Más de cien mentiras de Joaquín Sabina
Tenemos memoria, tenemos amigos,
Tenemos los trenes, la risa, los bares,
Tenemos la duda y la fe, sumo y sigo,
Tenemos moteles, garitos, alteres.
Tenemos urgencias, amores que matan,
Tenemos silencio, tabaco, razones,
Tenemos venecia, tenemos manhattan,
Tenemos cenizas de revoluciones.
Tenemos zapatos, orgullo, presente,
Tenemos costumbres, pudores, jadeos,
Tenemos la boca, tenemos los dientes,
Saliva, cinismo, locura, deseo.
Tenemos el sexo y el rock y la droga,
Los pies en el barrio, y el grito en el cielo,
Tenemos quintero, león y quiroga,
Y un bisnes pendiente con pedro botero.
Más de cien palabras, más de cien motivos
Para no cortarse de un tajo las venas,
Más de cien pupilas donde vernos vivos,
Más de cien mentiras que valen la pena.
Tenemos un as escondido en la manga,
Tenemos nostalgia, piedad, insolencia,
Monjas de fellini, curas de berlanga,
Veneno, resaca, perfume, violencia.
Tenemos un techo con libros y besos,
Tenemos el morbo, los celos, la sangre,
Tenemos la niebla metida en los huesos,
Tenemos el lujo de no tener hambre.
Tenemos talones de aquiles sin fondos,
Ropa de domingo, ninguna bandera,
Nubes de verano, guerras de macondo,
Setas en noviembre, fiebre de primavera.
Glorietas, revistas, zaguanes, pistolas,
Que importa, lo siento, hastasiempre, te quiero,
Hinchas del atleti, gángsters de coppola,
Verónica y cuarto de curro romero.
(estribillo)
Tenemos el mal de la melancolía,
La sed y la rabia, el ruido y las nueces,
Tenemos el agua y, dos veces al día,
El santo milagro del pan y los peces.
Tenemos lolitas, tenemos donjuanes;
Lennon y mccartney, gardel y lepera;
Tenemos horóscopos, biblias, coranes,
Ramblas en la luna, vírgenes de cera.
Tenemos naufragios soñados en playas
De islotes son nombre ni ley ni rutina,
Tenemos heridas, tenemos medallas,
Laureles de gloria, coronas de espinas.
(estribillo)
Tenemos caprichos, muñecas hinchables,
Ángeles caídos, barquitos de vela,
Pobre exquisitos, ricos miserables,
Ratoncitos pérez, dolores de muelas.
Tenemos proyectos que se marchitaron,
Crímenes perfectos que no cometimos,
Retratos de novias que nos olvidaron,
Y un alma en oferta que nunca vendimos.
Tenemos poetas, colgados, canallas,
Quijotes y sanchos, babel y sodoma,
Abuelos que siempre ganaban batallas,
Caminos que nunca llevaban a Roma.
Per realitzar l’activitat de pervivència clàssica en la música, he escollit una cançó de Joaquín Sabina (Más de cien mentiras). M’he decantant per aquesta cançó perquè el seu compositor és el meu cantant predilecte, i a mes, sé que a les seves cançons hi freqüenten metàfores relacionades amb la mitologia.
La cançó que he escollit posa de manifest, que en aquesta societat no valorem tot el que tenim, i que malgrat tenir una immensitat de coses mai no estem satisfets, i sempre volem més. En cada un dels versos, Sabina exposa alguna de les coses que té ell i la majoria de nosaltres (bones o dolentes) , ja sigui a nivell de societat o a nivell personal. En un d’aquests versos fa una mena de metàfora ”tenemos talones de Aquiles sin fondos”, referint-se a que molts de nosaltres tenim deutes i problemes econòmics, i que això, representa un dels nostres punts vulnerables, així com ho era el taló per Aquiles. Així doncs, el ”gran Sabina”, en aquest petit fragment, fa una comparació relacionada amb la mitologia.
Per últim, comentar el significat de l’últim vers ”caminos que nunca llevaban a Roma”, ja que també es pot vincular amb la pervivència clàssica. Aquest vers, fa una mica de contrast amb l’optimista dita ”Tots els camins porten a Roma”, que significa que tot acaba anant bé, i Sabina, amb el seu afany de portar la contrària, i la seva peculiaritat a l’hora d’escriure, utilitza aquesta frase per fer referència als fracassos.
Què n’opineu vosaltres?
Múnia Coll,
Ins. Pui-reig
1r Batxillerat, llatí i grec
Múnia, els alumnes de la Rocío de Puig-Reig no pareu de trobar referents clàssics en la música actual i això és fantàstic!
De Joaquín Sabina, t’estrenes a L‘empremta d’Orfeu. Només teníem a Aracne fila i fila Una de romanos, però ara, gràcies a tu, serà qüestió d’anar estirant el fil. Fins ben aviat!
Hola Múnia! És un honor que col·laboris í en el meu treball de recerca! Com dic sempre, va be tenir a persones com a tu, que posen el seu gra de sorra en el bloc i que fan que cada cop sigui més interessant i hi hagi més informació per a la gent que vol aprendre.
Aquest és un molt bon article, ja que es poden veure diferents aspectes que tenen a veure amb les clàssiques. Aquesta és una altra mostra de que és molt important el llatí a les notres vides, ens fa molta utilitat, i que hi hagin cançons famoses com aquesta és una gran mostra del que he dit anteriorment.
El fet de preguntar i després veure l’expressió “Eureka” a la seva cara, em reconforta molt, No només ha trobat el referent clàssic, si no que ha entès el perquè Sabina fa aquesta referència mitològica a la cancó.
Felicitats Múnia.
La veritat és que fins que no hem treballat la pervivència clàssica amb la Rocío, em passaven per alt molts detalls relacionats amb la mitologia, ens les cançons i en altres camps. Ara, però, m’agrada adonar-me de tots els petits detalls de pervivència que ens rodegen, ja que a través del passat interpreto coses del present.
D’altra banda, penso que en el treball de recerca en qüestió, el Sabina et pot ajudar molt, ja que com ja he dit, en les seves lletres podem veure-hi molts exemples de pervivència clàssica!
Adéu!
Una alumna agraïda! Així m’agrada, Múnia!