A l’igual que la Ire, fent el treball conjunt amb ella i la Lina, he trobat una cançó amb referents clàssics i buscant pel bloc, m’he trobat amb que no hi havia cap article sobre aquesta.
Trobem altres cançons del mateix grup (Tierra Santa), com “Pandora i la seva caixa“, “Atlàntida” o “Neró“, però no la cançó sobre “El cavall de Troia”.
Cuentan que en Troya una vez
Una batalla empezó
Forjando así su leyenda
Y que diez años pasó
Sitiada por la ambición
De poseer la ciudad
Al no poderla invadir
Los griegos fueron marchando
Pero antes de irse de allí
Un gran regalo quedó
Un griego les convenció
Que era el regalo de un dios
Y de que abrieran las puertas
Un gran caballo asomó
En su interior una trampa
Con piel de madera
En Troya todos creyeron
Que habían vencido
Pero la noche llegó
Y el enemigo ganó
Caballo de Troya
Cabalga en la historia
El regalo de un dios
Caballo de Troya
Su piel y su nombre
Leyenda forjó
Caballo de Troya
Están escondidos
Dentro en su interior
Esperan la noche
Para la traición
No em digueu que de petits no escoltàveu aquesta cançó! Jo la recordo especialment, perquè vaig estar de vacances a Benidorm de petita i la ballava amb el meu pare totes les nits a l’hotel.
És una manera molt divertida d’aprendre la història de Roma, no creieu? Sabeu quins fets esmenta? De quins escriptors parla? Què diu en llatí? Quina relació tenen els romans amb els grecs? Per què Roma és gran?…
Gràcies al treball que hem fet conjuntament la Coty, la Lina i jo he tingut la sort de trobar una maqueta d’un cantant de rap d’ Alacant, Sentoh, que fins ara no havíem conegut mai. Aquest rep el nom de Sentoh Crónico i la seva maqueta produïda al 2008 és una de les seves millors creacions fins ara reben el nom de “El caballo de Troia”. Aquí podeu escoltar totes les cançons del disc.
Què us sembla? Curiós oi?
adéu
Irena Jagustin Arana, LLATÍ I GREC de 2n Batxillerat
Ara que ve Nadal, plau d’escoltar aquesta cançó de Coldplay. Hi veus algun referent clàssic tenint en compte l’afició per les clàssiques de Chris Martin?
Caía una noche de Mayo
sobre el Lykavittos,
cenábamos en tu terraza
con todos los Mitos…
Y arriba, la voz de Vasilis
desde la azotea,
hablaba, tras largos ronquidos,
con Zeus y Atenea.
Y abajo, saciando con ouzo
la sed de Dionisos,
llorábamos por las elipsis
de la Historia en los frisos
con lágrimas de ira callada
frente a la impostura
de quienes hicieron del robo
su genio y figura…
Y Atenas en llamas, y Atenas en llamas…
contra un Occidente narciso e insolente,
rompiéndose a trizas…
Atenas ardiente
a veces sueña que va a renacer
de sus cenizas.
Y, hablando, nos dio como un rapto
por la antigua Europa
que ya no va a lomos del Toro
sino de la tropa
que marcha pisando las ruinas
de la inteligencia
del mármol que está a la intemperie
de la decadencia.
Y en sueños, al cielo nos fuimos
como Prometeo
en busca del Fuego Sagrado
del Caos y el cabreo…
Y así, una Pequeña Columna
de locos y artistas
se alzaron con fuego en tu Barrio
de los Anarquistas.
Y Atenas en llamas, y Atenas en llamas…
Podeu escoltar la cançó de Luis Eduardo Aute del seu últim disc Intemperieaquí i no us oblideu de comentar tots els referents clàssics que hi trobeu i de gaudir d’altres cançons de Luis Eduardo Aute amb referències clàssiques com Giraluna o De paso del disc de 1978 Albanta:
…Que no, que no, que el pensamiento
No puede tomar asiento,
Que el pensamiento es estar
Siempre de paso, de paso, de paso…
Avui a classe de llatí, hem estat treballant la traducció que fa referència a Marcial, on m’ha sorprès molt el seu pensament sobre la felicitat en general. Sabeu de quin corrent filosòfic l’agafa? Sobre aquest tema, penso que cadascú valora i té una felicitat subjectiva, i depèn de la persona que pugui canviar el resultat d’aquest concepte.
La Margalida ens ha ensenyat una cançó que s’anomena Sastre de Sonrisas, que és d’un gran artista que es diu Rayden, amb la col·laboració d’un altre gran artista que es Hermano L. Aquesta és una cançó, on l’artista mostra a la lletra la seva felicitat personal, on va dictant una sèrie de conceptes que són els que a ell el fan feliç. En el repertori de cançons que hi ha, podem destacar vàries cançons d’altres artistes que fan referència a aquest tema.
Per exemple, Rapsusklei és un artista de Zaragoza que va començar la seva carrera musical prop dels anys 90. Avui en dia es un gran exemple en l’escena del Hip Hop espanyol. Té una cançó anomenada Una sonrisa, que justament va sobre aquest tema; mostra la seva felicitat a la lletra i el que és per ell la felicitat:
Quina és la vostra opinió sobre la felicitat? Coneixeu més cançons que parlin sobre aquest tema de la felicitat?
Justament, estem fent a classe de filosofia els filòsofs Sòcrates i PLATÓ. De Plató, estudiem la teoria del coneixement, on una part important és L’AMOR PLATÒNIC.
Plató té un diàleg, el Banquet, que forma part de la seva època de maduresa. En aquest diàleg, explica una petita anècdota, una història que comença en una festa, on després de sopar i de beure molt, el simposi, alguns comenten de millorar la festa parlant d’alguna cosa, i decideixen parlar de l’amor, i cadascún d’ells fa un discurs, lògicament, el més important és el de Sòcrates. Explica la teoria de l’amor platònic: als humans ens atrau molt la bellesa, pensant que ens farà feliços i eterns.
L’amor platònic és un tema vigent actualment en tots els aspectes i és un tema al que s’ha dedicat molt de temps. En la música, aquest amor platònic que és un amor idealitzat, on ets conscient de que mai no podràs arribar a ell, i ho podem apreciar clarament en la lletra de les cançons. Un exemple és ”El amor platónico” de Danny Marín, que és un gran artista en el tipus de música ”merengue” de Colòmbia. Després d’una llarga trajectòria, aquest és el seu gran èxit, un single del disc de principis de 2011, número 1 en la ràdio de Colòmbia.
Quina idea teniu de l’amor platònic? Ja heu llegit l’apunt de la Margalida Encara és vigent l’amor platònic? Coneixeu més cançons que parlin d’aquest tema? Digueu-me la vostra opinió, i si en teniu més música, comenteu-la i enllaçeu-la.
Jo he decidit escoltar el programa de ràdio referit a Sòcrates, ja que és el filòsof més recent que hem estudiat a filosofia. Durant el programa, han posat tres cançons molt relacionades amb la seva teoria filosòfica, i també cal destacar que els presentadors són molt irònics, tal com ho era Sòcrates.
La primera cançó, “Una de dos” de Luís Eduardo Aute, intenta reflectir la societat atenesa. Segons els savis, els homes són ignorants i per això han de mediar entre ells, perquè d’aquesta manera a través de la discussió, arribaran fins la veritat, és a dir, el coneixement. La cançó explica la història d’un home que estima una dona, però no és correspost; ella està amb un altre home i dóna dues condicions a aquest últim: o bé el deixa marxar amb ella, o tots tres s’organitzen per poder gaudir sense baralles. Aquest exemple és un reflex clar de que a la societat d’Atenes, tothom era ignorant i feia el que creia convenient, i sovint, era un motiu de discussió, i per tant, la via imprescindible per conèixer la veritat.
La segona cançó, “L’home dibuixat”, de Jaume Sisa, no parla d’una persona en concret, bàsicament es limita a criticar que les persones no hem de ser dibuixos de nosaltres mateixos, si no que hem de ser tal com som i acceptar la nostra ignorància, perquè d’aquesta manera aprendrem a pensar sols. Sòcrates és peculiar, perquè a diferència d’altres filòsofs, ell no vol que la seva filosofia sigui un espectacle, la seva finalitat és benèfica, és a dir, ell vol que nosaltres trobem la nostra veritat (amb la seva ajuda), tal com expressa la cançó.
En tercer i últim lloc, una cançó de Frank Sinatra, “My way”. Pel que fa com a persones, independentment del que pugui haver en comú entre la teoria filosòfica de Sòcrates i la música de Frank Sinatra, tots dos tenien una part fosca en la seva vida. El cantant va ser acusat de tenir relacions amb la mafia, i el filòsof, va morir precisament per un judici on se li acusava de corrompre als joves i de no respectar els déus. Aquest aspecte que comparteixen, també es veu reflectit a la seva cançó, on expressa que s’ha de morir amb dignitat, alliberant-te dels teus pecats, perquè al final del camí només et tens a tu mateix i has de fer néixer la veritat del teu interior.
En conclusió, les tres cançons resumeixen molt bé el principi que defensava Sòcrates, i és que, els homes han de reconèixer la seva ignorància, perquè d’aquesta manera seran capaços d’aprendre a pensar per si mateixos, i per tant, a trobar la veritat a través del coneixement. Què opineu?
Cada cop que pensem en la situació ideal o perfecta, estem pensant com Plató. Es tracta d’aquestes idees anomenades platòniques. La idea clau d’aquest filòsof és exactament això: la idea, el món de les idees.
Les tres cançons que representen millor les seves teories són:
SOMEWHERE OVER THE RAINBOW. Una cançó que parla d’un lloc sobre de l’arc de Sant Martí, un món ideal, un món perfecte, com el de Plató. Darrere de tot allò que ens envolta, allò real, s’amaguen idees prèvies. La realitat és una còpia imperfecta de les idees. (A partir del segon 0:42)
[youtube]https://youtu.be/V1bFr2SWP1I[/youtube]
POR LA RAJA DE TU FALDA. El que miren, “la raja de la falda”, deixa entreveure una cama perfecta i això provoca el “piñazo” dels germans Muñoz. Plató pensa que no tothom arriba al coneixement, al món de les idees, en aquest cas ells hi arriben per accident, però només uns pocs privilegiats hi poden accedir. Recorda al Mite de la Caverna.
[youtube]https://youtu.be/wECwsE4yNSQ[/youtube]
THANK YOU FOR THE MUSIC. La lletra dóna les gràcies a la música, perquè a través d’ella es poden expressar. Transmet aquesta idea del BÉ, la BELLESA i la VERITAT, la teoria de que cap no existeix sense l’altre i si un és bo, també és bell i sincer.
[youtube]https://youtu.be/0dcbw4IEY5w[/youtube]
Algunes cançons que he trobat pel meu compte són:
WHAT A WONDERFUL WORLD. Aquesta cançó parla d’un món formós, on les flors floreixen, el cel és blau i tothom és amic de tothom. Un altre món ideal a la música. Poso una versió de hippies i música House, tot i que és de recomanar la versió de Louis Armstrong amb títol homònim.
[youtube]https://youtu.be/BlDgQOd3p-0[/youtube]
IDEES. Manu Tenorio ens parla de les idees en general, de les bones, les dolentes, dels mil tipus d’idees i també de com la nostra vida es construeix d’elles i ens dirigeixen pel camí, però també de com ens poden arribar a destrossar.
