Quina cançó més bonica, i actual , i del passat , del nostre, del que vivim cada dia, dels turistes àvids d’emocions, d’imaginar-se històries, de representar-les, i de viure-les !
Aquesta és la lletra:
Si hagués nascut a Roma fa més de 2000 anys,
viuríem en un Imperi, tindríem un esclau.
I àmfores al pati plenes d’oli i vi.
I una estàtua de mabre dedicada a mi.
Si hagués nascut a Roma fa més de 2000 anys.
No faria olor a xampú el teu cabell daurat.
I oferiríem bous als déus, brindaríem amb soldats.
I ens despertaria un carro, pujant per l’empedrat.
I els turistes es fan fotos, on tu i jo vam esmorzar.
Són les coses bones de passar a l’eternitat.
I el guia els ensenya el mosaic del menjador.
Es retraten i passegen per la nostra habitació.
I ara un nen dibuixa a llapis a la sala del museu,
el braçalet de maragdes que t’embolicava el vel.
I un submarinista troba els nostres gots i els nostres plats.
Són les coses bones de passar a l’eternitat.
Feu memòria , repàs de molts termes, conceptes, etc. ja estudiats i poseu noms a les imatges, Manel s’ho mereixen !!!!!
Rocío
Ins Puig-reig
P.D.: L’alumna Neus de 1r de Batxillerat de l’institut Premià de Mar n’ha fet aquesta versió:
Basant-me en l’article d’en Toni Moreno i en Deka al blog Aracne Fila i Fila he decidit que la cançó que han utilitzat per “adornar” el seu apunt es mereix un espai a l’Empremta d’Orfeu.
En Paul Clark, el guitarrista que interpreta aquesta peça, és un músic i empresari musical d’Anglaterra que possiblement és més conegut com el pianista de la banda post-punk The Bolshoi.
En aquesta cançó podem observar una magnífica al·legoria cap a la guitarra amb distorsió. Però… perquè Clark anomena així aquesta cançó? No fa falta que l’analitzem molt profundament per a adonar-nos de la violència i l’agressivitat amb que Clark intenta plasmar amb les seves notes i del crescendo a la que ens porta la cançó, representant el desastre que fou el Rapte de les Sabines.
Què us fa sentir aquesta cançó? Coneixeu altres guitarristes o músics en general que s’inspirin en el mite del Rapte de les Sabines? Com definiríeu aquesta cançó i per què creieu que l’ha anomenat així l’autor?
Bon temps per a tothom ! Sóc Rocío i m’encanten el llatí i el grec i la seva cultura. Intento que els meus alumnes els coneguin i els estimin també. Hi ha una cançó de Sofia Segarra que es diu “La meva àvia” i diu coses tan boniques com aquestes: “el meu home abans de morir em va dir, que quatre coses us havia de ensenyar: primer estimar la terra, després estimar la llar, estimar la llengua, estimar el català…”.
Quan comença el curs , els hi poso: primer quenden bocabadats, després comencen a preguntar, i aquests perquès m’encanten ja que els porten, sense que s’adonin, a les “entranyes” de la cultura clàssica… Les seves preguntes esperen les meves respostes, però poc a poc, ells troben les seves respostes… És fantàstic!!!
He trobat una cançó en grec modern que es diu “El malson de Persèfone”; la música és meravellosa, però el vídeo ja en direu…
Εκεί που φύτρωνε φλισκούνι κι άγρια μέντα
κι έβγαζε η γη το πρώτο της κυκλάμινο…
τώρα χωριάτες παζαρεύουν τα τσιμέντα
και τα πουλιά πέφτουν νεκρά στην υψικάμινο!
Κοιμήσου Περσεφόνη
στην αγκαλιά της γης,
στου κόσμου το μπαλκόνι
ποτέ μην ξαναβγείς!
Εκεί που σμίγανε τα χέρια τους οι μύστες,
ευλαβικά πριν μπουν στο θυσιαστήριο…
τώρα πετάνε αποτσίγαρα οι τουρίστες
και το καινούργιο παν να δουν διϋλιστήριο.
Κοιμήσου Περσεφόνη
στην αγκαλιά της γης,
στου κόσμου το μπαλκόνι
ποτέ μην ξαναβγείς!
Εκεί που η θάλασσα γινόταν ευλογία
κι ήταν ευχή του κάμπου τα βελάσματα…
τώρα καμιόνια κουβαλάν στα ναυπηγεία
άδεια κορμιά σιδερικά παιδιά κι ελάσματα.
Κοιμήσου Περσεφόνη
στην αγκαλιά της γης,
στου κόσμου το μπαλκόνι
ποτέ μην ξαναβγείς!
Rocío
professora de grec i de llatí
Institut Puig-Reig
P.S.: Hola sóc de nou Rocio i des del nostre bloc Quod sumus us convido a llegir amb atenció aquesta traducció del “Malson de Persèfone“. Veritablement, us imagineu a la nostra Persèfone mirant des d’un balcó i observant els seus voltants? què pensaria? Estaria contenta, agafaria una depressió, o lluitaria pel seu món? què ens diria a nosaltres, mortals?
Allí, on el poliol i la salvatge menta van créixer
i la terra va germinar el primer cicle,
ara els pagesos regategen pel ciment
i els ocells cauen morts als forns.
Dorm, Persèfone
en els braços de la Terra,
al balcó del món
no sortiràs mai més…
Allí on els místics es donaren la mà
amb respecte a l’entrar al lloc sagrat,
ara els turistes llencen burilles
i miren fixament la nova refineria de benzina.
Dorm, Persèfone
En els braços de la Terra,
al balcó del món
no sortiràs mai més…
Allí on el mar fou beneït
i el belar de les cabres fou una pregària,
ara els camions duen a les drassanes
cossos buits, nens fets de trossos de metall i xapa.
Dorm, Persèfone
en els braços de la Terra,
al balcó del món
no sortiràs mai més…
A l’igual que la Ire, fent el treball conjunt amb ella i la Lina, he trobat una cançó amb referents clàssics i buscant pel bloc, m’he trobat amb que no hi havia cap article sobre aquesta.
Trobem altres cançons del mateix grup (Tierra Santa), com “Pandora i la seva caixa“, “Atlàntida” o “Neró“, però no la cançó sobre “El cavall de Troia”.
Cuentan que en Troya una vez
Una batalla empezó
Forjando así su leyenda
Y que diez años pasó
Sitiada por la ambición
De poseer la ciudad
Al no poderla invadir
Los griegos fueron marchando
Pero antes de irse de allí
Un gran regalo quedó
Un griego les convenció
Que era el regalo de un dios
Y de que abrieran las puertas
Un gran caballo asomó
En su interior una trampa
Con piel de madera
En Troya todos creyeron
Que habían vencido
Pero la noche llegó
Y el enemigo ganó
Caballo de Troya
Cabalga en la historia
El regalo de un dios
Caballo de Troya
Su piel y su nombre
Leyenda forjó
Caballo de Troya
Están escondidos
Dentro en su interior
Esperan la noche
Para la traición
No em digueu que de petits no escoltàveu aquesta cançó! Jo la recordo especialment, perquè vaig estar de vacances a Benidorm de petita i la ballava amb el meu pare totes les nits a l’hotel.
És una manera molt divertida d’aprendre la història de Roma, no creieu? Sabeu quins fets esmenta? De quins escriptors parla? Què diu en llatí? Quina relació tenen els romans amb els grecs? Per què Roma és gran?…
Ex Deo és grup de nom llatí, format per quatre componentes del grup canadenc de death metal KATAKLYSM el su primer disc fou ROMULUS. És un grup amb estètica de l’Imperi romà i en aquest primer disc recreen la història de Ròmul i Rem, fundadors de Roma.
Mireu com recreen la batalla d’Acci. Per cert, què en sabeu d’aquest esdeveniment històric?
[youtube width=”650″ height=”450″]https://www.youtube.com/watch?v=qcfaltp8CL0[/youtube]
Loco y necio ingrato, de nombre Nerón
Cobarde sin tierra ni cielo
Sutil ignorante farsante sin alma ni honor
Tormento del justo, asesino y ladrón.
Mataste a tu madre por nada.
Vendiste tu alma maldita por una canción.
Cuentan que mandaste quemar la ciudad de tu locura.
Cuentan que mandaste arrasar la ciudad de tu amargura.
Y poder ver arder el horizonte
Danzar toda una noche por ser tu voluntad
Cuentan que mandaste quemar la ciudad de tu locura.
Cuentan que mandaste arrasar la ciudad de tu amargura.
Y poder ver arder el horizonte
Danzar toda una noche por ser tu voluntad.
Què en sabeu de Neró? És cert tot el que es canta en aquesta cançó a ritme de metal?
“My son, ask for thyself another kingdom,
For that which I leave is to small for thee.”
Near to the East, in a part of ancient Greece,
In an ancient land called Macedonia,
Was born a son to Philip of Macedon,
The legend his name was Alexander.
At the age of nineteen, he became the Macedon king,
And swore to free all of Asia Minor,
By the Aegian Sea in 334 BC,
He utterly beat the armies of Persia.
Chorus:
Alexander the Great,
His name struck fear into hearts of men,
Alexander the Great,
Became a legend ‘mongst mortal men.
King Darius the third, Defeated fled Persia,
The Scythians fell by the river Jaxartes,
Then Egypt fell to the Macedon king as well,
And he founded the city called Alexandria.
By the Tigris river, he met King Darius again,
And crushed him again in the battle of Arbela,
Entering Babylon and Susa, treasures he found,
Took Persepolis, the capital of Persia.
Chorus:
Alexander the Great,
His name struck fear into hearts of men,
Alexander the Great,
Became a god amongst mortal men.
A Phrygian King had bound a chariot yoke,
And Alexander cut the “Gordion knot”,
And legend said that who untied the knot,
He would become the master of Asia.
Helonism he spread far and wide,
The Macedonian learned mind,
Their culture was a western way of life,
He paved the way for Christianity.
Marching on, Marching on.
The battle weary marching side by side,
Alexander’s army line by line,
They wouldn’t follow him to India,
Tired of the combat, pain and the glory.
Chorus:
Alexander the Great,
His name struck fear into hearts of men,
Alexander the Great,
He died of fever in Babylon.
La banda britànica de heavy metal Iron Maiden, que es va fundar l’any 1975, amb la cançò anomenada “Alexander the great”, explica la total referència amb Alexandre el Gran i tota la seva història.
Alexandre el Gran o Alexandre Magne va néixer l’any 356aC el 21 de Juliol, on va ser rei de Macedònia i conqueridor de l’imperi Persa i un dels líders més importants del món antic.
Explica la història en la cançó tal i com va ser, on primer esmeta el seu naixament a Macedònia del seu pare Felip, on a l’edat de 19 anys va ser el rei de Macedònia i va jurar llibertat a tota Àsia Menor. L’any 334aC va vèncer l’imperi de Pèrsia, fins que després va baixar a Egipte i allà va fundar la ciutat anomenada Alexandria i va obrir portes al cristianisme. Al final, la seva cultura era una forma de vida occidental.
Així la cançó d’Iron Maiden mostra la història d’Alexandre el gran, que tant va infuenciar en molta gent, sobretot de Macedònia, Egipte i de la Índia.
És Al·lucinant que entre tant de crit facin una autèntica classe d’Història. De fet, el frontman de la banda, Bruce Dickinson, a més d’un excel·lent cantant, és llicenciat en Història, tirador de esgrima (fins i tot va estar a punt de participar a Barcelona’92) i pilot comercial.
Els Iron Maiden doncs conten en aquesta cancó la vida i les gestes d’Alexandre el Gran; de fet, sempre conten històrias com la batalla d’Anglaterra a “Aces High“, la Càrrega de la Cavalleria Lleugera a “The Trooper“, la història darrere de la novel·la Dune, de Frank Herbert…
Vangelis Eternal Alexander, banda sonora de la pel·lícula Alexander:
La mare d’Alexandre:George Dalaras Η μάνα του Αλέξανδρου
Στη Μακεδονία του παλιού καιρού
γνώρισα τη μάνα του Αλέξανδρου
μου ‘στησε κουβέντα στις εξοχές
κι έκανε νυχτέρια με μάγισσες.
Αχ Μακεδονία χιλιόμορφη
γιατί κλαις και λιώνεις σαν το κερί
έχω γιο μονάκριβο η καψερή
κι έχει φύγει για την ανατολή.
Τον προσμένουν κίνδυνοι και χωσιές
λόγια ανθρώπων μαύρα και συμφορές
μοναχός τ’ αντέχει και τα περνά
τελειωμό δεν έχουν τα βάσανα
Στη Μακεδονία του παλιού καιρού
γνώρισα τη μάνα του Αλέξανδρου
στο φεγγάρι ψάχνει για μάγισσες
στ’ όνειρό της φέρνει τους Έλληνες.
Alessandro ed il mare, Roberto Vecchioni
Il tramonto era pieno di soldati ubriachi di futuro fra i dadi le bestemmie e il sogno di un letto più sicuro; ma quando lui usciva dalla tenda non osavano nemmeno guardare: sapevano che c’era la sua ombra sola davanti al mare. Poi l’alba era tutta un fumo di cavalli, gridi e risate nuove; dove si va, passato il Gange, Generale, parla, dicci solo dove: e lui usciva dalla tenda bello come la mattina il sole: come in una lontana leggenda, perduta chissà dove… tornava bambino, e tornava bambino, quando stava da solo a giocare nei viali di un immenso giardino; la fontana coi pesci dai riflessi d’argento, che poteva soltanto guardarla, mai buttarcisi dentro. Non un capello fuori posto mentre entrava a cavallo nel mare, e il cuore, il cuore gli batteva addosso come a una donna che si va a sposare; e tutti lo seguirono cantando senza nemmeno sospettare, e gli andarono dietro contenti di dover annegare. tornava bambino, e tornava bambino, quando stava da solo a giocare nei viali di un immenso giar
dino; la fontana coi pesci dai riflessi d’argento che poteva solo guardarla mai buttarcisi dentro. E mentre si voltava indietro non aveva niente da vedere; e mentre si guardava avanti niente da voler sapere; ma il tempo di tutta una vita non valeva quel solo momento: Alessandro, così grande fuori, così piccolo dentro.
