Arxiu d'etiquetes: Prometeu

El mite de Prometeu de Els Amics de les Arts

Els Amics dels Arts es va crear el 2005 a Barcelona. Els seus membres són Dani Alegret, Joan Enric Barceló, Eduard Costa i Ferran Piqué.

Els Amics de les Arts
Els Amics de les Arts

Aquest grup m’agradat moltíssim, ja que té molts referents clàssics a les seves cançons. En aquest cas, en aquesta cançó anomenda El mite de Prometeu , és tot un referent clàsssic.

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=QTSlAJrjhuA[/youtube]

Aquí us deixo la lletra:

1 – Que tan bon punt sentim aquest cop de porta tan conclusiu i posis un peu al món, et trobis ja molt millor. Que creuis el carrer a càmera lenta i et digui el vent que un dels dos ho havia de fer. Que notis un pas lleuger. Que captis tots els detalls, les coses petites d’un dia clar, que una màgia magnetitzant s’instal·li al teu voltant. Que trobis una feina de lo teu i el primer dia ja entris amb bon peu. Que els del teu voltant et trobin molt més guapa. Que facis nous amics. Que cap et falli mai.
2 – Que descobreixis en aquell veí un paio simpàtic i divertit que una nit es presenti amb un bon vi i tal. Que en la comparació que faràs amb els altres no hi hagi color. Que sempre et segueixi el joc. Ni massa ni massa poc. Que no us passin factura els anys següents, que percebeu les coses sempre a temps. Que et miris al mirall sentint-te afortunada. Que et diguis “sóc feliç” i llavors que ho perdis tot.
Ei! Ara què tal? Oi que fa mal? Oi que fa mal?
3 – Que caiguin, sense pietat, les deu plagues d’Egipte sobre el teu cap. Que t’intentis amagar. Que t’acabin delatant. Que els Déus, els vells i els nous, t’agafin mania. Que tinguis por. Que el mite de Prometeu t’il·lustri de cap a peus. Que quan no puguis més, albiris l’esperança que em cridis des de lluny però no ho facis prou fort.
Ei! Ara què tal? Oi que fa mal? Oi que fa mal?

  • Coneixeu aquest grup?
  • Què us sembla la cançó? Quin és el tema? Quina estructura té? Què s’explica en cada un dels tres paràgrafs?
  • Qui és Prometeu? De què va el mite de Prometeu?
  • Quina relació trobem entre la lletra de la cançó de Els Amics de les Arts i el mite de Prometeu? Quina és la frase clau que resumeix el contingut de la cançó i el relaciona amb el mite?
  • Per què utilitzen el mite de Prometeu en aquesta cançó? Quin és el càstig que pateix la noia? Trobes que és igual de dur que el càstig al qual va ser sotmès Prometeu?
  • Què creus que vol aquest grup quan diu “Cada cançó té uns significats amagats i cadascú ha de trobar el seu”?

Abigail Quiñonez Lajones

2n Bat. Humanístic

Akhenaton i Prometeu

Hola sóm la Dalila i la Laia de l’Inst Puig-reig. Fa dies que cerquem i cerquem per la xarxa i  van trobar aquesta cançó francesa d‘Akhenaton. El títol ens va cridar la’atenció perquè és molt mitològic, Prométhée, Prometeu, i van pensar que la lletra seria interessant. Encara que nosaltres no sabem francès, la Rocío ens va fer una petita introducció de la cancó i ara podem dir que està relacionada amb la mitologia grega i egipcia. Ens vam emocionar molt!!!! Ara us posem el principi de la traducció que ens va recordar molt a Hesíode, a la Teogonia :  ” Al principi hi havia la terra, el mar , el cel, boscos verds i rius de mel…” (La resta  de la tradució us la enviarà la profe ). Creiem que és molt dura i  que hi hagi de fons la fotografia de la ceràmica grega del “Càstig de Prometeu”, encara ho fa més. Sense haver fet el mite, ja hem après molt.

Dalila i Laia

1r batx. Grec

P.S.:

Hola sóc Rocío, des de Quod sumus us deixo la lletra de la cancó d’Akhenaton, “Prométhée”. Crec que he pogut agafar la seva essència, i tots en poden treure molt profit. Espero que us agradi.

Al principi hi havia la terra, el mar i el cel,

Boscos verds i rius de mel,

fruits d’or creixen als arbres.

La vinya s’enlaira discretament

a les columnes de marbre

on fan el niu ocells de totes les espècies

en un ballet sempre etern.

Era una “posada en escena”

per un mestre perfet.

En aquest escenari l’home va ser criat.

Es diu que si l’Eden va sortir

d’aquest món establert,

la humanitat deu ser el rubí que havia polit.

Potser al principi,

fins que no va tenir por de les coses que moren,

la felicitat existia.

la suma de les coses simples formaven un estat

de la vida anomenat Harmonia,

l’home prosperava,

el món es feia bell.

En aquesta era de pau,

el rei s’anomenava Prometeu.

Prometeu el tenia tot i no necessitava res

protegit pels déus i respectat pels seus.

Però una nit, en els seus somnis, Iblis el visita i

li demana: “Déu és més fort que tu?

Li ofereix un cofre que conté totes les desgràcies

i li insufla l’odi  i l’enveja al cor.

L’endemà va ser el dia més triste sobre la terra.

Prometeu assassina al seu propi germà,

li roba les seves propietats ,

li treu la seva dona,

reclueix a l’esclavitud a dotze tribus.

Ell forma un exèrcit fort i robust per governar

d’una manera cruel i injusta.

Com que es  creia immortal,

va matar a tots els seus fills

que un dia haurien pogut  revelar-se.

Va fer construir una torre elevada fins al cel.

Armat amb el seu arc, vol fer la guerra a Déu.

Molts homes avui són els seus descendents i

sense escrúpuls amaguen al seu poble la veritable pau.

Un exemple més de la llarga història sobre l’explotació del cec pel borni.

I si la vida a la terra és un got d’aigua de “Javel”,

perquè llençar les fletxes al cel de” Babel”?

Tots aquests drames, tots aquests actes infames

pel tresor de Rackham.

Ells han fet ploure foc sobre la pàtria “d’Abraham”,

tant que han portat el vent del desert.

És el Cerber als inferns que Prometeu ha establert.

Casa seva és la felicitat perquè la pietat és el rastre?

 Pots ser un bon rei quan ets ric i triste?

Les ànimes s’evaporen lluny de la terra,

el temps passa, els palaus s’enfonsen,

ens convertim en pols…

Prometeu, ahir, demà, el primer humà

cap d’una ment als regnes dels gosos.

Qui paga la bogeria de les seves accions

mentre esperen amb dolor la resurrecció…

…Prometeu…

Aute, “Atenas en llamas”

Caía una noche de Mayo
sobre el Lykavittos,
cenábamos en tu terraza
con todos los Mitos…

Y arriba, la voz de Vasilis
desde la azotea,
hablaba, tras largos ronquidos,
con Zeus y Atenea.

Y abajo, saciando con ouzo
la sed de Dionisos,
llorábamos por las elipsis
de la Historia en los frisos

con lágrimas de ira callada
frente a la impostura
de quienes hicieron del robo
su genio y figura…

Y Atenas en llamas, y Atenas en llamas…
contra un Occidente narciso e insolente,
rompiéndose a trizas…
Atenas ardiente
a veces sueña que va a renacer
de sus cenizas.

Y, hablando, nos dio como un rapto
por la antigua Europa
que ya no va a lomos del Toro
sino de la tropa

que marcha pisando las ruinas
de la inteligencia
del mármol que está a la intemperie
de la decadencia.

Y en sueños, al cielo nos fuimos
como Prometeo
en busca del Fuego Sagrado
del Caos y el cabreo…

Y así, una Pequeña Columna
de locos y artistas
se alzaron con fuego en tu Barrio
de los Anarquistas.

Y Atenas en llamas, y Atenas en llamas…

Podeu escoltar la cançó de Luis Eduardo Aute del seu últim disc Intemperieaquí i no us oblideu de comentar tots els referents clàssics que hi trobeu i de gaudir d’altres cançons de Luis Eduardo Aute amb referències clàssiques com Giraluna o De paso del disc de 1978 Albanta:

…Que no, que no, que el pensamiento
No puede tomar asiento,
Que el pensamiento es estar
Siempre de paso, de paso, de paso…

Prometeo d’Extremoduro

El mite de Prometeu ha trobat en el camp de la música i no sols en el camp de la literatura i de les arts plàstiques un vigorós camp de cultiu. Així l’emblemàtica figura de Prometeu va inspirar Ludwig van Beethoven a compondre Les criatures de Prometeu, ballet op. 43; el compositor francès, deixeble de Camille Saint-Saëns, Gavriel Fauré tractà el mateix tema en l’òpera Prometeu, estrenada el 1900. Scriabin, representant de la Simfonia postromàntica russa, va compondre la simfonia núm. 5 Prometeu, estrenada a Moscou l’any 1910. Del 1933 tenim l’òpera Prometeu del compositor americà Ramiro Cortés.

Deixant aquest filó clàssic, arribem a la música moderna del Prometeo d’Extremoduro:

Si no fuera pa mirarte ya no tendría cinco sentidos;

ay, ay, golerte y tocarte y me gusta, me dice al oído.

* “No me levanto ni me acuesto día

que malvado cien veces no haya sido”

* no me entretengo, estoy en lucha entodavía,

hoy voy ganando, ayer perdí.

Me regaló una herida, cierra de noche, abre de día;

– no sufras Prometeo – me dice siempre que la veo.

Me revuelco por el suelo y me revienta la polla

de pensar en ti: me desangro y riego tu jardín.

Ronca de madrugada y nunca me dice no,

¡que a nada!

Yo la miro desde lejos, no me masturbo que

hago ruido.

* “No me levanto ni me acuesto día

que malvado cien veces no haya sido” *

no me entretengo, estoy en lucha entodavía,

hoy voy ganando, ayer perdí.

Detrás de tu ventana te has quedado con las ganas,

Besos de contrabando y al final como una estera.

Me revuelco por el suelo y me revienta la polla

De pensar en ti: me desangro y riego tu jardín.

– Mite de Prometeu: Extremoduro es un grup de rock Espanyol que va ser fundat a Càceres. Aquest grup format per quatre membres, en l’any 1996, van treure un Cd anomenat ‘’Aguíla’’, on el segon track s’anomena Prometeo. Aquest nom pertany a un personatge del mite anomenat també Prometeu, on ell va ser l’encarregat de crear als homes, robant el foc a altres déus i on mes tard enganya al senyor dels déus, anomenat Zeus. Així el va castigar a Prometeu a càrrec de Hefest, encadenant-lo a una roca i fent que un àguila li menjés el fetge cada dia, on cada día que l’àguila li menjava el fetge, per la nit se li regenerava.

Aquest grup Extremoduro, en aquesta cançó ‘’Prometeo’’ va introduïr una metàfora en la lletra que fa referència a l’àguila que es menja el fetge i el fetge que es va regenerant cada nit:

‘’Me regaló una herida, cierra de noche, abre de día;

– no sufras Prometeo – me dice siempre que la veo.’’