El món clàssic és ben present en l’obra del músic i poeta nordamericà Bob Dylan i així es pot corroborar en el primer volum de les seves memòries Chronicles (ed. Simon & Schuster) en què confessa haver llegit a casa d’uns amfitrions a Nova York, Ray Gooch i Chloe Kiel, Els dotze Cèsars, lectures de Tàcit, les cartes a Brutus, L’Estat ideal de la democràcia, El general atenès, la marxa sobre Alexandre el Gran, De natura deorum (que erròniament l’atribueix a Sòfocles!), Ovidi… Admira sobretot Tucídides i Tàcit, i també es confessa lector de Robert Graves.
Fa un paral·lelisme entre el món antic i l’actual, “l’amor sempre és un principi democràtic. És un assumpte grec. Un professor universitari em va dir si llegeixes llibres sobre l’antiga Grècia ho sabràs tot sobre la història d’Amèrica”. També estableix paral·lelismes amb Roma però en sentit invers “Amèrica no era l’Imperi romà.
Preocupat per la caiguda dels grans imperis, en Bob Dylan hi podem trobar ecos virgilians i una forta petjada de l’Ars amatoria d’Ovidi.
Bob Dylan fa una referència explícita de l’ Ars amatoria d’Ovidi a Thunder On The Mountain dins “Modern Times” (2006):
Una altra cançó del mateix àlbum, “Workingman’s Blues #2”, amb un fort rerafons polític i social però amb format de balada d’amor. El poeta Cliff Fell en un article publicat el 2006 en el diari Nelson Mail hi va detectar grans similituds amb Epistulae ex Ponto d’Ovidi.
El professor Richard F. Thomas de la Universidad de Harvard va fer una investigació més profunda en l’interès de Dylan per Ovidi en su publicació The Streets of Rome: The Classical Dylan, publicat a Oral Tradition i encara va trobar més semblances amb Ovidi.
També podem trobar referències ovidianes a “Ain’t Talkin”, “Spirit on the Water” i “The Levee’s Gonna Break”.
Ens ajudes a acabar de fer la recerca i explicitar els ecos clàssics, especialment ovidians, en les cançons de Bob Dylan?
Aquest any, estem estudiant i traduint l’Art d’Estimar ja que entra a la selectivitat i, trobo molt curiós que com nosaltres, també l’hagi estudiat Bob Dylan.
A més, quan el menciona a les seves cançons mostra la seva admiració cap a la seva obra. A part, he trobat molt curiós que en la cançó digui que ha estudiat l’Ars Amatoria, ja que mentre l’estudiem comentem constantment que els consells que ens dóna Ovidi també els podem utilitzar a l’actualitat i Bob Dylan, sense estar a les nostres classes, sap que és útil en la vida del s.XXI.
M’ha fet molta gràcia, també, perquè no sé si conscient o inconscientment, al llarg de la caçó hi apareixen alguns tòpic de l’elegia romana: ja que ell que és com l’enamorat o el que vol enamorar-se en aquest cas, parla de que és el un servent de dia i de nit, que el podríem relacionar amb el tòpic servitium amoris i més endavant parla de fer el seu exèrcit, que seria el tòpic de militia amoris.
Bob Dylan no només menciona l’Ars Amatoria i alguns tòpic de l’elegia sinó que demostra que ha llegit l’Ars Amatoria ja que, parla d’escollir una dona que és el primer pas que explica Ovidi als homes en el seu primer llibre.
Vale!
Aquest curs el segon de Batx està traduint Ars Amatoria, tots els grans mestres de la música s’inspiren en els clàssics, Dylan és un clar exemple.
Crec que en aquestes cançons sense donar-nos compte trobem tòpis de l’ars amatòria , servitium amoris, etc… Crec que inconscientment trobem aquest tòpics en moltes cançons , un cas és aquest de Bob Dylan.
Clarament Dylan diu que ha estudiat llatí i com no al gran oVIDI ,els clàssics mai s’obliden.
Salve!
Salve!
És fantàstic que un músic com Bob Dylan tingui en compte els clàssics per composar les seves cançons. Però el que més m’ha cridat l’atenció de l’article són les comparacions que va fer el professor d’en Dylan:
“Si llegeixes llibres sobre l’antiga Grècia ho sabràs tot sobre la història d’Amèrica”.
Aquesta citació és ben certa, doncs la Constitució nord-americana es va basar en els drets i llibertats sorgits de la “δημοκρατία ελληνικά”, la qual havia quedat adormida durant més de dos-mil cinc-cents anys. Així doncs, els fundadors dels Estats Units es van inspirar en el moviment il·lustrat francès que ja havia rescatat les idees més democràtiques (o millor dit liberals) de l’Antiga Grècia.
“Amèrica no era l’Imperi romà”.
A diferència de la República romana, l’imperi era un estat polític autoritari que restringia les llibertats dels seus ciutadans. Com bé hem dit abans, els EUA s’inspiren en la Grècia clàssica per escriure la Constitució, però alhora també agafen la influència de la política republicana romana. Aquesta última es va formar amb el precedent de les πόλις gregues.
Salve!!
Molt bon article, i és molt curiòs com en moltes cançons podem trobar que els artistes s’inspiren en els clàssics, com amb aquest article clarament veiem que Bob Dylan n’és un.
A més a més, si parem atenció, en moltes més de les cançons que ens pensem, hi podem trobar diferents tòpics.
Vale!
Si cliquéssiu en els enllaços, a més de fer una valoració personal, segurament trobaríeu la solució a les preguntes plantejades! Ho proveu?
Salve!!
Durant aquest curs hem estat traduint l’Ars Amatoria perquè és un llibre que entra a la selectivitat i m’ha sorprès molt que també un cantant que jo coneixia però que personalment no m’agrada també l’hagi hagut d’estudiar i el que realment és curiós és que la nombri a la seva cançó.
En les seves cançons hem pogut veure com aquest tracta sobre l’obra i també ens fa veure que li agrada.
He pogut veure com realment una persona que no coneixem i que sap sobre aquest llibre també creu que els consells que dóna són aplicables actualment tal i com diem nosaltres quan comentem el llibre.
Al llarg de la cançó apareixen diferents tòpics de l’elegia romana: servitium amor (servent de dia i nit) i militia amoris (parla de fer el seu exèrcit).
A part de tot això que explica, ens demostra que ha llegit el llibre perquè explica el primer pas que explica Ovidi en l’Ars Amatoria.
Vale!!
Salve!!!
Mai havia trobat cap cantant que menciones elements de l’Ars Amatoria. Sincerament cada dia em sorprenc més sobre com la cultura i la literatura romana em rodeja. Trobo elements clàssics per tot arreu.
Mai hagués pensat que algú com el Bob Dylan s’interessés per la literatura clàssica i utilitzés elements d’aquest llibre.
He escoltat les cançons i he pogut identificar diferents tòpics de lèlegia romana. He trobat militia amoris (parla de fer el seu exercit). Tambè surt servitium amor (servent de dia i nit). Podem veure com explica el primer pas d’Ars amatòria.
Personalment no es el meu estil de música però ens demostra com els consells de l’ars amatoria es pot aplicar actualment.
Vale!!!