Mostra tots els articles de marionacava

Cantautor, Folk, General, Mitologia, Rock

Temporary like Achilles, de Bob Dylan

Deixa un comentari

Bob Dylan va fer una cançó amb el nom de “Temporary like Achiles” que traduït és “Temporal com Aquil·les”. Aquesta cançó pertany a l’àlbum Blonde on Blonde que es va publicar l’any 1966. He de dir que Bob Dylan és tot una llegenda, ja que a part de ser un cantant, també és un gran poeta, que s’inspira en els clàssics per tal de fer les seves cançons. Aquesta influència la podem veure també en cançons com Blowin in the Wind que molts de vosaltres coneixeu.

En aquesta cançó podem veure  referents clàssics. Sabríeu dir quin?

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=_Hhc00hcmfU[/youtube]

Standing on your window, honey
Yes, I’ve been here before
Feeling so harmless, I’m looking at your second door
How come you don’t send me no regards?
You know I want your lovin’
Honey, why are you so hard?

Kneeling ‘neath your ceiling
Yes, I guess I’ll be here for a while
I’m tryin’ to read your portrait
But i’m helpless, like a rich man’s child
How come you send someone out to have me barred?
You know I want your lovin’
Honey, why are you so hard?

Like a poor fool in his prime
Yes, I know you can hear me walk
But is your heart made out of stone, or is it lime
Or is it just solid rock?

Well, I lean into your hallway
Lean against your velvet door
I watch upon your scorpion
Who crawls across your circus floor
Just what do you think you have to guard?
You know I want your lovin’
Honey, but you’re so hard

 

Aquesta  cançó també ha influènciat a cantants com per exemple Deborah Coleman.

Coneixeu aquesta cançó?  De què parla aquesta cançó?

Qui és Aquil·les?  Que té a veure amb cicle troià?

Per què creus que utilitza aquest referent clàssic?

Per què creus que Bob Dylan és un poeta que fa ús de referents clàssics?

Coneixes a més cantants que utilitzin Aquil·les en les seves cançons?

Mariona Cava i Ruiz, alumna de clàssiques segon de batxillerat

General, Reggae

Vull brindar d’Aspencat

Deixa un comentari

Aspencat és un grup musical alacantí, més concretament de Xaló, a la Marina Alta (País Valencià). El seu estil s’ha basat en l’ska, el reggae i el drum and bass, però en l’actualitat han avançat cap a uns ritmes més electrònics on es pot veure la presència del dubstep. Han aconseguit així, un estil propi combinant sons electrònics amb l’estil que ha predominat fins aleshores. En l’actualitat conformen una de les bandes més referents del País Valencià, que amb l’aturada dels Obrint Pas se’ls ha considerat com els seus successors actuals.

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=Z3IfBnpPt6c[/youtube]

La meua vida era un mirall trencat,

com una borratxera traicionera de treball i soledat, sí!

Una caiguda lliure en tobogan, fins que va aparèixer el teu cos salat.

I vàrem viure el nostre maig del 68,

i ens atrinxeràvem els diumenges al caliu del nostre llit,

de la barbàrie col·lectiva i de l’hivern d’aquest país.

I somiàvem que escapàvem amb els Maquis cada nit,

viatjàvem en el temps a la Comuna de París,

esperàvem la victòria per arribar a la glòria i colmar aquest desig.

Preparats pel que vinguera, per alliberar la fera,

acabar-nos la botella, delirar i alçar la veu.

Viure és respirar, caminar per avançar i no sempre caus de peu.

Vull brindar per hui i per demà

per les cartes que hem de jugar,

cremar les nostres penes vora mar.

I vull brindar i alçar tots els gots,

cada cop sentir-te més prop

i ser el combustible del teu foc.

Van anar passant els dies que s’han convertit en anys,

jo ja em conec el teu somriure que és un poderós parany,

que m’atrapa i em fa lliure en un segon a parts iguals.

I vàrem fer un gran viatge iniciàtic,

per buscar l’essència com els mestres Presocràtics,

vam trencar de sobte la rutina que no omplia en un avió cap al sudest asiàtic.

I recorde una escapada cap a Eivissa el mes d’abril,

i un immens cap setmana a la Festa Major de Vic,

tu eres dolça i malcriada, si tinc la teua mirada jo no necessite abric.

Vull que em cantes a l’orella Bella Ciao sobre l’arena,

cada nit de lluna plena, delirar i alçar la veu.

Viure és respirar, caminar per avançar i tu sempre caus de peu.

Vull brindar per hui i per demà

per les cartes que hem de jugar,

cremar les nostres penes vora mar.

I vull brindar i alçar tots els gots,

cada cop sentir-te més prop

i ser el combustible del teu foc.

Jugarem a la teua disparant imaginaris.

Puc separar el joc de la raó quan el motiu ets tu,

activa-la ja, activa-la ja, activa-la ja!

Tracte de pacte i evite entrar en el acte,

si trenca el clímax decline,

perquè em convé pose rima,

jugant al joc de l’abstracte,

active l’olfacte!

Vull brindar per hui i per demà

per les cartes que hem de jugar,

cremar les nostres penes vora mar.

I vull brindar i alçar tots els gots,

cada cop sentir-te més prop

i ser el combustible del teu foc.

 

  • Què poden significar els dos versos de la cançó que estan en negreta?
  • Què és un viatge iniciàtic? Quina gran obra literària clàssica seria un viatge iniciàtic?
  • Què vol dir quan diu ‘’buscar l’essència com els mestres Presocràtics’’?
  • Mariona Cava i Ruiz, alumna de clàssiques 2n batxillerat
General, Mitologia, Rock

Achilles Last Stand de Led Zeppelin

2 comentaris

Achilles Last Stand és un tema de la banda britànica Led Zeppelin escrit per Robert Plant i Jimmy Page dins de l’àlbum Presence. És el tema més llarg del disc i el primer.  La temàtica de la cançó tracta principalment de l’heroi mitològic Aquil·les, ja que Robert Plant tenia una gran afició per la mitologia grega. Així mateix, el títol significa ”L’últim esforç d’Aquil·les”, fa referència a l’últim moment de vida d’Aquil·les, que es resisteix després de ser assassinat per Paris mitjançat el seu punt dèbil, el taló. La cançó descriu les aventures d’Aquil·les des del seu punt de vista, explicant els llocs per on ha viatjat, lluitat i fins i tot parla de la seva estimada i de la seva descendència.
També va estar inspirat en l’accident automobilístic que va patir en Robert Plant en què es va trencar el taló.

[youtube]https://youtu.be/YWOuzYvksRw[/youtube]

Lletra original:

It was an April morning when they told us we should go
As I turn to you, you smiled at me
How could we say no?

With all the fun to have, to live the dreams we always had
Oh, the songs to sing, when we at last return again

Sending off a glancing kiss, to those who claim they know
Below the streets that steam and hiss,
The devil’s in his hole

Oh to sail away, To sandy lands and other days
Oh to touch the dream, Hides inside and never seen.

Into the sun the south the north, at last the birds have flown
The shackles of commitment fell, In pieces on the ground

Oh to ride the wind, To tread the air above the din
Oh to laugh aloud, Dancing as we fought the crowd

To seek the man whose pointing hand, The giant step unfolds
With guidance from the curving path, That churns up into stone

If one bell should ring, in celebration for a king
So fast the heart should beat, As proud the head with heavy feet.

Days went by when you and I, bathed in eternal summers glow
As far away and distant, Our mutual child did grow

Oh the sweet refrain, Soothes the soul and calms the pain
Oh Albion remains, sleeping now to rise again

Wandering & wandering, What place to rest the search
The mighty arms of Atlas, Hold the heavens from the earth

The mighty arms of Atlas, Hold the heavens from the earth
From the earth…

I know the way, know the way, know the way, know the way [X2]

Oh the mighty arms of Atlas, Hold the heavens from the earth.

Lletra traduïda:

El Último Esfuerzo de Aquiles

Era una mañana de abril cuando nos dijeron que deberíamos partir
Mientras me volvía hacia ti me sonreíste
¿Cómo podríamos decir que no?
Con toda la diversión por venir, para vivir los sueños que siempre tuvimos
Oh, las canciones por cantar cuando finalmente volveríamos

Enviando un beso inclinado a aquellos que aclamaban saber
Debajo de las calles en el vapor y el silbido
El diablo esta en su agujero
Oh, para navegar lejos de las tierras arenosas y otros días
Oh, tocar el sueño, escondido dentro y nunca visto

En el sol, el sur, el norte, las ultimas aves han volado
Las cadenas del compromiso caen en pedazos al suelo
Oh, cabalgar en el viento, andar por el aire encima del estruendo
Oh, reírse en voz alta, bailando mientras combatimos a la multitud

Para buscar al hombre cuya mano señala los pasos del gigante que se extienden
Con la orientación del guía desde el torcido camino que se remueve en piedra
Si una campana debiera sonar para celebrar a un rey
Así de rápido debería latir el corazón, como orgullosa la cabeza con pies pesados

Los días pararon cuando tu y yo nos bañábamos en el eterno resplandor del verano
Tan lejos y tan distante nuestro niño mutuo creció
Oh, el suave refrán alivia el alma y calma el dolor
Oh, Albión permanece, durmiendo ahora para subir otra vez

Errante y vagabundo, que lugar para detener la búsqueda
Los poderosos brazos de Atlas mantienen los cielos desde la tierra
Los poderosos brazos de Atlas mantienen los cielos desde la tierra
Desde la tierra…

Conozco el camino, conozco el camino, conozco el camino, conozco el camino x2

Los poderosos brazos de Atlas mantienen los cielos desde la tierra

 

A més d’Aquil·les, quin altre personatge mitològic hi heu reconegut? Quina funció fa?

Mariona Cava i Ruiz, alumna de clàssiques de 2n de batxillerat

Cantautor, General

Flor Groga de Manel

Deixa un comentari

Avui us porto un article sobre uns dels millors grups catalans del moment, Manel. Ahir mentre estudiava filosofia, em vaig adonar el que realment volia dir aquesta cançó  Flor Groga i amb quin mite llegit a Narracions de mites clàssics es relacionava.

Aquí us deixo la lletra de la cançó Flor Groga, el títol i les primeres frases de la cançó ja et donen pistes de quin mite pot ser. Tot i que, hi ha un altre referent d’una manera de morir d’un altre mite. Sabríeu dir quins dos mites són mencionats? I la relació amb la flor groga? Què n’opineu? Què n’opinen?…

Ja sabem com t’agrada aixecar el braç i calcular el pol d’on ve el vent,
ja hem gaudit de l’estil que exhibeixes quan marxes corrents.
Ja hem entès que ets una ànima errant que abandona les cases quan tothom dorm,
que t’agrada menjar quan hi ha gana i dormir si ve son.
Però pensa’t-ho bé que després, tard o d’hora, sempre arriba el moment
quan s’obre com una flor rara el penediment
i entens, com si totes les bruixes del món coincidissin llegint-te el futur,
que és cosa de temps que et sorprenguis pensant que ho tenies,
que jo creia en tu.

Ja sabem que tres mil aventures bateguen rabioses lluny d’aquest racó,
que els guerrers s’avorreixen si no hi ha una mica d’acció.
Ja hem previst que només moriràs si algú et clava una daga daurada en el cor
i que on t’enterri una bona gent hi creixerà un roure fort.
I és quasi entranyable que oblidis tan ràpid que sempre arriba el moment
quan s’obre com una flor groga el penediment.
Si ho saps com si totes les bruixes del món t’estiguessin llençant un conjur,
una rima ancestral que et farà recordar que ho tenies,
que jo creia en tu.

Si em llevés i fos rei, reuniria les Corts per incloure en el codi penal
que es prohibeixi a la gent ‘nar pel món buscant res que no pugui anomenar.
Que la por estaria allà però, potser, per variar, aprendríem a passar-la junts
i no et veuria mai més explicant-me que bé estaves quan ho tenies,
quan jo creia en tu.

Coneixeu més cançons de Manel amb referències clàssiques?

Mariona Cava i Ruiz, alumna de clàssiques de 1r de batxillerat

General, Mitologia, Rap

Apol·lo i Dafne de Sharif

14 comentaris

Aquesta cançó del raper Sharif  parla sobre el mite d‘ Apol·lo i Dafne. Creieu que té alguna semblança la lletra de la cançó o el videoclip amb el famós mite?

Aquí us deixo la lletra i el videoclip perquè comenteu les semblançes entre elles.

Ella era una experta (¿sí?), yo solo un novato (¡ya!)
Ella reserva, yo licor barato
Ella con dinero, yo ni pa’ tabaco
Ella con tacón, yo con barro en los zapatos
Ella era la raza, la figura, el pedigree
El puro vértigo del frenesí, sí
Ella era el deseo con vestido carmesí
Mira, yo no era Brad Pitt
Pero nunca me rendí ante lo adverso
Y sí, yo era el verso
Y ella la perversa seductora
Que devora con su boca el universo
(¿Cómo dices, una de esas Cleopatras?)
Yo todo lo contrario de la voz de Frank Sinatra
Ella, estaba divorciada de Cupido
Yo había prometido no enamorarme jamás (¿no?)
Verás, ella tenía miedo a equivocarse
Mientras yo solo quería equivocarme una vez más
Ella era la duda, las alas rotas del amor
Las alas rotas del amor
Yo la gota de sudor por su piel desnuda
Ella buscaba un cuerpo para huir del frío
Yo buscaba un cuerpo para huir del mío
Ella no creía en finales felices (¿No?)
Yo colecciono cicatrices
Ella era la trampa del destino
Que hace del poeta un asesino

Ohhh… malditas, benditas mujeres
Macho, tú te piensas que marcas tu camino
Pero, nada, en realidad son ellas, macho
Que sí, que son ellas las que dibujan el mapa

Ella era el mar, yo el navegante incauto
(Si ya te lo había dicho)
Yo la fiebre del amante exhausto
Ella metal y yo impulsivo
Ella el puñal, yo el corazón del fugitivo, digo
Que ella era Julieta, la noche, el perfume
La cruel saeta del tiempo que se consume
Yo era un poeta que marcaba mariposas
Amante del hachís y de las curvas peligrosas
Ella era la nieve en el desierto
La breve brisa leve del amor que nunca es cierto
(Entonces es que… la quieres)
Solo sé que busco el cielo en la boca de las mujeres
Ella era la prisa, yo el indeciso
Corazón insumiso que improvisa
Ella era una diosa expulsada del paraíso
Yo era la tristeza disfrazada de sonrisa
Y ella era la brisa, el palacio
El beso que mata despacio
La luna, el presagio
Que empuja el barco hacia el naufragio
Ella era Dafne huyendo de su Apolo
Yo aquella noche tuve miedo a dormir solo
Y en resumen
Ella no creía en finales felices
Yo colecciono cicatrices
Ella era dulce y cariñosa
Lo mismo que una mantis religiosa

Coneixeu alguna altra cançó de Sharif amb referents clàssics?

Mariona Cava i Ruiz, alumna de 1r de batxillerat de clàssiques

General, Indie, Mitologia

Ulysses de Franz Ferdinand

1 comentari

Χαίρετε!

Fa un parell de dies va ser Santa Cecília i és va celebrar el dia de la Música i avui porto una cançó de Franz Ferdinand. Un grup de música  indie format a Glasgow el 2001, carregada d’influències del punk i l’art-rock. I us ensenyo aquesta cançó de Franz Ferdinand titulada “Ulysses”

 

 

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=31sZ9xZr_Ew[/youtube]
Well I sit and hear sentimental footsteps
Then a voice say, “Hi, so?
So what you got, what you got this time?
Come on, let’s get high”

Come on, Lexo, what you got next-o?
Walk twenty-five miles-o
Well I’m bored, I’m bored
Come on, let’s get high

Come on, let’s get high
Come on, let’s get high, high

Well I found a new way
I found a new way
Come on, don’t amuse me
I don’t need your sympathy

La, la-la-la-la
Ulysses
I’ve found a new way
I’ve found a new way, baby

Am I Ulysses? Am I Ulysses?
No, but you are now boy
So sinister, so sinister
But last night was wild

What’s the matter there? Feeling kinda anxious?
That hot blood grew cold
Yeah, everyone, everybody knows it
Yeah, everyone, everybody knows it
Everybody knows it

La, la-la-la-la
Ulysses
I’ve found a new way
I’ve found a new way, baby

La, la-la-la-la
Ulysses
I’ve found a new way
Well, I’ve found a new way, baby

Oh, oh then suddenly you know
You’re never going home
You’re never, you’re never, you’re never
You’re never, you’re never, you’re never
You’re never going home

You’re not Ulysses
Baby, no, la-la-la-la, hoo hoo hoo
You’re not Ulysses, hoo hoo hoo
La-la-la-la, hoo hoo hoo

Fa referència a Ulisses que va ser el fill de Laertes i d’Anticlea. Era rei de l’illa d’Ítaca i de la d’Dulici. Va ser un príncep astut i prudent, i que a la guerra de Troia va contribuir al triomf dels grecs amb la seva astúcia. En intentar tornar d’aquella expedició a casa, per reunir-se amb la seva esposa Penèlope i el seu fill, Telèmac, es va trobar amb una sèrie de contratemps que el va portar estar allunyat de la seva família durant 20 anys, els quals van donar lloc a les famoses aventures d’Ulisses, on el guerrer lluita contra les adversitats per poder tornar a casa.
Què en sabeu sobre l’Odissea i la Ilíada? En quines altres cançons actuals trobem Ulisses? En quines òperes?…

Mariona Cava i Ruiz, alumne de Clàssiques de 1r de Batxillerat

Llatí, Punk-rock

Salve – La Polla Records

Deixa un comentari

La Polla Records es va formar el 1979  poble situat a Àlaba (País Basc), per Evaristo com a vocalista, Fernandito a la bateria, Maleguin al baix, Txarly a la guitarra solista i Sumé a l’altra guitarra.Es un grup de música punk.Va estar actiu des de 1979 fins els 2003.

En 1984 treuen un àlbum de 19 cançons anomenat Salve. En les seves lletres critiquen el feixisme, capitalisme, catolicisme, alienació, moda i altres factors de la societat que caracteritzaria tota la seva carrera.

[youtube width=”550″ height=”450″]https://youtu.be/HIy5CSJpG04[/youtube]

Aquí us deixo la lletra de Salve, com es pot observar fan servir expressions llatines originàries de l’Església catòlica. Per què creieu que les fan servir? De què creieu que va la lletra d’aquesta cançó?

Salve, regina

Mater misericordia
Mater misericordia…

A cuenta de prometer el reino de los cielos,
algunos vivillos lo que están haciendo
es su propio cielo particular en la Tierra:
Compre un pedazo de cielo, pagando la cuota mensual

Salve regina
Mater misericordia
Mater misericordia

Hay que estar majareto para hablar de amor de dios
y al mismo tiempo en sus escuelas
preparar los cuadros de mando de la represión fascista
¿Cómo se puede ser tan fariseo?

Salve regina
Mater misericordia
Mater misericordia

Control económico es control del poder
Control mental, control sexual
Realmente, tíos, nunca he visto religión
que pretenda tanto salvarnos a hostias

Salve regina
Mater misericordia
Mater misericordia

Mater misericordia, mater misericordia, mater misericordia…
Opus Dei
¡Oh no!

Mariona Cava
4t ESO Llatí opt.3

Cantautor, Folk, General, Indie, Tòpic Literari

I hate you but I love you de Russian Red

16 comentaris

 Russian Red és una cantautora poc coneguda i que personalment admiro molt.Té una cançó que és una de les meves preferides i casualment la cançó és diu ‘I hate you but I love you’ (T’odio però t’estimo).

El títol de la cançó és semblant al famós inici del Carmen,85 de Catul ‘Odi et amo’ que diu:

 Odi et amo. quare id faciam fortasse requiris

nescio, sed fieri sentio et excrucior.

Catul, 85

També hi ha moltes cançons referides a aquest tòpic literari,com aquesta cançó:

O aquesta altra de Jóhann Jóhannsson:

P.D.: Odio amarte, de Ha Ash

Odi et amo d’Omnia:

Odi et amo d’Elizaveta:

Odi et amo d’Ista:

  • En coneixeu més?
  • Creieu que és possible odiar i estimar alhora?

Mariona Cava i Ruiz-Llatí,
4t ESO LLatí Optativa 3