Mostra tots els articles de Margalida Capellà Soler

Professora de clàssiques de l'institut Premià de Mar.

Hola, món clàssic

Benvingut/da a L’Emprempta d’Orfeu és el meu treball de recerca de segon de batxillerat en forma de bloc, dirigit per la meva professora de grec i de llatí de l’institut Cristòfol Ferrer de Premià de Mar, Margalida Capellà i Soler.

El format bloc ens permetrà ampliar i actualitzar aquesta magna tasca (començada a El Fil de les Clàssiques i a Aracne fila i fila). Ja ho sabeu: un bloc s’alimenta dels seus comentaris. Espero els vostres que segur que ens ajudaran a enriquir-lo, ampliar-lo, actualitzar-lo, aprofundir-lo, …

Presentat davant el tribunal del Treball de recerca, aquest bloc resta obert a la col·laboració dels companys de classe i dels interessats en el món clàssic en la música actual. Espero la vostra col·laboració perquè els artistes musicals no paren d’alimentar-se en Grècia i Roma i els referents clàssics no deixen de ser actualitat. Entre tots i totes ho aconseguirem!

N.B.:

Dia 17 de maig de MMXI, dia d’Internet, Chiron ha concedit a aquest espai un dels tres Centaures d’or, un final de curs auri a un Treball de Recerca que, quan ja sigui a la Universitat, quedarà per sempre més a la vostra disposició i amb la Margalida el continuareu fent més gros perquè els referents en la música actual no s’aturen. És vostre, és de tots. Cuideu-lo bé. Moltes gràcies!

Oriol García-Penche, Deka

Venus/Afrodita en la música

Qui no sap qui és Afrodita, la dea de l’amor, anomenada pels romans Venus? Llarga i fructífera ha estat la seva trajectòria en la música i ho continua sent.>/p>

Kylie Minogue
APHRODITA

Kylie Minogue és una cantant, compositora i actriu australiana, de música Pop, i es compositora i actriu. Després d’una llarga trajectòria amb molts discos, ha tret fa poc un nou disc anomenat ‘’Aphrodite’’. Aquest àlbum és l’onzè d’aquesta artista, i es diu que la temàtica que utilitza en aquest nou Cd s’anomena Afrodita. En la mitologia grega, és la deessa de l’amor, la bellesa, la prostitució i la reprodució, i concretament l’atracció sexual. Aquest fet l’utilitza Kylie Minogue per donar a entendre, que el seu nou àlbum, com Afrodita, té un toc de estil sensual i de dansa. En la lletra de la mateixa cançó Aphrodita, també fa esment d’ella, amb frases com: ‘’Soy fuerte y me siento poderonsa, Soy una chica de oro, yo soy una Afrodita! ‘’. Afrodita va ser una dea molt important per als grecs; els romans la varen anomenar Venus i el mateix Juli Cèsar li va aixecar un temple sota la invocació de Venus Mare.

Aphrodite de Kylie Minogue és un homenatge a la bellesa, a l’amor i al sexe. Ha comptat amb grans compositors i músics com  Price, Calvin Harris, Jake Shears, Nerina Pallot i Tim Rice-Oxley o Keane.

Frankie Avalon també canta Venus i Cupids:

[youtube]https://youtu.be/fakpqLDEQAo[/youtube]

Jimmy Clanton, Venus in blue jeans:

Shocking Blue, Venus:

[youtube]https://youtu.be/Knq_BY6xpbQ[/youtube]

Vid. lletra aquí.

Venus de Banarama actualitzà el tema i obtingué un gran èxit el 1986:

De què tracta la cançó? És fidel a la mitologia?

El text es limita a descriure la dea. Primer la situa ocupant el seu lloc a l’Olimp (Goddess on the mountain top) cremant com una flamarada d’argent (burning like a silver flame). Tot seguit apareix com la representant màxima de la bellesa i de l’amor (the summit of beatuy and love) i acaba la primera estrofa presentant-la pel seu nom (and Venus was her name).

Therion, Birth of Venus Illegitima:

 

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/_o6lX_qdlLI" width="740" height="605" wmode="transparent" /]

 

Theatre of Tragedy, Venus:

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/2oP2v05JqXU" width="740" height="605" wmode="transparent" /]

Venus y Baco de Zucchero:

Barco a Venus de Mecano:

Vid. lletra aquí.

Espuma de Venus de los Héroes del silencio

[youtube]https://youtu.be/opQSFi4HBio[/youtube]

En frío, a flor de labio
boca de cosecha, senos de clavel,
curvas mieles, rincones de voces
y cuchillos de saliva.
Nadé desnudo tu oleaje
ahora que el barco se unde
y solo tú puedes salvarme.
Y dudas de mis dudas
de mis ritos, de mis ruinas.
Entre siempre y jamas
nadé desnudo tu oleaje.
La espuma de venus, la fruta más escasa
que quiso ordeñar
el zahorí buscando agua.

La ficción es y será
mi única realidad.

Artista del pecado
aprendí de memoria
la geografía de tu centro
de azúcar y de acero.
Espuma de venus
nadé desnudo tu oleaje
perfume inmaterial
cobijo y principio
el aullido vertical
como respuesta a tus prodijios.

La ficción es y será
mi única realidad.

Con el disfraz sin estrenar
di el salto a lo fugaz
la ficción es y será
la única realidad.

La gusana ciega, Dulce Afrodita


Dulce afrodita has pasado a ser mortal,
has empeñado tus encantos en el mar.
El velo eterno del amor espiritual
se ha convertido en un abismo terrenal.

Cuando lo dejas pasar
vuelves a respirar

No hay nadie que puedas amar
que no puedas dejar,
nadie que puedas amar
que no puedas dejar
de amaaaaaar…

Dulce afrodita no te puedes engañar,
es el invierno que no puedes escapar.
Lo que quisimos lo perdimos al final
como reflejos de un atardecer fugaz.

Cuando lo dejas pasar,
vuelves a respirar.

No hay nadie que puedas amar
que no puedas dejar,
nadie que puedas amar
que no puedas dejar…
de amaaaaar…

Nadie que puedas amar
que no puedas dejar.

Nadie…nadie…
Nadie…nadie…

La gusana ciega, Venus en la arena

[youtube]https://youtu.be/LXtu0gqryh8[/youtube]

Ultimatum amb reggae

El cant de reggae jamaicà Shaggy té una cançó amb nom de llatinisme Ultimatum:

Ultimatum
Ultimatum, badman nuh tek ultimatum,
go wey, yuh haffi stay

[Refrain: Natasha Watkins]
If I stay, would you put an end
to all the games you play
Can you promise me
that you will never stray
Has to be a new beginning from today,
only way I will stay
But if I go,
this will be the final curtain of the show
You have lost the best thing
that you ever known
Guess you have to learn
to make it on your own
Let me know stay or go

[Verse: Shaggy]
Before you go let’s analyze the situation
I’m a typical Jamaican
why you layin your frustration on me
When we met it was a perfect combination
But you know my reputation
don’t know what you were expecting (of) me
Fight back, you can fight
get things a go if yuh nuh like that
Cause I know that
when you (leave) you come right back
Your new founded termination
sounds to me like desperation
There’s no ground for termination

[Refrain: Natasha Watkins]
If I stay, would you put an end
to all the games you play
Can you promise me
that you will never stray
Has to be a new beginning from today,
only way I will stay
But if I go,
this will be the final curtain of the show
You have lost the best thing
that you ever known
Guess you have to learn
to make it on your own
Let me know stay or go

[Verse: Shaggy]
I must admit I have a weakness
for these women
Who a plot like them a villian try the best
to separate you from me
I don’t understand
just why the hell your cousin
When you knew that she meant nothin
so what if she was your cousin
You say fight back,
how the hell could I resist
when she’s dressed like that
Tell the truth I had to leave
but she came right back
Now you heard the explanation
taken to consideration
it was sexual frustration

[Refrain: Natasha Watkins]
If I stay, would you put a end
to all the games you play
Can you promise me
that you will never stray
Has to be a new beginning from today,
only way I will stay
But if I go,
this will be the final curtain of the show
You have lost the best thing
that you ever known
Guess you have to learn
to make it on your own
Let me know stay or go

[Bridge: Shaggy (Natasha Watkins)]
(Goodbye my darlin)
Baby baby tell me
why your in a hurry to leave
(Goodbye my darlin)
See alot I can’t believe
that this is happenin to me
(Goodbye my darlin)
Yeah I know I made mistakes
but this is meant to be
(Goodbye my darlin)
I promise I’ll do better
baby stay with me

[Refrain & Outro: Natasha Watkins]
If I stay, would you put a end
to all the games you play
Can you promise me
that you will never stray
Has to be a new beginning from today,
only way I will stay
But if I go,
this will be the final curtain of the show
You have lost the best thing
that you ever known
Guess you have to learn
to make it on your own
Let me know stay or go
If I stay, would you put a end
to all the games you play
Can you promise me
that you will never stray
Has to be a new beginning from today,
only way I will stay
But if I go,
this will be the final curtain of the show
You have lost the best thing
that you ever known
Guess you have to learn
to make it on your own
Let me know stay or go
If I stay, would you put a end
to all the games you play
Can you promise me
that you will never stray
Has to be a new beginning from today,
only way I will stay
But if I go,
this will be the final curtain of the show
You have lost the best thing
that you ever known
Guess you have to learn
to make it on your own
Let me know stay or go

Vid. la lletra traduïda aquí.

Rosa, rosae de Labordeta in memoriam

In memoriam Labordeta, mort el 19 de setembre de 2010:

Rosa rosae
y también el valor de pi
y el recuerdo final por los muertos
de la última guerra civil.
Así, así, así crecí.
Dulcemente educados
en tardes de pavor,
conteniendo la risa
el grito y el amor.
Sin comprender la fuerza
de un viento abrasador,
fuimos creciendo en filas
de dos en dos,
cruzando las ciudades,
los barrios, la ilusión,
dejando todo atrás
sin comprensión.
Rosa rosae
y también el valor de pi
y el recuerdo final por los muertos
de la última guerra civil.
Así, así, así crecí.
Tristemente avanzando
bajo la lluvia, el sol,
el aire pavoroso
de un padre sin valor,
después de amargas horas
de fuego y de terror.
Y la mudéjar torre
aupándose
sobre un barrio vacío
como ojo escrutador,
testigo de la vida,
la muerte y el dolor.
Rosa rosae
y también el valor de pi
y el recuerdo final por los muertos
de la última guerra civil.
Así, así, así crecí.
Salimos adelante,
nunca sé la razón,
quizás como testigos
o naúfragos o heridos,
para plasmar la voz
del que nunca la alzó
sobre el viejo mercado,
turbio y atroz,
de gritos y verduras,
al frío o al calor,
de los eternos días
creciendo alrededor.
Rosa rosae
y también el valor de pi
y el recuerdo final por los muertos
de la última guerra civil.
Así, así, así crecí.

P.D.: Vid. El latín de Labordeta

T.B.O. Labordeta a classe de llatí aprenent rosa, rosae

Eurídice

Qui era Eurídice? Recordeu “Hi ha amors que maten” en El Fil de les Clàssiques? Coneixeu Euridice de del cantautor italià Roberto Vecchioni? Quins altres compositors han tractat aquest mite?

Morirò di paura
e venire là in fondo,
maledetto padrone
del tempo che fugge,
del buio e del freddo:
ma lei aveva vent’anni
e faceva l’amore,
e nei campi di maggio,
da quando è partita,
non cresce più un fiore …
E canterò,
stasera canterò,
tutte le mie canzoni canterò,
con il cuore in gola canterò:
e canterò la storia delle sue mani
che erano passeri di mare,
e gli occhi come incanti d’onde
scivolanti ai bordi delle sere;
e canterò le madri che
accompagnano i figli
verso i loro sogni,
per non vederli più, la sera,
sulle vele nere dei ritorni;
e canterò finché avrò fiato,
finché avrò voce di dolcezza e rabbia
gli uomini, segni dimenticati,
gli uomini, lacrime nella pioggia,
aggrappati alla vita che se ne va
con tutto il furore dell’ultimo bacio
nell’ultimo giorno dell’ultimo amore;
e canterò finché tu piangerai,
e canterò finché tu perderai,
e canterò finché tu scoppierai
e me la ridarai indietro.

Ma non avrò più la forza
di portarla là fuori,
perché lei adesso è morta
e là fuori ci sono la luce e i colori:
dopo aver vinto il cielo
e battuto l’inferno,
basterà che mi volti
e la lascio nella notte,
la lascio all’inverno…

e mi volterò
le carezze di ieri
mi volterò
non saranno mai più quelle
mi volterò
e nel mondo, su, là fuori
mi volterò
s’intravedono le stelle

mi volterò perché l’ho visto il gelo
che le ha preso la vita,
e io, io adesso, nessun altro,
dico che è finita;
e ragazze sognanti m’aspettano
a danzarmi il cuore,
perché tutto quello che si piange
non é amore.
e mi volterò perché tu sfiorirai,
mi volterò perché tu sparirai,
mi volterò perché già non ci sei
e ti addormenterai per sempre.

Història de Roma amb Ex Deo

Ex Deo és grup de nom llatí, format per quatre componentes del grup canadenc de death metal KATAKLYSM el su primer disc fou ROMULUS. És un grup amb estètica de l’Imperi romà i en aquest primer disc recreen la història de Ròmul i Rem, fundadors de Roma.

[youtube width=”650″ height=”450″]https://www.youtube.com/watch?v=l38JxFUCh0I[/youtube]

Mireu com recreen la batalla d’Acci. Per cert, què en sabeu d’aquest esdeveniment històric?
[youtube width=”650″ height=”450″]https://www.youtube.com/watch?v=qcfaltp8CL0[/youtube]

Quins altres referents romans trobeu en les produccions d’aquest grup?
No us perdeu Calígula!

[youtube width=”650″ height=”450″]https://www.youtube.com/watch?v=NSW01sWSPQY[/youtube]

Alfa…

Alfa de Nach, dins Ars Magna

Nach és un artista que està dintre de l’escena del Hip Hop espanyol, en concret el Rap. És un dels ”Rapers” més importants del nostre país, ja que és el que té més recorregut i el que té la millor i més llarga carrera musical dels molts que hi ha avui en dia.

La lletra alfa és la primera de l’alfabet grec i aquest artista té una cançó anomenada ”Alfa”, en la lletra de la qual reivindica la seva persona i el seus principis:

Lletra:
Nach solo es un hombre, para un nombre y una causa,
un pseudónimo, sinónimo, de hacer ritmo hip hop sin pausa,
Nach os entretiene y os mantiene alerta,
representa una raza hambrienta que se enfrenta a lo que sea.
Nach mortal marea en la pelea,
cada linea te apelea, tu fea idea pignea,
se tambalea cuando el público corea,
y me laurea, puede que tu córnea no lo crea.
Nach solo ama, solo odia,
o te agobias o te impacta,
removerá tu mierda si hace falta,
la cabeza alta, el paso firme.
Me deslizo escurridizo y enfermizo,
nada podrá destruirme,
cicatrizo las heridas de tu vida y no hay secretos,
porque cada uno que habla sucio 10.000 mil muestran respeto.
Así de simple, dale un bolígrafo al filósofo,
y el poder de un micrófono después nos hará libres,
Nach, lanza y escudo, magia y conjuros,
me aventuro a dar consejos que ahuyentan el lado oscuro.
Acudo al verso si estoy tenso, me siento inerso,
entre humo denso y no me canso de murmurar lo que pienso,
Nach sin límites ni símiles, mis lápices dan fe,
las cúspides más difíciles toque.
Lo sé, así que dejad que os hechice, desde Barna Tenerife,
mientras salga al escenario todos dicen.

Nach es como despertar del coma,
te desplomas en la lona si esta pluma desde la bruma se asoma,
idioma de ancestral papiro,aroma de un mortal vampiro,
tu primer trago de abscenta, si es mi estilo.
Nach, problemas que responder, preguntas que responder,
el canciller viene a vencer, a enfurecer, a enloquecer,
a embellecer, a estremecer, a endurecer, a englandecer,
a enmudecer, al fin y al cabo, a dar placer.
Nach es estrategia y táctica, música, óptica,
mística, épica, gramática, dramática,
disciplina soviética crea líricas magnéticas,
métricas acrobáticas,temáticas coléricas.
Nach, visión de fondo, honor por honor,
soy precursor de un hip hop en llamaradas como el Windsor,
esplendor, esta esmeralda te deslumbra,
te aleja de la penumbra de la jungla.
Y de su rencor, revento, aun sigo en paz conmigo mismo,
por no lanzarme al abismo de venderme al mejor postor,
por eso algunos me evitan, se quitan,
otros en cada cita, mi lita levita y después gritan.

Bob Dylan i els clàssics

El món clàssic és ben present en l’obra del músic i poeta nordamericà Bob Dylan i així es pot corroborar en el primer volum de les seves memòries Chronicles (ed. Simon & Schuster) en què confessa haver llegit a casa d’uns amfitrions a Nova York, Ray Gooch i Chloe Kiel, Els dotze Cèsars, lectures de Tàcit, les cartes a Brutus, L’Estat ideal de la democràcia, El general atenès, la marxa sobre Alexandre el Gran, De natura deorum (que erròniament l’atribueix a Sòfocles!), Ovidi… Admira sobretot Tucídides i Tàcit, i també es confessa lector de Robert Graves.

Fa un paral·lelisme entre el món antic i l’actual, “l’amor sempre és un principi democràtic. És un assumpte grec. Un professor universitari em va dir si llegeixes llibres sobre l’antiga Grècia ho sabràs tot sobre la història d’Amèrica”. També estableix paral·lelismes amb Roma però en sentit invers “Amèrica no era l’Imperi romà.

Preocupat per la caiguda dels grans imperis, en Bob Dylan hi podem trobar ecos virgilians i una forta petjada de l’Ars amatoria d’Ovidi.

Bob Dylan fa una referència explícita de l’ Ars amatoria d’Ovidi a Thunder On The Mountain dins “Modern Times” (2006):

Una altra cançó del mateix àlbum, “Workingman’s Blues #2”, amb un fort rerafons polític i social però amb format de balada d’amor. El poeta Cliff Fell en un article publicat el 2006 en el diari Nelson Mail hi va detectar grans similituds amb Epistulae ex Ponto d’Ovidi.

El professor Richard F. Thomas de la Universidad de Harvard va fer una investigació més profunda en l’interès de Dylan per Ovidi en su publicació The Streets of Rome: The Classical Dylan, publicat a Oral Tradition i encara va trobar més semblances amb Ovidi.

També podem trobar referències ovidianes a “Ain’t Talkin”, “Spirit on the Water” i “The Levee’s Gonna Break”.

Ens ajudes a acabar de fer la recerca i explicitar els ecos clàssics, especialment ovidians, en les cançons de Bob Dylan?

Unicorn

Què és un unicorn? Quina és la seva etimologia? Per què ens fascinen?… Potser, tot i això i més ho podrem respondre després d’escoltar les cançons següents amb aquest referent clàssic, tant del gust actual.

Unicornio, Silvio Rodríguez

Mi unicornio azul
ayer se me perdió.
Pastando lo dejé
y desapareció.
Cualquier información
bien la voy a pagar.
Las flores que dejó
no me han querido hablar.

Mi unicornio azul
ayer se me perdió.
No sé si se me fue,
no sé si extravió,
y yo no tengo más
que un unicornio azul.
Si alguien sabe de él,
le ruego información.
Cien mil o un millón
yo pagaré.

Mi unicornio azul
se me ha perdido ayer,
se fue.

Mi unicornio y yo
hicimos amistad,
un poco con amor,
un poco con verdad.
Con su cuerno de añil
pescaba una canción.
Saberla compartir
era su vocación.

Mi unicornio azul
ayer se me perdió
y puede parecer
acaso una obsesión,
Pero no tengo más
que un unicornio azul
—y aunque tuviera dos
yo solo quiero aquel—.
Cualquier información
la pagaré.

Mi unicornio azul
se me ha perdido ayer,
se fue.

(1980)

Sangtraït dins “Contes i llegendes” El País de Mandorcórovi

Un món imaginari on som menys que les bèsties,
on van sobre Unicornis, verges i dimonis.
Buscant sota les pedres un tio que les torni boges.
Servint, fins que se’ls mori, d’esclau eròtic.

És un món, ja saps, que no existeix,
on les dones van buscant pels carrers.

Tinc por que em trobin fugint de les seves flexes,
cridant com si fossin verges i dimonis.

És un món, ja saps, que no existeix,
on les dones van suant pels carrers.

Tornada:
Vigila! Les dones surten a caçar.
Vigila! Que potser tu cauràs.
Vigila! Les dones surten a caçar.
Vigila! Que potser tu cauràs.

Un món on per les dones tu ets peix dins un aquari
flotant entre dues aigües, verges i dimonis.
Pescant amb xarxa oberta un peix que no els doni guerra.
Servint, fins que s’els ofegui, d’esclau eròtic.

És un món, ja saps, que no existeix,
on les dones van suant pels carrers.

[Tornada]

Estic vivint l’últim moment,
estic caient, ja sóc un més
corrent pel món, com els conills,
deixant l’esquena hostesa del vent.