Arxiu d'etiquetes: Dalaras

Alexandre el Gran

“My son, ask for thyself another kingdom,
For that which I leave is to small for thee.”

Near to the East, in a part of ancient Greece,
In an ancient land called Macedonia,
Was born a son to Philip of Macedon,
The legend his name was Alexander.

At the age of nineteen, he became the Macedon king,
And swore to free all of Asia Minor,
By the Aegian Sea in 334 BC,
He utterly beat the armies of Persia.

Chorus:
Alexander the Great,
His name struck fear into hearts of men,
Alexander the Great,
Became a legend ‘mongst mortal men.

King Darius the third, Defeated fled Persia,
The Scythians fell by the river Jaxartes,
Then Egypt fell to the Macedon king as well,
And he founded the city called Alexandria.

By the Tigris river, he met King Darius again,
And crushed him again in the battle of Arbela,
Entering Babylon and Susa, treasures he found,
Took Persepolis, the capital of Persia.

Chorus:
Alexander the Great,
His name struck fear into hearts of men,
Alexander the Great,
Became a god amongst mortal men.

A Phrygian King had bound a chariot yoke,
And Alexander cut the “Gordion knot”,
And legend said that who untied the knot,
He would become the master of Asia.

Helonism he spread far and wide,
The Macedonian learned mind,
Their culture was a western way of life,
He paved the way for Christianity.

Marching on, Marching on.

The battle weary marching side by side,
Alexander’s army line by line,
They wouldn’t follow him to India,
Tired of the combat, pain and the glory.

Chorus:
Alexander the Great,
His name struck fear into hearts of men,
Alexander the Great,
He died of fever in Babylon.

Lletra en castellà

La banda britànica de heavy metal Iron Maiden, que es va fundar l’any 1975, amb la cançò anomenada “Alexander the great”, explica la total referència amb Alexandre el Gran i tota la seva història.
Alexandre el Gran o Alexandre Magne va néixer l’any 356aC el 21 de Juliol, on va ser rei de Macedònia i conqueridor de l’imperi Persa i un dels líders més importants del món antic.
Explica la història en la cançó tal i com va ser, on primer esmeta el seu naixament a Macedònia del seu pare Felip, on a l’edat de 19 anys va ser el rei de Macedònia i va jurar llibertat a tota Àsia Menor. L’any 334aC va vèncer l’imperi de Pèrsia, fins que després va baixar a Egipte i allà va fundar la ciutat anomenada Alexandria i va obrir portes al cristianisme. Al final, la seva cultura era una forma de vida occidental.
Així la cançó d’Iron Maiden mostra la història d’Alexandre el gran, que tant va infuenciar en molta gent, sobretot de Macedònia, Egipte i de la Índia.

És Al·lucinant que entre tant de crit facin una autèntica classe d’Història. De fet, el frontman de la banda, Bruce Dickinson, a més d’un excel·lent cantant, és llicenciat en Història, tirador de esgrima (fins i tot va estar a punt de participar a Barcelona’92) i pilot comercial.
Els Iron Maiden doncs conten en aquesta cancó la vida i les gestes d’Alexandre el Gran; de fet, sempre conten històrias com la batalla d’Anglaterra a “Aces High“, la Càrrega de la Cavalleria Lleugera a “The Trooper“, la història darrere de la novel·la Dune, de Frank Herbert…
Vangelis Eternal Alexander, banda sonora de la pel·lícula Alexander:

La mare d’Alexandre:George Dalaras Η μάνα του Αλέξανδρου


Η μάνα του Αλέξανδρου

Lyrics /Στίχοι: Panos Theodoridis- Πάνος Θεοδωρίδης
Music /Μουσική: Yiannis Markopoulos -Γιάννης Μαρκόπουλος

Στη Μακεδονία του παλιού καιρού
γνώρισα τη μάνα του Αλέξανδρου
μου ‘στησε κουβέντα στις εξοχές
κι έκανε νυχτέρια με μάγισσες.

Αχ Μακεδονία χιλιόμορφη
γιατί κλαις και λιώνεις σαν το κερί
έχω γιο μονάκριβο η καψερή
κι έχει φύγει για την ανατολή.

Τον προσμένουν κίνδυνοι και χωσιές
λόγια ανθρώπων μαύρα και συμφορές
μοναχός τ’ αντέχει και τα περνά
τελειωμό δεν έχουν τα βάσανα

Στη Μακεδονία του παλιού καιρού
γνώρισα τη μάνα του Αλέξανδρου
στο φεγγάρι ψάχνει για μάγισσες
στ’ όνειρό της φέρνει τους Έλληνες.

Alessandro ed il mare, Roberto Vecchioni

Il tramonto era pieno di soldati ubriachi di futuro fra i dadi le bestemmie e il sogno di un letto più sicuro; ma quando lui usciva dalla tenda non osavano nemmeno guardare: sapevano che c’era la sua ombra sola davanti al mare. Poi l’alba era tutta un fumo di cavalli, gridi e risate nuove; dove si va, passato il Gange, Generale, parla, dicci solo dove: e lui usciva dalla tenda bello come la mattina il sole: come in una lontana leggenda, perduta chissà dove… tornava bambino, e tornava bambino, quando stava da solo a giocare nei viali di un immenso giardino; la fontana coi pesci dai riflessi d’argento, che poteva soltanto guardarla, mai buttarcisi dentro. Non un capello fuori posto mentre entrava a cavallo nel mare, e il cuore, il cuore gli batteva addosso come a una donna che si va a sposare; e tutti lo seguirono cantando senza nemmeno sospettare, e gli andarono dietro contenti di dover annegare. tornava bambino, e tornava bambino, quando stava da solo a giocare nei viali di un immenso giar
dino; la fontana coi pesci dai riflessi d’argento che poteva solo guardarla mai buttarcisi dentro. E mentre si voltava indietro non aveva niente da vedere; e mentre si guardava avanti niente da voler sapere; ma il tempo di tutta una vita non valeva quel solo momento: Alessandro, così grande fuori, così piccolo dentro.