo camino hacia lo que deseas ser
Es una larga ruta, Pero eres demasiado ciega para verlo
Marco de silencio de una divina inocencia
Es una creación peligrosa cuando se cae la prueba del tiempo
Y todas las fotografías de fantasmas del pasado
Aún te lastiman tanto, no quiere dejar
Y todavía no lo sabes
Es un largo camino hacia lo que deseas ser
Es una larga ruta, pero eres demasiado ciega para verlo
Cuando miras a tu alrededor ahora, ¿reconoces a la chica?
La que rompió miles de corazones, el mundo aterrorizado
Y todas las estrellas que besaste nunca podrán aliviar el dolor
La gracia aún perdura y aunque ha cambiado la cara
Sigues siendo la misma
Es un largo camino hacia lo que deseas ser
Es una larga ruta, pero eres demasiado ciega para verlo
Es un largo camino hacia lo que deseas ser
Es una larga ruta, pero eres demasiado ciega para verlo
A les Aventures de Ulisses, l’heroi d’Ítaca, després de la guerra de Troia, té un retorn de deu anys i només té un somni: tornar a les seves terres. Troba molts entrebancs i molts perills en aquest viatge de retorn per mar. D’aquí podem treure la relació que hi ha, amb l’artista anomenat Rod Stewart, que és un cantant i músic britànic, un dels artistes que ha venut més discos de música de tota la història musical de tots els temps. A ”Sailing”, parla de la navegació i del viatge i crec que es pot establir un paral·lelisme amb el viatge d’Ulisses cap a Ítaca que es mostra a les aventures d’Ulisses de l’Odissea d’Homer. Què n’opineu vosaltres? És realment Rod Stewart un altre Ulisses i Sailing la seva odissea? (vid. Cicle troià)
I am sailing, I am sailing,
home again ‘cross the sea.
I am sailing, stormy waters,
to be near you, to be free.
I am flying, I am flying,
like a bird ‘cross the sky.
I am flying, passing high clouds,
to be with you, to be free.
Can you hear me, can you hear me
thro’ the dark night, far away,
I am dying, forever trying,
to be with you, who can say.
Can you hear me, can you hear me,
thro’ the dark night far away.
I am dying, forever trying,
to be with you, who can say.
We are sailing, we are sailing,
home again ‘cross the sea.
We are sailing stormy waters,
to be near you, to be free.
Oh Lord, to be near you, to be free.
Oh Lord, to be near you, to be free,
Oh Lord.
Tenemos memoria, tenemos amigos,
Tenemos los trenes, la risa, los bares,
Tenemos la duda y la fe, sumo y sigo,
Tenemos moteles, garitos, alteres.
Tenemos urgencias, amores que matan,
Tenemos silencio, tabaco, razones,
Tenemos venecia, tenemos manhattan,
Tenemos cenizas de revoluciones.
Tenemos zapatos, orgullo, presente,
Tenemos costumbres, pudores, jadeos,
Tenemos la boca, tenemos los dientes,
Saliva, cinismo, locura, deseo.
Tenemos el sexo y el rock y la droga,
Los pies en el barrio, y el grito en el cielo,
Tenemos quintero, león y quiroga,
Y un bisnes pendiente con pedro botero.
Más de cien palabras, más de cien motivos
Para no cortarse de un tajo las venas,
Más de cien pupilas donde vernos vivos,
Más de cien mentiras que valen la pena.
Tenemos un as escondido en la manga,
Tenemos nostalgia, piedad, insolencia,
Monjas de fellini, curas de berlanga,
Veneno, resaca, perfume, violencia.
Tenemos un techo con libros y besos,
Tenemos el morbo, los celos, la sangre,
Tenemos la niebla metida en los huesos,
Tenemos el lujo de no tener hambre.
Tenemos talones de aquiles sin fondos,
Ropa de domingo, ninguna bandera,
Nubes de verano, guerras de macondo,
Setas en noviembre, fiebre de primavera.
Glorietas, revistas, zaguanes, pistolas,
Que importa, lo siento, hastasiempre, te quiero,
Hinchas del atleti, gángsters de coppola,
Verónica y cuarto de curro romero.
(estribillo)
Tenemos el mal de la melancolía,
La sed y la rabia, el ruido y las nueces,
Tenemos el agua y, dos veces al día,
El santo milagro del pan y los peces.
Tenemos lolitas, tenemos donjuanes;
Lennon y mccartney, gardel y lepera;
Tenemos horóscopos, biblias, coranes,
Ramblas en la luna, vírgenes de cera.
Tenemos naufragios soñados en playas
De islotes son nombre ni ley ni rutina,
Tenemos heridas, tenemos medallas,
Laureles de gloria, coronas de espinas.
(estribillo)
Tenemos caprichos, muñecas hinchables,
Ángeles caídos, barquitos de vela,
Pobre exquisitos, ricos miserables,
Ratoncitos pérez, dolores de muelas.
Tenemos proyectos que se marchitaron,
Crímenes perfectos que no cometimos,
Retratos de novias que nos olvidaron,
Y un alma en oferta que nunca vendimos.
Tenemos poetas, colgados, canallas,
Quijotes y sanchos, babel y sodoma,
Abuelos que siempre ganaban batallas,
Caminos que nunca llevaban a Roma.
Per realitzar l’activitat de pervivència clàssica en la música, he escollit una cançó de Joaquín Sabina (Más de cien mentiras). M’he decantant per aquesta cançó perquè el seu compositor és el meu cantant predilecte, i a mes, sé que a les seves cançons hi freqüenten metàfores relacionades amb la mitologia.
La cançó que he escollit posa de manifest, que en aquesta societat no valorem tot el que tenim, i que malgrat tenir una immensitat de coses mai no estem satisfets, i sempre volem més. En cada un dels versos, Sabina exposa alguna de les coses que té ell i la majoria de nosaltres (bones o dolentes) , ja sigui a nivell de societat o a nivell personal. En un d’aquests versos fa una mena de metàfora ”tenemos talones de Aquiles sin fondos”, referint-se a que molts de nosaltres tenim deutes i problemes econòmics, i que això, representa un dels nostres punts vulnerables, així com ho era el taló per Aquiles. Així doncs, el ”gran Sabina”, en aquest petit fragment, fa una comparació relacionada amb la mitologia.
Per últim, comentar el significat de l’últim vers ”caminos que nunca llevaban a Roma”, ja que també es pot vincular amb la pervivència clàssica. Aquest vers, fa una mica de contrast amb l’optimista dita ”Tots els camins porten a Roma”, que significa que tot acaba anant bé, i Sabina, amb el seu afany de portar la contrària, i la seva peculiaritat a l’hora d’escriure, utilitza aquesta frase per fer referència als fracassos.
Hola, sóc Laia, de l’Ins Puig-reig i aquí, al Berguedà, la meva comarca, ja han florit els arbres, i sembla que la primavera és més a prop.
Una de les flors que més m’agraden és la violeta (viola odorata), n’és la preferida perquè sempre que la veig, em recordo d’algú especial.
A la mitologia es diu que les violetes van néixer de la sang d’Atis quan es va autocastrar a sota un pi en un moment de bogeria induït per la deessa Cibeles, ja que l’havia jurat fidelitat, però després es va enamorar d’una nimfa i va voler casar-se amb ella.
A l’antiga Roma es diu que els déus, després de crear l’hivern, van fer totes les altres estacions; per exemple, d’ una bufada van apartar la neu i les aigües del rierol van començar a fluir, el sol va sortir d’entre els núvols i la gespa va començar a créixer; els déus, a causa d’això, van començar a plorar d’alegria i aquestes llàgrimes van caure sobre la terra i hi van brotar les violetes; per això, de vegades, se les anomena com “llàgrimes de déus”. El color violeta és un dels símbols d’Àrtemis o de Diana.
Quan vaig parlar a casa d’aquesta flor, la meva mare va recordar la cançó de la Cecilia i hi van començar la recerca.
“Un ramito de violetas” de Cecilia explica la història d’una dona casada, d’unes cartes i d’uns rams de violetes que la fan revifar cada dia perquè recorda l’amor i tot el que pot ser. La figura de l’home, el cigne, el misteri… Podria ser un mite? Després de sentir-la, crec que sí.
Mirant entre els CDs de casa meva he trobat aquest de Maroon 5, un grup dels Estats Units. “Songs about Jane” va ser publicat al juny del 2002, amb el nom de l’ex-nòvia del cantant de la banda, Adam Levine.
Va obtenir els discs d’or, platí i triple platí en diferents països i no va ser fins a finals de 2004 en què el seu disc-debut va arribar al Top10 del Chart Billboard 200 (Estats Units).
Tot seguit us deixo la portada, no us fa recordar a res?…
Hola sóm la Dalila i la Laia de l’Inst Puig-reig. Fa dies que cerquem i cerquem per la xarxa i van trobar aquesta cançó francesa d‘Akhenaton. El títol ens va cridar la’atenció perquè és molt mitològic, Prométhée, Prometeu, i van pensar que la lletra seria interessant. Encara que nosaltres no sabem francès, la Rocío ens va fer una petita introducció de la cancó i ara podem dir que està relacionada amb la mitologia grega i egipcia. Ens vam emocionar molt!!!! Ara us posem el principi de la traducció que ens va recordar molt a Hesíode, a la Teogonia : ” Al principi hi havia la terra, el mar , el cel, boscos verds i rius de mel…” (La resta de la tradució us la enviarà la profe ). Creiem que és molt dura i que hi hagi de fons la fotografia de la ceràmica grega del “Càstig de Prometeu”, encara ho fa més. Sense haver fet el mite, ja hem après molt.
Dalila i Laia
1r batx. Grec
P.S.:
Hola sóc Rocío, des de Quod sumus us deixo la lletra de la cancó d’Akhenaton, “Prométhée”. Crec que he pogut agafar la seva essència, i tots en poden treure molt profit. Espero que us agradi.
Al principi hi havia la terra, el mar i el cel,
Boscos verds i rius de mel,
fruits d’or creixen als arbres.
La vinya s’enlaira discretament
a les columnes de marbre
on fan el niu ocells de totes les espècies
en un ballet sempre etern.
Era una “posada en escena”
per un mestre perfet.
En aquest escenari l’home va ser criat.
Es diu que si l’Eden va sortir
d’aquest món establert,
la humanitat deu ser el rubí que havia polit.
Potser al principi,
fins que no va tenir por de les coses que moren,
la felicitat existia.
la suma de les coses simples formaven un estat
de la vida anomenat Harmonia,
l’home prosperava,
el món es feia bell.
En aquesta era de pau,
el rei s’anomenava Prometeu.
Prometeu el tenia tot i no necessitava res
protegit pels déus i respectat pels seus.
Però una nit, en els seus somnis, Iblis el visita i
li demana: “Déu és més fort que tu?
Li ofereix un cofre que conté totes les desgràcies
i li insufla l’odi i l’enveja al cor.
L’endemà va ser el dia més triste sobre la terra.
Prometeu assassina al seu propi germà,
li roba les seves propietats ,
li treu la seva dona,
reclueix a l’esclavitud a dotze tribus.
Ell forma un exèrcit fort i robust per governar
d’una manera cruel i injusta.
Com que es creia immortal,
va matar a tots els seus fills
que un dia haurien pogut revelar-se.
Va fer construir una torre elevada fins al cel.
Armat amb el seu arc, vol fer la guerra a Déu.
Molts homes avui són els seus descendents i
sense escrúpuls amaguen al seu poble la veritable pau.
Un exemple més de la llarga història sobre l’explotació del cec pel borni.
I si la vida a la terra és un got d’aigua de “Javel”,
perquè llençar les fletxes al cel de” Babel”?
Tots aquests drames, tots aquests actes infames
pel tresor de Rackham.
Ells han fet ploure foc sobre la pàtria “d’Abraham”,
tant que han portat el vent del desert.
És el Cerber als inferns que Prometeu ha establert.
Casa seva és la felicitat perquè la pietat és el rastre?